El Marsella - Absenta

Convivien diversos locals la majoria en el casc antic de la ciutat, que freqüentava la basca, cafeteries, bars…, tant de copes com de “finos” i de “moriles”…

Queden un quants llocs per afegir, des del forn on anàvem a comprar els croissants i ensaïmades acabades de fer, a altes hores matinada, als xurros del passeig del Born, passant pel Màgic … , en fi, amb la vostre col·laboració podem elaborar una bona guia d’aquell temps.

Gràcies mil
quilpil


Ver Bars de la Barcelona dels 70 en un mapa más grande

BARS I CAFÈS

BARCELONA VELLA

ABRACADABRA, carrer Nou de Sant Francesc, el que sortia des de la cantonada dels Caracoles cap el carrer Ample. No sé el numero, només que era baixant a ma esquerra. no recordo que es fessin concerts. en quan a la sala amb el graons aquells tan grans, era com una ratonera. estava al fons del tot i no tenia sortida. era com la pista de ball però, ara que ho penso, semblava més un dels llocs aquests a on es fan baralles il·legals de gossos o galls. tothom al voltant, assegut a un nivell una mica més alt.

L’AMERICAN SODA, bar d’entrepans al costat del Liceu. Rambles cantonada Conde del Asalto, ara Nou de les Rambles.

L’ASCENSOR al carrer Bellafila 3, molt amagat entre els carrerons del gòtic, la seva porta consisteix en això, un ascensor. Ambient literari.

LA BARRACA, petit local tot decorat amb fusta, com d’estil country, on podies escoltar música anglo-americana, situat al començament del carrer Ciutat, molt a prop de l’Ajuntament.

EL BOADAS, la magnífica cocteleria de Barcelona al carrer Tallers cantonada amb Rambles, d’on sempre sorties col·locada i en els temps de les corredisses de les manis i el grisos, únic local segur on refugiar-se.

BODEGA BOHÈMIA,
Arc del Teatre endins. temple del kitsch més patètic.

El BRUSI C/Llibreteria, 23. Aquest bar , que encara funciona, era un clàssic de la gent que vivíem pràcticament entre Plaça del Rei i Plaça Sant Felip Neri. Molt bé de preu en els 70. Fa pocs dies hi vaig recalar , el bar casi no ha canviat ; els preus, de turista gòtic.

EL CAFÈ DE L’OPERA, en plenes Rambles, habitualment s’omplia dels rars, tant per xerrar com per prendre’s un cafè o un “fino” o simplement fer l’observador.

EL CARABELA, a la Barceloneta, desaparegut (on es reunien tots els malandrins del port per fer trafiques i conxorxes), estava al carrer Maquinista.

CASA ALMIRALL, situat al carrer de Joaquín Costa, núm. 33. Aquest establiment enguany (2010) celebra el 150è aniversari.

LA COVA FUMADA, a la Barceloneta, abans era bodega i local de trobada, ara és més de manduca al carrer Baluard 56,

LES ENFANTS TERRIBLES, petita discoteca davant del London, lloc de trobada per moure l’ esquelet a ritme de Rollings i altres herbes, fins altes hores de la matinada.

EL FIDEL, al carrer Ferlandina

EL JAI-CA, a la Barceloneta, carrer Ginebra cantonada Pizzarro, actualment existeix.

EL JAZZ COLÓN, discoteca situada al final de les Rambles, freqüentada pel marines americans, putilles i gent del rotllo. Bona música, americana, es clar. Vaig ballar per primer cop amb un negrata…
“decir que ya existia en los años cincuenta. Si mi memoria no me juega una mala pasada también tenian un frontón. El J.C. era un lugar frecuentado basicamente por las meretrices de las Ramblas y alrededores y los marineros americanos que recalaban en nuestro puerto durante los años sesenta, al menos esos son mis recuerdos empañados por el paso del tiempo”
Hippy Vicente

El LONDON, al carrer Conde de Asalto 34, actualment Nou de la Rambla, un dels primers llocs de trobada, a on podies escoltar algú tocant un citar o el més hippie de los hippies, encara i estant al costat d’una comissaria de policia al seu interior es podien fumar joints de maria.

EL MAGIC, a l’actual Passeig Picasso num. 40, actualment funciona. El va obrir l’Alberto que durnt els 70 estava ficat en moltes mogudes musicals.

EL MARCAPASOS, a la mateixa ruta d’elefants, però no recordo el carrer.

Bar MARSELLA, en ple “barri xino”, Sant Pau número 65, normalment freqüentat per les velles prostitutes i borratxos del barri, era habitual anar a prendre’s una absenta, o dues, o tres, beguda feta de herbes, amb un alt poder alcohòlic, 89,9º, va ser popularitzada a França pels artistes romàntics, al 1919 va ser prohibida a tota Europa menys a Espanya i Portugal. La presentaven en una copa, acompanyada d’un terrós de sucre, una cullereta i la gerra d’aigua freda, consistia en posar sobre de la copa la cullereta i sobre d’aquesta el terrós de sucre i anar afegir-li l’aigua per sobre desfent el sucre.
Desprès de la primera copa, veus les coses com t’agradaria que fossin, desprès de la segona veus les coses que no existeixen i finalment amb la tercera veus … .

El MINOTAURO a la Plaza Reial

MUNDIAL Bar, Plaça sant Agustí Vell. Absenta. Combinats de tonyina,
olives…i vermut de la casa.

El NUS C/Mirallers, 5

EL PARAIGÜES, a la plaça Sant Miquel, al costat de l’Ajuntament, amb la seva façana de vidrieres i el pom de la porta un paraigües metàl·lic, acollia a l’onda més intel·lectual.

