2 comentaris

1. Hélène

   14 de març 2009, 03:14 PM

   1

   M’ha donat molt plaer i emocions de poder reviure aquest moment passat a la Casa Orlandai. Merci personne!
   Hélène

2. Leo Carreras

   21 de març 2009, 10:37 AM

   2

   Hola a tots/es,
   En el seu moment vaig deixar un comentari que no sé si arribarà a la família (que segurament), però el més important és que arribés a tots aquells/es amb qui va passar els darrers set anys. I dic bé, set anys, doncs crec que és el temps que fa que jo el vaig conèixer i quan ell va aconseguir demostrar a tothom que la força de voluntat existeix! I sí, per mi personalment va ser un exemple de que “pots si vols”, tot i saber perfectament que el final no trigaria gaire, com així ha estat. i que l’esforç sobrehumà que representava no el salvaria pas. És increïble, però ho va fer…!
   Jo no puc deixar de recordar els concerts, les jam sessions i la MÚSICA amb majúscules que va deixar dins meu (i crec que de tots els qui algun cop el veu sentir), i sé perfectament que l’enyoraré. De fet, ja ho faig.
   Bon viatge, amic, i fins que ens retrobem.
   Leo