Publicat dins: Llibres - 22/12/2013
El 12 de desembre Jaime Gonzalo va presentar a la casa Almirall La Ciudad Secreta voluminós llibre de 281 pàgines profusament il·lustrades que inclou 3 CD dedicat a les eclèctiques musiques dissidents que van formar part del panorama cultural transaccional fins ben entrats els “democràtics” 80.
En aquesta web hem parlat sovint de grups instal·lats en la mística de la creativitat que van col·lisionar contra les discogràfiques, mercats o el mateix púbic que seguia les modes de l’època i estava només per enrotllades festivo-rumberes. Però en el segle XXI i com diu Jaime: “ Resulta incoherente que una ciudad tan hambrienta de modernidades como dice ser Barcelona se permita todavía la ceguera de obliterar este capítulo.”
Donem la benvinguda a la La Ciudad Secreta que serà un llibre imprescindible pels que vulguin conèixer les avantguardes musicals d’aquestes dècades. També felicitem pel seu valor com a editor a Munster Records.
Jaime Gonzalo comparteix amb la web sense nom l’atracció pel submarinisme sota aquesta opaca maranya d’interessos polítics-econòmics on descobreix i ordena les manifestacions de les barcelones negades. Certament en l’arqueologia i la crítica musical sovint cal nadar a contra corrent.
Discópolis de Radio3 entrevista a Jaime Gonzalo 20/12/13
Diu l’autor: “Ni en Catalunya ni en España ha soplado nunca el viento favorable a aquellas generaciones perdidas y su endogámica gesta. Para empezar, la inexistencia de esta corriente experimental que sedimentó en Barcelona en lo que va de principios de los 70 a mediados de los 80, practicando una fisura también a nivel nacional, parte del falso presupuesto de que salvo lo doctrinariamente sabido no ocurrió nada ni se planteó ninguna alternativa entre el fin del rock progresivo, 1973, y su relevo con la onda layetana, 1975, ni tampoco despues,”
La Ciudad Secreta parla entre altres d’Om, Bueyes Madereros, Eix de Baf – Baf, Perucho’s, Eduardo Polonio, Yeti, Suck Electrònic Enciclopèdic, Macromassa, La Propiedad Es Un Robo, Meuronium, Jaume Cuadreny ,Klamm, Los Psicópatas del Norte , Tropopausa, Xeerox, Albert Giménez, Rambla, Blay Tritono, Koniec, Los Erizos, Tendre Temble, El Grito Acusador, Radio PICA – Melodinámika Sensor, LMD, Ortega Y Cassette, Dduplicadora, Grand Mal, Cintas del Fin, 1984 Cintas, La T, UMBN Aleatoria, Zush-Tres, Tres, RSP, Vagina Dentata Organ, 32 Guájar’s Fáragüit, Camino Al Desván, Avant-Dernières Pensées, Naïf, Sboro, i Moisés Moisés.
Jaime Gonzalo retrata en un disco-libro el rock experimental barcelonés a efe eme
« Anterior: Toti Soler. D'una manera silenciosa
12 comentaris
Gero
23 de desembre 2013, 10:52 AM
1El llibre no està gens malament, format mig, 300 pagines, bones fotos i tres cedés per 43 euros, un preu habitual per aquest tipus de llibres. L’altre dia l’estava fullejant amb el Picarol i es força atractiu. Un bon regal de Nadal…
Azucena de Yngunza
29 de desembre 2013, 03:11 AM
2Es una pequeña joya, un merecido repaso a gente que forma y formó parte de la historia musical barcelonesa más heterodoxa, con una presentación impecable y grata a la vista y al tacto, con tres CD’s recopilatorios y con un periodista que no sólo sabe de su oficio sino que sabe escribir y ver. Todo un regalo para los amantes de el buen leer, el buen escribir, la fotografía, la música y las cápsulas de biografías. Chapeau!!!
Azucena de Yngunza
29 de desembre 2013, 03:17 AM
3corrección a mi texto anterior: amantes DEL buen leer…
Canti
14 d’octubre 2014, 08:29 PM
4L’Ara publica una interessant ressenya signada per Xavier Theros sobre “La Ciudad Secreta” de Jaime Gonzalo. titulada Quan érem underground. Entre altres coses cita la web sense nom
chento briganti
11 de febrer 2018, 01:22 AM
5al final, tanto rollo, todo se reducia a drogarse como bellacos, follar todo lo que se pudiera y dar la brasa (musical) en cualquier lugar que se atreviera a contratarnos , sin animo de ofender a nadie. saludos!
Canti Casanovas
11 de febrer 2018, 01:31 PM
6C’est la vie, Chento, no creo que a nadie ofendan tus palabras. En cualquier caso La ciudad Secreta de Jaime es un excelente libro de consulta para cualquiera que desee informarse sobre aquellas músicas de los 70/80.
pfanes
11 de febrer 2018, 02:35 PM
7Sembla mentida que tu el gran Chento, un dels millors bateras d’aquella moguda digui això. Ets fas vell o què? Va ser el que va ser i tu en vas ser un dels protas de la peli. Darrera de tot , de la vostra musica, dels poemes, dels comics, de les performances llibertaries, dels canutos, de les experiencies psicodeliques, de l’amor “lliure”..et hi havia una increible revenja contra tota autoritat directa i sense matissos teoricopolitics que va al.lucinar la ciutat. Va ser un temps únic amic, irrepetible, que vam viure en directe i n’estem orgullosos de fer-ne record i compartir-ho avui a la WSN. Salut!
joan carles
16 de febrer 2018, 07:40 AM
8Crec que en el fons esteu expressant el mateix: eixa increíble revenja contra tota autoritat directa i sense matissos teoricopolítics es manifestava en gran mesura experimentant amb drogues, follant i a través de la música
pfanes
16 de febrer 2018, 09:32 AM
9a Joan Carles…I amb moltes coses més. Però reduir-ho tot a una mena d’hedonisme hipiós de sexe, drogues i rock and roll és un argument pobre. No tot es reduia a les tres celebres revoltes emancipadores. Hi va haver una acivitat mental, espiritual, no familiar, afectiva, multiartistica, literaria, de pensament, de revolta humana ….que anava molt més lluny que les tres actvitats més evidents fins i tot destacades per la la propaganda “enemiga”. No era això només. L’anomenada contracultura anava molt més enllà. I qui només va copsar aquesta part del rotllo és que no va entendre res. És com el que quan és fotia un trip deia que només havia vist colorins. Ara bé, per a molts només va ser aixó, sí.
joan carles
16 de febrer 2018, 11:44 PM
10Estic d’acord, Paco: no tothom buscava (ni busca) el mateix nivell de trascendència. Com diu Canti, c’est la vie!
pfanes
17 de febrer 2018, 05:48 AM
11Entesos, la vida de cadascú en el seu transcurs té moltes figures canviants i multidimensionals alhora. I ens anem quedant amb el que més ha ajudat i ens ajuda ,encara, a passar, a seguir. La transcendència que tnigui per a cada individuo es el que hi ha. On n’hi ha en raja i, on no n’hi ha no en raja.
ddaa
20 de febrer 2018, 08:41 AM
12“reduir-ho tot a una mena d’hedonisme hipiós de sexe, drogues i rock and roll és un argument pobre” Y multiusos, que (quitando “hipiós”) también se suele aplicar rutinariamente a la Movida. Que nos quiten lo bailao.
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?