ALIES O SOBRENOMS de “Croniques Subterranies”

S’agraeix quelcom a afegir.
Se agradece cualquier cosa a añadir.
Gràcies mil
quilpil

POBRE, EL
Amb els pantalons apedaçats i les seves camises de topets el Pobre tenia l’encant d’un Maharaji hindú vingut a menys i la dignitat d’un monarca bondadós

PUMBY, EL
Sempre intentant anar de discret i contínuament mirant a un costat i a l’altre per controlar la situació et deia, amen a fer un joint?

LIBRA, EL
El seu nom no es devia a cap signe del horòscop. La seva activitat quotidiana consistia en buscar i compartir una “libra” d’herba amb els seus col.legues.

PAPA NOEL, EL
Amb l’expressió d’estar sempre penjat “al setè cel” el Papa Noel tocava la flauta travessera a lo Jethro Thull amb l’esperit d’un autèntic “homeless”
Va ser un dels primers okupes a Barcelona en una petita casa a prop de les tres creus. Una casa que anomenàvem la caseta del budista zen.

ROLLING, EL
Duia el cabell a lo Brian Jones perquè era un fan empedernit dels Rolling Stones. Propietari d’una impagable col•lecció de L.P.‘s del millor rock anglosaxó de l‘època que reproduïa en l’immillorable equip hi-fi de casa seva.

JERO, EL
Jerònim i Cochise amb les seves llargues melenes eren dos joves “pellroges” que baixaven sovint de la tribu de Gracia a la Plaça del Rei buscant nous ambients i algun “mail”.

CANTI, EL
Ex-bomber i guitarrista del grup Sniffers, editava la seva pròpia revista “Cantidades”. Les seves ulleres rodones li donaven un aire alternatiu.

FANTASMA, EL
Personatge de pell pàl•lida i mirada espantada que aparentava una certa aura gòtica. Molt propens a les paranoies, se’l havia vist córrer incansablement desprès de prendre un “àcid”

SHAKESPEARE, EL L’home que aullaba amb la seva guitarra. Poeta i autodidacta, improvisava les seves cavalcades guitarreres quan la vasca estava cega conduint al grup cap el èxtasi col.lectiu a la Plaça del Rei o Sant Felip Neri.

TOO MUCH, EL
Amb les seves ulleres de pasta negra, era un personatge habitual dels grups que circulaven amunt i avall de les Rambles.

LEO, EL
El seu nom es corresponia al signe zodiacal Leo. Personatge amb una llarga i llisa cabellera i aparença d’indi sioux, era molt habitual al barri gòtic.
Autentica enciclopèdia dels noms dels guitarristes, bateries, cantants i tot el relacionat amb el rock.

TAXISTA, EL
Sempre amb un somriure als llavis i una certa ingenuïtat, va ser en la dècada dels setantes l‘únic taxista enrotllat de Barcelona, cosa que el portava sovint a conduir col.locat.

CUBANITO, EL
Amb els cabells rinxolats i de caràcter tranquil, el Cubanito era un fixa del barri gòtic, fins que la seva estada a les coves de El Figaró va arribar a sortir als diaris.

GÍNGER, EL
Deien que el seu nom era degut al pèl-roig bateria dels Cream, Ginger Baker. Tocava el saxo soprano al grup de free-jazz Los Perucho’s.

RUS, EL
Pioner en la pràctica del “Air Guitar”, fenomen musical que va néixer a Londres durant la dècada dels setantes. Fan incombustible de Jimy Hendrix, el Rus es coneixia tots els “riffs” guitarrers de la estrella del rock.

DUENDE, EL o CHICO, EL o
Colpejava la bateria de forma enèrgica malgrat la seva aparença d’adolescent endeble amb el cabell sempre ben pentinat, li posava Led Zeppelin.

BITXO, EL
Escriptor i poeta surrealista en un món real el Bitxo era un autèntic devora llibres de Jack London y Paul Witheman. S’atrevia a portar collars africans y a fumar en estranyes catximbes. (També anomenat Biodraminas)

MUSTI, EL
Baixista de Los Psicopatas del Norte, va participar a l’enregistrament d’un single amb dues cançons de Jaume Cuadreny i el grup Liquid Car.

TROSKY, EL
Personatge dels inicis de la dècada amb aire d’intel.lectual compromès, sempre amb un llibre sota el braç. En realitat el llibre era una capsa per transportar els caramels d’herba amb els que traficava.

TIO, EL
Si la frase “que pasa contigo tio” tingués drets d’autor, el Tio de ben segur sería milionari.

INDIO, EL
Ningú sabia de quina raça podia ser, el Indio de pell morena i etern somriure duia al seu cap coronat amb una ploma de colom.

COCHISE, EL
Jerònim i Cochise amb les seves llargues melenes eren dos joves “pellroges” que baixaven sovint de la tribu de Gracia a la Plaça del Rei buscant nous ambients i algun “mail”.

PASTORET, EL
Poeta rural iniciat al món galàctic durant un viatge a la India. La seva figura amb capa inclosa era digne d’un dibuix de Lola Anglada.

SUEC, EL
Semblava un hippy nòrdic amb la seva llarga cabellera ben recollida, sabates rodamóns i motxilla tipus torre amb sac de dormir. Era de Sants i sempre va voler viatjar a la seva idealitzada Suècia.

PICAROL, EL
Fundador de la primera radio lliure de Barcelona, Radio Pica, emetia des de casa seva situada al barri de Gracia tota mena de programes alternatius.

ALCALDE, EL
Promotor de concerts alternatius i performances diverses va crear a Barcelona la primera agencia de viatges enrotllada: El Cuc Sonat. El logotip del Cuc Sonat va esdevenir un símbol de la gent enrotllada. Alcalde, perquè sempre deia coses que s´haurien de fer socialment.

MALVIDO, PAU
Poeta de la nova realitat urbana, va escriure les seves cròniques a la revista “Star”, Malvido va ser un dels pioners de locals com el Jazz Colon.

LUIS EL LOCO, EL
Lluís el Loco era un tipus molt nerviós que tan sols es tranquil.litzava amb un bon “joint”. Amb botes militars i melena Jim Morrison, Lluís havia portat pistola per matar feixistes.

PASSAT, EL
Amb els ulls clars i les dents ennegrides de moltes histories, el Passat tenia la seva pròpia banda de rock n’ roll a la que avocava tot el seu talent.

FLOWERS, EL
Fotògraf habitual dels primers concerts de rock amb una imatge caricaturesca molt reconeguda als pessebres del rotllo.

BIODRAMINES, EL
Les Biodramines eren unes pastilles pel mareig que per compensar l’efecte muermo portaven amfetamina. La combinació era explosiva i produïa una ressaca mortal. No sabem exactament quina relació va tenir el Biodramines amb aquestes pastilles, però podem assegurar que actualment s’ha convertit en poeta. (També anomenat El Bitxo)

OSITO, L’
Poeta i “maldito entre los malditos”.

MOSCATELL, EL
El Jordi Moscatell era un autèntic de la Barceloneta. Evidentment el nom ve de l’afició a aquesta beguda que durant els 60 i primers 70 es consumia abundantment a les bodegues que anàvem.

AL CAPONE, EL
El Tàndem Al Capone i Enano eren dos personatges d’Horta. L’Al Capone particularment perillós al volant.

ENANO, EL
Havien vist moltes pel.lícules amb les seves gavardines pretenien anar de mafiosos, però feien riure una mica.

TRUSCA, EL
Una visita a casa del Trusca podia durar una setmana o deu dies. Va canviar Barcelona per l’Empordà.

LLARG, EL
També anomenat el Llarg perquè devia de fer els dos metres. Músic de Sardineta. Una cançó deia El… És un tumbao.

LINGA, EL
de la Floresta

VIEJO, EL
D’ofici fuster vivia a la Floresta.

PUTA, EL

LOCO, EL
Personatge de la Floresta. Quan va saber que la seva companya tenia els anticossos de la SIDA es va punxar la seva sang i es va contagiar.

PANOTXA, EL
Músic d’Ultratruita.

POPEYE, EL, i posteriorment POPE
La seva cara semblava feta de plastilina, galtes vermelles, nas protuberant i els ulls petits. Li deien el Popeye però consumia herba en lloc d’espinacs.
Gran i reconegut poeta i habitant de la casa del carrer Venus entre Llibertat i Perill

FELLINI, EL
Un madriles que va venir a Barcelona a fer titelles amb el Pepe Otal. Bon cuiner, pintor, dibuixant i personatge de memòria prodigiosa. Parlar amb ell és sempre balsàmic.

ELLIOT, EL

FOLL, EL
Alies d’en l’Albert Subirats Martori, poeta, músic i pintor, sembla ser que el sobrenom li ve de l’escola, segurament per la seva fisonomia, realment era com un follet encantador. També conegut com Albertito.

JAO, EL
Un altre espècimen de pellroja que circulava pel barri gòtic, presentava amb un posat elegant a lo “sioux” que feia sospirar a unes quantes…

SASTRE, EL
Va ser un dels primers comerciants del món hippy. Disposava del seu propi taller de confecció, al carrer Boquería, (No era del Sastre) a on feia camises tipus hindú, pantalons enrotllats, armilles i altres peces.
Li dèiem Pau el Sastre. Havia fet magisteri però ho va canviar per la confecció de pantalons de roba de colorins. L’entresol del C. Boqueria, era una iniciativa del Jordi Alemany, posteriorment alma mater de la revista Alfalfa i el centre social i cultural de Can Xatarra. El Sastre se`n va anar a viure a l’Empordà i un dia en va fer una de sonada segrestant un autobús amb tot el personal dins. Va viure molts anys prop de Peratallada.

