35 comentaris

1. Magda

   27 de febrer 2009, 11:43 PM

   1

   Jordi, Jordi, Jordi,
   aquest troç de camí que hem fet junts el duré sempre dins del cor,
   gràcies per les teves abraçades, que tinguis un bon viatge

2. Gero

   28 de febrer 2009, 07:00 PM

   2

   El cel (si es que n’hi ha) ha guanyat un boníssim saxofonista, nosaltres hem perdut a un amic.

   Gero

3. Xavier Batllés

   28 de febrer 2009, 09:36 PM

   3

   Hola, Jordi,
   no et vaig conèixer gaire, però vares venir a gravar a Bitstudi pel disc d’en Jhonny Estil·les. La teva vitalitat era extraordinària i la vàrem imprimir en aquella memòria amb tota la força.
   Després ens hem trobat pel carrer i avui t’he trobat volant cap a la llum. Concentro la meva ment per a facilitar el teu viatge.
   Gràcies per tot.
   Xavier

4. Carles P Mas

   1 de març 2009, 01:06 PM

   4

   Salut amics del Jordi!
   Feia temps que no el veia, pero entre els setanta i els vuitanta vem viure plegats moltes aventures (musicals i personals) per La Floresta.
   Quin cor més gran!… pot sonar queco però així era en Jordi
   A més era directe i legal, coi que es feia estimar!
   bon viatge

5. Hélène

   2 de març 2009, 02:39 PM

   5

   “Grand bonhomme” et quedaràs sempre dins del meu cor.
   Fins després…. tu niña, Hélène.

6. Maria Madeira

   2 de març 2009, 06:44 PM

   6

   No m’ho puc creure!!!!!!
   Estoy viviendo en Brasil….que susto ler el articulo…
   que pena…estoy pasada….
   Una braçada amic i bona viatge!
   O coração fica pequeno, os olhos cheios d’agua, estou a 10 mil km de distancia, imposible el ultimo a dios pero te envio minhas preces e fica a saudade.
   Maria Madeira

7. Tito

   3 de març 2009, 12:15 PM

   7

   Jordi Saxo, el Saxo !!!, així és com et deiem i et diem, encara ho estic assimilant i recordo els dos anys que vem compartir pis, tota una experiéncia i una classe intensiva de maduresa personal. Gràcies Saxo !!! Espero una altre classe teva !!! Un petó molt fort !!!

8. xavi cot

   3 de març 2009, 01:56 PM

   8

   Bon mùsic i bona persona sempre.
   Chapeau!

9. David

   4 de març 2009, 11:58 AM

   9

   Sempre recordaré quant et vaig coneixer pel meu aniversari
   Ha estat un plaer haver-te conegut i poder conviure amb tu grans moments, disfrutant de la teva mordacitat i el teu gran sentit de l’humor
   Fins sempre maco! Un petó

10. Marta Carbó

    4 de març 2009, 08:58 PM

    10

    Al germà i amic retrobat

    Estimat Jordi.

    Et volia escriure de seguida, t’ho prometo que ho volia fer…però no em vaig sentir amb forces…veure’t morir ha estat la cosa més dura que m’ha passat a la vida, i t’asseguro que ja n’he vist unes quantes.

    Hi ha tantes coses que em passen pel cap en aquests moments, que n’hi t’ho pots imaginar. Per començar et diré que se’m posa pel davant una i una altra vegada tot el teu recorregut, la teva vida i intento pensar quin va ser el moment exacte en que vaig pensar que t’havia perdut, impossible. Però precisament, pel fet de pensar en la teva vida, no puc deixar de pensar també en la meva. Què estrany, Jordi i contradictori. A mesura que un es va fent més gran, tot allò que ha deixat en rere, quan més lluny està, més diàfan es presenta, I jo et veig a tu, i em veig a mi, jugant junts a moltes coses, corretejant per casa…I saps, ara no les explicaré totes…perquè aquesta carta que t’escric pot caure en mans d’altres i vull que quedin per mi, només per mi, per la meva intimitat. Només tu i jo sabem de les nostres complicitats i no les vull compartir. Soc gelosa, Jordi.
    Vas començar a volar. Tots necessitem volar del niu. Un dia o altra arriba, tothom ho sap, és llei de vida, diuen els grans. Però Jordi, quan tu vas aixecar el vol, tot just l’estaves aixecant…unes aus rapinyaires et van robar, i et van convèncer que la seva manera de viure era la millor. I vas volar , volar i volar…sense fre, en una direcció…llàstima que l’equivocada. Segur que hi ha molta gent que t’ha aplaudit. Però Jordi, creu-me, si ara ets on ets, és gràcies a aquestes aus…Encara moltes d’elles ara segueixen volant al teu voltant…són rapinyaires, és la seva naturalesa, per tant és lògic que ara que ets mort també hi siguin. Saps què volen? Les teves coses. Em sento com si presenciés com volen obrir-te en canal i menjar-se les teves entranyes.

    Em sap molt de greu una cosa, Jordi. Jo sabia que tenies molts amics, tu mateix m’ho has explicat. Alguns els he pogut conèixer aquests dies, a rel de la teva malaltia, altres, no els he vist mai…bé…veure, veure…sí que les he vist…ara que hi penso!!!! Els vaig veure el dia del teu enterrament…però que estrany…cap ni un va venir a dir ni una sola paraula de condol…el dissabte, Jordi, vam estar tot el dia allà, fent-te companyia. Hi érem tots, tots els que t’hem estimat de veritat. Estaven tots els Carbó i els amics de la mama i els meus amics, tots fent-nos companyia…però, saps? els teus amics no hi varen poder anar…és que feien una calçotada…Ni un Jordi, ni un!!!.tan important és viure constantment transgredint qualsevol cosa que faci la gent normal i corrent , que fins i tot, Jordi, s’ha de perdre el respecte cap a una persona gran? Saps Jordi, aquesta persona és la mama, ja ho veus…no ho dic pas per mi. Tant t’estimaven que van ferir els sentiments de ta mare amb la més pura impunitat…ja sé Jordi…es tracta de fer allò que a un li passa pels ous i no sentir remordiment, oi? Tal vegada pot ser també, que fa tant de temps, Jordi, que s’han oblidat de la seva pròpia mare, que ja ni pensen que una mare té sentiments.

    Però que equivocats que han estat amb tu, Jordi, en el fons els has enganyat a tots, perquè mira, Jordi. Tu vas voler morir a l’Hospital Evangèlic i en el moment en que vas intuir que la cosa anava en sèrio de veritat, vas voler que la mama estigués al teu costat. Totes les coses que un aprèn de petit, queden gravades en foc, Jordi. I tu vas sentir parlar de l’amor del Senyor, vas sentir parlar també del perdó dels pecats…és un bagatge que malauradament molts dels teus amics no tenen. Però tu, Jordi, si que el tenies. El Senyor pot fer remoure moltes coses, Jordi, encara que siguin els últims moments d’alè de vida que ens quedi, allà està Ell per acompanyar-nos. Jordi, NINGÚ va poder impedir que CENTENARS de persones oressin per tu, que la mama i jo estiguéssim allà al teu costat, orant sense parar una al davant de l’altra, sense dir-nos res…sabíem el què estàvem fent. El Senyor ens escolta i estem convençuts de la seva gran misericòrdia…Quin xasco s’enduran uns quants en el seu propi dia de traspàs!!!!! Jordi-saxo, que així és com et deia jo moltes vegades, me’n vaig.

    Et deixo aquesta carta per dir-te que t’estimo i que sé que tu m’has estimat i que amb això em quedo. Fixa’t no he parlat de la teva genialitat tocant el saxo. És un espai que deixo als altres, als qui t’han conegut d’una altra manera…a mi sempre m’has interessat més com a persona, com a germà.
    Adéu germanet,
    T’estima
    Marta

11. Gllem París Verd

    5 de març 2009, 12:40 AM

    11

    …ara ja mai sabré perquè vas llençar el saxo al cap del Marti en aquell assaig…i trobare a faltar l’irrecuperable sò del teu metall criminal si faig un altre rokicidi…
    Fins are“Navajo”.

12. Josep Cambra

    5 de març 2009, 09:58 AM

    12

    Vaig conèixer el Jordi a l’adolescència, ple de vida i d’inquietuds. He seguit de lluny la seva trajectòria personal i musical. M’ha agradat i satisfet molt el retorn que va fer quan va ser conscient dels pocs mesos de vida que li quedaven. No havia perdut el sentit de la transcendència! Segurament que es va complir aquella sentència que afirma: “Inicia el jove en el camí que ha de seguir: ni quan sigui vell no s’apartarà”. Una satisfacció per a la seva mare, qui sempre va estar al darrera del Jordi en tot (amb silenci i sofriment).

13. manolo olivares

    5 de març 2009, 01:39 PM

    13

    Me acabo de enterar de lo de Jordi. La familia me explica que un grupo de “amigos” les han robado el saxo que Jordi le había prometido a su madres. Chorizos!!!! ¿Es que ellos no tienen madre?
    Manu

14. Josep Cambra

    5 de març 2009, 04:11 PM

    14

    No em puc creure això que dieu! Què els seus amics més íntims hagin robat el saxo per impedir que arribés a la família? Algú que escriu a aquesta plana? No tenen res a dir-hi? ON ÉS EL SAXO DEL JORDI?
    Qui ha tingut els collons de robar-lo aprofitant la seva agonia i mort?
    Els mossos d’esquadra haurien d’intervenir per esbrinar-ho. Quina indignitat!

15. pfanes

    5 de març 2009, 05:22 PM

    15

    Davant del” Inicia al jove en el camí que ha de seguir:ni quan sigui vell no s’apartarà” d’en Jordi Cambra;que no se si ho dius en conya o no.
    Mira Jordi, si un neix i es forma en una familia de bojos, lladres, creients fanàtics, jugadors, politics, esclaus que la seva ùnica lectura per nodrir l’ésser es el perfectissim conte bíblic, el manual de la mafia, “Mein kaf, Camino, les obres completes de Enver Hoxha…o altres llibres Ùnics, i encara després van a tocar els collons amb la seva supina ignorancia als humans habitants de la selva… I, sembla que aquest cadell es separa del grup salvatge amb prou sensibilitat per salvar-se de tant pudriment
    i escolleix fotre el camp el més rapidament possible del cau i, Viure.

    No te dret aquest aprenent de persona a apartar-sen i a no tornar mai més a tan “transcendental” merda?

16. pilar

    5 de març 2009, 07:25 PM

    16

    En aquesta plana escrivim diferents persones que res tenim a veure amb tot aquest assumpte, des de aquí dono el condol a la mare d’en Jordi i família, així com a tots els seus amics propers, els quals ell va escollir.

    Aquesta web serveix per donar opinions o fer cometaris lliurament, encara que no es fa responsable dels seus continguts i desitjo que no es converteixi en un lloc de baralles poc oportunes.

    Bon viatge Jordi Carbó, grandullon!

17. Vicky

    5 de març 2009, 07:37 PM

    17

    El baix coneixe fa sis o set anys, recordo el dia que va fer cap a l’Ateneu de Sarrià, vaig ser jo qui li vaig explicar el ideari ideològic polític en que ens basàvem i quina era la nostra lluita, s’hi va implicar de seguida, doncs encara que ningú en parla en Saxo se sentia ÀCRATA, ATEU, estava fora de qualsevol convencionalisme, i denunciava la doble moral existent en aquesta societat.
    Es per aquesta memòria que tinc i tenim tots i totes aquelles persones que, l’hem conegut i l’hem estimat, per el que em decideixo a tirar de la manta, ja ni ha prou de hipocresies, per respecta al Saxo, cal que se li faci el homenatge per tal i com era, amb lo bo i lo dolent. Prou de manipulacions. Família, germana, esteu dient mentides, i esteu calumniant a persones que els hi tindríeu que estar agraïdes, perquè tan amb lo econòmic com amb lo personal sempre van estar el seu costat i fins el últim moment ell es va sentir viu malgrat la seva malaltia. Com pots dir i quedar-te tan ample són rapinyaires, és la seva naturalesa, per tant és lògic que ara que ets mort també hi siguin. Saps què volen? Les teves coses. Em sento com si presenciés com volen obrir-te en canal i menjar-se les teves entranyes. No serà que t’estàs definint a tu mateixa? Doncs per lo que jo se la única que anat rampinyant amb les coses i el diners del saxo es estat tu.
    I en quant el dol, tingues una mica de respecta, o es que el teu deu no t’ho ha ensenyat això, o es que penses que encara estem sota el facio redentor Nosaltres el vem despedir a la nostra manera i n’estem satisfets, i per favor per respecta al teu germà no fiquis a la teva mare el mig, que prou pena te, hi sigues una mica mes oberta i pensa que no hi ha una única manera de di adéu. AH!! la demagògia deixa-la per el politics.
    I per últim ,el saxofon, perquè es tan mentidera, perquè dius que els amics l’han robat, tu sap on es el instrument, ell, en Jordi, li va donar en vida a una persona que se l’estimava molt, aquest instrument que no mes te un valor sentimental, doncs el bo ja fa molt anys segons explicava que se l’havia venut, en Jordi no volia que ni es vengués ni quedes dins un armari, i li va donar a una persona, music com ell que sabria fer-lo servir. I tu saps qui es i quant vulguis el pot anar a trobar Si vols un consell, mira per sobre les teves llàgrimes, mira per sobre del teu dolor i pensa que els amics d’en Jordi se l’estimàvem molt, i sobretot els que tant econòmicament el van ajudar com el que van estar el seu costat, fen que la poca vida que li restava fos mes agradable, De tu i de la família no mes pot sortir una paraula GRACIES.
    Per tu Saxo, perquè se que no voldries que ens tractessin així. Un peto.

18. marius A. querol

    6 de març 2009, 12:45 AM

    18

    vaig veure per primera vegada al Jordi, a la Floresta tocant amb la Nico, de aquella actuacio amb va quedar l’imatge d’un saxofonista alt, guapo i sobre tot molt pero molt bo. No el vaig tornar a veure fisicament hasta fa dos anys a la casa Orlandai. L’havia seguit durant la seva carrera musical durant alguns anys. no el vaig reconeixer. Pero un dia parlant de musica, como no, vaig descobrir a una gran persona i sobre tot un enamorat de la musica. Varem tindre llargas conversas musicals i sobre tot de la vida. La montse i jo estaban sospresos de la seva vitalitat i sobre tot, ens va dornar una lliço de com una persona afronta una noticia com la que ell va tindre que afrontar, l’anunci de la seva enfermetat,. Pocas personas tenen tanta enteressa com el Jordi. Vaig quedar amb el Jordi de grabar per Radio Sarria un programa especial repasant tota la seva carrera. Per desgrasia ja no podra ser. A tots vosaltres amics de veritat d’en Jordi poseuse amb contacte amb mi per entre tots fer-li un merescut homenatge en forma de programa de radio.
    Ja ho sabeu, Guillem, Xavier i d’altres amics d’en Jordi, recollim material i preparem aquest programa. Amb podeu trobar a la casa orlandai i si no amb podeu trucar 609753727.
    Jordi tu valias molt i nosaltres tu debem. Va per tu.
    Sempre recordare el teu saxo i sobre tot a tu.
    fins sempre

