Tot va començar el gener del 72, a la segona residència dels pares del Fantasma, a la Floresta, on entre setmana i sense que els seus pares ho sabessin, hi anaven a dormir amics, com deia la mítica cançó “Like a Rolling Stone” del Dylan, “sense adreça fixa”.
Una gèlida nit, a les acaballes de gener, el Fantasma, que era qui tenia la clau, no es va presentar i els allí presents, morts de fred, entre ells el Jao i la Glòria, el Ramon i d’altres, van descobrir una escala de fusta d’una obra propera i van entrar per una finestra.
Haig de afegir que, pocs dies abans, el Jao i la Glòria acabaven d’arribar Àmsterdam.
Al mati següent, els paletes, en veure l’escala fora de lloc, van avisar als municipals que, alhora, van avisar a la Guardia Civil que els van detenir i traslladar a tots al cuartelillo de Terrassa.
Els pares de la Glòria, en assabentar-se, la van obligar a casar-se amb el Jao, amb l’amenaça, en cas contrari, de internar-la en una mena de centre de “reeducació” de l’època.
Finalment, el Fantasma va aparèixer, va donar explicacions i van sortir tots lliures però, el Jao, amb tan sols 17 anys i la Gloria, amb 19, no van tenir més remei que casar-se uns dies desprès a l’església del carrer Elies, a tocar de la Plaça Molina, rodejats de nombrosos amics dels rotllo, convidats i obsequiats prèviament, amb Orange a dojo.
Una circumstancia, que no va passar desapercebuda pel jove mossèn que oficiava la boda, que entre rialles de complicitat, la va enllestir tant ràpid com va poder.
Haig d’afegir, que l’americana de vellut grana, que lluïa el Jao, era un préstec del “padrí” de noses, el Ginger, qui, si no tinc mal entès, l’havia heretat prèviament del Toti Soler i el sedós i florit vestit de la Glòria, obsequi del Pau, el sastre de Boquería.

Josep (Petit Princep)

« Anterior:

» Següent:

Articles relacionats: