El Mercadillo de Balmes – Un espai hippy

El Mercadillo de Balmes i la gènesi hippy

La revista Star núm. 18 va publicar un article Guia dels “Mercadillos” de Barcelona.

Clica aquí per llegir l’article complet en pdf. No consta el nom de l’autor.

El Mercadillo de Balmes: L’assaig de la lliure venda (1972-1974)

A principis dels anys setanta, Barcelona va ser testimoni del sorgiment de diversos “mercadillos” que es van convertir en punts de trobada per a la cultura hippy-freak i alternativa. El primer i més emblemàtic va ser el Mercadillo de Balmes, inaugurat el 1972 als soterranis del carrer Sant Hermenegild, 23, cantonada amb Balmes. Aquest espai, promogut pels germans Pilar i Artur Mijangos, pretenia replicar els mercats londinencs, epicentres de la cultura underground de l’època.

S’hi podien trobar productes difícils de localitzar en la Barcelona tardofranquista: camises índies, abrics afganesos, discos d’importació, encens i molt, molt, pàtxuli. En aquest soterrani es desenvolupaven les primeres activitats de resistència comercial d’amics de La Web Sense Nom, com el Too Much, Joan Soteras (que portava una parada de discos de segona mà a la planta inferior), el Hippy Vicente, el promotor Gay Mercader o un jove Salvador Picarol.

Pòsters, caus subterranis i el policia “Cara de Palo”

Per a Salvador Picarol, el Mercadillo de Balmes era una extensió de la seva activitat gràfica. Hi venia els seus pòsters i distribuïa els tebeos de El Rrollo Enmascarado en un ambient on l’estètica freak —jaquetes de cuir, peces de cotó i accessoris ètnics— funcionava com un símbol de rebel·lia contra l’estil uniformista de l’època.

Però aquella bombolla de llibertat i aromes cannàbiques topava sovint amb la realitat repressiva. El Mercadillo era, literalment, underground: uns caus semisoterranis freds on la tribu urbana es refugiava per escoltar música amb amplificadors portàtils o tocar bongos improvisats en dies grisos i plujosos. Aquesta convivència alternativa era vigilada per figures com el comissari Jesús Custodio Martínez, conegut com a “Cara de Palo”, un home alt i prim que encarnava la paranoia de l’edifici de Via Laietana.

Les batudes eren un constant. Salvador Picarol recorda amb nitidesa la pressió de les autoritats, i l’any 1973, en una d’aquelles ràzzies massives, va ser detingut. Altres col·legues van viure l’estrèpit de les portes de la presó Model tancant-se sobre ells durant mesos per “ser joves o diferents”. L’episodi va marcar la fi de la innocència d’un espai on la dictadura imposava la seva força però no legislava; un lloc on l’energia creativa s’havia de defensar entre cops secs i l’olor de Zotal de les “lecheras” policials.

De la “colla pesigolla” a la mercaderia nostàlgica

L’eclosió d’espais com Las Américas (Muntaner), Biba (Balmes 348), El Bot, London Shops, Pipol (Borrell), o els mercadillos de Tuset, Meridiana i Ramblas, ja apuntava el 1973 cap a una fragmentació on el negoci sovint passava per sobre de la cultura. Amb el pas del temps, molts d’aquests espais no van saber articular un moviment sòlid en defensa del petit comerç artesà i van acabar servint de laboratori per a la gran indústria. L’Arturo Mijangos, que volia un espai alternatiu però controlat, va veure com l’empenta vital de la “colla pesigolla” del Gòtic se li escapava de les mans abans que la mentalitat mercantilista sabés adaptar aquells estils rebels a les exigències del mercat global.

Aquest procés d’industrialització va comportar la substitució de la filosofia freak —basada en la llibertat i el rebuig del consumisme— per un model d’expansió massiva i màxim benefici. Avui, l’herència del degà de Balmes i de “El Camello” (la sucursal de Portaferrissa oberta el 1975) ha estat integrada dins del mercat global, exportant un estil buidat del seu significat original mitjançant la deslocalització industrial. La història d’aquests soterranis és la crònica de com la maquinària del sistema assimila i reconverteix la revolta d’una generació en una simple mercaderia nostàlgica.

Canti Casanovas

[ARXIU] de La Web Sense Nom

• Articles relacionats (Interns):

  • [PERSONATGES] Salvador Picarol: L’antena de l’underground (1968-1980) – La gènesi de la comunicació popular i l’etapa de l’aparador de Fontana.

  • [CONTEXT] Ràdios lliures a Barcelona: L’assalt a les ones (1977-1981) – L’evolució de l’empenta vital de Balmes cap a l’autogestió sonora.

  • [VIDEOGRAFIA] Els dibuixants de El Rrollo Enmascarado i Salvador Picarol a les Rambles – El testimoni de Biel Mesquida sobre la “mafia” d’il·lustradors.

  • [LLOCS] Bars, cafeteries i altres llocs de la Barcelona dels 70

  • [Gent del Rollo] Categoria d’amics i coneguts
  • [Àlies i sobrenoms] Llistat dels Àlies recordats