Jordi has mort. T’he vist fer-ho però encara no ho puc creure. Diuen que aquest matí no has volgut esmorzar i que després has entrat en coma. Quan t’he vingut a veure, al migdia, has decidit expirar per última vegada aquest aire que durat tants anys arrancava les notes del vell saxofon.

El Jordi Carbó ha estat el millor saxofonista d’aquest petit país. El domini que tenia de l’instrument li ha permès tocar en un ampli ventall d’estils que van des de la improvisació Free dels 70, en grups com La Propiedad es un Robo, Boleros amb la Orquestra de la Floresta, Punk en grups com La Banda Trapera, de Morfi Grey, o grups de Rock més Glam com No Parking amb el Johnny Estil·les.
Els bolos i col·laboracions amb grups diversos són innumerables: amb Pau Riba a Licors a Canet, amb la Nico de la Velvet Underground en una extraordinària actuació al casal de la Floresta. Durant els anys 80 vas començar una aventura més Pop amb el grup N’gai N’gai. Durant els 90 vas combinar diverses imfluències musicals: des de la música negra, el blues. soul, funky, amb Dr Farlow Blues Conection i els Bisontes.
Malgrat la malaltia que treballava per dins, t’has mantingut en actiu fins fa pocs dies fent música experimental amb els Hadramawts, projectant un nou grup que s’havia de dir S’ha Acabat el Broquil, amb l’Enric Borau. De nou acompanyant les cançons del Seppuku. Una de les últimes vegades t’hem vist interpretant un solo de saxo, a la casa Orlandai, acompanyant a la ballarina Alba Moreno.
Jordi enumerar tot el que has fet és impossible. No m’ho puc creure.
Canti

Barcelona 27 de febrer 2009

« Anterior:

» Següent: