Cartell de Farry Brothers
El 1974 tanca el calendari amb força i amb la noció que es torna a ser en el bon camí, una cosa increïble al principi de l’ any, quan hi havia la impressió que tot continuaria tan buit com l’ any anterior. Durant aquest 1974 es va demostrant que no tot esta mort. Fusioon, per exemple, ha mantingut constant la seva classe i qualitat des del 1971, i ara el grup no només és el més veterà sinó l’únic que queda vigent, amb els mateixos components de la primera època. Manel Camp ha ampliat el seu horitzó amb la incorporació del sintetitzador a l’estructura sònica de Fusioon, i Santi Arisa destaca com el bateria més contundent i ràpid del moment. Els grups que han anat cobrint el període de transició també hi són, amb altres noms: Bueyes Madereros i El Gato, per exemple, i ja es parla d’altres que s’estan formant.
De mica en mica torna l’ ambient, i la tardor del 1974 la revista Extra, a instancies del seu director, Josep Moya Angeler, convenç; Zeleste per organitzar un festival amb el nom d’Ona Mediterrània. El projecte finalment és un desastre, però de fet representa un nou pas fonamental: la trobada de la música d’ avantguarda amb la seva realitat i amb el públic (encara que fos escàs). Al fracàs de l’Ona Mediterrània, de tota manera, hi van influir uns quants fets. En primer lloc va ser un festival de tres dies consecutius amb entrades barates per a cada dia … però naturalment multiplicades per tres si es volia assistir a les tres jornades (resultat: el públic es va dividir). En segon lloc, es va celebrar a la pista de gel del Futbol Club Barcelona, situada a un extrem de la ciutat i amb una pèssima combinació d’autobusos i metro. En tercer lloc, la publicitat de l’esdeveniment va ser nul·la. I en quart lloc, i aquest ja era un problema intern, entre el públic i els músics hi havia la pista de gel del pavelló, fet que creava masa distancia entre els uns i els altres i un natural refredament de l’ ambient que impedia crear caliu, fins i tot encara que algun dels dies hagués estat ple. Però, com he dit, el fracàs aquesta vegada no va significar el final de res, sinó el primer tempteig. Ja es tomava a parlar de nova música progressiva, d’ona catalana i de rock català. Fins i tot hi havia uns líders: l’Orquestra Mirasol, l’àlbum dels quals es va editar el mes de desembre. El programa del festival Ona Mediterrània va ser el següent:
Primera trobada d’Ona Mediterrània (experimental pop), patrocinat per Zeleste i Extra, amb la col·laboració de Discos Edigsa, Discos Ekipo, Basf i Singleton Productions / Fernández de Córdoba:
Dia 4 de novembre:
Orquestra Mirasol, El Gato i Toti Soler
Dia 7 de novembre:
The Storm, Companyia Elèctrica Dharma i Lone Star
Dia 8 de novembre:
Martí Soler & Co., Fusioon i Jordi Sabatés
Les entrades valien 150 pessetes i es garantia que la pista de gel del Futbol Club Barcelona estaria condicionada acústicament i tèrmica. Després, però, tot va quedar en un bon cúmul de bones intencions. Pel que fa al cartell, hi va haver pros i contres per la presencia dels sevillans The Storm, però al marge que actuessin com a convidats, dins l’organització hi havia força perquè hi fossin (Femández de Córdoba, mànager; Singleton Productions, editor discogràfic, i Basf, distribuïdora discogràfica), així que no va passar res. Des del punt de vista artístic cal destacar alguns fets. El principal, al meu entendre, és l’aparició de dos grups dels quals la gent en sabia ben poc: El Gato i la Dharma. Els primers procedien d’una altra branca dels primitius Slo Blo, i a l’Ona van presentar la seva última formació, perquè poc després van passar a dir-se Secta de la Sabiduría Estelar, i més tard Secta Sònica, ja definitivament. Els que van tocar a l’Ona amb el nom d’El Gato van ser Jordi Bonell (Guitarra solista), Maurici Villavecchia (piano), Flaco Barral (baix), Simon Andreu (bateria) i Xavier Patricio ‘Gato Pérez’ (veu i guitarra). La Companyia Elèctrica Dharma encara era més recent. Procedia d’un trio format pels tres germans Fortuny que es deia La Roda, al qual després van afegir dos membres més i li van canviar el nom pel de Dharma, extret d’un llibre de Jack Kerouac (en realitat, a Anglaterra va existir una Dharma Blues Band, els anys 1967 i 1968 dirigida per Dave Brock, després líder de Hawkwind, que gravava per a Immediate, de Decca Records). El debut de la Companyia Elèctrica Dharma a l’Ona Mediterrània va ser el primer graó de l’escala que els va portar al cim el 1976. L’Orquestra Mirasol hi va presentar la seva nova formació, que va fer que ningú trobés a faltar !’anterior. Toti Soler i Jordi Sabatés, tots dos en solitari, un amb guitarra i l’altre amb piano, van demostrar el seu nivell. Fusioon va tornar a fer evident la seva qualitat, i Martí Soler & Co. eren com una sortida més de Bueyes Madereros, encara que per a l’Ona van optar per fer una barreja de Mirasol i Toti Soler, amb Gustavo «Krupa» Quinteros, Víctor Ammann, Santa Salas, Toti Soler i altres. The Storm, per la seva banda, molt de moda en aquell moment, va posar la nota de rock a l’ambient. L’únic canvi de programa el va produir Lone Star, que a causa del canvi de baixista no es podia presentar en condicions. El seu lloc el va omplir una superba jam dirigida per Santi Arisa, a la qual es van afegir Víctor Ammann, El Gato, Martí Soler i Josep Fortuny, i que es va tancar amb un fantàstica mostra de la set de fer coses que hi havia en aquell moment. Hi va arribar a haver fins a dotze músics a l’escenari al mateix temps, en ple clímax. Rememorant allò penso que aquella jam va ser el punt clau de l’Ona Mediterrània, ates que posava la primera pedra del nou bloc progressista i mostrava el començament de la unió que ha anat germinant els últims dos anys. I ‘Ona Mediterrània va ser la primera llum, però tampoc s’ha d’oblidar l’últim concert de La Salle Josepets, aquell 1974, amb les actuacions d’El Gato i Bueyes Madereros. Després de l’Ona, el nou gran i definitiu test va ser el Canet Rock del 1975.
Text extret d’Història i Poder del Rock Català
Autor Jordi Sierra i Fabra
La revista Extra que havia participat en la organització de l’esdeveniment es feia eco a la portada i en pàgines interiors:
Clica sobre la portada per llegir el pdf interior a la revista.
Publica la web sense nom per l’interès històric d’aquest esdeveniment.
