Gong, la troupe psicodèlica fundada en 1969 per Daevid Allen i Gilli Smith, van deixar una petjada única amb una fusió de jazz, rock i teatre que destacava pel seu estil underground. La seva estança a casa nostre, especialment a Deià, Mallorca els va connectar amb figures como Robert Graves i amb l’experimentació amb LSD que va inspirar la seva mitologia musical. El documental Gong a Montserrat de Estevan Marquilles reviu un moment icònic: el concert de Gong al presbiteri de la basílica de Montserrat l’any 1973, on la seva música espacial fusionava els vells cultes ancestrals a la deessa Mare amb el culte Marià de la ortodòxia cristiana.
Primera part. Els Gong a la muntanya.
Concert Gong a la Basílica de Montserrat.
El documental Gongserrat dirigit per Manel Esteban Marquilles el 1973.
Articles relacionats a la web sense nom:
Fragment del llibre Gong Dreaming on Daevid Allen narra l’actuació a Montserrat (pdf)
Gongserrat, per Francesc Bofill
Las Historias del Planeta Gong. Claudi Montañà i Damian García entrevisten a Daevid Allen.
Webs relacionades externes
Gràcies Sylvie
Flipante !!!
Mes que flipant es alucinant, en ple altar major de la basilica de Montserrat un grapat de personatges cosmics (Gong) liderats per David Hallen fan un concert psicodelic de gran volada. Un document de gran valor, sens dubte. En pregunto com van aconseguir el permis dels monjos…
Desconec els detalls, el com i el qui va preparar aquest concert, però no ho trobo tan sorprenent. La comunitat benedictina de Montserrat s’ha caracteritzat per tenir una mentalitat oberta i sempre atenta als canvis. Particularment pel que fa a la música. També cal tenir en compta que la muntanya ha estat sempre un imant d’esperits sensibles. Recordo que durant els 60 era molt freqüentada per hippyes-travelers europeus. Com hi van anar a parar el David Hallen i la seva troupe de “pillastes”? no ho sé, però aquest document és un testimoni important de reconeixement de la sacralitat de la música psicodèlica.
Molt bó aquest document!!!
Potser volíen filmar a la muntanya de Montserrat (per les formes
de les roques com d´altre planeta) i d´alguna manera
van convencer als monjos per fer un concert dins, i aquests van pensar
que sería una bona ocasió de donar a coneixer el monastir a fora.
En qualsevol cas i veient les melenes que portaven i com eren vistes
en el 73, costa de creure com ho van deixar fer.
Pero no oblideu que aquest és un país surrealiste.
Es curiós veure el públic (llàstima de que les imatges són fosques)
pero es veu que la majoria de gent és de molta edat, inclós hi han unes fileres ocupades per monges que m´agradaria veure la cara que feien.
També és veu devant gent asseguda a terra que deuen ser els joves,
probablement i per les cares que es veuen, anglesos que venien amb el grup.
Els músics potser tripaven (ón millor que a Montserrat) o havíen probat el vi de la sacristia, o els hi van regalar ampolles d´Aromes de Montserrat…
Sembla que el video primer és la continuació del d´abaix, o sigui del
mateix documental.
Seria interessant aconseguir més info d´aquest event, suposo que als
diaris no ho van mencionar, potser algú reconeix algun nom dels que
surten en els crédits al principi del segon video i podría ser una pista.
O si algú té algun contacte amb els monjos de Montserrat. (més feina pel escamot!)
En qualsevol cas seria bó obrir página sobre la relació dels -Gong-D. Allen i aquí (incloses les illes), així com el Kevin Ayers i altres que a mitjans dels 70s feien concerts per aquí. El Francesc D. Melis podria
explicar moltes coses al respecte.
Finalment constatar que al 73 ja tenim als Gong, King Crimson. Soft Machine, The Incredible String Band…actuant aquí, anavem per bon camí.
Gero
Als crèdits surt Sonoblock com a portproducció d’àudio. Ricard Casals magnific enginyer de só, potser recordarà aquesta producció.
Si mireu a Google, veureu que es pot encarregar per correu el DVD “Gong Montserrat 1973 and other stories”, que inclou aquesta pel·lícula i, entre altres coses, una actuació de Soft Machine a l’UFO del 1967.
Ei! Uns dies abans o després del concert a Montserrat, Gong també van fer un concert a Terrassa. El Diego A.Manrique, en el consultori d’un Disco/Express de finals dels anys setanta, deia que havien actuat a la Nova Jazz Cava, però em sembla que s’equivocava i que va ser a l’amfiteatre del Parc de Sant Jordi, a l’aire llibre (a la vora de casa meva, però jo llavors tenia 9 anys i no vaig anar-hi).
Tot i ser de Terrassa, mai he trobat cap document ni fotografia d’aquest concert, ni ningú que hi anés (potser Quimet Carreras de l’Huapachà Combo?)
Algú pot dir alguna cosa del concert de Gong a Terrassa? O té fotografies o algun document?
Santi, si has mirat els últims comentaris de l’entrada “Canet rock 1978” hauràs vist que en la secció de correu d’un Vibraciones també se citava el concert de Terrassa. Tu que vius allà, potser pots consultar la premsa local a la biblioteca i saber si se’n va parlar.
Per la meva banda, jo ahir vaig poder mirar el volum relligat dels números de Serra d’Or del 1973 (com sabeu, revista molt lligada a l’Abadia de Montserrat) i no hi ha cap referència a aquest concert. Tampoc n’he trobat cap mirant l’edició digital de La Vanguardia. Podria ser, doncs, que com diu el Xavier Cot ningú n’hagués dit res. Potser se’n va fer molt poca publicitat (la major part del públic semblen monjos, monges i, com també diu el Xavier Cot, gent gran), però tot plegat és una mica estrany. A veure si entre tots continuem investigant.
Quina passsaaadaaa!
Crec que hi hauria que investigar a fons el paper que van jugar Montserrat (amb la visita dels Gong i altres hippies “qualificats” com Paolo i Pouppée) i Manresa (poble natalici de Claudi Montanyà i un altre punt de “pelegrinatge hippy”, amb la famosa cova i el monestir on anava a resar Sant Ignaci de Loiola) en la introducció i extensió del Rollo undergound i la cultura alternativa a Catalunya i a la resta de l’Estat.
Sr jc usó.
Todo cabe en la viña del Señor.
hi han rumors de que un de la “troupe” dels Gong és va quedar
penjat i encara está per la muntanya de Montserrat fent d´anacoreta i esperant
que vingui una nau a recollirlo i durlo cap al seu planeta.
Algú sap algo d´això?. Té relació amb els que hi van cada setmana
per veure OVNIS?
Montserrat bressol del misticisme etern i la contracultura psicodelica de la Europa mediterrania, pels teus turons i les teves roques han passat tota mena d’idealistes. Si no existisis t’hauriem d’inventar!
Jc, qui eren aquests “hippies qualificats” Paolo i Pouppée?
@ Santi de Terrassa
Segons em vaig assabentar (crec recordar que a través de Pepe Ribas i Josep Florit) Paolo era un noi italià i Pouppée una noia suïssa que van recalar en BCN a finals dels 60. Era una parella d’apòstols de l’àcid que venien directament des de Berkeley, on havien estat en contacte amb personatges relevants del moviment psiquedèlic californià. Per lo vist es van dedicar durant uns mesos a difondre el hippisme exquisit i el consum de LSD entre la “gauche divine”.
Tamblé sembla ser que Paolo i Pouppée, a través d’alguns membres de l’autoproclamada Confraria de Bevedors de Vi de Girona i altres persones vinculades a sectors de l’Esglèssia cada cop més distanciats del règim franquista, van conectar amb els Caputxins de Sarrià (NO amb els monjos de Montserrat com equivocadament vaig escriure al meu comentari anterior).