EL PASTÍS, al carrer Sant Ramon, música francesa (a tot hora Edit Piaf) i tota mena de licors de la France. “…oferia actuacions – entre el Pernod 51 i el Ricard, dos molt bons amics – en un escenari de metre i mig. Tot era qüestió d’espai i temps, tot tan petit i tan gran a la vegada. Així, com un Micropunt.

EL BAR DEL PI, imprescindible en la ruta del gòtic, ambient artístic i bohemi, bons entrepans i excel·lents carajillos. El propietari el senyor dels bigotis, no recordo el seu nom, estava a tots els dibuixos penjats a les parets. Situat, “como no”, a la plaça de Pi.

LA POLVERA (?)

EL PORTALON Molt a prop, just darrera, de la placa Sant Felip Neri, en aquell carrer que ara no recordo el nom, ple d’antiquaris, davant de la botiga on només venien plomes exòtiques (encara existeix? – quin lloc extraordinari, digne del millor Fellini!) per las vedettes del Paral·lel i els espectacles de les Rambles.

EL RODRI, al costat mateix del Zeleste, lloc obligat per reposar forces amb els deliciosos bocates que preparaven la senyora Nuri i família i beure unes cervesetes molt més barates que al Zeleste.

EL TERPSICORE carrer Sant Pere Màrtir

EL TEXAS local de “putes” reconvertit. Veure article de Xavi Cot

EL THALES, al carrer Ciutat, bar cerveser per excel·lència amb bona música, el va obrir en Pepito.

EL VILLA ROSA durant els 70 un lumpencabaret

EL XAMPANYET, al carrer Moncada 22, servia copetes de cava (llavors xampany), tot enrajolat de colors sempre era un lloc agradable d’anar quan no sabies que fer.

ZELESTE, al carrer Plateria, el temple de la música enrotllada de Barcelona, comparable al Marquee de Londres. Molt es podria parlar del Zeleste, necessita un article sencer per ell mateix, s’ho mereix.

EL ZÓCALO, molt a prop de l’actual passeig de la Ribera, tot de pedra i ple de coixins pel terra a diferents nivells es podia escoltar música enrotllada. Posteriorment va ser una de les parades habituals abans d’arribar al Màgic obert al 1976, al costat de l’actual local del passeig Picasso.

EL ZURICH, cafeteria situada a la plaça Catalunya amb columnes i altell a l’interior i una fantàstica terrassa, coberta a l’ hivern, que solíem envair els inaudits per petar la xerrada.

AIXAMPLE I BARRIS

ANDY CAPP, c/ Bonavista,13. Era un dels bars de la ruta de Gràcia, bo pels caps de setmana i alguna nit especial.

LA ARAÑA, a la Diagonal més enllà de Francesc Macià (Calvo Sotelo), unes escales que baixaven al subterrani, ambient de disseny, mega fashion people molt col·locada.

LA ENAGUA,. Temple barcelonès de la música progressiva. Situat al carrer Casanova entre Travessera i Diagonal, actuacions en directe, copes i “rollete”.

BOCACCIO (frecuentado por los ‘progres’ adinerados de la gauche divine, lease Oriol Regás, Teresa Gimpera, Ramón Bigas, José Maria Pallardó, Ricardo Bofill, el Estadella, Angel Casas, etc),

EL CAU, al costat del Parc de Monterolas. Així mateix també el perquè era lloc de trobada i reunió de una certa part del freaks de la època

LA COVA DEL DRAC al carrer Tuset

LA CUCAFERA, estaba ubicada en la calle Brusi entre Via Augusta Pza. Molina y la calle San Elias. El propietario era el cantautor mallorquin y poeta Guillem D’Efac. Uno de mis locales favoritos en aquellos años por la cercania que tenia con mi casa y lugar de encuentro entre los enrollados ricos y enrollados pobres de la época

EL POPEYE. Carrer Balmes 171, important punt d’encontre.

ELS NINOTS 1967-1968, carrer Enrique Granados, o Aribau, amb València o Mallorca. No recordo amb exactitud el personal que corria eren el CALATARRA, XAMAYU Y ADELA, EL VIEJO Y LA ESTHER, EN FRITZ, EN SISA,,,,,,,las parets amb escrits i pintures del que volia pintar o escriure alguna cosa
algú el recorda?
soteras

LA PLANCHADORA, “niños pijos” “apretats com sardines” cercant ligue i altres coses.

ZIC-ZAC, bar de copes “enrollado” “uptown”

RESTAURANTS i CASES DE MENJAR

ESPAÑA, a prop del carrer Princesa.

FONDA PERET,. C/ Riera Alta, cantonada Lluna. Menu per a sobrevivents.

LA RIVOLTA, una pizzeria al Raval. Un lloc d’aires àcrates.

EL XANDRI, anomenat “el 43” a la avinguda del Paral·lel, a la alçada del carrer Radas. Feien un menú únic de 43 pessetes (ho juro) composat de 4 plats; primer, segon, tercer, postres i beguda inclosa! Estic parlat de finals dels setantes, no dels anys 50’s, i clar les subvencions socials no existien.

XIRINGUITUS

XIRINGUITU DE LA CASSALLA, c/ Arc del Teatre cantonada Rambles. Xupitu de cassalla amb panses i sense panses, dos metres de barra, dempeus.

DRUGSTORES

Venga al drugstore del paseo de gracia
EL DRUCSTORE del passeig de Gràcia 71. Local de moda a Barcelona a finals dels 60 i durant els 70, botigues, restaurant, bar, llibreria, secció de discos… obert fins les 5 de la matinada

EL DRUGSTORE del LICEU a les Rambles

EL DRUGSTORE DAVID al carrer Tusset, obert fins les tantes, secció de discos.

MERCADILLOS

MERCADILLO DE BALMES