SOL, EL
Am els cabells rinxolats …….

ROXI, EL

MOGLY, EL

MUDRA, LA
Va prendre la forma de Deesa hippy després del seu viatge a la India. El seu caràcter fort i segur li va obrir camí entre un món d’homes peluts.
Estiuejava a Collbató amb les seves germanes. Sortia en una foto a la contraportada del Cantidades, feta a Eivissa pel Soteres.

PANAMEÑA, LA
Parella del Trusca, mare de la Cora

CALIFÒRNIA, LA
Primer nom de guerra de la Geno del Carrer París. Cada tarda podies trobar-la al cafè París.

MARÍA “LA NUÏT”

MORA, LA
Actualment presentadora de TV

OUKA LELE
Va venir de Madrid i li va donar per pintar objectes diversos sobre els caps a les fotografies dels seus amics.

DOC, EL

PIRU, EL

CENETILLAS, EL
Sempre estava en coses de revistes ………….

MOIX, EL
És l’alies de SG de la colla dels Picarol

ONLIYU, L’
Dibuixant i locutor de ràdio. Recentment ha publicat un divertit llibre de memòries.

MARXA, EL
Era titellaire

ALMEN, L’
Músic, va editar un disc amb el nom de Almen TNT

SPITI, LA
Primera parella de l’Osito, el seu nom era Montserrat Tapiolas Dols

BAKU, EL
Amb barba ……

GRECO, EL
Gran suministrador de lisèrgics sense anfeta. Els bons viatges , els que obrien més portes que deu universitats. Tocant l’harmònica i la guitarra de genolls en companyia d’un gos ensinistrat a les Rambles de la ciutat dels prodigiosos setanta.

HIPPY VICENTE, EL
Vivia a Gràcia i era un autèntic fan del blues, amb una col.lecció
envejable de vinils.

GEORGE, EL
Un home madur de uns 40 anys, durant els 70, normalment estava a Eivissa, un mecenes autèntic i bona persona.

BUITRE, EL
Cargado de collares pulseras y anillos y que cuando te lo encontrabas por la Ramblas o el gotico se ponia a danzar a tu alrededor moviendo la capa que siempre llevaba.

PIES NEGROS, EL
Tambien conocido por EL BONGOS (alias que le puso el PERE), con un atuendo hippi-indio, siempre descalzo vivia en la calle, plz, cataluña era su casa en invierno desaparecia y al verano siguiente volvia a aparecer contandonos sus fantasticas aventuras por Katmandu.

SILENCIOSO, MISTERIOSO, EL PENTINADOR
No recordem que tingues àlies consensuat, ara com explica’n en Ffanes i en Torrent era tot un personatje, amb abric trenca, ulleres d’alta miopia, callat…Arribava, ensumava la presa i sense problemes de cap tipus, ja estigues sola com acompanyada de quaranta, ell preguntava a la victima – Et puc pentinar?
La majoria de les vegades la noia deia si, aleshores el Pentinador desenfundava una enorme pinta de perruquer que duia a l’infern de l’abric i amb gran parsimònia pentinava suaument l’encantada dona. Sempre en silenci. Al cap d’una estona, s’aixecava i anava a una altre taula, mes pentinades. No el veiem durant setmanes. Un dia tornava ha aparèixer i la mateixa història.

FOSFO, LA
El nom de FOSFO, em vení d’un magnífic tall de cabell amb un encenedor(metxero) en el Kike´s bar, realitzat per Fernado, ja desaparegut, com tants d´altres, que formà el TOMAYA.

PAJARILLO, EL
Menut com el pajarillo de la tira de Charlie Brown i artista de les arts plàstiques, el pajarillo disposava d’una autentica col.lecció de Lp’s i un tocata Vieta que era l’enveja de la basca. Gran amic de tots i coneixedor d’àmplies cultures.

FIFO, LA Sempre pots comptar amb ella quan fa falta, una gran amiga.

ORMAZA Una mica a lo Rasputin… es com el recordo.
HORMAZA ben Zohar es feia dir i anava de gurù de la Índia una mica de broma, una mica sinistre. Ara seria material d’un programa de frikis de la tele.

NAZARIN Un amic d’aquells temps. No necessàriament del “rollo” – però la seva vida in convencional, para un “pijo” de la zona alta, el van portar per camins que es creuaren amb el rotllo. Where are you?

FREAKY MOLINA alter-ego periodístic de Gaspar Fraga

PETIT PRINCEP, EL: Batejat amb aquest sobrenom per l’Oriol Tramvia, per la seva curta edat, 14 anys. De fet, el mes petit de tots, tot just per darrera l’Albert Subirats i el Xavier, “el Duende” amb els que va mantenir les seves primeres experiències psicodeliques i vitals.

« Anterior:

» Següent: