68 comentaris

1. Gero

   3 de setembre 2010, 01:20 AM

   1

   Malgrat que sovint portava menorquines, sempre m’havia agradat la feina dels limpiabotes. La seva capsa d’estris, les seves maneres i la seva maestria amb els clients. Formaven part del paisatge de les Rambles per merits propis. Ells ja practicaven el que ara anomenen economia productiva.

2. xavi cot

   3 de setembre 2010, 02:39 PM

   2

   lo que em crida més l´atenció de la foto de Canaletes
   és l´ausència de guiris, potser al 79 els guiris-turistes no arrivaven
   ni al 10% de la gent que transitava per les Rambles,
   ara potser son el 80 o 90%.
   Tampoc hi havía tanta gent, així que podíes fixar te amb qui havía
   i trovar te coneguts. Ara, tot lo que pots fer és vigilar de no
   ensopegar amb algú i sortir lo avans posible…res de pasejar.
   Al meyns és l´impresió que tinc ara, i aquesta foto m´ho confirma.
   No sé com, pero ens han requisat bona part de la NOSTRE ciutat
   amb la finalitat d´omplir les butxaques de les empreses que viuen
   del turisme, generalment en mans de gent de fora (cadenes d´hotels, mengars rápits, souvenirs, etc) i
   a sobre ens fan creure que és pel nostre bé.
   El seguent pas (ja ho estan fent) és ficar-nos turistes dins del nostre pis
   i que nosaltres ens anem a viure fora de la ciutat.
   De moment encara ens queda la cantera del Barça….

3. pfanes

   12 de setembre 2010, 09:51 AM

   3

   El Zurich per a mi i per a molts dels que deixem espurnes dels setantes en aquesta pàgina era una del les cases de tots si es que hi ha cases d’algú. Al Zurich es parlava i s’amaba, s’arreglava la terra de la ciutat i
   de les muntanyes, es creaven grans formules filosòfiques, artístiques, psicodèliques i sobretot llibertàries, creiem que anaven menjant terreny al sistema i el sistema preparava els àpats d’avui. D’allò queden moltes veritats ocultes, cranis de llops esteparis desfets per sempre i ulls encesos encara calents per a donar testimoni de vius i de morts, d’instants importants d’un temps obert, els primers temps sencers en quaranta anys, que semblava aleshores un temps universal.
   No érem res més que els fills d’una època que varem tenir la sort de trobar-nos al mig, al final d’una dictadura brutal i al principi de “magnífiques i alliberadores” teories polítiques. No voliem res , voliem viure a fons i saber-ho tot a traves d’un pensar diferent a la majoria, aquesta majoria trencada per la represió i més tard per les grans paraules que ens han portat fins aquest femer consumista i ple de descerebrats. Però les lluites mai s’acaven si a dins queda la llavor del viatge. I també i sobretot si queden ànimes noves que no deixen de pensar, de sentir.

4. Gero

   13 de setembre 2010, 12:44 AM

   4

   Hola Francesc, es podria dir mes alt pero no mes clar!

5. Canti

   18 de setembre 2010, 04:06 PM

   5

   Thanks Paco

6. AS

   7 de desembre 2010, 02:29 PM

   6

   Ostres, ostres, ostres. El Zürich ha canviat molt! De tota manera, continua essent un punt d’encontre del jovent. Supose que ho serà sempre! I a Canaletes sempre li quedarà el Barça… Jo no vivia en aquella época i no puc parlar en primera persona, però he vist algun video de l’Ocaña caminant amb el Nazario i l’altre que no recordo com es diu i les Rambles estaven tan plenes de gent que marejava només de veure-les. Així que no sé fins a quin punt estaven buides o plenes com ara. Sí que estic d’acord en que ara per ara, cal evitar-les el màxim possible si no vols possar-te de molta mala llet…

7. Gero

   7 de desembre 2010, 02:42 PM

   7

   Per no caure en alló de “qualsevol temps pasat…” diré que Les Rambles han sobreviscut a moltes coses coses i també sobreviuràn a les hordes de guirilandia encara que no sigui fàcil. Per cert l’altre es deia Camilo

8. Albert Rocamora

   23 de desembre 2010, 12:07 PM

   8

   He descobert aquesta web fa just dos dies…m’ha fet tornar enrera i recordar moltes coses,malgrat la meva memòria falla constantment, potser per que en aquells temps també vivia el dia a dia i creia que un mon nou i millor era possible, entavem al Zurich i sortiem cap a Canaletes, tot baixant Rambles avall, et podies trobar a qui fos, allí hi erem tots…recordo els temps en que el fum dels xiringuitos improvisats (xoriços, frankfurts i d’altres viandes) s’escolava pels plataners i allò semblava una festa permanent…jo vaig rebre la darrera onada dels 70’s i moltes coses de les que parleu les vaig descobrir més tard, jo en tenia 12 o 13 anys i encara anva a d’Escolta…el 75 el primer Canet Rock…ufff, a plogut molt.

   albert rocamora

9. jordi t

   24 de desembre 2010, 05:46 AM

   9

   una de les coses millors del Zurich es que els cambrers ens deixavan en pau. jo prenia un te, d’aigua horrenda, que ,amb molt de sucre i llimona, acabava sent bebible. 4-5 hores mes tard i cap cambrer venia a preguntar “desea algo mas?”. el mateix per un Trinaranjus. l’altra es que no recordo cap incident de la pasma demanar per “documentacion!” a tots els sentats a les taules. com pasava sovint a tots els sentats als esgraons de la Placa del Rei. imagino la quantitat d’orelles i ulls que prenien cafe a la terraca del Zurich… o potser no, potser les orelles i ulls d’aquells temps estavan mes pendents del GRAPO, ETA, CCOO, PSUC, amics d’en Puig Antich and cia.

10. AS

    25 de desembre 2010, 01:08 PM

    10

    I perquè us demanaven la documentació? Què us podien fer?

11. Gero

    25 de desembre 2010, 01:28 PM

    11

    Perque tothom erem sospitosos pel sol fet d’existir…

12. AS

    25 de desembre 2010, 03:11 PM

    12

    Sí, però sospitosos de què, de prendre drogues o de conspirar contra el govern? No acabo d’entendre la funció que tenia demanar el DNI i si era perillós que te’l demanaren o només era per molestar i fer veure que no els agradaveu. (Entenc que si participaves en política sí que era perillós, però si només estaves a la plaça del Rei fent música no li veig el sentit…).

13. Gero

    26 de desembre 2010, 01:44 AM

    13

    Potser els hi feia mes por que estiguesis a la plaça del Rei tocant la guitarra que devant d’una mani a on eres mes visible (i detenible) Per als peluts tenien la llei de vagos y maleantes.

14. Albert Rocamora

    26 de desembre 2010, 01:51 AM

    14

    A mitjans dels 70s estavem a la Plaça Sant Felip Neri, asseguts a terra, cantant, jogant al voltant de la fomt, xerrant…i va apareixa la pasma en plan rerdada, i no sé si eren els grisos o els municipals…que estavem fent? evidentment res de perillos, però erem uns peluts, no els hi agradavem com eren i aquella llavor s’havia d’extirpar com una mala herba, no sigue´s que en un futur inmediat els hi portessim més problemes..

15. Gero

    26 de desembre 2010, 02:12 AM

    15

    Els secretes tenien la tecnica del “meterlos en un portal” consistent en que et seguien y fotien en “volandas” entre dos o tres dins una porteria (llavors no hi habien porters automatics y tot estaba obert) Un cop a dins et podien fins i tot despullar buscant “costo”. Era un xoc per les veines que entraben i sortien presenciar l’escena. Es conegut que en Salvador Puig Antich el van arrossegar a un portal. El que no sabien es que duia un arma que no va dubtar en fer servir, amb el resultat que tots sabem.

16. xavi cot

    26 de desembre 2010, 09:29 AM

    16

    As, és normal que et sorprengui això de demanar el DNI sense motiu,
    els demés ja ho han explicat, lo de que els hi queiem malament, per suposat, (potser per enveja, els hippys s´ho passaven bé, no treballaven, reien, etc) no tant que tinguessin por de lo que poguessim fer en el futur. Tampoc era per les drogues ni que poguessim conspirar contra el govern,
    els que conspiraven contra el govern de veritat no estaven fumant porros a la plaça del Rei, i lo de les drogues ja els hi anava bé, així
    teníen una raó per fer lo que volguessin, era com una espasa de Damocles sobre nostre que podia caure quan ellls volguessin.
    El perqué passava tot això només s´enten entenent la diferencia a nivell carrer entre una dictadura i un estat de dret.
    Una dictadura es basa en que la gent no té drets, tot depend de l´arbitrarietat de qui mana i de la tolerancia que en cada moment apliquin. Es el mateix cas que amb la prostitució o en els horaris de bars
    afters, etc.
    Per suposat que també per els polis de carrer era més tranquil i senzill
    ficar-se amb un hippy que fuma porros que amb gent com El Vaquilla.
    Amb una democracia com la que tenim, hi han drets pero es difuminen
    en la burocracia i en coses com que si no tens un bon advocat no et serveix de res tindre la raó.

17. AS

    27 de desembre 2010, 08:05 AM

    17

    Ostres, la Ley de Vagos y Maleantes, és cert! He cercat informació sobre aquesta llei i no fa esment als consumidors de droga, cosa que sí que fa la Ley de Peligrosidad Social de 1970. Us varen incloure en la llista negra. Vau notar diferència abans i després del 70?

