Vaig començar a dibuixar amb el referent dels còmics americans de Grifith i Moscoso i dels dibuixants francesos que publicaven a Dargaud, als que hi podríem afegir també els treballs d’El Cubri i de l’Equip Onomatopeya, els cartells psicodèlics de California o les portades de disc d’Abdul Mati Klarwein.
Primer van ser còmics una mica matussers que poc a poc vaig anar portant a un terreny més proper al disseny gràfic i a la il·lustració, camps en els que m’he mogut professionalment des d’aleshores.
Els inicis d’aquests dibuixos, fets amb llàpissos de color, els podríem situar cap a l’any 76, i en vaig estar fent aproximadament fins al 85; a partir d’aquí l’ús de l’aerògraf primer i més tard de l’ordinador em van allunyar d’aquesta tècnica.
Creats sota la inspiració dels meus músics preferits d’aleshores, els feia sense cap finalitat comercial. Partia d’una idea bàsica de composició que anava desenvolupant segons el que la música em suggeria, i mentre durava la realització hi havia marge de maniobra per als canvis i la improvisació. Finalment, en vaig fer alguns a partir d’encàrrecs d’amics i també vaig aplicar la tècnica (no pas l’estètica) en algunes portades de discos i cassetes per a col·leccions de “mercadillo”.
A part d’una exposició a Molins de Rei l’any 77 i l’edició privada d’un pòster el mateix any, aquests dibuixos no s’han publicat enlloc ni han traspassar el meu entorn personal. Tot i això, tant la selecció de músics com l’estètica i les vivències associades als dibuixos estan clarament relacionades amb els anys 70 i estic segur que molts dels que us moveu per La web sense nom hi trobareu alguna cosa pròpia.
Josep Bergadà
Publica La Web Sense Nom per cortesia de Josep Bergadà
Hola, Josep,crec que ens coneixem desde fa molt de temps,oi què sí? El grup de il·lustradors, la música, els dinars…ha estat una sorpresa molt agradable trobar-te a la web, ja ho vaig comentar en una altre ocasió, som moltes les persones que ens estem retroban en l’ lwsn.Un petó.Pajarillo.
Hola Salvador, quin plaer veure’t per aquí!! realment aquest és el punt de trobada de les experiències de tota una generació! Una inmensa abraçada!!
Hola, Josep. No n’estic segur, però… Molins de Rei, anys 50, carrer de Catalunya, o quelcom semblant, jogant al carrer amb l’Eloi i en Josep, els prèssecs del camp del davant, les cabanes a la muntanyeta. Et sona tot això? Sinó, dons res, un plaer!
Doncs clavat, soc jo!…però, ajudem a fer memòria que no et recordo.
Josep
Hola de nou Oscar, perdona perquè sóc un desmemoriat (excepte per a coses de música) però el meu germà Eloi et recorda perfectament i m’ha demanat que et saludi també de part seva. Gràcies pel comentari, espero que tot vagi molt bé.
Ei, Josep! No m’ho acabo de creure! I l’Eloi… Creieu-me que aquesta imatge de criatures jugant al carrer – amb vosaltres, la meva germana i la… Mª Teresa Carreras? – és un dels records més nítids que tinc de Molins, d’on vaig marxar amb 7 anys per anar a parar a Barcelona. Des d’aleshores cinquanta anys ens contemplen! Quasi res!
Et deixo el meu correu al comentari per si us voleu posar en contacte amb mi. Sobre tot, dona-li molts records a l’Eloi. Una abraçada per a tots dos.