La història de «Real Free Press» (RFP) és un fascinant exemple de la intersecció entre la contracultura, l’art i l’edició en un període de gran transformació social i artística. Fundada per Olaf Stoop i Martin Beumer a Amsterdam a finals dels anys 60, RFP es va convertir ràpidament en un nucli de creativitat pel que fa a còmics alternatius, recolzant tant artistes locals com internacionals i contribuint significativament a la difusió del còmic underground a Europa.
Olaf Stoop, amb la seva visió anarquista, va ser una figura clau que va empènyer les fronteres de la creativitat amb obres com «De Lotgevagen van Roza», considerat un dels primers còmics underground d’Europa. La seva implicació en el moviment Provo, que fomentava la protesta pacífica i la creativitat, va influir en la manera de fer i de pensar dels joves artistes del moment. D’altra banda, Martin Beumer, amb una sòlida formació en traducció i un coneixement de múltiples idiomes, va ser instrumental en l’establiment de connexions internacionals que van permetre a RFP ampliar el seu abast i impacte.
Malgrat el seu èxit inicial, RFP va afrontar nombrosos reptes, incloent la dècada dels 70, quan la influència del moviment hippy va començar a decaure. L’empresa va veure’s obligada a reorganitzar-se legalment per protegir els drets d’autor i evitar problemes amb els contractes d’exclusivitat. Aquest context, combinat amb la pressió legal i fiscal, va conduir eventualment al tancament de RFP el 1984.
La mort d’Olaf Stoop i Martin Beumer va marcar el final d’una era, però l’impacte i l’herència de RFP persisteixen. Les seves publicacions continuen sent valorades, i la comunitat que es va formar al seu voltant ha deixat una empremta duradora en l’escena del còmic alternatiu europeu. La seva història és un recordatori de les misterioses dinàmiques entre art, activisme i els reptes de la vida, sinó també un testimoni de la resiliència de la creativitat davant les adversitats. RFP, amb totes les seves complicacions i triomfs, representa un capítol essencial en la història del còmic que continua inspirant artistes i lectors fins als nostres dies.
La meva relació amb Real Free Press- Jaume Fargas
Vaig conèixer en Olaf i a en Martin l’estiu de 1971 quan l’ajuntament d’Amsterdam, tip de venedors ambulants per tota la ciutat i en especial a Vondelpark, ens va obligar a col·locar-nos durant tot l’estiu als jardinets de Leidsebosje (just remodelats l’any anterior) i als espais que hi ha entre el canal i els carrers Nassaukade i Stadhouderskade. Allí, jo hi venia una mena de quadres efectistes (fabricats en sèrie per vendre als turistes), i ells hi venien les seves produccions. Vam coincidir vàries vegades costat per costat. Com en Martin havia estar expulsat d’Eivissa per la Guàrdia Civil el 1970 (segona tongada d’expulsions ja amb la recent llei de “Peligrosidad y Rehabilitación Social” ), va mostrar molt d’interès en adonar-se de la realitat catalana, i a mi em va servir com si d’un germà gran es tractés. Vam seguir la relació tant a Amsterdam com a Menorca (on la seva muller es va instal·lar definitivament després de venir a veure’m durant el meu servei militar) i fins als seus darrers moments a Barcelona.conèixer en Olaf i a en Martin l’estiu de 1971 quan l’ajuntament d’Amsterdam, tip de venedors ambulants per tota la ciutat i en especial a Vondelpark, ens va obligar a col·locar-nos durant tot l’estiu als jardinets de Leidsebosje (just remodelats l’any anterior) i als espais que hi ha entre el canal i els carrers Nassaukade i Stadhouderskade. Allí, jo hi venia una mena de quadres efectistes (fabricats en sèrie per vendre als turistes), i ells hi venien les seves produccions. Vam coincidir vàries vegades costat per costat. Com en Martin havia estar expulsat d’Eivissa per la Guàrdia Civil el 1970 (segona tongada d’expulsions ja amb la recent llei de “Peligrosidad y Rehabilitación Social” ), va mostrar molt d’interès en adonar-se de la realitat catalana, i a mi em va servir com si d’un germà gran es tractés. Vam seguir la relació tant a Amsterdam com a Menorca (on la seva muller es va instal·lar definitivament després de venir a veure’m durant el meu servei militar) i fins als seus darrers moments a Barcelona.
Publicacions de Real Free Press
Real Free Press Illustratie
Els 6 números de la revista en format tabloide Real Free Press Illustratie (1968-1974) on publicaren pàgines dels còmics underground americans (bàsicament Crumb i Shelton).
Witzend
Els quatre números de la revista Witzend on publicaren mestres poc coneguts del còmic: Vaughn Bodé, Basil Wolverton, Wallace Wood, Steve Ditko, Mike Kaluta, Frank Frazeta, Bernie Wrightson… El número 4 és ja en anglès.
Ehe_catl
Els quatre exemplars de la revista Ehé-Catl (la primera en format tabloide, però les altres tres ja amb portades acolorides per en Joost Swarte) dedicades a clàssics del còmic oblidats com George Herriman, Windsor McCay, Gustave Verbeck, George McManus. En aquest format publicaven un dossier majoritari sobre un dibuixant afegint unes pàgines d’altres que tenien en estudi.
Edicions individualitzades sobre artistes oblidats
A causa del judici provocat per la publicació del “Tintin al país dels soviets” l’Olaf va haver d’exiliar-se a Antwerpen (Bèlgica) i fou quan legalitzaren la Fundació RFP a les Antilles.
Clica per veure les portades dels quatre números dedicats al Spirit de Will Eisner (va quedar pendent un cinquè número mentre cercaven més tires).
Clica per veure les portades dels Krazy Kat Komix
Edicions d’artistes amics
Discos
Llibrets de paper de fumar
Llibrets de paper de fumar dissenyats per Joost Swarte i Ramon de Sousa (Ramon Llatjós, artista manresà) fabricats a Alcoi.
Pel·licules
Director Harrie Verstappen. Basada en el còmic Colors d’en Victor Moscoso.
Altres publicacions a la web sense nom en altres articles:
Real Free Press també va actuar com a importadora dels còmix underground americans. Heus aquí un exemple. Tots ells foren còmix distribuits a Barcelona per Zap 275.
Fotografies de comix americans venguts a a la botiga de Jaume Fargas al Born de Barcelona.
Un article de La Web Sense Nom on han col·laborat Jaume Fargas i Joan Ramon Guzmán. Especial agraïment a Jordi García.
Imatges digitalitzades a partir d’exemplars de comix editats que serveixen per il·lustrar l’activitat creativa dels anys contraculturals. La Web Sense Nom no té afany de lucre.
…deliciosa,coloreada y regresiva mañana gracias al fantástico artículo del Jaume Fargas.No tengo papel de liar de aquelllos,pero con el que más tenga a mano me voy a liar uno a la salud del Fargas y de tots.Según me comento su hermana Eulalia,en la Boquería,sigue el Jaume con su mono…el que lleva puesto desde aquelllos años del garito en Sta. Maria der Mar…
¡Vaya viaje en el tiempo! Yo estuve en la Real Free P. en 1.978, con Teresa, mi mujer, y Emilio Bernárdez y Rosa, su mujer, y fue un muermo. No nos ayudaron en nada, ellos a lo suyo, el negoci, y Jaume, que allí estaba, no fue capaz de introducirnos en el mundo de sus “amigos”, era el sherpa de Martin. Cuando nos volvíamos, convencieron a Emilio, el cándido, para que fuera a Bruselas, ¡solo!, y volviera a Ámsterdam con 40 ejemplares del aberrante “Museo imaginario de Tontin”, que se acababa de inaugurar. Volvió con los libros, le vendieron un hachís malísimo “turco” y no volvimos a Barcelona con una sensación de fracaso y haber sido utilizados que nunca olvidaré.
En el segundo viaje a Ámsterdam comprendí que el centro de los tebeos en Holanda era Lambiek Stripanticuariat, del amigo, ese sí, Lambiek. Que sirva de homenaje al librero de comic desconocido. Pobre, también acabó mal por a farlopa. Pero, ¿qué coño pasa en ese país, inventores de la leyenda negra y autores de las más altas cimas de la aberración racista y colonialista de Europa en Oriente (Java), América (Mannhattan) y Oceanía?
Per deixar net el nom del bon amic Kees Kousemaker (propietari de Lambiek), em limito a dir que va morir de càncer als 68 anys (això de “acabar malament per la farlopa” és un invent forassenyat de verdadera llegenda negra).
http://nl.wikipedia.org/wiki/Kees_Kousemaker
Per puntualitzar el paper de Lambiek versus RFP, cal adonar-se que el mateix Kees Kousemaker i família reconeixen la importància de Real Free Press en el esdevenir de la botiga Lambiek. http://www.lambiek.net/artists/k/kousemaker.htm
Convé recordar que abans del 1984 (any que es va acabar RFP), Lambiek fou tan sols una llibreria dedicada a vendre còmics holandesos de segona mà. I que precisament des d’aquell moment, seguint les idees que no pas els passos de RFP, va agafar el primer lloc al món en l’estudi del còmic i els seus autors amb les publicacions i la inauguració el 1986 de la sala d’exposicions.
De fracassos i pobresa en queda prou per dir, i ja en parlarem un altre dia.
Debo disculparme, con Jaume, y por mis comentario a brote pronto sobre la malhadada muerte del amigo Kees. Hay momentos en que uno no debe ponerse a teclear sin ton ni son. Ya sé que no vale en mi descargo, debí ser más respetuoso y centrarme en la historia de RFP y la importancia que
tuvo en esos momentos para todos los que leíamos tebeos o nos empezaban a nacer las ganas de hacerlos (entre otras filias, musicales, psicodélicas…) RFP fue una inspiración y un acicate. Les debemos mucho a Martin y sus colegas. Incluído Jaume Fargas. Mis sinceras disculpas. Felipe Borrallo