    De tota manera, això de despullar-se era una cosa molt hippy, no? No sé perquè unes dones es poden escandalitzar de que uns nois joves es despullessin. Jo hauria preguntat si necessitaven ajuda per “cachearlos”. És broma, eh? Ja imagino que no és agradable anar tranquil·lament pel carrer i que t’espentin a un portal per despullar-te, cridar-te i, supose, pegar-te.

18. Gero

    27 de desembre 2010, 09:19 AM

    18

    Pero no eren precisament “mosses” les que et despullaven sino tios bastant garrulos. Un dia despres d’un “cacheo” en varen trobar les claus del 4L y varen dir “hombre, tienes coche”… y quasi vaig tenir que reconstruir la furgo.

19. quilpil

    27 de desembre 2010, 12:40 PM

    19

    A veure As, jo penso que no et contextualitzes massa en aquell temps, també es normal si no el vares viure, però una cosa està clara, estem parlant de gent anti-sistema i això no agradava en aquell moment, com no agrada actualment, em sembla que els anti-sistemes, diguem okupes ect. d’ara, son criminalitzats constantment i repetidament. Qualsevol sistema no suporta els anti-sistema, volen ovelletes fàcils de porta i manipular.
    I si tens en compte que estem parlant d’un temps de dictadura pots arribar a entendre més la situació.

    Canviant de tema, no se si en Jesús Atienza, molt bona la seva galeria, pot tenir fotografies més relacionades amb la gent del “rollo”

20. pfanes

    27 de desembre 2010, 01:57 PM

    20

    Amic AS, si existeixes i ets tan jovenet i desinformat com sembles jo t’explicaré una bonica història de policies i lladres de colors.
    Temps era temps els anomenats hippies no eren gaire perillosos politicament a les acaballes de la dictadura. Si però ho eren socialment. La gent d’ordre demanava a les autoritats mà dura amb els peluts que llegien Els rodamons del kahrma i el Petit Princep..i escoltaven al rei Krimson i a Bob Dylan…..Aquestes mosques colloneres que s’enfotien de les bones costums . A més, alguns d’ells, xiquetes i xiquets fills de grans familes burgueses i d’alguna “camisa vieja del movimiento” també vivien arrejuntaets en comunes rurals i urbanes i vietjaven per tota la terra i pel que no es terra amb dos durus a la butxaca i fumaven les herbes del riure i s’estimaven a dojo i sense vergonyes santes. Osigue, practicaven la Llibertat amb majuscules.
    Però heus açi que les autoritats lacaies de l’ordre establert només tenien ulls per el que anomenave algun il-luminat “L’alliberament de les masses oprimides”, desfer-se del monstre faixista i tornar a la normalitat “democràtica” que ens deslliurara i creara una nova i bona policia i un autentic repartiment de la riquessa i tots tindrem un piset i feina i coses i…
    Ai pobrets, els lacais d’aquell regim de terror no en sabien més i mira tu, això ens ajudava a seguir el camí del nostre personal alliberament sense ser gairebé molestats.`
    Teniem però els nostres fidels i un xic emprenyadors àngels guardians com ara el Cara de palo, un tipic pasma producte executor de la “Ley de Peligrosidad Social. I no era broma, per trobar-te una “xina” et podia caure d’una setmana a tres mesos de Modelo i per estar pel carrer sense feina i sense sostre, i per homosexual…etc. Un servidor vaig anar a parar a diferents comiseries varies vegades sense poseïr “xocolata”, amb feina i amb casa. A hores d’ara encara no se perquè.
    Aixi, amic As, vaig coneixer el gran mon Kafkià de l’Espanya dels 70, quan tenienm vint anyets.

    Per mi tot va començar l’any 1952, any de les últimes targetes de racionament, amen.

    P. Un capvespre hi havia una mani de no se que a prop del Zuric i els grisos van decidir una vegada més entrar al bar a cops de porra; taules i cadires per terra, crits…uns cap el w.c d’altres fugint , d’altres intentant calmar el mal rotllo, fins i tots els cambres rebien. I això no era el pitjor , pregaves perquè no et portesin a Laietana. Perquè això si era un altre història.

21. Hippy Vicente

    28 de desembre 2010, 02:43 AM

    21

    Pfanes, As es una senyoreta, no un mascle!
    Parlant de ‘Angels Guardians’ oblidas a ‘Los Guerrilleros de Cristo Rey’. Ufff, quina por….

22. Albert Rocamora

    28 de desembre 2010, 09:19 AM

    22

    Semblem els “iaios” explicant les nostres batalletes…i possiblement molts de nosaltres ja fem panxeta, hem perdut una mica, o molt, de cabell, o estem calbs del tot, amb una feina mes o menys lucrativa, pre-jubilats o jubilats del tot (jo cobro una pensió de viudetat..visca el “sistema”!)..internet el tenim tots/es, això està clar…però el més important és que sembla que una majoria dels que ens aboquem per aquesta finestra sense nom, seguim sense creure en el sistema, (malgrat no ens queda altre remei que viure-hi) ni en consignes ni banderes, ni en l’enganyosa democracia, ni en els vots utils i inutils…la utopia sempre està present i no arribarà mai, per que ja deixaria de ser-ho…però mentre seguim mantenint la nostra actitud rebel i llibertària ningú ens farà callar, ni oblidar ni abatrens.

23. AS

    28 de desembre 2010, 09:56 AM

    23

    Quilpil, efectivament no vaig viure aquella època. A més a més, el franquisme és un tema prohibit a la meua família. Per això pregunto, segurament, amb una ingenuitat excessiva. No creguis que no sóc conscient de la manca de llibertat que hi havia però a mi mai m’han servit les respostes tipus “perquè sí”. Tot i que sé que els hippies no entraveu en la línea que Franco havia marcat per Espanya, vull saber com us trataven. Vull saber fins a quin punt arribava l’assejament contra els que no seguien les normes del règim i com reaccionaveu vosaltres. Tu dius que ara tampoc agraden els anti-sistemes però estic segura de que no reben el mateix tracte que rebien els d’aleshores. De tota manera, fumar porros i tocar la guitarra és antisistema? El mateix pfanes ha dit que va ser arrestat en diverses ocasions tot i tenir feina, casa i no portar drogues al damunt. No es podria dir que ell, en aquell moment, era un anti-sistema. I Gero ha dit que li van destrossar el cotxe sense cap motiu. Son aquests abusos els que a mi m’interessen. Perque sé que hi havia, com en qualsevol règim dictatorial, però no sé quina mena d’abusos eren i fins on arribaven. Per cert, Quilpil, si no m’equivoco, tu ets l’autora d’un llibre, encara per publicar, que es diu “Barcelona Underground” o una cosa així, no?

    Pfanes, ja et puc assegurar que existeixo! I la desinformació es una malatia que es cura preguntant i cercant informació, i això és el que estic fent. Segons tu, les autoritats només tenien ulls per als que feien (o tractaven de fer) política. Llavors, qui molestava als peluts que no feien política, algun policia obsessiu com el Cara Palo que esmentes? I què els hi feien als que portaven a Via Laietana? Probablement són preguntes que no deuria de fer per això de lo políticamente correcto. Però, mai he portat bé aixó…

24. quilpil

    28 de desembre 2010, 10:25 AM

    24

    Com tu be dius Albert seguim sense creure en el sistema perque no hi hem cregut mai. Serem utópics fins a la mort i més enllà…aquest es el nostre adn, karma o digali el que vulguis. Recordo que a la peli Salvador (que amb totes les seves mancances va ser un bon document) a la seqüencia de l’ingrés a la Modelo, els presoners comunistes miraven amb menyspreu als dos presoners del MIL perque no eren com ells proletaris del sistema comunista. Quand van matar a Puig Antich cap força democratica va moure un dit… Aquesta es la máxima que jo reivindico: mai serem part d’ells, ja siguin comunistes, socialistes o nacionalistes. Som gent raonable, volem l’impossible.

25. Gero

    28 de desembre 2010, 10:33 AM

    25

    A causa d’un duende informatic el comentari 24 surt com a procedencia quipil quan hauria de sortir Gero, I’m sorry.

26. pfanes

    28 de desembre 2010, 01:05 PM

    26

    Però perquè és un tema prohibit el franquisme a la teua famíla , senyoreta As?
    A més en aquesta Web, en els anys que porta funcionant , per activa i per passiva s’explica abastament en pels i senyals quasi tots els perques
    de tot plegat…Potser no has llegit ve els cents de comentaris que amb tot el nostre cor anem deixant pel camí de la w.s.n. Repassa, repassa. De mica en mica s’omple la pica.
    Els abusos, els normals de les dictadures , ja saps .

27. AS

    29 de desembre 2010, 06:37 AM

    27

    En la meua família hi ha ideologies polítiques molt diverses i poca capacitat de comunicació. Això de “hablando se entiende la gente” a la meua família no li va bé. Ja de ben petita he vist discusions prou fortes només per parlar de política, és a dir, de democràcia. Si vols que et diga la veritat, es ma mare la que sempre m’ha dit “no le preguntes eso a los abuelos”. De tota manera, jo crec que es quelcom comú això de no parlar de temps de Franco, no sé.
    La web té quasi 4 anys, no es llig en dos dies. Els comentaris sovint necessiten d’un background previ per entendre-los al complet, però me’ls llig i m’agraden. A més, a mi m’agraden més les històries personals (les batalletes que deia l’Albert Rocamora més amunt), per això pregunte per més detalls. De tota manera, tot es interessant. M’encanta que existexi una web dedicada a aquesta època.

28. jordi t

    29 de desembre 2010, 07:21 AM

    28

    Basicament la pasma el que volia era desgastar-nos, fer-nos por, divertir-se una mica, deixar anar la mala llet acumulada, engaixar a un desgraciat de poca monta, fer felicos als seus superiors. Nosaltres eram entre una distraccio i un perill proxim, per una espanya que no s’justava a l’imatge de futur que sonmiava el poder d’aquella espanya moribunda i malt ferida de tanta pus acumulada, de tants anys d’escarranciment etic, cultural, artistic, politic, religios, etc.

29. Canti

    29 de desembre 2010, 05:57 PM

    29

    @As
    gracies pel teu interès, imagina que aquest pacte de silenci que regna a casa teua es fes extensiu a tota la societat. això era el franquisme, d’aquest tema no en parlem de l’altra tampoc, si tens una estona mira’t el documental Underground La Ciudad del Arco Iris veuràs com és difícil de generalitzar i sota el franquisme no es vivia igual a Madrid que a Sevilla, a Barcelona o a Eivissa.

30. Jack Torrance

    29 de desembre 2010, 10:20 PM

    30

    per cert, si aquest La Ciudad del Arco Iris és el documental que es va fer sobre els Smash, i que va passar el 33 fa un parell d’anys, servirá per aclarir-vos aquest debat sobre el Regas, Màquina i Smash… o si més no, per posar més confusió.

31. AS

    30 de desembre 2010, 05:46 AM

    31

    Canti, vaig veure aquest documental fa un temps, quan començava a endinsar-me dins del progressiu català i va emprenyar-me una mica que tot i tenir un títol tan genèric, només parlara d’Smash (excepte un parell de minuts en que parla de Màquina i damunt per a dir que els Smash “molaben” molt més que ells, cosa que em sembla prou lleig…). Amb el pas del temps he comprovat que dins de l’oblit del progressiu espanyol, l’andalús està molt més reconegut que el català. Els andalusos coneixen molt més els seus orígens que els catalans. Fins i tot a l’estranger són més coneguts per això de la fussió amb el flamenc.
    També és cert, que a aquella època no coneixia bé als Smash i després em va agradar molt la seva música. Així que tornar a veure’l ara és altament recomanable. Però m’agradaria veure’l d’una tirada i es llarguet, a veure quan trobe temps.

    Jack Torrance, no recordo el que surt al documental sobre el Regàs, però jo diria que amb Màquina va estar fins el festival de rock progressiu de l’Iris de finals del 70, i que llavors va deixar Màquina i va trucar als Smash. Es que, segons el llibre, ni ell mateix ho té clar!

    Jordi T, gràcies per la teua explicació, deu sert molt trist viure a un país que dessitja la teua infelicitat d’una forma tan descarada (tampoc és que ara ens tracten d’alló més bé).

32. Canti

    30 de desembre 2010, 07:24 AM

    32

    @As
    Es un documental sobre els Smash (i des d’aquest punt de vista com a document té prou substància), Máquina hi surten només tangencialment, però el problema no és aquest sinó com i perquè els homes de les “praderas” viatgen al país dels homes de “las cuevas suntuosas” i el grup en contacte amb Barcelona es dilueix.
    @Jack
    me sembla que no és el mateix documental, el del 33 només parlava de l’arribada dels Smash a Barcelona i de com es van instal·lar a casa el Riba, tu ho has dit Jack, més confusió, per això em sembla important el possible debat sobre el que es diu al documental.

33. Gero

    30 de desembre 2010, 10:13 AM

    33

    AS te la raó quan diu que aqui no s’ha reconegut mai la obra de Maquina, penso que lamentablement es pel tema de no cantar en català. Pau Riba i Sisa per exemple no han tingut aquest handicap, es mes, han entrat sovint al joc del estabishment català. Aixó ens portaria al tema de fons de perquè el jerarques de la nostra cultura (els que donen les subvencions, vaja) mai han considerat altra musica com catalana que la cantada en català. Aquesta miopia ha enpobrit radicalment la musica feta aquí fins a limits insospitats. Que grups com Manel o Amics de les arts estiguin tan presents als mitjans catalans es el sintoma de la malaltia. No importa la musica sino la lletra, es mes, tan fa el que diguis mentre ho diguis en català. Realment tenim un problema commpanys…

34. Gero Reprise

    31 de desembre 2010, 02:44 AM

    34

    Insisteixo, el món de la musica està pagant un preu mol alt per la normalització lingüística. Aixó no vol dir que dita normalització no sigui necessària en termes generals. Pero aplicada de la forma en que tant tripartits o ciu’s estant fent, produeix efectes tan surrealistes com el fet de que per exemple la sardana La Santa Espina, o L’Empordà no siguin considerades catalanes a efectes de la quota musical obligatòria als mitjans que emeten desde Catalunya… donat que no estan cantades en català (?) Perquè ningú ha fet un documental de Maquina? perquè l’ajuntament va deixar desplomar-se el Zeleste? eren tan grans els deutes? Segurament es gasten mes en canapès que en Zelestes. La crua realitat es que si no es canta en català no veuràs mai un euro d’ajut.
    Un altra cosa es el preu que s’ha de pagar ideològicament per rebre ajuts. Per tot aixó a lwsn som lliures com el vent i no hem de pagar cap hipoteca a cap conselleria.

35. AS

    31 de desembre 2010, 07:55 AM

    35

    Gero, estic totalment d’acord en tu. S’ha parlat prou de que el Govern ha deixat de banda als que no cantaven en català pero dins dels perjudicats (gairebé tots els dels anys 70 perquè els que no cantaven en anglés, feien música instrumental), també hi ha categories. Els primers grups de progressiu van llançar-se sense les infraestructures necessàries, sense recolzament econòmic suficient, sense managers que tinguessin cura del grup. I van patir, a més, la reacció de l’Administració que va tancar locals i va prohibir festivals. Aquests grups com Màquina, Pan y Regaliz, Música Dispersa, Tapiman, Vértice, Fusioon, etc. van veure com els seus projectes musicals fracasaven sense poder fer gaire cosa. I amb el pas dels anys, ningú els ha reconegut el mèrit del que van fer. Quan algú mira al passat es queda clavat en l’Ona Laietana i Zeleste i s’oblida dels que van fer possible que un projecte com Zeleste funcionés (aprenent dels errors previs). I dins d’aquesta primera etapa, Màquina tampoc ha tingut el merescut reconeixement com grup fonamental del rock progressiu català.
    Tornat al tema de la política. A les dretes mai els ha interessat gaire la cultura. Al Pujol només l’interessava el que fomentés el català i amb aquesta mentalitat va fer (ha fet, perque 23 anys són molts) molt de mal a la cultura catalana. Catalunya va ser pionera en això que ara està tan de moda de la discriminació possitiva i això ha limitat durant décades la producció artística i ha soterrat una part important de la cultura catalana. Va passar amb Zeleste. I també, l’Aula de Música i Jazz va patir molt sota el govern de Pujol i va estar a punt de tancar al 1989. Curiosament, l’Aula en aquell moment estava dirigida per l’Enric Herrera (Màquina) i Manel Camp (Fusioon). Està clar que aquesta gent no ha tingut molta sort en la seva carrera musical. Molts músics de moltíssima qualitat van retirar-se. De què estariem parlant si haguéssin nascut a un altre país… A mi m’encantaria que algú fes un documental sobre Màquina al igual que s’ha fet amb grups com Smash o La Banda Trapera del Río, i ningú pot negar que s’ho mereixen com a símbol del progressiu que són, però quina acollida tindria pel poble català? Tornem al tema de sempre…

36. Gero

    31 de desembre 2010, 09:45 AM

    36

    El jovent català (es a dir, la mutietnia que ens trobem pels carrers) probablement es quedès sobtada al descobrir que als 70’s hi va haver aquesta moguda musical a Barcelona. Als governs Pujol, Maragall. Montilla i segurament Mas, mai els ha interessat el protagonisme dels musics, i menys dels que fan musica instrumental. Hi va haver un moment a l’anomenada transició que les noves forces democratiques varen intentar esborrar les restes de la cultura alternativa de Barcelona, segurament perque fets com les Jornades Llibertaries amb
    50.000 persones els feia por.

    Aques any que tenim tocant a les portes serà pitjor, amb retallades i menys recursos per a la musica i les arts en general, i tal com pinta el contexte politic segurament veurem de nou l’exaltació dels castellers i tornarem a la politica nostrada.

    La part positiva de tot aixó es que els qui no han tingut mai una ajuda oficial no la notaran a faltar.

