1977, Quan la Floresta Bategava al Ritme del Carnaval

Aquest fil és una actualització integral (abril 2026) de l’article original, incorporant nova anàlisi històrica i recuperant el diàleg de la comunitat des de 2009

Explora la memòria històrica de la Floresta a LWSN

A finals dels anys 70, les festes del Carnaval de la Floresta eren llegendàries, tant per als veïns com per als qui venien de Barcelona a gaudir d’una nit de música en directe, disfresses, ball, cava i disbauxa. Malgrat l’èxit d’aquelles festes, ens han arribat poques fotografies —potser perquè tothom estava massa ocupat vivint el moment.

Aquesta galeria recull imatges que amics de La Web Sense Nom ens han fet arribar, però sabem que n’hi ha més. Si tens fotos d’aquells carnavals, comparteix-les amb nosaltres i ajuda’ns a preservar aquesta memòria col·lectiva! [Contacta amb La Web Sense Nom]

Canti Casanovas

Memòria fotogràfica del Carnaval de la Floresta 1977

Fragments de memòria: El Carnaval de 1977

1 de 7

La Floresta: Una dècada d’activitats creatives i autogestió (1970-1980)

L’ambient que reflecteixen aquestes imatges s’explica per un procés que va començar a principis dels anys 70, quan molts joves que buscaven un entorn natural van establir-se a la Floresta. Entre ells, figures com Pau Malvido, que va trobar a la zona de la Serreta el lloc ideal per viure la seva revolta personal lluny de la tecnocràcia urbana. A més de la natura exuberant, el barri oferia accés ferroviari i cases amb lloguers assequibles que permetien cultivar un hort. Aquesta tria responia a la voluntat d’explorar un model de vida vinculat a la terra i a la comunitat.

El Casal com a centre de la revolta

A mitjans de la dècada, la Floresta era ja un pulmó vital i un espai experimental per a les arts i la convivència. El Casal de la Floresta, un antic casino sota control d’una junta d’època franquista, va esdevenir el centre de la revolta. Els nous habitants es van haver d’empadronar per exigir votacions democràtiques i una nova generació amb un ideari contracultural va entrar a la junta gestora, impulsant un model de decisions assembleàries que va desplaçar l’immobilisme anterior.

Convivència, oposició i autonomia

Aquesta transformació va requerir temps i molta mà esquerra. Es va produir una convivència necessària entre els antics habitants —vinculats a la tradició del barri— i els nouvinguts que aportaven un bagatge cultural diferent. Malgrat l’oposició lògica davant d’estils de vida tan contrastats, la transició va evitar la fractura del barri i va permetre que l’impuls dels joves i l’experiència dels residents històrics coexistissin.

En aquest context, la dependència administrativa de l’Ajuntament de Sant Cugat va actuar com un factor d’alliberament. La distància amb el nucli urbà municipal i una certa desatenció institucional van atorgar a la Floresta una autonomia de facto. Aquest aïllament relatiu va permetre que el barri funcionés amb les seves pròpies regles, facilitant que l’autogestió passés de la teoria a la pràctica sense les traves d’una fiscalització centralitzada.

Les estructures de l’autogestió

L’autogestió va sostenir la vida diària mitjançant la gestió directa del casal i la creació de serveis comunitaris. Es va fundar la guarderia Els Àngels, una cooperativa de consum alimentari i una de difusió musical. Aquestes estructures no eren teòriques, sinó solucions pràctiques per a una comunitat que creixia al marge dels circuits oficials.

Del Carnaval de la Floresta 1977 a l’eclosió cultural

Dins d’aquesta trajectòria, el Carnaval de la Floresta 1977 va marcar el tret de sortida d’un trienni (1978-1980) on el barri es va consolidar com el laboratori cultural més actiu de la falca de Collserola. Durant aquests anys, el Casal va ser l’escenari constant de concerts, assemblees i tallers que configuraven una alternativa real al centralisme de Barcelona.

La música en directe i les festes autogestionades finançaven els projectes comuns. En aquesta programació van passar-hi propostes de tota mena, des de grups locals fins a figures com Nico el 1978, integrades en la lògica del barri i fora dels circuits comercials.

El llegat gràfic sota la Cúpula de Berenguer

En aquest ecosistema, la presència de Josep Maria Berenguer va ser clau. Sota la seva cúpula geodèsica —una singular estructura d’obra amb obertures i finestres triangulars que recordava l’interior d’un vaixell— es va gestar bona part de la identitat visual del barri. Aquesta arquitectura, que trencava amb el racionalisme instrumental, funcionava com una base d’operacions on la creativitat buscava canals de professionalització.

Presentem aquí una selecció de 25 cartells representatius de les activitats, concerts i festes d’aquells anys. Es tracta d’un material de valor històric que el mateix Josep Maria Berenguer, desaparegut ja fa més de deu anys, va compartir personalment amb La Web Sense Nom. Aquests documents, obra de Berenguer i col·laboradors puntuals, són el testimoni de l’esforç per imaginar els primers passos de la nova aposta editorial que naixeria poc després. Part d’aquest llegat gràfic ha estat recollit i documentat recentment al llibre Collages (Multistudio Books), una edició que preserva la memòria visual d’aquella època.

Cartells de les festes al casal de la Floresta

1 de 25

Crèdits i autoria

• Fotografies: Arxiu personal d’ Ana Tomasi.
• Cartells: Arxiu personal de Josep Maria Berenguer. 

[ARXIU] de La Web Sense Nom

• Articles relacionats (Interns):
  • • [Nico (Chelsea Girl) a la Floresta: El concert de 1978]

    • [Londres, Eivissa, La Floresta. el documental]

    • Et pot interessar també: [Cadaqués a meitat dels 70 – El Petit Princep i Dalí]
    • [Eivissa i Formentera: Geografia freak i la crida de la llibertat (1969)]
      
    • Estructura: [Cúpules geodèsiques]
    • El llibre Collages de Josep Maria Berenguer que Toni Ricart anuncia als comentaris [multistudioBOOKS]

Nota de l’arxiu: Recuperem a continuació la conversa generada en el fil original d’aquest article (iniciat el 2009), preservant les aportacions i testimonis que han anat enriquint la memòria d’aquests cartells al llarg dels anys.