L’obra de Lluís Miracle representa el vessant més salvatge i lliure de l’underground barceloní, des de les vinyetes fins al punk.
Lluís Miracle Lavilla (1959–2003) va ser un d’aquells talents inclassificables i indomesticables: ell mateix fins al final. Dibuixant, punk, provocador, àcrata de mena i explorador de gèneres, va començar a publicar a les revistes Ajoblanco i a Star amb només quinze anys. El seu estil —ràpid, brut, esmolat— retratava personatges imaginaris o reals amb una força que incomodava i fascinava alhora.
L’any 1977 va participar en la creació gràfica de les Jornades Llibertàries Internacionals amb cartells carregats d’humor i irreverència: un Bakunin juganer o una Federica Montseny desacomplexada. Algunes ànimes velles van arrufar el nas, però a ell tant li feia: seguia endavant, fidel al seu instint.
Aquell mateix any es va desbocar com a cantant i ànima salvatge dels Masturbadors Mongòlics, una banda punk que ho donava tot a l’escenari: nus, desafiants i incendiaris. Canet Rock 78, la presó Model, la mili… la seva trajectòria sempre va fregar els límits. Travestit a estones, dolç en privat, incòmode en societat, Miracle va continuar dibuixant on li deixaven, com al Diario de Barcelona, sempre fugint del negoci i de la norma. El seu art, com ell, no buscava la complaença: volia sacsejar, fer mal, fer riure i fer pensar.
Clica sobre la imatge per obrir el PDF i llegir el poema:
per Canti Casanovas
Art underground, cartells i punk radical (1959–2003)
Cartells de les Jornades Llibertàries de 1977 dibuixats per Lluís Miracle:
Galeria d’obra gràfica, contracultura i l’etapa dels Masturbadors Mongòlics:
Portades i treballs gràfics de Lluís Miracle:
L’àlbum ¿Qué miras idiota? (Miracle-Goldwin-Martin)
Aquestes il·lustracions recullen l’etapa més prolífica del tàndem creatiu format per dibuixant i guionista sota la firma conjunta de Miracle-Goldwin-Martin. ¿QUÉ MIRAS IDIOTA? és l’àlbum que reuneix els tres primers capítols publicats originalment a la revista Star, juntament amb les pàgines restants completades posteriorment pel tàndem. L’edició compta amb una pàgina de presentació de José María Ponce i el pròleg de Luis Vigil. Podeu fullejar les pàgines de l’àlbum complet a través d’aquest visor digital:
Article relacionat a LWSN: Lluís Miracle, “la bestia”
Aquest fil s’ha publicat a La Web Sense Nom en col·laboració amb Xavi Cot i José Lasala, recuperant el valor de la memòria gràfica de l’underground barceloní.