37. xavi cot

    31 de desembre 2010, 01:08 PM

    37

    Les subvencions són coses de la transició o més ben dit de quan els
    socialistes governaven als 80s, a primers dels 70s no hi havíen subvencions per la cultura com no fos per la més tradicional (Liceu, Palau, etc). Per no haver no hi havía ni la Generalitat i en quan als ajuntaments amb el Porcioles i cia poc es podía esperar. De fet ningun
    grup i meyns de música progresiva pensava ni en sommnis ser subvencionat, i per suposat cantautors com el Raimon o el Llach meyns. A fora igual, cap d´aquestes músiques de que parlem van
    ser subvencionades. Tot es va fer per iniciativa privada i si allá va tindre èxit era perque el rock i derivats eren coses d´ells, no dels paisos mediterranis.
    Les prohibicions de festivals també es donaven fora, Anglaterra, França,
    etc. A La Vanguardia del 70 fins 72 trobareu moltes noticies al respecte,
    eren les úniques noticies sobre tota aquesta música, les prohibicions i les morts o detencions per drogues. Potser per espantar-nos.
    A primers dels 70s es va intentar crear infraestructures, el festival del saló Iris és una mostra i un circuit de discoteques que poguessin acollir aquests grups de rock Progressiu (Las de la Costa Brava, el San Carlos, el Trocadero..) i també és van editar els seus discs, etc.
    Lo que va fallar és que era una música minoritaria i encara que es veiés molta gent en un festival a l´hora de comprar els discs s´optava per comprar els estrangers que hi havia una pila de superbons. La proba és
    que en aquells temps discos de rock progresiu estrangers estaven en els primers llocs de les llistes de vendes d´aquí. L´èxit de cantants polititzats també acaparaba molt públic, i molts factors més. I en general els seguidors de la música progresiva no teníen massa diners.
    Un cop amb la Generalitat va passar lo que dieu, pero tots aquests grups del principi ja estaven “cremats”, els que van continuar i cantaven en catalá com el Pau Riba, Sisa, etc, sí van ser, en part, beneficiats (amb minúscules) per la nova política de la Generalitat, Ajuntaments…i fins ara.
    Costa molt ara, 40 anys després, parlar de lo que pasava perque les circumstàncies han canviat molt, i nosaltres també, l´únic fiable són els documents, fotos, cartells, etc.
    Un bon 1971! jeje

38. AS

    1 de gener 2011, 12:41 PM

    38

    Gero, al assenyalar amb el dit a en Pujol no volia restar responsabilitat als altres. És cert que cap polític, uns més que d’altres, ha fet res per la cultura. La raó de que em concentrara en Pujol és perque considero que els éssers humans som animalets de costums i si durant 23 anys et repeteixen que per ser un bon català has de consumir només productes catalans, al final, ho acabes assumint com a veritat. Que després els socialistes no han fet res també és cert, però, per a mi, Pujol és el principal culpable.

    Xavi Cot, és clar que es van fer esforços. Si no s’haguessin fet, haguessin mort abans de néixer. Els locals de la Costa Brava no eren, són, ni seran mai un lloc adequat per aquest tipus de música. Es un lloc turístic que rep milers de guiris que busquen sol, platja i alcohol barat. El San Carlos i el Bocaccio tinc entés que son locals on es reunien els de la Gauche Divine, que estaven molt més aprop dels de la Nova Cançó que dels progressius. Els divins aquests no es barrejaven molt amb els progressius. Van ser els músics de Màquina els que van anar a l’Àngel Fàbregas a propossar-li fer una música diferent i, per sort, estava suficientment boig per acceptar. Ell va ser l’equivalent al Víctor Jou de mitjans dels 70 amb la diferència de que no ho va planificar i, com a consequència, es va quedar sense diners. Van ser altra vegada els de Màquina els que van ficar dins a l’Oriol Regàs, que va estar un parell d’anys amb els progressius i es va cansar. Jo no dic que els de l’Ona Laietana ho tinguessin molt més fàcil però sí dic que Víctor Jou amb la sala de concert de Zeleste sempre disponible, amb el segell Zeleste-Edigsa que acceptava a tots, amb el seu management que els portava per tota Catalunya i tota Espanya, va possar les coses més fàcils a aquells músics. Tot i això, era un tipus de música minoritaria i estaven condemnats a ser sempre minoritaris. Tant els primers com els segons. Però crec que grups com Iceberg o CE Dharma van arribar més lluny que qualsevol dels primers i no crec que siga una mera casualitat. Damunt de tot això, quan algú vol recordar aquest moviment contracultural es queda amb l’Ona Laietana com si no hagués existit res més (parlo dels primers progressius i parlo també del punk de finals dels 70, per possar dos exemples). Crec que ningú ha parlat de subvencionar als músics. Al menys jo em referia a una mica de suport institucional a l’hora de fer concerts per al jovent, apareixer als mitjans públics, etc.
    Els fans dels progressius no tenien diners abans del 73 però sí després del 74? Crec que el que va passar amb la primera onada de grups es que Als 4 Vents, principal font econòmica i segell que de veritat creia en aquesta música, va fer fallida i es va haver de buscar la vida amb altres discogràfiques no s’ho ficaven tan fàcil. És una hipótesi, ja saps que jo no ho vaig viure, però és el que penso.

39. xavi cot

    3 de gener 2011, 05:37 PM

    39

    As, algunes anotacions sobre el teu últim comentari:
    1-” Els locals de la Costa Brava no eren, són, ni seran mai un lloc adequat per aquest tipus de música. Es un lloc turístic que rep milers de guiris que busquen sol, platja i alcohol barat.”
    -Jo no parlava de locals sino de discoteques. Que “ “Es un lloc turístic que rep milers de guiris que busquen sol, platja i alcohol barat.” Dius “es” amb lo que entenc que et refereixes a ara. Res a veure amb la Costa Brava de
    finals 60s-principis /70s. (pregunta a qualsevol persona que visqués en aquests llocs en les dates de que parlem, i ara: o sino, senzillament compara una foto de qualsevol poble de la Costa Brava amb una d´ara.)
    (recorda entre altres coses que no existien els viatges “Low cost”.)
    -.Que “no eren, són, ni seran mai un lloc adequat per aquest tipus de música” – és la teva opinió, que no ho seran jo no ho puc dir perque no son adiví, que no ho són estic d´acord, entre altres coses perque la música progresiva avui en dia es molt minoritaria i underground,
    pero si parlem de lo que “eren”, de finals de 60s i principis dels 70s ( que és de lo que crec tracte aquesta web) i comprobem els documents veiem que van actuar al Maddox (discoteca de la Costa Brava) els Soft Machine perque els Black Sabbath no van poder vindre (avans dels 70s), el Maddox era del Oriol Regàs ( cap de la Gauche Divine), per només citar una de les actuacions que van tindre lloc en aquestes discos de la Costa Brava, enterat de les demés. A l´estiu del 70, els Màquina ja sota la mà del Regàs (Gauche Divine) s´el
    van pasar actuant allá (Costa Brava) i no sé ón he llegit que segons l´Herrera va ser la millor temporada dels Màquina, tú dius que no era el lloc adequat pero sembla que per ells sí ho era donades les circumstàncies. Pots pensar lo que volguis pero t´aseguro que va ser l´Herrera que li va proposar al Regàs (Gauche Divine) que és fes càrrec del grup, no a l´inrevés, igual que eren els grups, els que van insistir en actuar a les discoteques i no a l´inrevés. – El San Carlos, que jo sapiga no tenía res a veure amb la Gauche Divine,
    el Boccacio sí, era el seu lloc emblemàtic. En el Club San Carlos van fer la seva primera presentació els Màquina al 69, (et puc pasar la data exacte).
    A finals del 70 l´Oriol Regàs organitza el primer i últim festival de música progresiva, (té página en aquesta web, ja saps). En el seu llibre diu que, sobre tot als concerts de nit, hi va anar molta gent de la Gauche Divine, i cita amb noms i cognoms com a mínim 20, averigua per internet de què aneven i de qué van, jo només et diré que si esborres aquesta gent; Barcelona no hagués sigut una ciutat gris, sino negre poblada per zombis desdentats, i quedi clar que la Gauche Divine no eren ni son sants de la meva devoció. (Potser són els pijos que diu el Gero que hi eren), en tot cas hi eren, donant suport als grups amb la seva presència via compra d´entrades, altres estaven prenent el sol a la platge o tripant al camp. Al 71 l´Oriol Regàs installa als Smash a la Costa Brava per gravar un LP,
    al 71 es fa el festival de Granollers amb Family i derrera estava L´Oriol Regàs (Gauche Divine), hi ha amplia info sobre aquest festival a aquesta web. El Regàs ajuda al Gay i fan Gay&co (el co era el Regàs, Gauche Divine), porten els King Crimson a Granollers en el 73 (pagina en aquesta web) , els Emerson, LaKe & Palmer, Procol Harum..etc)….
    Al Boccacio, a principis dels 70 vaig anar una tarda (els de la Gauche Divine hi anaven de nit) a un monográfic sobre el Frank Zappa on vaig escoltar tota la seva discografia del Zappa fins el moment.

    i tú dius “ que estaven molt més aprop (els de la Gauche Divine) de la Nova Cançó que dels progressius. Els divins aquests no es barrejaven molt amb els progressius.”

