21 botons de plata en la meva pell descoberta pel sol i la suor
necessites saber el què et fa moure’t i viure, perquè no tens raó de ser,
dracs de foc mengen la meva ment, junt amb la pell i els botons…
evitar ser comparat pels ulls d’una dona; sol, sens poder estar hi,
cauran per si sols, en tenebres i vermell les indicacions del camí;
saps? el homes moren amb por,
cara de gos podrit al costat de la carretera, menjat per mosques i cucs,
sol, mort, mort de mi reflectida en gos, vella ajaguda a la finestra
esperant la mort, mort de llum al final del dia, mort de 21 anys…
fa calor i obro la finestra, record d’aquella dona d’ahir,
dolor d’estómac, cigarret encès, flama als ulls i presó d’oblit,
desig de mare… i la meva ment està millor —ara—
en la dispersió de les formes que no pas en la recerca del «jo»,
cada dia diferent o igual, voluptuositat, no serà la darrera nit,
el somni i després de nou llums i passes pels carrers,
soledat en dia gris i de pluja…
visió interior del que pot ser el meu desig.

Fotografia i poema de Joan Soteras, publicat a la revista Cantidades, 1974
Publica La Web Sense Nom per cortesia de Joan Soteras (drets de còpia)

« Anterior:

» Següent: