31 comentaris

1. el joven elfo

   22 de setembre 2012, 04:50 AM

   1

   Ya me gustaría ir, para conoceros; pero curro, lo siento amigos.¡Pasadlo bien ¡¡¡ ya contareis…

2. jordit

   22 de setembre 2012, 11:05 AM

   2

   Congratulations! Llastima, el mateix dia organitzo un pase de la meva ultima peli per actors-tecnics-amics a Venecia: http://www.facebook.com/redempciodelspeixos

3. Gero

   23 de setembre 2012, 02:38 AM

   3

   Esperem que al menys no jugui el Barça a la mateixa hora, juas juas juas …

4. Billy the kid

   25 de setembre 2012, 08:22 AM

   4

   Pensaba que quedariam a la plaza real……………….. Espero poder estar , amics .

5. pfanes

   28 de setembre 2012, 01:54 PM

   5

   Fins el 20. Allà estarem uns quants versaires dels 70 que encara caminem sense crosses.
   Joan Vinuesa, Xavier Sabater, Lina Giralt, Oriol Tramvia, Paco Fanés, etc.

   Música, poesia, varietés, Ara , el 20 a La Mmmmmmmiranda, us esperem amics de la W.S N.

6. Canti

   30 de setembre 2012, 04:24 AM

   6

   ja tenim el cartell!

7. Gero

   3 d’octubre 2012, 11:48 AM

   7

   Aniré a la festa de lwsn el dia 20 i portaré un parell de coxins, no per dormir sino per fer guerra de coixins i veure els caretos de tota la vasca, que ja toca !!!

8. Gero

   4 d’octubre 2012, 11:17 AM

   8

   L’inconvenient de no ser dels setantes …

   No tinc una bola de vidre per veure el futur, ni tampoc puc mirar el passat amb una certa objectivitat. Quan un parla d’emocions, el primer que es perd es l’objectivitat. Permeteu-me que per un dia faci una mirada enrere amb una certa nostalgia si voleu, pero no absenta de crítica. Del que estic segur es de la quantitat de coses que m’hagues perdut cas de no haver estat en el moment precís, al lloc adequat. Son tantes, que intentaré relatar-les d’una forma mes o menys detallada, i per les quals us demano la vostra opinió. D’entrada, tinc el ple convenciment de tot alló que no m’hauria passat, si no hagues tingut el privilegi d’haver sigut part activa als anys setantes a Barcelona. He de reconeixer que aquesta absencia hagues mermat la meva vida de forma irreversible. No hagues conegut el germe de la llibertat que s’incubaba a la ciutat dels prodigis i que marcaria la fi de moltes coses i el neixement d’una nova conciencia per a moltes persones.

   No hagues conegut ni a Jack Kerouac, ni a la CNT, ni el LSD, ni la contracultura, ni les noves religions, ni el Rock n’ Roll, ni l’amor lliure, ni les comunes, ni la llibertat política, ni la Marihuana, ni la poesía, ni Formentera, ni els cabells llargs, ni correr devant de la poli, ni l’antimilitarisme, ni la filosofía, ni la clarividencia psicodélica, ni l’art del no ser, ni la lluita de clases, ni … / … (afegiu la vostra hipotética perdua)

   El fet d’haver perdut tot aixó m’hagues portat a una dura lluita per l’absurditat de l’existencia, a mes d’aburrirme soberanament. En definitiva no vull ni pensar que jo hagues format part d’aquells personatges grisos al fil de la paranoia del american way of life que dibuixaba Robert Crumb. Ara ho tinc clar, donant la volta al que hagués perdut, tot es podria resumir en una frase nascuda en una revolta:

   ¡Sigueu raonables, demaneu l’impossible!

9. el Biodraminas

   4 d’octubre 2012, 05:01 PM

   9

   OK, ire. Os voy a recitar poemas de l’Albert, el Pere, el Genis, el Cuadreny, el Sabater i altres.

10. Damiana

    9 d’octubre 2012, 10:58 AM

    10

    Molt bona la frase, ¡Soyons réalistes, demandons l’impossible!, l’eslògan de maig del 68. Siguem realistes i demanem l’impossible, totalment d’actualitat per altres temes, aleshores anava adreçada cap un canvi molt més de fons de la societat.
    Parlem dels 70’, el moviment del maig del 68, la psicodelia, entenent-la com LDS i demés substàncies, la música angloamericana i el descobriment de la política oculta i els àcrates! aquests varen ser els principis del meu començament ideològic en plena adolescència.
    Varem trencar amb tot, quan dic amb tot, vull di AMB TOT.
    Que haguéssim perdut sinó s’hagués donat la conjunció de aquesta dècada aquí i a molts altres llocs del mon, doncs moltes coses que ara ens pereixen normals i sembla estem a punt de perdre-les. La llibertat d’opinió, la llibertat d’expressió, la llibertat de les dones, la llibertat sexual…., un munt de llibertats. Això és el que va quedar, encara què ens hi sembli que va se un fracàs.
    Molt bé aquesta pàgina, era necessària, que vagi molt bé la celebració, jo em passaré.