    - Lo de l´Àngel Fàbregas confio que qualsevol dia entri en aquesta web i ens espliqui lo que realment va passar i com.
    Sobre lo que dius “… però sí dic que Víctor Jou amb la sala de concert de Zeleste sempre disponible,..” – segur que haurá fet riure a alguns que entren en aquesta web, llegeix lo que es diu aquí sobre les relacions
    Perucho´s – Zeleste-Cangrena Palpable, per no parlar que va estar vetant als grups punks fins 2 anys després del festival punk de l´ Aliança, grups com la Trapera… Lo de “disponible”, segons per quí.
    -Sobre lo que dius “Al menys jo em referia a una mica de suport institucional a l’hora de fer concerts per al jovent, apareixer als mitjans públics, etc. – Quins mitjans públics, TV1?, El rock Progresiu creus que al 70 buscava “suport institucional”?
    -Sobre lo dels diners, al 74 teníem meyns que al 73, va haver una crisi
    internacional, sobre tot en lo del petroli.
    Seguim, si vols, el contrast d´opinions sempre és positiu.
    Es admirable que t´interessin aquest temps i temes més que molts dels qui els van viure, que per lo que sembla, són anecdótics en la seva vida.

40. AS

    4 de gener 2011, 10:31 AM

    40

    Collons Xavi, quin fotiment de deures m’has possat i encara estem a les vacances de Nadal. Com a professor dones una mica de por… Doncs sí, continuo el debat a 2, com diria l’Albert Rivera tot exaltat “¡no me interpeles!”. Exerciré el meu dret a rèplica.

    A veure, m’he embalat una mica amb les opinions i pot ser t’han molestat… Primer de tot, amb locals volia dir discoteques. Una cosa es que un artista faci un concert a una discoteca. Això s’ha fet sempre, són una bona opció sempre i quan no siga un súper grup amb centenars de seguidors. L’any passat Gil Scott Heron va tocar a la sala Bikini… Una altra cosa molt distinta es tocar tots els dies a les discoteques. Segur que al 1970 no havia tants turistes com hi ha ara, però segur que hi havia prou, Espanya era un lloc barat per anar de vacances i des del 60 va ser l’opció de molta gent. Com anava dient, una cosa es tocar un dia i altra cosa es tocar tots els dies. Creus que els fans de Màquina i els d’Smash van anar tooooots els dies a vere’ls? Ho dubto molt. I menys encara si hi havia aquesta manca de diners que vas esmentar fa uns dies. De tota manera, no sóc jo la única que pensa així. El mateix Oriol Regàs va admetre, crec que a la seua autobiografia, que aquell lloc no era el més adequat per a aquell tipus de música. També Jordi Batiste, al pròleg d’“Història i poder del rock català” (una traducció al català que va publicar Enderrock al 2007), va explicar que es va escapar d’on feia la mili per anar a veure a Màquina a la Costa Brava. Et transcric el que diu:
    “Vaig retrobar uns Màquina! diferents dels que l’Enric i jo havíem engegat nomes un any abans. Feien més blues, hi havia més presència dels instruments, tocaven millor, però actuaven en una disco plena de guiris que ballaven mentre ells tocaven…”.

    És cert que l’Herrera va confesar que va ser una de les millors èpoques del grup (aquesta declaració pertany a una entrevista que li van fer des de La Caja de Música en 2006, malauradament per e-mail). Hauríem de preguntar-li a ell en què aspecte va ser una bona època perque jo crec que fa més referència a la estabilitat que els va donar aquells mesos. Un pis per a ells sols, concerts cada nit, un sou fixe i un munt de guiris amb ganes de passar-ho bé i de tastar la “cuina” local, no sé si m’entens… El mateix Herrera va fotre el camp de la Costa Brava abans de marxar a la mili. Sembla ser que no es duia gens bé amb el París i segurament el Tapi, amb tots els meus respectes, anava de barra en barra i tira que et toca… Tant magnífic no deuria de ser tot plegat.

    Que el Herrera va buscar a l’Oriol Regàs jo no he negat mai. És cert que el Regàs es fa la picha un lío al llibre però té molta més llògica que l’Herrera busqués al Regàs i no a l’inrevés. Però això al meu poble es diu buscar-se la vida. No era una cosa habitual en els grups espanyols de l’època tinguessin manager (i per si vols replicar-m’ho, esmento a Jordi Sierra i Fabra que va dir que van ser els primers que van tenir un manager tot i que no els va durar ni un any). Crec que els Smash també tenien una mena de mànager abans del propi Regàs. La veritat es que l’Herrera sempre m’ha semblat un tio llest que solia avançar-se als fets. És la sensació que tinc després d’haver llegit entrevistes d’aquella època i de veure una mica la seva carrera com a músic, però potser m’equivoque. El que no he entés mai es perquè es va retirar d’aquella manera. En fi, això son altres temes que no venen al cas.

    Regàs, Regàs i més Regàs. Sant torne’m-hi. Ja t’avanço que no penso comprar-me aquell totxo de llibre que ha escrit. No sabia que va participar al festival de Granollers i que va portar a aquells grups internacionals, em sembla molt bé. Entenc que valores allò dels grups internacionals, però jo crec que hauria sigut més útil recoltzar els grups nacionals, que ho necessitaven més. De tota manera, bé pel Regàs (encara que per a mi continua sent un pijo i això no canviarà mai). Els de la Gauche Divine anaven al festival de música progressiva? Em sembla molt bé, però hi havia veritable contacte entre els progres i els divins o només es veien de lluny als concerts? Tampoc passa res que uns vagin per una banda i altres per l’altra, amb això no vull dir que es menyspreïn els uns als altres.

    Jo no he dit mai que cap grup buscara suport institucional i molt menys als 70. Amb això em referia més als mitjans autonòmics (TVC 1983, Catalunya Ràdio 1985). Era una resposta a un comentari de Gero i no feia referència a cap música ni a cap periode. De tota manera, això em sembla que hauria de ser una iniciativa de l’Ajuntament. Saps qui va buscar ajuda de l’Ajuntament? L’Aula de Música, va intentar que l’Ajuntament subvencionara part dels estudis de música i el resultat és que al 1989 van veure’s amb un deute tan gran que van estar a punt de tancar l’escola (l’Ajuntament mai els deia clarament que no els donarien diners). Durant aquells anys l’escola estava dirigida per l’Enric Herrera amb el suport de Manel Camp. Dos ex-progressius que sí que van demanar ajudes públiques…

41. xavi cot

    5 de gener 2011, 10:04 AM

    41

    Ep! As, a mí les opinions dels altres no em molesten, (si fos així avans de ser major d´edat ja hagués estat internat en un manicomi, jeje). Quan escrit procuro ser concís i fins i tot inciciu, pero si em veieissis veuries que ho faig amb un somriure a la cara.
    Sobre lo de les discoteques ens anem acostant. Els grups no tocaven cada día i meyns els estrangers com Soft Machine, els Màquina només sé que van estar l´estiu pero no sé si actuaven cada dia o també estaven preparant el disc i utilitzaven la disco per assajar. Saps tú realment quantes vegades van actuar el Máquina aquell estiu?. Al Trocadero actuaven només els dijous, etc. El comentari del Jordi Batiste sembla que sorprés perque els guiris ballessin mentres tocaven els Màquina només el puc entrendre perque estava fent la mili i això trastoca, jeje, perque el rock progressiu es perfectament ballable només cal veure al públic de Woodstock, és més, era una manera de ballar propia sobre tot si portaves un trip a sobre. Clar que aquí aquests grups tocaven quan podíen en teatrillos de centres parroquials o llocs amb butaques, Spain is different, ja saps. Les discos no eren els millors llocs per música progresiva, pero tampoc el Palau, ni el camp de futbol de terra de Granollers, ni els palaus d´esports amb un so terrible fins fa molt poc,
    per els Pink Floyd el millor lloc era el teatre romà de Pompeia que van utilitzar en el film “Pink Floyd at Pompei”, pero aquí lo que importava era actuar, el lloc era lo de meyns. Las discos teníen a favor que podies tocar fort i havien focus i barres de bar decents…
    Sobre lo dels guiris, en aquells anys ( a diferencia d´ara) estaven més al dia que nosaltres, sobre tot en música, així que apreniem bastant d´ells també en manera de vestir, pentinats, sexe, drogues… en la web s´ha comentat la gran influencia que les bases militars americanes teníen en el seu entorn en aquest aspecte, així que no consideravem als guiris com els considerem ara.
    En si aquell estiu va ser una bona època per Maquina estic d´acord amb tú que debía ser per lo de l´estabilitat. El problema entre els músics no m´hi fico. Si el Tapi anava de bar en bar vol dir que aquells bars debíen estar prou bé no? i la gent que hi anava també, suposo.
    Sobre lo del Regàs, altre cop jeje, dius que entens que valori que portés grups internacionals pero que hauría d´haver recolzat als grups nacionals.., et sembla poc haver muntat el festival del Iris, haver portat als Màquina y Smash produint-lis els Lps, o el festival de Granollers on solsament hi havía un grup estranger (Family) mentre tots els altres eran nacionals de rock progresiu, o que al 76 els de la festa Major de Sarrià li diguessin que portés ell els grups i s´anés a Zeleste i fitxés als de la música Laietana, etc etc… diguem algú que hagi fet més.
    Esborra lo que va fer ell i amb què ens quedem?
    Una data, el 13 -2 -67, s´inaugura Bocaccio, el primer tema que van posar “Good Vibrations” dels Beach Boys, el segon “Monday, Monday” dels Mamas & The Papas (al 67 tota una declaració de principis).
    Avui a “la contra” de La Vanguardia Andrew Dempsey comisari de la expo “arte británico 45-68” expo que promet, parlant dels 60s diu “…Londres compartió con los americanos una visión más desenfadada y vital del mundo que cundió en la gauche divine barcelonesa”. De totes maneres si per a tú el Regàs i la gauche divine eran pijos i això no canviará mai, (com alguna gent també pensa)
    res més a dir sobre aquest tema. Les meves opinions van canviant a mesura que vaig tenint més info sobre els temes.
    Sobre lo de les subvencions ja vaig dir que teniu raó quan parleu dels 80s.
    Ah! el llibre del Regàs no cal que el compris pots llegir-lo en una biblioteca,
    ara estan molt bé, avans hi havíen poques i eren com esglesies i no sabíes si santiguar-te avans d´entrar o no.
    Disculpeu que m´allargui sempre pero jo no sé parlar d´aquest munt de temes en dues frases i meyns quan tinc moltes dubtes.

