L’ascens de Fusioon rock progressiu: de Manresa a Granollers (1971)
Fusioon va ser un grup català de rock progressiu format el 1971 a Manresa per Manel Camp (teclats), Jordi Camp (baix), Santi Arisa (bateria) i Martí Brunet (guitarra). Van destacar dins l’escena progressiva per la seva capacitat de fusionar rock simfònic, jazz, música clàssica i tradicional amb una gran complexitat tècnica. Se’n va començar a parlar després de la seva participació al Primer Festival de Música Progressiva de Granollers (1971).
L’evolució del so: de les adaptacions clàssiques a la complexitat de Minorisa
En un moment en què a Catalunya el jazz fusió i el rock simfònic tenien més presència que en altres parts de l’Estat, el seu primer disc, Fusioon (1973), combinava pop elaborat amb adaptacions de peces clàssiques com La danza del molinero, de Manuel de Falla, i Negra sombra, de Rosalía de Castro. El 1974 van publicar Fusioon 2, amb temes com Concerto Grosso, Diálogos i Farsa del buen vivir, composicions pròpies dels germans Camp. El seu treball més ambiciós, Minorisa (1975), estava format per tres suites de gran complexitat: Ebusus, Minorisa i Llaves del subconsciente.
El grup va oferir diverses actuacions destacades, incloent-hi el Canet Rock 1975, i es va acomiadar dels escenaris el 1976 en un concert al Club Helena de Barcelona i un darrer a Manresa. Després de la seva dissolució, Martí Brunet es va especialitzar en música electrònica, Santi Arisa va fundar Pegasus i Manel Camp va continuar una llarga carrera com a solista i líder de diverses formacions de jazz.
Malgrat la seva trajectòria breu, Fusioon és considerat un referent clau del rock progressiu a Catalunya.
Galeria fotogràfica – Des de “Los Martins” a Fusioon – La primera època.
Fusioon a Eivissa
Alguns cartells
L’experiència sonora de Fusioon rock progressiu en imatges
Concerto Grosso, 1974
Publica La Web Sense Nom per cortesia de Marty Brunet Fotografies cedides per Marty Brunet © Marty Brunet
[ARXIU] de La Web Sense Nom
-
- Articles relacionats (Interns):
- Documentació i premsa (Externs):
Marty Brunet és sens dubte un dels millors músics que mai ha donat Catalunya.
Recordo que a l’ estiu del 76 encara es veien per Eivissa cartells ja amb solera anunciant-hi actuacions de Fusioon… i de les Ladybirds !!!!.
Als qui vaig veure aquell estiu actuant a la discoteca Es Paradís de Sant Antoni van esser els Mi Generación.
Del Martí Brunet sempre m’ ha agradat molt la primera part de Las Llaves Del Subconsciente.