Els frares van acollir a la parella hippy que va defensar davant la comunitat caputxina (amb el reputat teòleg P. Jordi Llimona inclós) la concordància existent entre l’essència de l’ideari hippy (ja saps, alliberació interior i individual, pau, amor i fraternitat universal) i els principis bàsics de l’Evangeli.
Tot indica que abans de partir cap a noves etapes en el seu pelegrinatge, la parella hippy va deixar al PP. Caputxins unes quantes dosis d’àcid lisèrgic amb el consell de que impregnaren les formes abans de la seua consagració per tal d’aconsseguir una comunió a muntó més ràpida i intensa.
No sé cóm va acabar la cosa… Hi hauria que preguntar a algún frare gran que recorde la visita i vulga parlar.
Per moments m’estic tornant apostol, i veig la llum. Pero tan sols pensar que ve el Papa a Barcelona en talla el rotllo…Temps dificils per el misticisme psicodelic.
Jo tinc el programa de l’actuació a Terrassa. Escriuré alguna cosa! Ja fa anys li vaig passar informació al… i va escriure un article a la revista Al Vent. També li vaig prometre al Canti fa temps que escriuria una entrada per a la web sense nom, però ha anat passant el temps i…
Si els Gong van tocar a Terrassa, i ho van fer a la antiga Jazz Cava (que no a la Nova perque encara no existia) només ho pot saber en Valenti Grau, fundador i director de la Cava. Pregunteu-li a ell
Jordi F. sería collonut que passessis el programa de l´actuació dels Gong a
Terrassa i penjar lo aquí.
Al Jazz Cava potser van actuar grups que no eren propiament de jazz,
com els Gong, potser trovariem sorpreses…
No, a la Jazz Cava no van actuar, va ser al Parc de Sant Jordi. I ja he enviat un escrit i la reproducció del programa al Canti.
estic garratibat, gong a la santa muntanya de la santa mare!!!!!!
quin document!!!!!!
Flipo en colores. Saludos
June ’73 Wed 27 Gong-France, Montserrat.
June ’73 Sat 30 Gong-Spain, in a church?
July ’73 Sun 01 Gong-Spain, Tarassa?
Fuente: http://www.planetgong.co.uk/
Saludos
Saludos Ernesto y gracias por la información
Una passada. Ahir quan em van comentar que hi fes una ullada no m’ho podia creure.
M’he aconseguit descarregar el DVD senscer pirata i hi h un text. On sembla ser que confonen Catalonia amb Basque Country. M’agradaria fer-ho arribar.
Vaig treballar 5 anys a l’hotel de Montserrat i tinc una mica de “bon rotllo” amb algun monjo. Quan em pugui escapar ho demanaré. El problema es que fan, de consulta, els mateixos dels meus horaris de treball i no sé quan hi podré anar.
Segons treballadors de l’hotel de Montserrat. A mitjans dels 70s una sèrie de hippies noruecs venien cada any a la muntanya màgica. Alguns joves del poble anaven a intercanviar música amb ells. El prog dels països escandinaus va calar i van sortir algunes formacions locals a Monistrol`de Montserrat que estic pendent de saber com es deien i que feien.
en Montserrat el interés por estos temas sigue Congreso de MISTICOS Y CHAMANES 5 y 6 de Junio 2010. Montserrat. Barcelona (Enllaç trencat)
Bon dia gent,
He estat rastrejant per l’intenné i he trobat (http://es.groups.yahoo.com/group/CosesNostres/message/53008)
… això:
“Fins ara ningú ha portat als Gong a actuar Barcelona, tot i que durant
uns 10 anys Daevid Allen i Gilly Smith van viure a Mallorca.
Durant aquells anys si que van actuar a Terrassa, Montserrat (actuació
disponible en DVD que suposa el DVd oficial de Gong mes antic
disponible actualment) i Canet De Mar, pero a Barcelona mai.
El propi Pau Riba quan se li va muntar l’ homenatge als 40000 anys del
Dioptría es va lamentar publicament de que els organitzadors no hi
haguèssin convidat a participar-hi a Daevid Allen i altres amics seus.
Després de 42 anys de funcionament, Gong continúa essent un grup
inédit a Barcelona,
Els que si que hi van actuar una nit en una discoteca de l Eixample a
finals dels 70’ s van esser Mothergong.
Francesc Diaz i Melis”
I també (http://www.petxina.net/pdf/alter_native_music.pdf) això altre:
“Daevid Allen gave his first concert in Catalonia at the Monastery of Montserrat.
And he also wanted to be present at that of the Virgin of Canet. On that first
occasion (1972), four tourists, two nuns and a child were the only public at the
Planet Gong concert.”
(Carles Carrero, Vibraciones, October 1978)
Salut i enhorabona per la iniciativa.
Més informació a aquesta web francesa:
http://nennimafoi.over-blog.com/article-32693578-.html
Atenció al tall d ’audio que es pot escoltar a baix de l’article que segons ells també està enregistrat a Montserrat.
El disc original ve acompanyat d’un text segurament escrit per mateix Allen.
Algú s’anima a traduir-lo?
Maggie Thomas it was, with her radical politics & musical soul who connected us with Broíher Fran-cis of the legendary monastery of Montserrat.
A rock band had never played in a Spanish church before but this was the church that had hidden fleeing Basque “terrorists” & oíher poliíical refugees from Franco’s Guardia Civile.
It was also remarkable for its Black Virgin, a pre-christian “Madonna” with ancient Pagan roots.
Maggie had explained Gong’s esoteric spirit-uality to the monks so when Brother Francis requested that we play a Gong gig at Montserrat ¡t seemed to me a perfect combination. Two film crews awaited us, one from Italy salivating at the prospect of some kind of magnifi-cent biasphemy. The other were a local Basque crew who were much more in tune with our intentions. These had very little to do with the superficial facade of Christianity, the humbie Spanish worshippers of the ancient icón, or the varicose Italían TV film crew intent upon producing a document of desecration. Perhaps they were blinded by the obvious but behind appearances GONG had the potential here to serve as a musically energized acupuncture needle. All this sim-piy by playing weil. Who could say what deeper reaüties were at work behind such performances? Our gig in front of the Virgin was limited to 30m and was in fact a difficult task. It took place at four in the afternoon before the entire brotherhood of monks and their hierarchy of superiors together with a strange assortment of little oíd ladies in black, a coachioad of curious Germán tourists, a smattering of smilíng Spanish gong-freaks & the conspiratorial Italian film crew. We started with the Radio Gnome intro tape and thus to Other Side of the Sky, then Dynamite followed by an unfilmed but extended versión of Tropical Fish ending in a heartfelt versión of Selene.
The acoustics were extremeiy reflective and the sound bounced into itself from all angles making a mess of reverberating & incomprehensible vocals drums and bass. Little by little it eased & carne into focus as I danced & implored the sacred energies to accept this new style of electro spiritual spiral. Finally I bowed my brow to the floor to give my respects to that energy field known as the Black Virgin.
We werw then led back to the refectory where monk’s food and the famous church wine broght solace to our struggling sensibilities.
By now there was a strong feeling amongst the others that I was.
En resum que la Maggie Thomas va explicar al Germà Francesc això de l’espiritualitat Gong i va colar. El que no lligo massa bé es que esperava l’equip de TV italià.
La traducció que demanava el Canti…
“Va ser Maggie Thomas, amb la seva ànima musical i la seva política radical, qui ens va connectar amb el germà Francesc del llegendari monestir de Montserrat.
