
No em puc menjar les gambes. Aquest color rosat inert, els tentacles caminadors que no han de caminar mai més, els ulls negres desorbitats. La rigidesa de la mort entre els granets d’arròs. Estic de baixada d’àcid, no em puc empassar aquests cadàvers de cap manera. La mare no ho entén i plora, el pare s’ensuma el desastre total.
LSD-25. Dietilamida de l’àcid d-lisèrgic. En Greco el serveix a 150 pessetes la unitat. En Greco viu a la Bordeta i pinta quadres d’estil més aviat naïf que intenta vendre en alguns centrals carrers de Barcelona. Entre els bastidors de les teles hi amaga els àcids —pocs anys després dels dies d’aquesta crònica en Greco treballava a les Rambles tocant guitarra i harmònica de genolls amb un gosset al costat. Era un paio molt sensible i tot això, en Greco.
El nostre home presenta els tripis en format micropunt — petites píndoles de color ataronjat. Serà el pròxim cap de setmana en una masia abandonada a les faldes del Montseny. Una mica de menjar, un radiocasset, el sac de dormir, aigua. Amb l’àcid, l’alcohol és impossible.

El Dyane 6 d’en Maties s’arrossega sense pressa entre vaques i pessebres i pollancres… A prop del poble d’El Brull tenim el racó, un vell mas abandonat fa pocs anys que encara manté sencer el teulat i algunes habitacions. Hi ha palla al paller i la llar de foc en perfecte estat. Un cop instal·lats ingerim la sagrada forma. El foc encès que allunya del deliri. Una cinta de la Mahavishnu Orchestra. One Word enfila les essències cap al primer cel. Va arribant la gran harmonia per les venerables pedres de la casa i els perfils de les artèries han començat a ballar deslligats. La música, la música! No hi ha temps, no hi ha món, no hi angoixa. Les parets, sense disfressa, ens mostren les imatges del fons de la consciència, les dels somnis més desitjats del cos, les de les tenebres més clares. Flames de paraula esdevenen àngels, dimonis, carnavals embogits, sensuals voluptuositats. Amables fades i follets proclamen les constel·lacions del sostre viu de l’espinada. Les mans! Les mans!!! Les mans de la nit!!! No parem de mirar-nos les mans per trobar-hi els futurs atorgats de malaguanyades centúries. Les mans, les mans encara sense sang.
L’aurora va netejant les ferides que mosseguen els miralls
L’aire gelat del matí una treva que t’acompanya un instant
S’allunyen els cabells de les hores precises
La veu del nou dia ha de vèncer els clivells de la mirada
Papallones i arlequins per damunt del campanar
S’ha foradat l’espai amb la memòria de les calaixeres
La certesa lluent de les màscares no sap els secrets de la pluja
Colors acabats d’imaginar ens saluden entre la forest, i ploren.
La Web Sense Nom publica aquest relat per cortesia de Francesc Fanés.

Crèdits i condicions d’edició:
Extret del llibre Habitacions Margarita (Badalona, novembre 2025).
ISBN: 979-13-990643-8-4 | D.L.: B 20910-2025
© del text: Francesc Fanés Garriga
© d’aquesta edició: Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli
Il·lustracions de coberta: Salvador Monroig Galiana | Coberta: Bernat Pérez
Poema visual interior: Joan Puche Ruiz | Correctora de textos: Eva Santana Bigas
Fotografia de solapa: Lorenzo Duaso
Pont del Petroli Edicions | pontdelpetroli@gmail.com
Per voluntat expressa de l’Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli, queda rigorosament prohibida, sense autorització del titular del Copyright, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment o mitjà tècnic (incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic). En canvi, queda permesa la distribució d’exemplars d’aquesta edició mitjançant préstecs gratuïts i se’n recomana la difusió per via oral.