42. xavi cot

    5 de gener 2011, 12:09 PM

    42

    Per cert As, no sé si encara estás a temps, pero una manera de tindre el llibre del Regàs gratuit és demanant-lis als Reis, perque saps,
    no ho diguis a ningú pero els Reis Mags són L´Oriol Regàs….també.

43. AS

    5 de gener 2011, 03:22 PM

    43

    Xavi, quant et paga el Regàs, confesa!!

    Doncs mira, no sabia que havia fet tot això. Ser pijo no es quelcom dolent, i en el seu cas és llògic que ho siga. La raó per la que el Regàs no m’acaba d’agradar és perquè de tot el que he vist no em transmet res especialment interessant. Quan vaig llegir la part que parlava de Màquina, amb l’embolic tan gran que es feia ell a soles, em va transmetre indiferència. Als Smash els possava “como hojita de perejil” i em va donar la sensació de que parlava del progressiu amb un to, fins i tot despectiu, però potser va ser una impressió errònia per manca d’informació. He vist alguna que altra entrevista en TV3 i, sincerament, m’esperava una persona més carismàtica i interessant. Allà veia a un home tímid, que passa desapercebut i que parlava de la seua vida com si les coses haguéssin succeït com una mena de casualitats curioses. No tinc res en contra del Regàs però m’esperava un home amb més personalitat i caràter, però més que enganxar-me amb el seu discurs, m’avorria, i això no és el que esperava d’una persona amb la vida que ell ha tingut. Lo del llibre era una broma, no sé si ja està per les biblioteques, però sí que m’agradaria llegir determinades parts de la seua biografia (Gauche Divine, progressiu) amb més calma que els 20 minuts abans de tancar, dempeus, en la FNAC…

    La veritat és que no tinc ni idea de la quantitat de dies per setmana que tocaven els Màquina en el Maddox. Jo havia assumit que tocaven gairebé tots els dies però potser és excessiu. Un dia a la setmana em sembla massa poc per estar instal·lat a la Costa Brava expressament amb la intenció de donar concerts… No ho sé, la veritat, ara m’has deixat amb el dubte. El que sí que és segur és que no preparaven cap disc perquè havien publicat el primer just abans de l’estiu. Lo de Tapi és una hipòtesi meva per tractar d’esbrinar les raons que va portar a l’Enric Herrera a fugir de la Costa Brava. És ben conegut (per als que els interessa, clar), que a Tapi li agradava moltíssim l’alcohol i que tenia uns horaris molt anàrquics que li van causar enfrentaments amb diversos músics amb els que va treballar. Va morir de cirrosis el 1994, quan tenia poc més de 40 anys. Fes-te una idea del que bevia. I això del assajos… He sentit dir que el fet de que mai quedaren per assajar va ser una de les raons per les que l’Herrera va marxar, però potser és un rumor.

    Jo crec que la sensació que vol transmetre el Jordi Batiste en el pròleg del llibre és que tant se val si tocava Màquina com Manolo Escobar, que els guiris ballarian igualment. És a dir, que no li feien gaire cas a la música. Jo no he dit gens de dolent contra els guiris, eh? És cert que de vegades desperten instints assasins en mí quan haig de passar per Les Rambles, però no tinc res en contra. Tot i ser d’una generació molt distinta, jo també he tingut molta curiositat per les altres cultures i he buscat compartir coneixements amb ells. Clar que tampoc es comparable el que suposava un extranger en temps de Franco i en democràcia.

    Per cert, l’altre dia em va sorgir un dubte al voltant del servei militar obligatori. No sé si has fet la mili, però he intentat calcular l’edat a les que els nois se’n anaven a la mili (per intentar esbrinar quines edats tenien els músics, pura curiositat) i vaig arribar a la conclusió de que sense estudis universitaris i esgotant totes les pròrrogues, el més habitual eren aproximadament els 22 anys però l’altre dia se’m va desmuntar la hipòtesi. A quina edat anaveu?

    Des de ben petita, la síntesi mai ha sigut el meu fort, però jo t’estic responent a tu, que també demostres que t’agrada estendre’t. Segurament molts pensaran que som uns pesats per donar tantíssimes voltes a un mateix tema, però ningú està obligat a llegir tots els comentaris, raó per la qual no veig la necessitat de disculpar-se (encara que sempre és gest de bona educació).

    Ah! Per cert, sóc republicana, jejeje. El regal de Reis segurament me’l faré a mí mateixa, encara que més tard, i no serà un llibre…

44. Gero

    6 de gener 2011, 03:19 AM

    44

    @AS jo vaig anar a la mili als 21 anys, en va agafar la mort del pajaro a Lleida i en van llicenciar durant la famosa diada de l’onze de setembre a Cornellà…naturalment era de la “quinta” del 54. Llavors eren 14 mesos de segrest obligatori si et serveix de referencia.

45. AS

    6 de gener 2011, 07:52 AM

    45

    Gero, què és això de la mort del pájaro? Vas fer la mili a Lleida?

46. AS

    6 de gener 2011, 08:35 AM

    46

    Gero, la famosa diada no va ser al 77 en Sant Boi? Si vas entrar al 75 i vas sortir al 76, no em sorten les comptes…

47. xavi cot

    6 de gener 2011, 08:35 AM

    47

    Al Regàs no el conec personalment. La gauche divine estava molt allunyada de mí, per edat i per “casta social”. No tinc cap interes en defendrels ni en atacarlos. Tots els temes sobre els 70s m´interessen perque són els que vaig viure de jove i ara, m´agrada enterarme de quines coses hi havíen apart de les que vaig coneixer jo, i també com i perque (la trastienda) de lo que vaig viure, i ho faig tipus “historiador”
    basanme en dates comprobables (documents, fotos, etc). Les opinions de la gent ajuden pero no les adjunto al meu arxiu perque totes són diferents i si són iguals es basen en tópics dubtosos quan no en prejudicis populars o no.
    L´implicació del Regàs en la década dels 60s i 70s comprobo que va ser molt important en molts camps (si et llegueixes el llibre et sorprendrás, encara que ja has dit que només t´interessa la part del rock progresiu. Coses com la llibertat sexual de cadesqun d´una parella amb fills era algo que debía escandalitzar a molts a finals dels 50s primers dels 60s, després alló del “amor Libre” dels hippys semblaba el gran descobriment, pero ja había gent que ho feia avans, que els amics s´installessin a casa teva per la cara uns díes sense avisar y que ja tinguessis una habitació amb aquesta finalitat era algo que es donava als 70s pero tampoc era nou, etc. Són temes que m´ajuden a entendre millor lo que pasaba als 70s, saber els antecedents).
    L´Implicació del Regàs són fets i els fets m´interessen. Que la gauche divine intentés fer una réplica de Carnaby Street (Londres 60s) al carrer
    Tuset m´interessa, i me´s igual que algú pensi que els que ho volían fer eren pijos, progres, burguesos, o lo que sigui. Lo que m´interessa és lo que feien i que tingués relació en part amb la meva filosofia de llavors que era “adelante con todo lo nuevo!”.
    Lo de Tuset street per a mi va ser un fracàs, pero pitjor eren els que no feien res.
    Pensava donar te el càrrec (remunerat) de promotora del “Club amics de l´Oriol Regàs” pero ja veig que no ets la persona adequada, així que no insisteixo… (és broma).
    Sobre el servei militar, la meva experiencia ve ser molt rocanbolesca, em van avisar al 18 anys quan estaba malvisquent a Londres, sino hi havíen prorrogues o situacions especials crec que entraves als 21 anys. per sort jo només vaig estar 15 díes al campament i 15 al Hospital Militar de Valencia, després d´intentar varies coses inclús desde Londres vaig alegar que per un problema a l´oide el meu sentit de l´orientació podria fallar, i això amb un fusell a sobre era algo que no els hi feia massa gràcia, així que em van donar per inútil total para el ejercito…
    Hi havía molta gent que alegaba coses pero no els declaraven inútil total,
    sino temporal (no recordo la paraula exacte), això volía dir que t´anaves a casa pero a l´any seguent tornaves a presentarte i passar de nou la revisió. Coneixía un que va estar 4 anys així, amb l´incertessa que representa, altres al any seguent els donaven per útils
    i altres per inútils totals definitivament. D´altre banda també crec que la duració variaba, el Gero diu que a la quinta del 54 eren 14 mesos, crec que a la meva (meitat 70s) era de 18 mesos, inclús crec recordar que si la feies voluntari o a la legió també era més curta i em sembla que podíes fer la avans que et toqués, encara que no estic segur del tot. Per tot això, no és molt fiable la mili per calcular edats de la gent.