Cap conjunt de rock havia tocat mai en una esglèsia espanyola, però aquesta era l’esglèsia que havia amagat a “terroristes” bascos fugitius i altres refugiats polítics de la Guardia Civil de Franco.
També era notable per la seva Verge Negra, una “madonna” precristiana amb antigues arrels paganes. Maggie els hi va explicar als monjos la espiritualitat esotèrica de Gong, per això quan el germà Francesc ens va demanar que féssim una actuació de Gong a Montserrat em va semblar una combinació perfecta. Dos equips de filmació ens hi esperaven, un d’italià als que se’ls hi feia la boca aigua davant l’expectativa d’alguna classe de blasfèmia magnífica. L’altre era un equip basc local molt més sintonitzat amb les nostres intencions, que tenien molt poc a veure amb la façana superficial del cristianisme, els humils adoradors espanyols de l’antiga icona o amb l’intenció del varicós equip italià de produir un document de profanació. Potser els cegava l’evident, però, més enllà de les aparences, Gong tenia el potencial de servir aquí com una agulla d’acupuntura. I això només pel fet de tocar bé. Qui pot dir quines realitats més profundes intervenien darrera d’aquestes actuacions?
El nostres concert davant la Verge es va limitar a 30 minuts i va ser, de fet, una tasca difícil. Va tenir lloc a las quatre de la tarda davant tota la germandat de monjos i la seva jerarquia de superiors més un estrany assortiment de velletes vestides de negre, un autocar de turistes alemanys curiosos, uns quants “gong-freaks” espanyols somrients i el conspiratori equip de filmació italià. Vam començar amb la cinta d’introducció de Radio Gnome seguit del Other Side of the Sky i a continuació Dynamite, seguit d’una versió no filmada però extensa de Tropical Fish, per acabar amb una sentida versió de Selene.
L’acústica era summament ressonant i el so rebotaba sobre si mateix des de tots els angles, creant una confusió de veus, tambors i baix incomprensibles i reverberants. Poc a poc es va anar moderant i es va centrar mentre jo ballava implorant que les energies sagrades acceptéssin aquest nou estil d’espiral electro espiritual. Finalment, vaig fer una reverència fins a tocar el terra amb el front en senyal de respecte al camp d’energia conegut com la Verge Negra.
En acabar ens van conduir de tornada al refectori, on el menjar de monjo i el famós vi de l’ església van assossegar les nostres sensibilitats en conflicte. En aquells moments hi regnava entre els altres una forta sensació de que jo era un boig, un il·lús o un estúpid. Vaig començar a pensar que potser tenien raó.
Daevid Allen 2006
I així s’acaba.
Gràcies Jordi
La meva valoració dels Gong acaba de pujar bastants punts en aquest moment!
Genial!!! Un 10 per la recerca d´info, crec que ja sabem tot sobre aquest
concert, i per boca del Allen..,(De fet lo que diu l´Allen és lo que hem estat suposant en els comentaris). Només ens queda agrairli l´atreviment al germà Francesc.
Intrigat per qui era l’ «anartiste» Maggie Thomas i per saber-ne més vaig anar a parar a una web que lamentablement ha desaparegut de internet. Hi havia una biografia de Mike Howlett. Cito aquest paràgraf::
Llavors 1 març 1973, en un moment en què estava pensant seriosament en deixar la música, la vida de Mike Howlett va canviar quan va rebre una trucada de telèfon oferint unir-se a Gong que estaven sense un baixista. “Maggie Thomas, que va ser una ex-núvia meva, estava amb Gong al pavelló de caça a prop de Sens, quan el line-up que va registrar Flying Teapot dissolt. Ella estava molt ben informada de l’astrologia, i es va adonar que la nova línia de Pierre Moerlen, Steve Hillage, Didier Malherbe i Tim Blake abasta els signes d’Escorpió, Leo i Aquari (dues vegades), respectivament – són els “fixos” signes d’Aigua, Foc i Aire Sabent que jo era un Taurus i tocava el baix va suggerir-me que m’unís al que completaria els quatre elements i a la creació de la Creu Fixa -. reputació de tenir importància quan em va trucar a Londres i va dir de sortir immediatament, vaig pensar que potser els agradaria sentir que jo vegi si podia tocar. Daevid Allen havia de venir a Londres de camí a Mallorca, on ell i Gillian estaven prenent un descans, i el va convidar a que em escolti interferència en aquest club a King’s Road “.
La traducció és de Google però ens aporta alguna dada més per conèixer la Maggie Thomas
Tot aquest tema de Motserrat m’el va explicar un monjo del monestir en una visita cap a mitjans dels setantes que vaig fer amb en Xavier Soler ( el dr Soler de la tele) En Xavier em sembla que va ser escolà o així i coneixia a tots els monjos. Total, entre d’altres coses ens conta que els Gong anaven amb una furgoneta amb molts de colorins triposos i amb una especie de sirena i llums i que van escandalitzar per tota la montanya.
El pobre monjo encara no s’havia recuperat.
Hola !!!!
He vist que l’ amic Xavi Cot m’ al.ludia en un text de ja fa temps pero que encara no havía vist.
Que es pot dir de Gong que no hagi estat dit ja al llarg dels seus mes de 40 anys d’ existència ????.
Referent al misteri de com hi van actuar efectivament ha de tenir molt a veure amb el caràcter obert que sempre ha tingut la comunitat de Montserrat, sobretot en aquells anys on sovint era refugi temporal per molts fugitius pol.lítics com a lloc de pont entre les activitats clandestines i l’ exil.li.
Daevid Allen i la seva aleshores companya Gilly Smith havien estat per primera vegada per terres catalanes cap el 1968 i ja coneixien l’ existencia de Montserrat. Per aquells temps ja corríen per Deià (Mallorca) on molts creadors britànics hi havíen arribat seguint les passes de Robert Graves, si be no s’ hi van instal-lar tenint-ho com aresiencia oficial fins 1975.
El que conec d’ aquesta historia, resumint, sería aixó:
Gong van actuar al 73 a Montserrat i a Terrassa (aquest darrer concert tinc entés que va esser a la Jazz Cava).
No savía que n’ hi hagués cap filmació fins que es va publicar aquest dvd.
Pero te tot l’ aspecte d’ haver estat una pel.licula que el realitzador va fer i muntar en aquells temps. Fins i tot per l’ aspecte de deteriorament del cel.luloid que s’ evidencía sobretot al final del film.
Si que existeixen filmacions anteriors de Gong provinents dels arxius de Radio France i de INA-GRM que es poden veure a You Tube.
La filmació de 1967 continguda al DVD de Montserrat es una cosa molt breu (uns 3 minuts) i sense só.
Pero vamos a ver, si ya os dije yo que los Gong en Terrassa los habia llevado Valenti Grau de la Jazz Cava y Amics de les Arts
Seguint la linia del comentari nº 24, de’ n Maurici Ribera, voldría comenbtar dues coses:
1) A finals dels 70’ s, quan Embryo van actuar al Saló Diana, portaven copies del primer lp dels alemanys MUNJU. Em va sorprendre com sonava aquest disc a rock laietà; vaig buscar material escrit referent a Munju i em vaig trobar amb una entrevista on explicaven que a ells el que mes els agradava i trobàven mes interessant
eren els grups laietans i feien esment exprés de Secta Sónica, Blay Tritono, Mirasol, Dharma i companyía.
2) Quan una de les fundadores de Catalunya Radio, la Rosa Puerto del programa Plastics Dràstics, se’ n va anar a viure a Suecia als 80’ s, ens vam trobar amb moltíssims suecs que volíen còpies del disc de MUSICA DISPERSA que aleshores no havía estat reeditat.
