Introducció: La desfeta de la utopia assembleària
Assemblea de Músics Saló Diana. L’any 1977, el Saló Diana no només era el refugi de l’ADTE, sinó l’escenari d’una batalla dialèctica on la música es jugava el seu sentit polític. Entre les propostes de reinvenció radical nascudes d’aquella “casa de barrets al servei del poble”, apareix el testimoni de la Combocooperativa. Aquest col·lectiu va deixar un rastre documental que avui recuperem gràcies a Coto Aldas. El seu “Anàlisi de l’Assemblea de Músics” és una radiografia de les tensions entre un sector que defensava la necessitat d’una autogestió revolucionària i aquells que ja s’estaven posicionant per integrar-se en el xou institucionalitzat que els partits polítics preparaven per a les generals i les municipals de 1979.
El testimoni: La Combocooperativa al Saló Diana
Per Coto Aldas
Durant l’any 1977, al Saló Diana, a més de les assemblees de gent de teatre, també s’hi van celebrar assemblees de músics. Aquestes trobades van posar de manifest les grans diferències entre els diversos grups participants.
En aquest context va sorgir una orquestra anomenada Combocooperativa. No van gravar cap disc, pel que sabem, i en queda molt poc material fotogràfic. Tanmateix, ens ha arribat un document crític signat per la Combocooperativa: Anàlisi de l’Assemblea de Músics. En aquest escrit, els autors feien un resum de les diferents faccions que s’enfrontaven al Saló Diana i del què defensava cadascuna.
En el pamflet, la Combocooperativa apel·lava a la creació d’una Macrocooperativa que buscava “unir esforços per avançar cap a una Revolució Social en tots els àmbits”, tot i que des de diverses plataformes econòmiques, això sí. Això contrastava amb el lema de l’ADTE (Assemblea De Treballadors de l’Espectacle) i del Saló Diana: “Una casa de barrets al servei del poble”, que implicava la reinvenció radical del teatre i de la música des d’una perspectiva anarquista de l’espectacle. No obstant això, una part significativa dels músics semblava, i aviat va demostrar, estar més interessada a repartir-se el “pastís” promès per la “Transició”, aprofitant la creixent demanda d’orquestres disposades a fer ballar les masses al ritme marcaven els partits polítics.
Coto Aldas
Protagonistes – Assemblea de Músics Saló Diana i la Combocooperativa
La Combocooperativa a Vic, 1977. Una de les poques evidències visuals d’una formació vinculada a l’Assemblea de Músics Saló Diana, que va ser més un projecte d’autogestió que no pas un producte discogràfic. En aquesta actuació a Osona, la banda encarnava l’intent de portar la música al carrer, lluny dels circuits comercials que poc després acabarien per assentar-se amb la institucionalització de la cultura subvencionada.
Publica La Web Sense Nom per cortesia de Coto Aldas
[ARXIU] de La Web Sense Nom
- Articles relacionats (Interns):
- Documentació i premsa (Externs):
informació interessant. jo baix conèixer el món de la música ballable allà, amb el Maestro Bellido i Sardineta. ara estic preparant una exposició sobre la Plateria i les altres orquestres, com la Combocooperativa… que tinc fotografiada a Vic 1977 actuant amb El Drac