Publicat dins: Llibres - 24/03/2008
Genís Cano Coor. – Poètica de la Contracultura – UB – Barcelona 2003
Un poemari que ens apropa a alguns dels subjectes contraculturals més inquiets i malauradament finats del rotllo de Barcelona.
Durant anys Genís Cano va realitzar un important treball de recuperació d’escrits i dibuixos entre familiars i amics dels poetes desapareguts. Finalment l’any 2003, el recull va sortir a llum editat dins les Publicacions de la Universitat de Barcelona.
El poemari aplega poemes i dibuixos del Pau Maragall, de Pere Marcilla, d’Albert Subirats i dibuixos de Quique Conde i de C. Cerón. Alguns dels poemes havien vist prèviament la llum a les revistes Ampolla, Muerte de Narciso, i al Full de l’Artesà de Gràcia. Us oferim un petit tast de tot el que hi podeu trobar.
Article de Gerard Horta, publicat a l’Avui, Cultura el 23 gener de 2004. Clica per descarregar Versos contraculturals – Gerard Horta.pdf
Pau Maragall Fotografia Ll.Ortinez
Aiguada del desert feta pel Pau Maragall a l’Afganistan durant els anys 70.
Pere Marcilla. Fotografia E.Bendito
Introducció als poemes de Pere Marcilla a Literatuya
Albert Subirats. Fotografia S.Rodés
I A LA FI SEMPRE ES TORNA
A AQUEST RITME MARE
A AQUEST TIMBRE PARE
A AQUESTA MELODIA FILL
A AQUESTA HARMONIA D’AVANTPASSATS
A AQUEST CONTRAPUNT DELS GERMANS
A AQUESTA INTERSECCIÓ DE POSSIBLES O PROBABLES CONCERTS
ON TROBEM LA DISSONÀNCIA
SINÓ EN AQUESTA VOLUNTAT D‘ÉSSER
L’ANUL·LACIÓ IMPLACABLE DE TOTS ELS CONCERTS
FORA L’ESPAI I EL TEMPS?
FORA DEL TEMPS I DE L’ESPAI
NO HI HA RES. NO HI HA.
MES PER EXISTIR COM A TAL ÉSSER
O PER ÉSSER COM A TAL EXISTIR
HEM DE SUCAR-NOS EL CUL
EN EL TOLL DEL TEMPS I L’ESPAI
I A LA FI SEMPRE ES TORNA
A AQUEST IMPULS MARE
A AQUEST CARÀCTER PARE
A AQUEST ACORD DELS FILL
A AQUESTA REMOR D’AVANTPASSATS
A AQUESTA FRAGMENTACIÓ DELS JOS EN GERMANS
A AQUEST VAMPIRISME DELS ORÍGENS
A AQUEST CONTRATEMPS DELS FILLS
« Anterior: Genís Cano - Els Sots Psicodèlics - Pròleg i dos poemes
» Següent: Catalina un tbeo del "Rrollo enmascarado"
1 comentari
neus dalmau
2 d’abril 2009, 10:28 AM
1Et vaig sentir . Com un llamp alçàres l´aire i d´un trò de veu tot va desaparèixer menys la poesia, que s´alcava sola i ardent per damunt del retruny terrible del teu timbre.
Salut Albert, poeta sempreviu !
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?