19. MALLORCA!!!

    8 de març 2009, 04:05 PM

    19

    … 4 dies a Mallorca i encara en xerram!!!, Jordi vas comparéixer amb en Tito i encara riem de recordar-ho.
    Platja, cafès al Mingo, la piscina de Ca’n Krgol, soleiet, les teves espectaculars ulleres, la mudança de Dolç per Tu, pomadetes a n’es Carreró i aquella cançó “hortera” d’estiu que se’t va enganxar . Ah!… i el teu l’aniversari!!! Vas fer 50anys aquí amb noltros, quina gràcia que et va fer la samarreta taronja amb la sargantana, sempre vestit de negre que anaves.
    Res Jordi, que si no et sap greu, els mallorquins seguirem rient pensant amb les vacances a Manacor, brindant pels dies que vam compartir aquí i per les estones al menjador d’Hort de la Vila.
    Saps?, ens vas ensenyar, que: “NADA DE ESTO FUE UN ERROR!!!”

20. Canti

    8 de març 2009, 11:01 PM

    20

    Celebro que els comentaris d'aquest article s’hagin reconduït a l’objectiu pel qual va ser publicat. Us haig de dir que no permetré més comentaris ofensius i esborraré directament qualsevol comentari mal intencionat.

21. queca

    11 de març 2009, 05:36 PM

    21

    un cafè, un dòmino, una passejadeta curta per sarrià, un somriure, un quedem?, un futbol, una mirada còmplice, un dinar al pantà, un aniversari d’agost, un ja n’hi ha prou !, una trucada, un t’acompanyo?, un ateneu, un concert, una sense alcohol !, una barceloneta, una fugida de la ciutat, una assemblea, un poetitza’t, una discussió, un això no cal dir-ho, … i tants altres petits i grans moments. uns records màgics !!!!

22. maria

    15 de març 2009, 09:50 PM

    22

    Com aquell que té una riquesa, d’en Jordi guardo al cor i a la memòria moments, frases, expressions i tantes coses. Però també guardo al mòbil un missatge que em va enviar en un moment d’aquesta última època en resposta a un de meu, el transcric (no ho faria si no fós per les coses que he arribat a llegir aquí). Són paraules del nostre amic Jordi Carbó, el Gran Jordi, i van per a tots i totes els que aquí sabem qui ha estat realment al seu costat, i la veritat és que ha estat voltat d’alguns amics molt generosos en moments molt difícils i no ho oblidarem:
    -Gracies carinyo, ara stic preparant tot, ens veurem aviat, i abans d’adonarnos tornarem a star d festa. Un peto molt gros nina, sense la gent k mstimeu no mnsortiria.

    Ho varem intentar. Una forta abraçada, per tu Jordi, i també per tots.

23. ASSEMBLEA DE L’ATENEU POPULAR DE SARRIÀ

    18 de març 2009, 03:58 PM

    23

    Saxo, són tants els records que tenim de tu que no deixen espai a la tristesa, són molts moments compartint el projecte de l’Ateneu: les assemblees, la barra, jugant al dòmino, tocant el saxo, els aniversaris, les manifestacions, els sopars, els teus maleïts “pinyos” que no et deixaven tranquil, el teu particular cansament que a molts ens treia de polleguera, les teves expressions, el teu “a cascarla”, el teu humor de tots els colors, els poetitza’t, la teva visceralitat, les teves ganes d’ensortir-te’n de tot, les teves contradiccions… Són moltes hores viscudes i molts moments: quan discutíem, quan rèiem, quan ens preocupàvem… és tan viva la sensació, que costa de imaginar-se que és un meravellós i agradable record, ens dol saber que no es repetirà, però aquest dolor ens dóna força per escriure’t i recordar-te.

    El teu record, que sempre serà viu, ens ajuda a lluitar encara amb més forces per aconseguir determinats objectius que ens unien, ens ajuda a créixer i a aprendre infinites coses. I és que ens has ensenyat i mostrat la possibilitat de viure al límit, sense pors, sense miraments, sense repetiments, intensament…

    I és a partir del coneixement de la teva malaltia, que ens ensenyes la força que tens amagada, el valor i la potència per afrontar el cop tant dur. Has valorat i agraït constantment la companyia dels que t’hem envoltat, estimat, escoltat, respectant sempre la teva decisió, a les bones i a les dolentes, patint però vivint amb tu el dolor, aprenent de com tu el senties…font insaciable d’experiències, vivències i aprenentatges!!!!!!

