A finals dels anys 70, a Barcelona va emergir un moviment de ràdios lliures paral·lel al que hi havia a Itàlia. Diverses emissores es van posicionar com a alternatives al control dels grans mitjans de comunicació comercials i institucionals. Ràdio Pica, Ona Lliure, Contrabanda, Contraradio, Radio Obrera, Radio Venus i Radio Farigola o La Campana de Gràcia van néixer per donar veu a col·lectius i discursos contraculturals, sovint censurats pels canals oficials. Aquestes ràdios, operant en la banda de FM, destacaven per la seva autogestió, el contingut reivindicatiu i una programació experimental que reflectia els canvis socials i culturals de l’època. Es van convertir en espais essencials per la difusió de música i cultura alternativa. Desprès d’anys de lluita amb l’administració autonòmica que ha volgut exterminar-les i assegurar-se el control de les ones alguna d’aquestes emissores continua emeten des d’internet.
Quanta gent “enrotllada” dels principis dels 70s va participar en lo de les radios lliures a finals dels 70s?
Dons van haver alguns que vam fer realitat lo del “hombre lobo” (American graffiti, Radio Luxemburgo, etc) aqui a Barna (Radio Pica,
Contraradio, Contrabanda, etc)
Pero, clar, sembla que es més representatiu del rotllo pendres un trip
a la Floresta…………….o pagar l´entrada del concert de King Crimson
al 73. Dons el Picarol, per exemple, no va pagar l´entrada, va anar els
2 dies a vendre posters, i per tindre un del Allende i un altre del Che
el va detindre la pasma. On estaba el rotllo? amb la gent que tripava
escoltant els Crimson o amb el Picarol (en aquest cas). Jo hagués estat
al costat del Picarol (No m´interessa formar part dels espectadors, sino
dels que actuen)
No és un dogma de fe, es només una reflexió, que potser és lo que toca fer a certa edat
@xavi, no tots veníem pòsters o organitzàvem concerts, etc. Els que subsistíem econòmicament d’altres formes, també teníem dret a pagar una entrada per veure King Crimson i gastar-nos les 50 peles del transport a Granollers d’anada i tornada. Jo llavors feia repartiment amb una Renault 4L i recordo que vaig portar a Granollers a quatre o cinc persones que també s’havien buscat la vida per pagar l’entrada i alguna cosa més.
Gero com he dit al apartat sobre el concert dels Crimson jo no critico als que van anar a gaudir del concert, faltaria més! Només vull remarcar que
per a mí els enrotllats eren els que feien o intentaven fer coses. Recordo
que en un moment donat es va pasar de anomenar jipis a tots els que portaven una certa “pinta” melenes, fumaven, etc. a fer distincions i va
apareixer la paraula “pasotes”, amb aquesta paraula es definia al subgrup de jipis que pasaven de tot i fumar uns canutos o tripar en un lloc tranquil era tot lo que volien. Probablement la paraula “pasotes”
la van introduir els politiqueros, jo mateix també la vaig utilitzar per diferenciar els que teníen inquietuts de canviar les coses dels que ja en
teníen prou en estar ells bé.
Podriem dir que tots eren enrotllats, pero per a mí hi havia una diferencia
clau, no era lo mateix parlar de si es fa un grup o una revista o una radio,
que parlar d´anar a la platja o a una masía a tripar, tot que havia gent que feia les 2 coses, tanmateix gent que estava en la catifa escoltant tranquilament als Crimson potser també feia una revista o tenia un grup,etc. Les coses no son blanc i negre, tanmateix les etiquetes com
“pasotes” “integrats en el sistema” etc tampoc son radicals o categóriques, les utilitzo per intentar explicar me,
P.e. per a mí un yonki no era un enrrollat, pero si aquest jonkie era
músic o pintor o tenía una botiga de discs o una llibreria anarca, etc sí que ho era. El que tú portessis a gent en la camioneta sí em sembla enrrotllat perque es fer algo (estalviar diners,etc) aixó es la “trastienda” lo que hi ha derrera, el rotllo, pero perque a algú li agradi els Crimson per a mí no es suficient per ser del rotllo.
Tot això si ho parlessim en persona no tendria massa importacia pero quan ho escribim tot sembla molt categóric o radical i no ho és. Només estem debatint i clar, ara tenim una perspectiva que llavors no teníem
La Campana de Gàcia, Ona LLiure, Radio Pica, Contraràdio, Radio Obrera,
Radio Venus i Radio Farigola, per només dir ne algunes van començar
entre el 78 i 81
@ xavi cot
Amb moltes dificultats però aquestes ràdios van ser possibles, així com diferents tipus d’associacionisme, perquè al 78-81, les coses anaven canviant, no dic cap a on van anar, eeeeeh!, durant la primera etapa del hipisme les coses eren diferents, ni millors, ni pitjors, diferents, poder eren més d’actitud, no tant d’activisme ja que eren impossibles en una dictadura.
Em semble perfecte que reivindiquis aquests últims anys de la dècada, ara, també es cert que molts d’aquests que et queixes que no hi eren, varen sortir per cames per no sortir a “cavall” (en relació al darrer article d’en Jaume Cuadreny).
Per mi tenen tanta importància a la web els primers anys com els últims.
Per cert, aviat estrenaren una peli ambientada en les ràdios lliures de U.K. al 66, es diu “Radio Encubierta”, es una comèdia, no se que tal estarà.
Quilpil, d´acord en lo que dius. Si parlem de la decada dels 70s
tanta importància té el 71 com el 79. Lo interessant d´aquesta década
com també dius tú es que van haver canvis molt forts, probablement
es la década on van haver més canvis en poc temps (excepció del temps de guerra). Passar d´una dictadura a una “democracia” ja ho diu tot. Per això no comparo el rotllo de primers 70s amb el del final
dels 70s, sencillament va evolucionar al mateix temps que la societat també ho feia, i així a continuat fins ara. Ara hi ha gent jove que per a mí son
enrollats encara que no sepiguen res dels 70s.
Lo de la peli sobre radios dels 60s, si és anglesa estará molt bé,
Radio Caroline, etc.
Bon document, si senyor !!!!
Magnífiques fotos de Jesus Atienza, on podem veure el Salvador i la Lina Giralt entre cintes, llamperes, ventiladors, cuines i ampolles de Ricard. I un 10 pel Xavi Cot autor del vídeo.