Clica sobre la portada per veure l’edició de Pastanaga (Integral) amb il·lustracions de Joost Swarte
El llibre va ser publicar per primera vegada el 1920 a Alemanya. l’edició de Real Free Press (1976) és una traducció de la primera edició holandesa del 1929.
L’autor
El novelista alemany Erich Scheurmann (nascut a Hamburg el 1878), va ser un pintor, escriptor, dramaturg, ficat en les zones psicològiques marginals, titellaire, mestre i predicador. A l’edat de dinou anys, va fer un viatge a peu per tota Alemanya. Des 1903 va viure a la península de Höri al Llac Constança, on es va trobar amb en Herman Hesse. Va anar l’any 1914 a Samoa, que llavors era una colònia alemanya, amb els diners d’un avanç del seu editor, per ser sorprès allà per l’inici de la Primera Guerra Mundial, per això fou internat als EEUUA la tardor de 1916. Va tornar a Alemanya poc abans del final de la guerra. Va justificar el colonialisme, i fins i tot va escriure propaganda per als Nacional Socialistes (Nazis). Des de 1930 va viure a Armsfeld on va morir als 79 anys el 1957.
El llibre
El llibre es presenta com a discurs d’un cap del “mars del sud” (Tuiavii de Tiavea) que ha visitat Europa. Molt anti-tecnologia i de tornada a la simple i oh-tan-bona vida natural. Fou un llibre molt popular en l’escena hippie del qual entre tots els editors en van arribar a vendre més de mig milió d’exemplars. L’edició de Real Free Press fou magníficament il·lustrada per en Joost Swarte. Una molt bona i recomanable feina.
Les dades
El cap samoà en aquells anys en que hi va estar en Scheurmann es deia Agaese (“tuiavii” només significa “cap”) fou membre de l’exercit alemany a Samoa, mai va visitar Europa i molt menys fer discursos sobre ella als samoans. I lluny de ser contrari a la religió occidental, va ser un cristià practicant. La idea de “Els Papalagi” fou molt clarament copiada d’un infumable llibre d’un altre escriptor alemany anomenat Hans Paasche. El llibre d’en Paasche “Die Forschungsreise des Afrikaners Lukanga Mukara ins innerste Deutschland” (L’expedició de l’africà Lukanga Mukara a l’interior d’Alemanya) de 1912 ens pot recordar el conte d’en Mark Twain “How the Animals Sent out a Scientific Expedition” (primera part de “Some Learned Fables for Good Old Boys and Girls”, 1875. El professor Grant McCall de la Universitat de New South Wales, de Sidney, Australia ha menat una exhaustiva investigació sobre “Els Papalagi” i fins i tot n’ha donat conferències a Samoa on van quedar tan encuriosits com per fer-ne una bona controvèrsia al diari Samoa Observer. L’edició de Real Free Press d’Els Papalagi fou reproduïda a Espanya per Pastanaga
Jaume Fargas
Publica La Web Sense Nom per cortesia de Jaume Fargas
Un altre bon rescat. Els textos del llibre són molt interessants: per exemple, els dedicats a les ganes de fer diners, a l’obsessió pel temps o a l’especialització que ens anul·la en el món de la feina. Són bons atacs als absurds de la civilitació occidental. I els dibuixos de Joost Swarte, una delícia, incloent-hi la divertida historieta final.
a la Barcelona del 1977 va arrivar Els Papalagi. El que ja sabiem ens ho subrajava ara un “salvatje iluminat” que ho tenia molt clar: els occidentals estem boixos, hem perdut el nord. La descripcio que va fer, cap a mitjans dels 1920, de la nostra societat no te perdua…. jo estudiava filosofia i vaig incluir en algun dels papers que tenia que escruire l’analisis profunt i tallant del pensament d’en Tuiavii de Tiavea.
o recorde ara en qun llibre de Chejov vaig lleguir aquesta frase: “No se pas com s’ha de viure, però el que és segur es que com vivim no es la manera”.
Quan vaig lleguir els Papalagi vaig entendre el que molts ja intuiem i viviem sense remei ; soportar i sovint participar de la manera com vivien els nostres conciutadans , No no era possible viure així. I varem intentar viure d’una altre forma més armonica amb la naturalesa i tantes cose més . Crec que alguns una mica ho varem conseguir. Ell, el Tuivaii de Tiavea també ens deia: Vosaltres els Papalagi no en teniu ni idea, tot ho feu al revés i ho pagareu. Ho deia el 1920.
M’ha quedat gravat allò que diu sovint el Tuivaii “Los Papalagi tienen una extraña forma de vivir”
Alguns de nosaltres viviem voluntariament en un mena de reserva d’aquell, d’aquest, món Tant Feliç dels Papalagi. Potser alguns no sortirem mai de la reserva i que! Que els donguin pel cul als Papalagi.
Acaba de sortir el llibre “Joost Swarte casi completo” a Ediciones La Cúpula (l’antiga editorial d’El Víbora), que recull historietes que van del 1972 al 2010. Una veritable delícia amb un pròleg del Max que comença fent referència a la llibreria Zap del Jaume Fargas. Les connexions amb l’undergound barceloní són, doncs, ben clares.
sobre Los Papalagi
http://nomehagasmuchocaso.wordpress.com/2011/01/08/los-papalagi/