Publicat dins: Video - 21/06/2023
Entre finals dels anys 60 i durant els 70, el Vondelpark d’Amsterdam es va convertir en un símbol generacional a Europa; un lloc de trobada on “tot era possible i (gairebé) tot estava permès”. Qui més qui menys hi va passar alguna nit tripant o dormint. El Vondelpark amb altres llocs com Chaouen al Marroc o Goa a Índia formava part del imaginari geogràfic freak d’aquesta època.
Portada del llibre Irrevocablemente Inadaptados; Cronica de una generacion crucificada, Xaime Noguerol, editat per La Banda de Moebius i Luís Manuel Rodriguez, Madrid, 1978.
Les fotografies del llibre són cortesia de Juan Carlos Usó
A la pàgina 41, Xaime Noguerol descrivia l’ambient del Wondelpark durant el 1976.
WOLDEN PARK
Amsterdam 1976
“aquí viene juanito yen de nuevo con el licor y las drogas y la máquina de picadillo”
lust for love, iggi pop
jóvenes alemanes amurallados por cien cajas de cerveza negándose a salir de su fortín hasta haber vaciado todas las botellas, wolden park, un muchacho colgado de excesivas gotas de ácido lisérgico caminando sin rumbo, italianos que cambian al rocker madrileño la comida por un frasco de centramina para sus venas, el danés alucinado hablando con dios, wolden park, el vendedor, de grupo en grupo, elesdé. marihuana, heroína, cocaína, mezcalina, hachís, morfina, buen precio, el negro de brook-lin ininterrumpidamente cantando a bob dylan, un pakistani que vende un pasaporte americano por cuatrocientos guldens a la chica griega, el excura catalán con su porro su morena de nicaragua y su flauta, la comuna que cada noche vigila el repartidor de leche y regresan cargados de yogurt, queso, cajas de leche e invitan a los más hambrientos, el dúo nativo de ángeles del infierno que dan su ronda para mantener el orden, los ruidosos miembros de haré khrtsna que danzan y danzan expandiendo buenas vibraciones, el californiano cabreado por que le han llevado sus dólares del bolsillo mientras dormía, la francesa que trata de llevarse a alguien demasiado cargado de algo para hacer el amor, el propietario de un magic autobús que busca clientes para un viaje a kabul, el astrólogo que…
3 comentaris
pfanes
26 de març 2010, 02:29 PM
1Un dia qualsevol de 1972 al vondelpark. A l’entrda un tiu em dona un full info de tot el que puc fer si tinc problemes amb les drogues, els pasmes amb el cabell llarg estirats per l’herba, els grups de música a tope. L’acid va pujant i el llac es el mar, qualsevol mar.
Dormim en un canal a la barca d’uns sudmoluquenys.
Mireu els traficants de tot i els traficants de diamants, pedretes de Sudafrica; si, d’aquells diamants que els negritus de Mandela arranquen amb la pell de l’ànima perque arribin als nets i rics europeus via Amsterdam:1972 i ara mateix .
guillem rotxe
19 de juliol 2010, 12:08 PM
2pfanes varem coincidir en el temps a aquesta ciutat meravellosa A’dam, jo també he al·lucinat per aquell park, per nosaltres alice in wonderlad, venint com veniem de la francospain,( veient p,ex. com es descomposava el moviment d’un cicliste i quedant retingut a la retina tota la sequència, com a les discos quant posavent aquells flashos tant horteres , recordes) i també al·lucinant era per a mi veure els cartells a les parets de la city dels grups que hi anirien a tocar, be recordo que el primer que vaig veure anuciat era Yes i el primer en asistir al ConcertGebaum Jethro tull, varem estar a un concert que no et sabria dir si era al camp de l’Ajax, el que si es cert es que va ser a un cap de futbol, per a mi els millors Donovan al migdia amb aquell candor aqustic i hippiesc tant propi de l’època, quan va fer cantar un tema en el que una estrofa la feien els nois i l’alltre les noies. Y l’altre grup frapant per descomptat Pink Floïd avans de acabar amb un sorprenent per a mi Doctor John and the night tripper,a la nit ja, amb aquelles coristes negres vingudes del delta del Mississipi, una flipada tiu
ML
23 de febrer 2016, 12:59 PM
3Se puede conseguir el pdf del libro?
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?