LES FIGUES VERDES

Dues pedres m’han penjat
I llançat al fons de l’Ebre
Ara em truques: Com estàs?
Mirant-te al mirall com sempre

La finestra s’ha trencat
Però ni gota d’aigua hi entra
Ni tan sols aquella llum
Tot resta com el capvespre

Una bleda han arrancat
Ja no sent ni l’aigua freda
I el ximplet s’ha esborronat
Semblava que el joc se li esqueia

Cinc patades m’han cardat
Per saber de que anava ella
A fora, algo ha petat
Però, t’han rebentat l’orella

Amb un raspall ple de gripaus
Li han rescat tota l’esquena
Ara surten colors blaus
I morats en els titelles

Ajuntant frases ancestrals
Arriben els “totussaus”
Menjant-se tots els babaus
I també les figues verdes

Una pedra t’han penjat
I llençat al fons del Segre
Ara et truquen: Com estàs?
Mirant-se el melic com sempre