11. quilpil

    9 d’octubre 2012, 11:03 AM

    11

    Altres frases i eslògans del Maig del 68:
    Prohibit prohibir
    L’ imaginació al poder
    No li posis pegats a l’estructura, està podrida.
    No anem a reivindicar res, no anem a demanar res. Ho prendrem, ocuparem.
    Oblideu-vos de tot el que heu après.
    En una societat que ha abolit tota aventura, l‘única aventura que resta és abolir la societat.
    Comenceu a somiar.
    Això no és més que el principi, continuem el combat.
    I moltes i moltes més…
    Ens veiem al 5è. aniversari de la web sense nom

12. Noised by Romex

    9 d’octubre 2012, 11:41 AM

    12

    Forget all that you had learned, start to dream. Oblida el que has aprés, comença a somniar. Olvida todo lo que has aprendido, empieza a soñar…

13. Gero

    11 d’octubre 2012, 12:04 PM

    13

    Es recorda al personal que hi haurà tele amb musica de fons de Jimmy Hendrix per seguir el Depor-Barça a les 22 hores.

14. Canti

    12 d’octubre 2012, 09:35 AM

    14

    Hola
    vull donar les GRÀCIES a tots els que esteu enviant mails a la web sense nom, tan al Face com missatges al meu mòbil (que ja heu col·lapsat) tan per dir que vindreu com que només una estona o que no podeu.
    Algú ha preguntat qui vindrà però no donarem noms dels convidats perquè en una festa de la sense nom no calen. Lo del futbol suposo que és una ironia del Gero. En qualsevol cas DJ Gero punxarà música dels 70. No heu de portar res, només les ganes de passar-ho bé. El sopar el posen els del La Miranda a un preu molt raonable. Les birres a 1€. Més informació aviat.
    Una cosa més: els que heu dit alguna vegada que teniu vídeos, fotos, còmix… dels 70 aprofiteu la ocasió per portar-los.
    Salut amics. Fins el dissabte 20 a La Miranda.

15. Jordi Cano

    17 d’octubre 2012, 01:40 AM

    15

    Intentaré per tots els mitjans anar…Salut! jordi

16. Canti

    18 d’octubre 2012, 08:43 AM

    16

    Companys i amics, durant la festa es projectarà el documental “BON COP DE FALC,FIESTA Y LOCURA EN LAS ELECCIONES DE JUNIO 77 EN BCN” Un document gairebé inèdit d’Esteban Escobar que hem rebut avui mateix. En podeu veure un fragment en aquesta entrada

17. rikki rosa

    18 d’octubre 2012, 01:25 PM

    17

    ………………tinc curiositat per coneixer la vostre feina, anire i potser reconec algu!!!!

18. Gero

    21 d’octubre 2012, 02:16 AM

    18

    Ni la pujada, ni el temps ens van tirar enrera, ens varem veure els caretos, que era el que voliem. Alguns feia dècades que no ens haviam vist, altres varen portar el seu fill o filla. Sobtadament vaig tenir la sensació que s’esborraven las rígides barreres del temps, doncs alló que volem es clarament intemporal. Crec que el nostre ideari (?) es tan modern com antics eren el filosofs grecs o la beatnik generation. Durant una bona estona vaig alucinar amb les poesies croates, les converses i el rock n’ roll. Fa cinc anys voliem fer un llibre molt visual que mostres als supervivents de la gent del rollo, el temps ens confirma que varem encertar de ple creant una web interactiva que ens permetes estar en contacte a més de trovarnos esporadicament. Llarga vida a lwsn …

19. Porrayo

    22 d’octubre 2012, 11:26 AM

    19

    EUTRAPELIA

    Pocos conocidos, según J. C. porrigor mortis. Radiantes brillaron para ti los soles, amigo ausente. Canti, Usó, Xavi Vidal y dos vagamente recordados de la época muy fumeta. El resto nos fuimos conociendo entre risas, poesía, música y buen rollo. Muchas mujeres maduras y simpatiquísimas y entre ellas el Sol, nuestro buen spin doctor, el doctor Almendro, los rayos láseres, ayahuasca, hipnosis, el sincrotrón, vorágine de relaciones púbicas, vinotinto. “No fumo porros cuando bebo vino tinto”. Sabia enseñanza para alguien como yo, que el mismito Jiménez los Santos calificó de “fumador de porros compulsivo”, el muy mamonazo.
    El Quico Palomares, genial, superlativo, con una increíble, muy seria per-versión del Lado Salvaje de la Vida, del Lu Ri. Digno de recordar, aunque, claro, yo soy muy fan del Quico. Su máximo fan. Una grata sorpresa encontrármelo allí. Y el aciagoMoix antiguo y viejo amigo del Martí, oficiando de ave de presa, solitaria y triste. (Comunicárselo rápidamente a Martí, anoto). Es lo que tiene la existencia: infinitas variedades, es como cuando Ignacio Vidal Folch no sabía si Pepe Reixach existía de verdad o era un personaje del Makoki. Pura Metafísica. Menos para el pobre Reixach. Es lo que tiene. El Usó,inmarcesible, sorprendido con el prólogo de Escota al “Integral Makoki” ( el viejo Pigmalión llega a hacerse autopublicidad de su último libro, aprovechando que el Pisuerga pasa por Mallardo y Gediavilla. Qué tiemblen Random, House y Mondadori, ésto puede ser una primera cata del “amigo del comercio”). Gran agitación. Usó es la auténtica estrella. A su alrededor es donde se concentra mayor número de féminas…
    Anodadados por la muerte de Thomas Szazs y por el inusitado silencio de los medios ( y de los extremos) sobre tamaña pérdida. Por cierto, sus traductores al castellano no fueron otros que Savater y Ecohotado, ¿Para cuándo una oración por su alma? (Nota formí: buscar la única crónica publicada vista por mi ojo en “La Retaguardia” de hace como tres semanas).
    El tiempo no pasa para J. Fargas, ¡el mismo!, se llevó un bocata a una fiesta de bocatas, ya te digo. Ahí sus huevos, sí señor.
    Y Sinibaldo de Mas y Lola Montes, Oriente, el Triángulo del Oro, cargamentos de opio, y Senén conduciendo la recua de camellos, o como se diga cuando se juntan muchos camellos.
    …damas simpatiquísimas, poetisas y rapsodas desternillantes y terribles, sino fuera una cursilada terrible, diría: cuándo las sirenas cantaron para Ulises. Damas maduras, cuando la fruta está en sazón. Y disfrutamos de la Gaya Ciencia.

20. El inmarcesible Usó

    22 d’octubre 2012, 11:54 AM

    20

    Eutrapelia, literalmente “broma amable”. Según el diccionario, se trata de una virtud que persigue el equilibrio entre la relajación y la seriedad, moderando el exceso de diversiones y expresando con inocencia el donaire y la jocosidad urbana inofensiva. Bien, creo que responde perfectamente al clima que se vivió en el encuentro del sábado pasado en un marco tan idóneo para la ocasión como La Miranda. Un placer el reencuentro con viejos amigos, un placer poner cara a un montón de personas que hasta ese momento sólo eran nombres, un placer poder conocer a gente nueva…
    Porrayo, has dado en el clavo con tu crónica sobre la fiesta del 5º aniversario de esta web, de modo que no puedo sino adherirme al grito lanzado por Gero: “Llarga vida a lwsn!!!”

21. josep maria

    22 d’octubre 2012, 12:57 PM

    21

    Enhorabona al Gero per la banda sonora i al Canti per l’organització i agraïments al Paco Fanés per la coordinació de les lectures. Només hi vaig poder ser una estona però va ser molt agradable. Evidentment, també m’adhereixo al crit del Gero.

22. Canti

    22 d’octubre 2012, 03:32 PM

    22

    però tu… tu… ets…, connexió, el quicu està xupant massa plano i la gent es queixa, que li tirin tomàquets, t’he portat unes fotos… los psicópatas, la propiedad es un robo, sniffers, un Todo Makoki In memoriam a Thomas Szazs dedicat a la web sense nom i “a todos los que la hacen posible”, i un vi negre de Tarragona i el llibre Vapor de Max i un poema del Subi enregistrat pel Casasses i tot em dona voltes i un petó i dos i tres i la Cora que és ciclista porta son pare el Trusca i va i em diu que el “Pau el Sastre” és viu i el Boris Porter que vol venir amb el saxo d’El Saxo però està atrapat no sé on, i plou, 5 dies que plou i no es pot treballar, Bon cop de Falç de l’Esteban, la sala és plena, la Pilar en fa fotos, la Imma també i hi ha un rollo de puta mare i el Romaní em deia que no pot venir però que celebra que La Web sense nom ja comenci a ser grandeta… encara que espera que mai acabi d’arribar al “uso de razón”, perquè aleshores malament rai! I on van a parar els esperits? hi ha aquí algun mèdium facultat?

