Lluís Miracle llevaba en sí mismo diferentes personalidades:
El dibujante de trazo rápido y seguro que caricaturizaba y sacaba punta, muy afilada, a los personajes que trataba, ya fueran reales o inventados. El alegre vividor, y protagonista, de los diferentes ambientes subterráneos que se podía encontrar en la Barcelona de los 70. El impuntual, desordenado y olvidadizo colega que conseguía y después perdía encargos gráficos, algunos de los cuales, los publicitarios, que intenté yo mismo ayudarle a tirar adelante, sin éxito. El vocalista de los Masturbadores Mongólicos, etapa punk con algún susto incluido… pero también, en sus momentos tranquilos, un amigo dulce y amable, con el cual se podía tratar cualquier tema. Siempre dispuesto a escucharte.
Las fotos las hice en 1977. Cuando se travestía, cuando creaba carteles con un juguetón Bakunin o una alegre Federica Montseny, que no gustó a las feministas, (en la parada Juli Gonzalvo) y también en su aspecto más apacible.
In memoriam.
José Lasala
© del text i de les fotografies José Lasala
Publica la web sense nom per cortesia de José Lasala
Sería algo revolucionario una exposición de sus dibujos.
El primer cop que vaig veura els seus dibuixos va ser en el numero 9 de la revista STAR
Ostres, el Miracle. Eram veíns a Sant Gervasi i durant tot aquell temps gloriós de finals dels 70s ens trobàvem amb regularitat per tots els antros i saraus habituals. A principis d’octubre de 1978 estava jo amb una depre monumental enfilat al tren que m’havia de portar al campament de Pontevedra, per començar la mili, i en aquestes que entra ell al compartiment carregat amb 3 garrafes enormes de ginebra amb cocacola, va ser la salvació del viatge. Després ens vam perdre la pista i ja no el vaig veure mai més.
¡Buenas fotos José! Desde aquí animo, si no hacer una exposición de sus dibujos, como dice Xavi, que se compartan por aquí sus dibujos, que por lo poco que he visto suyo, tiene que haber buen material por ahí.