L’any 2009, quan vam organitzar el memorial Jordi Carbó des de La Web Sense Nom, l’escenari es va omplir de desenes de músics i poetes amb qui el saxofonista Carbó havia compartit escenari. Malgrat que varem intentar localitzar Guillem París, líder de les mítiques bandes progressives Agua de Regaliz i Pan y Regaliz —amb qui Carbó havia col·laborat a finals dels anys setanta en el grup Lavanda París—, no havíem aconseguit contactar amb ell ni convidar-lo a l’acte. Per això, la seva aparició inesperada va ser una sorpresa emocionant.
Guillem París no només va voler compartir aquelles hores amb amics, companys i músics, sinó que també ens va lliurar un CD preparat expressament per a l’ocasió, dedicat a La Web Sense Nom, amb l’esperança que el poguéssim difondre a través de la web. Aquest CD conté cinc temes inèdits d’una maqueta que mai es va arribar a completar, acompanyats d’una nota personal de Guillem París, on explica el seu desig de donar a conèixer aquestes cançons malgrat les dificultats que va tenir amb la discogràfica.
CC
Voltes
Sant Pau Infermeria
L’Heroi i la Heroïna
Rocanrrollet amb mi
Una Serpentina Blava
La nota de Guillem París deia així:
El SAXO ha marxat, en Jordi Carbó se’n ha anat. Dissabte, 04 de juliol 2009, l’amic Canti Casanovas amb “La Web Sense Nom” va muntar, i molt bé un Memorial Jordi Carbó on van actuar diversos músics amb els quals en Jordi havia tingut relació. Irrepetible la retrobada d’antics alumnes que no es sinó un altre regal d’El Saxo. Ja que jo no havia de cantar, ni tocar…volia fer quelcom especial (espacial?).
D’una gravació de Lavanda PARÍS del any 79, vaig treure aquests temes malgrat forma’n part d’una maqueta gravada per compta de EMI amb qui no va haver-hi acord al negar-me a traduir-los ni canviar de músics. Resultat: Ens van donar l’original de la maqueta que havíem gravat en quatre pistes, amb dues pistes esborrades i mai es va editar. Però mentre escoltava els temes per si valia la pena fer-los sonar al MEMORIAL, vet aquí que el saxo era en una de les pistes no eliminades, i sonava tan desangelat per manca dels altres registres, que em feia pensar en una mena de Charlie Parker – Nino Rota que em posava la gallina de pell. I perquè sé que a ell (El Saxo) així li agradaria i en Canti ha donat totes les facilitats per penjar-ho a La Web Sense Nom, aquí teniu aquests temes que podeu escoltar i/o descarregar-los. Son vostres “si es que hi ha cançons d’algú”…
Guillem París
Article revisat el 28 de febrer 2025
