El monogràfic sobre música progressiva
A continuació, podeu fullejar l’edició completa de la revista a través d’aquest visor digital, o descarregar el document en format PDF:
Publicat entre gener i febrer de 1972, el número 11 de CAU (Construcción, Arquitectura, Urbanismo) constitueix un document excepcional. La publicació va trencar els motlles de la premsa professional per endinsar-se, amb un enfocament quasi monogràfic, en l’escena de la música progressiva a Catalunya i a l’Estat, ordenant un fenomen emergent que fusionava psicodèlia, jazz-rock i experimentació.
L’aparició d’aquest volum responia a la voluntat de modernització estètica i intel·lectual del moment. En una època on la censura encara vigilava estretament les publicacions, el fet que el Col·legi d’Aparelladors servís de paraigua per a un monogràfic d’aquestes característiques va esdevenir un acte de resistència cultural. Amb el disseny d’Enric Satué, la disposició dels textos d’Albert Batiste o Eduardo Chamorro consolidava una ruptura visual paral·lela a la ruptura sonora que proposaven grups com Música Dispersa o Smash. La publicitat de l’època, les tipografies i les fotografies ens retornen directament la força vital d’una generació que definia la seva modernitat des de l’experimentació.
Eduardo Chamorro, definia així el concepte música progressiva:
«Un fenómeno complejo, confuso, laberíntico, los elementos hipotéticamente definitorios.»
«A grandes rasgos podríamos decir que la música progresiva se caracteriza por un predominio neto del ritmo sobre la armonía y la línea melódica. Esta, la mayoría de las veces, transcurre subterránea, aflorando súbitamente con el lomo erizado de picas y lanzando chorros de vapor.»
«La armonía se clarifica a niveles muy superiores de una percepción… El ritmo restalla enérgico y sorpresivo. Los sonidos, de un colorido vítreo, ocupan autónomamente planos musicales que integran un espacio en el que las conexiones son susceptibles de establecerse de la forma más aleatoria o subjetiva, tanto por parte del intérprete como por parte del auditor (situación normal o psicodélica).»
— Eduardo Chamorro, CAU, Nº 11, pàg. 59.
Índex del dossier de música progressiva
-
Articles d’Anàlisi i Definició:
-
“De como existió una vez un casi vano intento de saber qué era la música progresiva” (p. 57).
-
“La música progresiva: un fenómeno complejo, confuso, laberíntico”, per Eduardo Chamorro (p. 58).
-
“La música progresiva: Prehistoria” i “¿Qué es la música progresiva?”, per Albert Batiste (p. 62 i 65).
-
-
Grups i Antologia:
-
Antologia: Introduction y cronología (p. 68).
-
Anàlisi i estudis de grups com Música Dispersa (inclòs a Grups diversos, p. 68-73), Pan y Regaliz, Toti Soler a Om i Tapiman.
-
Focus dedicats a figures clau com Pau Riba (p. 73) i Jaume Sisa.
-
Aproximació a Grups diversos II amb Smash i el concepte de “La Estética de lo Borde”, per Díaz Velázquez (p. 80).
-
-
Context Industrial:
-
“La industria del disco en España”, per Albert Batiste.
-
L’exemplar constitueix una font fonamental per entendre el context cultural i les trobades de joves als salons Price o Iris de Barcelona entre 1971 i 1972.
Context sonor d’una època
El 1971, el disc Música Progressiva a Catalunya Nº1 de Concentric i Als 4 Vents va publicar una bona selecció dels músics “progressius”.
Gràcies pel comentari, Josep Maria. Precisament, el valor d’aquesta treball és rescatar documents que el temps ha anat ocultant. M’alegra que t’hagi agradat la difusió de la revista CAU en pdf . Una abraçada.
Un bon document, molt difícil de trobar. I un bon disc, també introbable si no és a la xarxa. Gràcies una vegada més.