“Com tantes pàgines de la història, els inusuals concerts de Gong a Montserrat i Terrassa del 1973 van ser fruit de coincidències i connexions inesperades. Així ho explica Daevid Allen en el text que acompanya un dels seus discs: ‘Va ser la Maggie Thomas, amb la seva radical ànima política i musical, qui ens va posar en contacte amb el ‘Brother Francis’ del llegendari monestir de Montserrat’. Sí, la Maggie és l’autèntica responsable de tot. Ho puc certificar perquè jo sóc el ‘Brother Francis’ en qüestió…”
Com veieu, ja he rebut l’escrit de Francesc Bofill Suris, el “Brother Francis”. Dintre de poc el podreu llegir sencer…
Podeu llegir el relat del Francesc Bofill (Francis Brother) en un nou article de «la web sense nom»:
http://lwsn.net/historic/gongserrat-per-francesc-bofill/?preview_id=1006&preview_nonce=bb9c060563&post_format=standard&_thumbnail_id=1008&preview=true
Uns grups que van tocar a la Jazz Cava de Terrassa durant aquells anys, i que algú podia confondre amb els Gong pel nom, van ser Om de Toti Soler i Jazzom (Pep Bonet. Lluís Rambla, Manel Ortega i Pau Bombardó).
El grup Jazzom el recordo des finals dels 70’ s fins mitjans dels 80’ s, mes o menys, o sigui com bastant posterior a aquella epoca dels Gong.
El seu directe m’ agradava molt, bastant mes que el seu lp, que no es pas dolent.
Van haver-hi confusions amb un grup sevillà que es deien GONG; el dia que els sevillans se’ n van assebentar de que “hi havíen uns anglesos que es deien igual” es van canviar el nom per MANE-GONG.
Un altre complement a tot aixó: El director d’aquest film Gongserrat 1973 es Manuel Esteban Marquillas, que tot just començava la seva llarga carrera cinematográfica com a director de cine, realitzador de tv i productor amb titols com Historias de la puta mili com a director o productor entre d’altres de Los mares del sur. També ha destacat com a director de fotografía de Portabella ,Bellmunt i Jordà.
Estararia bé conectar amb ell per saber com va anar tot aquell rodatge.
A més sembla que aquesta pel.lícula la va produir la R.A.I
El nom correcte del director de Gongserrat, 1973 es MANEL ESTEBAN MARQUILLES
Li vaig trametre um correu electrònic al Manel Esteban Marquilles fa setmanes, però encara no he rebut resposta.
Ara trobareu a peu d’aquesta entrada l’enllaç a un fragment del llibre Gong Dreaming, on Daevid Allen explica la seva visió de les actuacions a Montserrat i Terrassa. Cortesia de Melis
De Montserrat tan sols hi ha aquests 20 minuts?
La resta són altres actuacions de Gong. Pots veure el dvd, penso que complet, al youtube.
Añado al hilo esto de Agente Provocador, el interesantísmo blog de la editorial La Felguera:
https://www.agenteprovocador.es/publicaciones/delirio-y-locura-en-el-monasterio-de-montserrat
Gracias ddaa
Quan més miro les imatges més al·lucino. Un dels moments més increïbles dels setanta a la nostrada catalana terra.
Por si fuera de interés, el crítico musical anglo-francés Aymeric Leroy dedica bastantes páginas a reconstruir las andanzas de Gong en su libro “L’École de Canterbury” (Marsella: Le Mot et le Reste, 2016, https://lemotetlereste.com/musiques/lecoledecanterbury/). También las de Soft Machine, Hatfield y demás. Lleva muchos años recopilando documentos, testimonios e información, a los que ha dado forma en ese libro, y también los ha ido publicando en su web personal, “Calyx” (http://www.calyx-canterbury.fr/). Leí su libro hace tiempo, cuando se publicó, y no recuerdo detalles; pero podría tener algún dato adicional sobre los conciertos en Tarrasa, Montserrat, etc. Espero que a alguien le sirva.