Sucesión de máscaras / Monumento de palabras / Reunión de poderes
El transit que condueix de la llum a l’ombra. Il·lustració de Esther, Guillermo i Mario Lacoma Alonso. Maximitza des de la finestra.
El llibre «Sucesión de máscaras / Monumento de palabras / Reunión de poderes» és una obra col·lectiva publicada a Madrid l’any 1976, basada en els poemes de Carlos Rodríguez Sanz escrits entre 1969 i 1975 inspirats en viatges de LSD. Aquest projecte va comptar amb la participació de 32 dibuixants que tenien en comú l’experiència lisèrgica, entre ells noms destacats com Urculo, Pedro Moreno, Eduardo Haro Ibars, Ángel Fernández Santos, Rafael Carrasco, Miguel Tristán i Leopoldo Izú, així com altres col·laboradors que van contribuir en la maquetació, com Luis Andino, Mario Lacoma i Juan Antonio Pérez Montero.
L’obra es caracteritza per la seva naturalesa psiquedèlica i col·lectiva, fusionant poesia i il·lustració d’una manera que transcendeix les categories tradicionals. Segons Rodríguez Sanz, no es tracta d’un llibre de poemes ni d’una col·lecció de dibuixos, sinó d’una expressió directa situada fora de l’àmbit literari convencional. Els poemes presenten una successió congelada d’instants que converteixen la narració en objecte i visió amplificada per les il·lustracions que estableixen un diàleg amb el text poètic.
El procés de creació del llibre va ser intensiu, amb quatre mesos de muntatge i maquetació, durant els quals els autors van mantenir una actitud oberta als canvis i a les aportacions col·lectives. Aquesta col·laboració va donar com a resultat una obra que, tot i la diversitat d’estils, presenta una unitat. El llibre reflecteix una visió del món que qüestiona la lògica i la moral establertes.
A més, l’obra destaca per la seva producció contracultural, amb una cooperativa editorial que va permetre oferir el llibre a un preu assequible, reflectint una actitud crítica envers la mercantilització de l’art i promovent la creació col·lectiva.
Tropos Editora, Madrid, 1976.
