1 comentari

1. Pere Desumbila

   26 d’agost 2011, 01:01 AM

   1

   EL TEMPS I EL DAMIÀ

   Entranyable Damià! … un ésser tant polifacètic com total. Solar i afirmatiu. Incommensurable; font inesgotable d’energia que brilla, com un estel, i deixa espurnes de llum arreu per on transita (a base de pensaments i fets, paraules o gestos)…. Vital i hiper-vitaminat, com una descàrrega elèctrica que no dona opció a l’auto-marginació. Filòsof, hippy, artista, místic, lluitador anti-sistema, químic, etern militant catalanista, defensor de la pau i la justícia, monjo ….era el Damià. Un ésser complet en si mateix.

   Quant havia caminat el Damià! a cada moment, a cada època. Home de tant gran intel•ligència com d’intuïció sempre s’anticipà a tot. Podia comprendre el que hi ha de bo i dolent en l’ésser humà. Havia sentit l’odi de la lluita i l’amor, just i veritable.
   Aleshores profeta de d’underground, aquell hippy que conegué, quan jo en prou feines era un adolescent, no era qualsevol cosa. Anteriorment, ja havia conegut l’infern de la presó (pel seu activisme contra el règim). Aguantà amb força les cicatrius de la cura. Parlava del cel de Londres (el de la pau, l’amor i la psicodèlica de l’època). Havia descobert la llibertat plena; il•limitada que oferia aleshores el moviment hippy.
   Al llarg de la seva vida, el Damià es perdé per mil camins, descobrint mons nous, que sempre tractà d’importar, redescobrir o reivindicar per Catalunya.
   Calia promocionar l’underground a casa nostra deia, idea que topava amb una burgesia gens interessada en assumir-ho… Em parlava d’en Pau Riba com el Cat Stevens (tant de moda aleshores) “català”. Més tard el rock autòcton prengué força, sorgint pràcticament del carrer, en la insòlita Barcelona dels anys 70’s… entretant; l’Escuder, coordinava comunes, feia les seves conspiracions i/o reivindicacions polítiques, ho engolia tot i era a tot arreu. Encara recordo com va anar a convèncer al “Living Theatre” (Cia underground de renom internacional), al seu pas per Bcn, per a dur-lo davant de la model amb en Xirinachs, per tal de donar-li relleu a fora… En Damià, de Pax Crhisti, promogué també llavors la Marxa de la Llibertat. El guardià de la Pau i la Justícia, es bifurcava en mil esdeveniments. Políticament, mai va acceptar la dissolució de l’Assemblea de Catalunya (a la que seguir reivindicant).

   Persona d’envejable integritat, i valors fermament arrelats, fou abandonant l’underground en la mesura que el veié engolit pel Sistema (que en mercantilitzava les formes i n’exterminava el fons). Seguí el seu camí místic que el portà cap al budisme, refugi de les ànimes que no havien estat venudes o destruïdes. Com captava les males vibracions, a la velocitat de la llum, en les nostres ànimes i la fi dels propis cicles, tot i les pèrdues inherents a ells… En Damià sempre s’anticipava. Per a ell, el budisme era la lògica següent parada. Era l’hora de seure en els safus en companyia d’un Buda tant gran com el mateix Damià. A ulls aliens, hi ha aspectes que aparentment poden semblar contradictoris, però que en el fons no ho són. Podia ser tant Cristià (representant de Pax Crhisti) o monjo budista. En ambdós casos, hi ha uns valors fonamentats en la pau i la justícia (com també, al seu dia, la pau i l’amor eren la bandera dels hippies). El fons (i no les estructures) és el que val (més encara, en un món que no coneix altra cosa que “el jo tinc”, en comptes del “jo sóc”). En d’altres paraules, el Damià era on hi havia bon rotllo, sense doble llenguatge ni duplicitats.
   Si n’havia fet de camins l’Escuder! ….si havia entrat a temples de tota mena. cristians, budistes o musulmans. D’Anglaterra a l’Índia o la Xina o Barcelona. Com entenia el que està escrit, o dit, i n’estava orgullós d’ensenyar el que sabia. El seu paper com a pioner, entre nosaltres, de Pax Cristhí (fou esmentat al funeral pel Prior dels Caputxins, Joan Botam).

   Atesa la seva manca de convencionalitat, sovint m’oblidava de la seva edat…. De saviesa intemporal i heroiques conviccions, el Damià Escuder era tant gran com els seus collons. Fou el més antic anti-sistema, i s’hi mantingué constant en el temps. De fet, ja ho era quan el conegué. Darrerament, aquest lluitador incansable, estigué també d’entre els indignats.

   Brillant com els seus ulls, el seu rostre embolicat de llargs cabells i generoses barbes…. Aquell amic fidel que, no fallava mai en cas de necessitat, em trucava sovint per explicar-me quelcom i recordar-me que érem una gran família. Conscient que la seva generació ja era al darrer tren, amb tota naturalitat, i al més pur estil budista, deia que quan et fas gran et vas despedint (vist des d’ara em sembla premonitori..). Darrerament, el telèfon ja feia temps que no sonava… El seu adéu m’ha fet sentir orfe, però em resta el món que em va donar a conèixer (garantia absoluta de categoria humana i de bon rotllo com ell mateix). Se n’anà deixant-nos una molt bona guia espiritual. L’edició catalana de “Viure el Dharma” (una guia pràctica i actual de l’aplicació del Budisme a la nostra vida diària). Lama Yeshe Losal- Ed. Esc. de Misterios. El món se li feu petit al Damià. L’Escuder Còsmic ens deixà per romandre en algun indret on, descansa, reposa o medita per a tots nosaltres.

   Pere Desumbila