^{A la fotografia Ramon Muns a Paris, l’any 1972, al Quartier des Halles}

^{portada del LP, Cançons per l’home i la utopia, publicat primer a Suècia el 1977 i després a Catalunya l’any 1978}

Clica per escoltar Los refugiados del 39 de A.de Diego i E.S. Discépolo

La Secció de Música i Varietats del Sindicat d’Espectacles de la CNT, anys 70

Els quatre companys que vam constituir la Secció de Música i Varietats del Sindicat d’Espectacles de la CNT vam ser: Teodoro Arrieta, Pep Sibina, Albert Subirats i jo mateix, Ramon Muns.
Primer ens reuníem a l’AMOC del carrer Ferran i després vam tenir un despatx a la seu del Sindicat d’Espectacles Públics de la CNT, al Passatge de la Pau núm. 8. D’aquests quatre companys inicials vam arribar a ser 400 en menys d’un parell d’anys . La secció va aconseguir un dia de vaga al Liceu, l’únic en tota la seva història encara en data d’avui, entre d’altres accions en defensa dels músics. Aquell dia havia de cantar la Caballé. La causa era que tenien el Cor del Liceu en una precarietat laboral realment indigne. Val a dir que el 95% del Cor estava afiliat a la nostra secció.

El Sindicat d’Espectacles de la CNT de Barcelona, amb totes les seves seccions (Teatre, Música i Varietats, Cine, Dansa, Acomodadors, Operadors, Tramoistes, etc. ) va arribar a tenir 2.000 afiliats. Aquell somni utòpic de la CNT dels 70 va començar a desfer-se cap a l’any 1979 per vàries circumstàncies, entre elles ‘El cas Scala’, les disputes entre les dues tendències de la CNT històrica de l’exterior, i els errors de l’interior, entre ells els nostres també, és clar

Els partits polítics i sindicats UGT i CCOO, amb menys afiliació en aquell moment, comparats amb la CNT, signants dels Pac(s)tos de la Moncloa, i l’establishment en general, van témer que aquella explosió sindical independent, artística i cultural-no-domesticada, no agafés encara més volada i esdevingués un inici de canvi social.

El míting de la CNT a Montjuïc del 2 de juliol de 1977, amb 150.000 persones, les Jornades Llibertàries del mateix mes, les Rambles i altres llocs com els ateneus alternatius, les diferents seccions sindicals, etc.) eren àgores lliures.

Aquest iniciativa popular, i gairebé espontàniament sincrònica, va posar-los en peu de guerra i el primer cop fort com a resposta, va ser el Cas Scala (15 de gener de 1978, en el decurs d’una manifestació de la CNT) que va reduir l’afiliació de la CNT de 400.000 afiliats a 200.000, en pocs mesos.

Un parell o tres de mesos després d’aquell juliol de 1977, el Ministro del Interior, Martin Villa, per cert fill d’un militant de la CNT d’abans la guerra civil, havia dit: “sólo nos preocupan ETA y los anarquistas, y acabaremos con ellos”, en una aparició institucional seva a Televisión Española_TVE…

Ramon Muns

foto i cançó cortesia de Joni