23. Gero

    22 d’octubre 2012, 10:52 PM

    23

    Me’n alegro molt que el Pau el sastre estigui vivito i coleando, recordo que tenia el taller botiga al carrer Boqueria a on feia roba enrollada i era lloc obligat si volies una camisa hindú. Als setantes no hi habia cap lloc a on poder fer-te amb un sari. Aixó son efectes post-festa.

24. lina

    23 d’octubre 2012, 12:02 PM

    24

    realment una gran festa en tot el sentit de la paraula tots tenim gran historial en el tema
    i molta gent que amb la nostalgia que porta alguna cosa qe es diu el pas del temps tambe lalegria e imaginacio com sempre coexistien
    per a mi es flipant trobar amigues dones que algunes concretament dues o tres varem compartir novios substancies revistes astrologia viatges i pis
    i es un gust veure que estem molt agust quant ens trovem
    i tambe posar cares a noms i escrits de gent que no conexia
    en conjunt molt be i crec que es podria intentar una convocatoria de un finde mes endevant

25. ddaa

    24 d’octubre 2012, 02:24 AM

    25

    El Peke, de la AMEC, siempre incluye una invitación a la eutrapelia en la charla que suele dar en las manifestaciones cannábicas de Madrid. Como tantas otras cosas, era una virtud para los griegos clásicos y un defecto para los hijos de puta que arrasaron con el legado pagano:

    “Fue Aristóteles quien inició el tratamiento de esta virtud. Posteriormente pasó casi al olvido, quizás porque la palabra “eutrapelia” se confundió con la disipación y el espíritu payasesco. San Pablo empleó el vocablo en ese sentido peyorativo cuando en su carta a los efesios (5,4) los exhortaba a evitar “las conversaciones tontas o la bufonería (eutrapelia)”, término que la Vulgata traduce por “scurrilitas”. Los Padres de la Iglesia primitiva mantuvieron, por lo general, dicha tesitura, condenando la falta de seriedad, la propensión a la broma incesante. Es decir que en los primeros siglos del cristianismo se tendió a confundir la eutrapelia con lo que Aristóteles había fustigado como un exceso del espíritu lúdico.”

    La eutrapelia, una virtud olvidada

26. almen

    24 d’octubre 2012, 08:36 AM

    26

    Se ha de repetir la fiesta por orden gubernativa….la foto no salió bien

27. Canti

    28 d’octubre 2012, 01:58 PM

    27

    El Punt Avui es fa ressò de la festa de La Web Sense Nom en un article firmat per David Castillo.

28. pfanes

    28 d’octubre 2012, 03:26 PM

    28

    Una casa magnífica, La Miranda, una mena d’escenografia vital, amb els seus racons plens d’instants viscuts en comú en altres dies passats en aquella ciutat que miravem tan propera allà baix entre la boira. Per tot arreu història, no nostàlgia, i vibracions com les millors dels setanta ( com vaig dir. Els anys que cercavem tots els matissos de la Llibertat, quan la Llibertat, era una paraula amagada entre els plecs de la pell). Aquest 20 d’octobre de 2012 no s’esborrra . La penúltima mirada a dins de tots i com la pluja obria una treva màgica per no molestar aquests moments.
    Sempre ens quedarà la Miranda i una nit de tardor celebrant amb els presents i els absents la penúltima copa. Fins a sempre,amics. Salut!. Llarga vida a la Web sense nom.

29. Anna Tomasi

    30 d’octubre 2012, 01:37 PM

    29

    Canti no hace falta que me agradezcas el chivatazo al David Castillo.

    Odio a las tres mujeres (tenían que ser mujeres) que me quitaron la idea e ilusión de ir a la fiesta:
    “Que va a llover mucho lo ha dicho la tele”
    “Que no hay donde aparcar y tu no puedes andar”
    “Que seguro comerás y beberás lo que no debes” (me estaba recuperando de una gastroenteritis, eso es verdad.
    “Que lloviendo no hay taxis”
    Cuando es la repetición???
    Un abrazo muy grande.

30. Canti

    31 d’octubre 2012, 10:07 AM

    30

    @Anna
    Ja has llegit el que diu “nuestro buen spin doctor, el doctor Almendro”: “repetir la fiesta por orden gubernativa”. El que no diu és ni quin govern ni a quin butlletí han publicat aquesta ordre… i en cas de que estigui publicada ja veurem si l’acatarem o no…

31. Gero

    1 de novembre 2012, 02:45 AM

    31

    M’adhereixo a l’ordre gubernativa del Doctor Almendro de fer un nou event per exemple per Nadal o Any Nou, per donar oportunitat a aquells que no van poder assistir, o es van perdre pel camí, i també pels que volem repetir perque si …