48. Gero

    6 de gener 2011, 10:57 AM

    48

    El pajaro era el caudillo. Me dejaron suelto en septiembre del 76 durante la famosa diada de Sant Boi del 76, todo cuadra. Real como las Historias de la puta mili de Ivá… Bultos, cabrones me vais ha hundir la carrera! exclamaba el teniente chusquero Castillo, mientras repartia cachetes y patadas a la tropa…

49. AS

    6 de gener 2011, 11:27 AM

    49

    Hostieee, Xavier, el tema de l’Oriol Regàs està agafant molta més trascendència de la necessària. Anem a veure, que jo m’esperava a un tio amb una personalitat arrolladora d’aquestos que o t’encanten o els odies però que no deixen indiferent a ningú i em vaig trobar a una persona molt normaleta, massa normaleta, i em va decebre, val. Però tampoc significa que no valori el que va fer per la cultura en Barcelona. La raó per la que no vaig correguent a agafar el llibre (llibraco) del Regàs és perque no el treuria profit, no m’enteraria ni de la meitat ni entendria la importància de tot plegat si no tinc un background previ. És a dir, si llig que va portar a Barcelona als Soft Machine però no sé qui són els Soft Machine, doncs tururú. I això amb tot. De tota manera, ja et dic que a mí m’interessa molt més l’aspecte psicològic i sociològic. Saber com us ho montaveu. Per això busco tantes opinions, perque per a mí sí que sí que són importants, encara que sempre en la seva mida, les opinions són subjectives sempre.

    Gent avançada a la seva època hi ha hagut sempre. Això de presentar-se en casa dels amics sense avisar i quedar-se uns dies ja no es fa, era una bona costum! També és cert que poca gent jove té un pis propi… Per cert, aquesta investigació la fas amb intenció de publicar quelcom o es per simple goig personal?

    Ja sé que no es fiable calcular l’edat amb el moment que s’en van anar a la mili però quan no hi ha cap altra informació, pot ajudar. Per exemple, els Smash no van fer la mili en els tres anys que van funcionar. En Màquina van anar-se 3, un darrere l’altre, i haguessin sigut els 4 si no haguessin canviat al primer bateria. Conclusió, els Màquina eren més joves que els Smash. També és cert que no sempre es publicava el moment d’anar a la mili de tots els músics i ni tan sols es pot calcular així. Lo dels problemes d’oïda es molt bo, jaja, però supose que havies de portar un certificat mèdic o alguna cosa oficial, no? Quan dius “campamento” et refereixes a algun en concret? Això del servei militar es una cosa que també em causa certa curiositat, supose que perquè cap home de la meua família ho va fer i es un tema del que mai s’ha parlat, per raons obvies.

50. AS

    6 de gener 2011, 11:33 AM

    50

    Hosti, clar, la mort del pájaro… Quin bon lloc per celebrar-ho, jujuju.
    Cachis en la mar, Gero, que no cuadraaaaaa: http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1977/09/13/pagina-1/33745036/pdf.html
    Vamos, a no ser que te pasaras dos años en haciendo la mili, que espero que no…

51. Gero

    6 de gener 2011, 11:59 AM

    51

    AS, que es el que no quadra? Aquest tema de la mili es molt cañí…es podrian fer llibres sencers. El temps que ho relativitza tot fa que t’en recordis de la part mes divertida de les histories. Vaig fer un total de 14 mesos a Lleida, a on vaig descobrir la vida bohemia de la citutat i en vaig fer una novieta que era filla d’un guardia civil!

52. AS

    6 de gener 2011, 12:15 PM

    52

    Gero, el que no quadra és que la manifestació de l’Estatut va ser al 1977, no al 76. Home, home, tan mal no t’ho vas passar si vas tenir temps de lligar, eh? Quin pájaro el Gero… (ja em miraré la série aquesta d’Historias de la Puta Mili per documentar-me, si dius que són tan reals).

53. Gero

    6 de gener 2011, 12:28 PM

    53

    Insisteixo va ser la diada de l’onze de setembre de 1976 a Sant Boi la que va fer tremolar al franquisme amb una asistencia record. Al cuartel els oficials estaven francament (mai tan ben dit) preocupats. Amb aquest ambient vaig emprendre el meu viatge de retorn a Barcelona amb el meu 4L (el mateix que la secreta mes tard quasi en va desballestar) pero aixó son altres histories…

54. AS

    6 de gener 2011, 12:59 PM

    54

    Collons Gero, què cabut que ets. Fixa’t en l’any de publicació d’aquesta portada de La Vanguardia: http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1977/09/13/pagina-1/33745036/pdf.html

    Va ser just després de les primeres eleccions generals del 15 de juny de 1977. El partit de Pacte Democràtic de Jordi Pujol va ser la tercera força (crec) i després va venir la diada. Com a conseqüència, el Suárez va posar al Tarradellas de president d’un govern provisional fins les eleccions municipals de 1980, que va guanyar l’amic Pujol.
    Crec que els franquistes van començar a tremolar des del 20 de desembre de 1973. A partir d’aleshores, tot va anar a pitjor…

55. Jack Torrance

    6 de gener 2011, 02:59 PM

    55

    AS, siguis qui siguis, no et sembla que ets una mica pelma? mai aconsseguirás una imatge real del que va succeir en aquell moment, sino, simplement una sèrie d’experiències bescanviables. i poca cosa més. però amb això ja ha de ser suficient. què vols? un holograma dels 70? això és una quimera, tant si parlem dels 70 com dels 80, o de la dècada que vulguis. i, a més, si més no, no és tant important

56. Jack Torrance

    7 de gener 2011, 01:17 AM

    56

    AS i tots els altres, em desdic del comentari anterior perquè és una chorrada. pensant’ho bé, si no fem això per les coses que ens interessan (com estàs fent tu amb lo de Màquina), què ens queda? així, que jo mateix em contesto a mi mateix. salut a tothom!

57. Gero Reprise

    7 de gener 2011, 02:55 AM

    57

    AS, crec que la diada va ser al 76, sino com diuen a Andalusia “para tí la torta, y para mí el pan” no ens barallarem por una diada, oi? total son temps passats… Vull que sapigues que el teu interès pels 70’s en sembla molt legitim, faltaria, com si vols estudiar arqueologia egipcia. El coneixemt no te preu, àníms i endavant!

58. xavi cot

    7 de gener 2011, 06:21 AM

    58

    Jack que et desdiguessis en el comentari 56 del 55 em sembla collonut,
    ojalá jo tingués aquesta capacitat alguns cops. Un 10 per tú!
    Que hi hagi gent que l´interessin coses passades és per motius diferents,
    cadesqú els seus. El meu és que m´he passat la meitat de la vida mirant cap endevant i penso pasarme l´altre meitat mirant enderrera, és més
    cómode i a més ja sé a priori lo que m´agrada i lo que no, cosa que no passa amb el futur. Potser és una actitut conservadora, pero prefereixo,
    ara, anar a un lloc que conec i que m´agrada que no anar a un lloc que
    desconec y que probablement no m´agradará. Coses de l´edat.
    Gero al teu comentari 44 dius que eres de la quinta del 54, això sí que no em quadra, jeje, suposo que volíes dir la del 74, no?
    As, a mí la personalitat de la gent no m´importa gaire, només lo que fan.
    Molta de la gent important-famosa té una personalitat molt diferent a lo que suposem, és alló del tímido-famoso.
    D´altre banda no estic fent cap investigació, sino recopilant dades, com si fossin segells, només que aquestes dades tenen que veure directa o indirectament amb el meu passat. Diguem que una mena de pasatemps vocacional.
    En lo del servei militar, quan començaves t´enviaven a un campament
    diguem que d´instrucció varis mesos i després pasaves al quartel. Per suposat que vaig presentar un certificat mèdic, ens el vam currar (el metge i jo), jo d´amagat (al estil James Bond) havía consultat en el consulat espanyol a Londres el llibre d´inutilitats médiques que utilitzen els metges militars, i sabía a quines coses li donaven importància i a quines no, així que en el certificat vam possar les paraules claus per asustarlos, je, je, tot plegat m´ho vaig currar molt pero valía la pena si t´estalviaves 18 messos de segrest. Sobre això molta gent podria explicar les seves experiencies, sobre tot els que es van fer passar per boixos o fins i tot es van exiliar (el Joaquín Sabina en sap d´això).
    Lo que dona de sí una foto de Canaletes, ja estem parlant de la mili, i de política
    i encara no ho hem fet de fútbol que era de lo que es parlava a Canaletes básicament. Gracias Jesús Atienza, lo de las fotos todo un éxito! Ya te lo dije.

59. Jack Torrance

    7 de gener 2011, 07:06 AM

    59

    Xavi,
    em penso que el comentari que he fet, el 55 em refereixo, más que a l’AS anava dirigit a mi mateix. vull dir, que en cert sentit jo sóc el menys indicat per criticar o parlar de no mira enrera, ja que no ho practico. a mi també m’interessen les coses dels 70 i d’aquí, tot i que era un marrec i tampoc les vaig viure directament, per tant. el que passa és que de vegades em pregunto si importa tant està mirant i recercant coses d’aquesta manera. ja he dit que jo sóc el menys indicat, doncs també hi “perdo” força temps mirant i buscant coses. és per això que dic que més que a l’AS anava adreçat a mi mateix: de fet, podriem dir que va ser un pensament en veu alta.
    en el fons crec que de vegades està bé que dubtem una mica de nosaltres mateixos, que ens questionem el que fem, tot i que desprès retornem a les nostres posicions incials. però és una bona manera de no caure en l’autoindulgència ni amb el cofollisme.
    anyway, el que realment importa és el que assenyalo en el comentari següent, el 56: lo important es que cadascú trïi el que vol fer amb llibertat i que hi posi la intensitat i el rigor que vulgui.
    salut a tots.

60. josep maria

    8 de gener 2011, 07:25 AM

    60

    Voldria opinar sobre dues qüestions que s’han tocat aquí. La primera és la relació entre passat i present de què han parlat el Xavier Cot i el Jack. A veure: a mi em sembla que tots els que intervenim en aquesta web (aportant documentació o penjant comentaris) som uns apassionats dels setanta, en part per raons personals. En el meu cas, perquè van coincidir amb una adolescència en què tot això em fascinava sense que, per edat, hi pogués participar del tot. També m’haurien pogut fascinar els seixanta de la infantesa o els vuitanta dels vint i vint-i-tants anys, però no va ser el mateix, perquè els setanta va ser una època més utòpica i radical, d’idealismes i de pràctiques de vida que van intentar acostar aquests ideals a la realitat quotidiana (formes de vida alternativa, experimentació en tots els camps artístics, aspiració a una llibertat personal gairebé ilimitada, etc). Ara: això no vol dir allò del “cualquier tiempo pasado fue mejor”, sinó que caldria intentar aprofitar allò que de bo va tenir l’època per aplicar-ho, en la mesura del possible, a ara mateix. Centrant-nos en la música i els textos, m’interessa constatar, per exemple, que l’Albert Pla digui que el Pau Riba o l’Oriol Tramvia eren els cantants que més li agradaven de jove; o que el Pascal Comelade reivindiqui el Sisa o el Toti Soler; i si m’interessen els textos del Pau Maragall o del Claudi Montañà no és ja per nostàlgia, sinó perquè són bons documents d’època, estan ben escrits i s’hi respira un esperit lliure que, amb matisos, encara és vàlid avui dia. No només es tracta de mirar enrera, sinó de servir-se del passat en allò que en puguem aprofitar per al present. I això no vol dir pretendre repetir-lo al peu de la lletra ni refugiar-se en una enyorança estèril.
    La segona qüestió és sobre les discoteques de la Costa Brava. Ja fa molts anys, vaig conèixer un noi, més gran que jo, que m’assegurava que havia tocat amb el John Mayall en una discoteca de Lloret. Es veu que la cosa va anar així: aquest noi tocava la guitarra a Lloret pel carrer i li van donar una invitació per una mena de concurs musical en una discoteca. S’hi va presentar, es va posar a tocar blues i darrera seu algú es va posar a acompanyar-lo a l’orgue i era el Mayall. No sé si la jam session va durar gaire, però aquest noi m’assegurava que es van fer amics i que en els dies següents el Mayall li va ensenyar moltes coses sobre com tocar la guitarra. Ho explico perquè, suposant que sigui cert (i jo em penso que sí que ho deu ser), als anys setanta podien passar coses així en una discoteca de la Costa Brava, on també hi podia actuar Soft Machine. Vull localitzar aquest noi per si ell mateix vol explicar la història aquí, però tinc poques dades d’ell i no sé si me’n sortiré. I perdoneu l’extensió.

61. Jack Torrance

    8 de gener 2011, 10:00 AM

    61

    Josep Maria, estic completament d’acord amb això que dius en el primer paràgraf. bàsicament, amb això de que ens hem de servir d’aquest passat per projectar-ho avui. podriem dir-ho així: “cualquier tiempo pensado fue mejor”.
    suposo que hi ha una qüestió que és important. tot i que la web està feta per i per a la gent que va protagonitzar aquells anys, al final venim a parar tambè gent que som més joves. uns, que només ho vam veure “de rasqui”, que es deia abans. i uns altres encara més joves, que potser ni havian nascut. necessariament, la implicació és diferent, tot i que l’interés sigui idèntic, però no és el mateix explicar una dada de primera má, que haver-ne sentit parlar encara que sigui al germà gran, o bé que ni tan sols haver nascut.
    per què dic això? per la qüestió de buscar detalls. de vegades estàs buscant un detall, una dada concreta i et quedes com aturat, sense pogué tirar ni endavant ni enrera. i hi han detalls que, efectivament, són importants, fins el punt de capgirar totalment un relat. però, n’hi han molts més, diria que la majoria, que no. bé, aquest és el meu parer (almenys avui, demà potser ja no).
    perdoneu la brasa. i ho torno a dir, estic completament d’acord amb el que ha dit el Josep Maria sobre el passat i el present. el passat pot ser una eina i no una llosa.

62. Jordi

    10 de gener 2011, 11:14 AM

    62

    Sobre el tema de la diada: que si 1976, que si 1977...

    I una historieta que em va explicar un amic uns dies després: resulta que se’l van emportar a la brigadilla d’estupefacientes del carrer St. Pau i es van posar a torturar-lo perquè li havien trobat xocolata a sobre. Mentre ho fèien, els guàrdies s’anàven passant un porro. Ell els hi va preguntar: ¿Por qué me hacéis esto si vosotros también fumais? i la contesta va ser “No compares. Tú estás al otro lado de la ley”.

    No sé si això fa al cas, però bueno.

63. AS

    10 de gener 2011, 12:22 PM

    63

    Jordi, moltes gràcies per les dades. Vaig fer un treball sobre la transició i el professor no només no em va dir res sino que em va possar la màxima nota. Per això vaig insistir tant… Ho sento, Gero, vaig ser prou impertinent.

64. xavi cot

    10 de gener 2011, 02:54 PM

    64

    As, no entenc lo de les “diades”, el comentari del Gero nº 53 em sembla correcte i confirmat amb el link “76” del Jordi (comentari 62)
    Va haver una diada al 76 i un altre al 77,
    no veig que el Gero parli en cap moment de “la manifestació del estatut”
    sino de la Diada.
    Si és per quina “va fer tremolar als franquistes”, tú mateixa dius que creus va ser el 20-12-73…..
    jo crec que va ser quan el que manava es va donar compte que no s´aguantava els pets (amb tots els respectes, passa a tothom).
    Una cosa són dades comprobables i altra, opinions o interpretacions.
    I altre cosa, si sents tindre que insistir o creus que insistir és ser impertinent,…em recordes els llibres de FEN, que ens obligaven a estudiar a l´escola als 60s, que incloien una bona dosí de “buenos modales” que impedien dir o fer lo que realment pensavem.
    Sembla que ni els punks van aconseguir canviar això….

65. AS

    10 de gener 2011, 04:07 PM

    65

    Xavi, el que pasava amb les diades és que jo vaig barrejar dades (sense adonar-me, evidentment). M’he disculpat amb el Gero perquè crec que vaig ser massa pesada en aquest tema, sobretot si tenim en comte que ell ho va viure allò, i jo… bé, em callo que després tot se sap.

66. Gero Reprise

    11 de gener 2011, 12:50 AM

    66

    AS “Quien tiene boca se equivoca” diu la dita popular, no t’‘has de disculpar. Celebro les teves notes, t’has llicenciat amb lwsn aquesta es la notícia, et desitjo molta sort, els joves la necessitareu.

67. el RUSS

    9 d’abril 2013, 04:43 AM

    67

    A mi francament, m’agradava més estar a la Plaça del Rei
    o a la Real, i per descomptat Floresta, era molt mes “ Freak “ …però, aquí vaig conèixer la dona que encara m’aguanta (i mira que és difícil) la meva companya, la meva millor amiga, la dona a la que estimo.
    Beneït siguis Zurich. Bámbole !

68. Solnegre

    7 de novembre 2015, 09:35 AM

    68

    Jo sóc de Mallorca el 1977 amb 17 anys Vaig fer Viatge a Barna Al costat d’altres amics Tots anarquistes a les Jornades llibertarias, vam passar una setmana al pis d’amics Estudiants de Palma a Barcelona. Les rambles Aquells dies de les jornades els recordo com una cosa Impressionant, a la nit el Parc Güell, brutal. Aquells temps varen ser igual o més Intenses Que El 15M Però amb mes Repressió. És Important explicar ho a la gent d’avui , Parlar d’Aquells moviments, del que va succeir a Barna a la dècada dels 70, el que es parlava, el que es denunciava, era com una profecia dels temps actuals. Que ha passat a Espanya i Europa a partir de la crisi del 2008. 40 anys Abans les Assemblees llibertàries, mots demanàvem un Canvi diferent i profund. Van enganyar al país amb la infame estafa de la Transició que No és res més que el pacte Entre el neoliberalisme i el neofranquisme. “La apertura, el consenso, la democracia” una estafa baix el denominador de la Transició. Hi ha Que reivindicar els setanta a Barna, les Jornades llibertarias, Recuperar aquell esperit, perquè malgrat el 15M jo no veig Suficient Intensitat ni lucidesa.