    No volem parlar de tu amb desconsol, sabem que vius dins de nosaltres, que cada un dels teus records ens acompanya i ens fa créixer. No, no et plorem perquè mai estaràs absent, sempre estaràs amb nosaltres i sempre ens acompanyaràs. I amb TU i amb aquell esforç que prou coneixes, continuarem persistint amb el nostre ideari, amb la nostra lluita, encara que res no ens sigui propici. Ens quedes tu i la nostra voluntat revolucionària.

    T’estimem. I amb tota la força i a la vegada amb tota la ràbia, aixecant el puny et diem: “Hasta siempre c……….. SAXO”.

    ASSEMBLEA DE L’ATENEU POPULAR DE SARRIÀ

24. oriol

    14 de maig 2009, 07:55 PM

    24

    hola a tothom!: he conegut al jordi de sempre, vull dir de jove i he llegit atentament en aquesta pagina les linees de la marta, la seva germana, farcides de dolor… s´hi endevina com una mena de extranya sorpresa
    en el fet autentic i dur de fer una vetlla d´un germá mort a soles amb la familia sense que ningú et faci companyia… on son els amics? es pregunta la marta desconsolada… voldria dir desde el respecta que l´amistat es un valor que sovint s´exagera, vull dir que jo no era amic d´en jordi si que el coneixia i crec que tinc pocs amics,,, molt pocs
    que estiguin disposats a fer la vetlla, es mes, diria que ni un i aquí rau
    la grandesa del fet: artistes de la farandula, musics del terreny i la majoria dels mortals, no tenim adeptes, pel que fa a mi ni en tinc ni en vull, aixó no treu que entengui el plany i que aquestes ratlles intentin malgrat la seva poca traça, reflexionar sobre el fet que explica la marta… en jordi descansa, en jaume també i molts d´altres, mai han
    volgut ser liders, ni enrotllats ni res de res, volien com tots, tenir el seu lloc sota el sol i veure pasar la vida… s´ens han adelantat, tard o d´hora i farem via… segurament sense que ningú ens vetlli…
    oriol

25. Dorotea Farga

    14 de juny 2009, 08:43 PM

    25

    Queridos amigos de JORDI CARBBÓ CALAFI; De no ser por mi hermana Gloria no sabria de esta pagina sin web. No puedo decir que me alegro de saberla, pero ,si.
    Apenas he leido por encima ,no necesito saber mas de lo que Jordi ya sabe, ni sentir nada mas delo que siento, podria explotar, Solo voy a decir que èl hablo de vosotros como lo que habeis sido parte de su vida, una parte muy grande .
    Jordi te has ido con los grandes,Benedrti, Antonio…..

26. Hippy Vicente

    24 de juny 2009, 11:15 PM

    26

    Conocí a Jordi Carbó a principios de los setenta a través de su primo Joan Comes. Años mas tarde tuve la ocasión de que subiera a tocar con mi grupo la Harmónica Zúmel Blues Band en alguna ocasión con nuestro amigo común Profesor Merchan y un mes antes de que nos dijera adiós tuve la grata sorpresa de que acudió a una de las jams sessions de blues que estuve organizando cada jueves en la Sala Monasterio. Me quedé de piedra cuando su primo me comentó su fallecimiento a causa del cáncer.
    Siempre te recordaré como el hombre que vencía ‘todos los obstáculos’ y uno de los mejores ‘sopladores del tenor’ de BCN

27. M- Carmen

    5 de juliol 2009, 11:05 AM

    27

    Me acabo de quedar de piedra, no sabía que se hubiese generado una discusión. Lo q quiero dejar claro es q Jordi adoraba a su madre, iban a comer juntos cada semana (los miércoles) cómo no iba a querer estar con ella hasta el final.También adoraba a sus sobrinos nietos (guapísimos, por cierto). Necesito el correo de Marta Carbó xq me gustaría ponerm en contacto con ella. Jordi y yo nos queríamos como locos, él era una buena persona con un gran error de juventud

28. Canti

    5 de juliol 2009, 03:00 PM

    28

    M- Carmen
    Nadie ha puesto nunca en duda que Jordi Carbó quería a su madre y a su familia. Ya lo he dicho más arriba: por la memoria de Jordi no permitiré que este foro en internet sirva para fomentar la fractura entre la família y los amigos.

29. M. Carmen

    22 d’agost 2009, 10:25 AM

    29

    Tito por favor cuelga las fotos q Jordi me envió, estoy hecha polvo, creo q mi queridísimo hermano ha estado hurgando en mi ordenador. Costó mucho, pero al final las recibí, me han desaparecido, ahora no las puedo ver. Eran de un concierto. Necesito verlas

30. Nono

    19 de gener 2010, 07:57 PM

    30

    A Jordi Carbó, lo conocí a través de Leo y Canti y creo que había también otras personas conocidas, lo que la memória falla después de tantos años, pero lo recuerdo con el saxo, no recuerdo en aquél momento con el grupo que tocaba pero era su época brillante. Un gran recuerdo.

31. Nin

    17 de setembre 2010, 10:44 AM

    31

    Fa 5 minuts que he topat amb aquesta pàgina. No la coneixia. Farà uns 7 anys que en Saxo se’m va aparèixer a l’Ateneu, com un gros pirata desdentat d’ulls precisos i esgarrapant morals i convencionalismes. Havia solcat uns mars molt agitats massa, diran i els sobrevisqué com un autèntic Ulisses del nostre temps. I Penelope també l’esperà, no ho dubto (la seva mare, pacient, de la qual sovint parlava).
    Així se’ns presentà. Calb i amb la frase afilada, l’humor àcid, el pensament obert, experimentat. Àcrata. Familiar, molt familiar.
    Tenia una metafísica ben pròpia feta del llegat d’una experiència en els limits del no-re. I és sobre això que ens aportà notícies molt fresques… d’un món que desconeixíem del tot…. i partir del qual en Jordi va saber mostra-nos aspectes de la condició humana inèdits per a nosaltres. A partir d’aleshores ens miràrem la vida des d’un altre punt.
    Finalment afirmo que n’hi ha que aprenguérem molt, d’una solitud tan ferma, d’una amistat tan natural, d’una aventura vital tan espinosa.
    En Saxo, en definitiva, ens fou un bon mestre.

    Una abraçada a tothom.

32. Carola de Sabadell

    31 de maig 2012, 02:17 AM

    32

    No erem amics però havíem compartit nits de bolo!! , clar que jo de públic!!! Jo devia tenir 20 anyets!! Juveneta!! Era pels 90 que no em perdia ni un bolo dels Pollos!! Ua jo flipava!! No sabia de tu fins avui. Jordi un petó!!!

33. David Martinez catala

    19 de febrer 2013, 12:43 PM

    33

    Adeu amic meu me n´he enterat tard de la trista noticia pero nomes et puc dir gracies , per la teva amistat,per tots els bons moments que vam viure junts amb la Doro amb Miguel l´alemany i en alguna ocasio amb els Bisontes.Adeu Dr farlow sempre et dure dins del cor

34. Ilya Loppe

    8 de febrer 2016, 07:46 PM

    34

    Que gran, que gran. Mentor i amic.

35. Fracesc

    4 de gener 2024, 07:22 PM

    35

    El meu sentite pesar te vaig coneixer molt petit tu vas perder ton pare i jo tambe
    Deu te molta misericordia
    El Salm 103 RVR 60 Va pero tu i tots els teus mare i germanes
    Jo tambe soc music, pero lament en aquesta país no PUC tocar
    La música es la meva manera de ser estic conectat amb el mon
    Moltes Gracies un aferrada Francesc Álvarez Huerta