KITEZH, un relat de Paco Fanés

0
72

El pavelló nou de la Penya, a Badalona, es comença a omplir. Avui hi ha concert amb el grup alemany Tangerine Dream. En Picarol i un servidor anem preparant la parada ambulant al terra d’un dels passadissos circulars a la part posterior de les grades. Encara no entenc com és possible que ens deixin entrar molt abans del concert per preparar la paradeta. En Pica té els seus contactes recòndits que ningú coneix ni coneixerà mai. Instal·lem pòsters de la banda que tocarà ara mateix i d’altres formacions i cantants de l’època. Lou Reed, King Crimson, Frank Zappa, Serrat, Llach… Tot això barrejat amb altres increïbles reproduccions d’art psicodèlic amb nimfes i libèl·lules màgiques sobrevolant paisatges impossibles. També els rostres d’Einstein, dels germans Marx, de Carles Marx a seques. De Bakunin, Durruti…

Salvador Palos Picarol mostrant cartells i pòsters de l'època
Salvador Palos, Picarol, amb la seva parada de cartells i pòsters.

En Picarol no condueix vehicle i un servidor tampoc, però sempre hi ha un amic o altre que ens porta el material als concerts i a les primeres reunions polítiques massives —alguns anys més tard en Picarol es va treure gairebé tots els carnets dels principals partits d’àmbit català per poder oferir el seu material en festes, comitès, convencions, congressos, aplecs…

Salvador Palos —Picarol— un artista indescriptible, una mena de follet entremaliat amb un ull de cada color. El seu producte estrella és la impressió i venda de pòsters de diferent mida i condició. Els produeix al seu domicili del carrer Venus al mateix barri on va néixer, Gràcia. Més que un habitatge, la casa és una mena d’estranya comuna on conviu amb altres singulars elements de l’underground barceloní i altres passavolants en baixada psicodèlica o per curtes estades més o menys creatives, espirituals. Només passar la porta del carrer tenim l’escala que puja a les cambres, estances amb el sòl farcit de números endarrerits del diari AVUI, Serra d’Or, Cavall Fort… Al pis de dalt hi ha el taller de producció de pòsters amb una immensa màquina infernal que desprèn unes inquietants llums multicolors mentre va perbocant pòsters i més pòsters. Entre les múltiples reproduccions —som al 1976— tenim al Che Guevara, Pujol, Franco de jove a la Legión, José Antonio Primo de Rivera, Maria del Mar Bonet, Raimon, Santiago Carrillo… En aquests dies i per no ser atacat per uns i altres, el nostre gracienc il·lustre té cartells per a tots els gustos a la seva peculiar parada de monstres.

Cartell o targeta de Produccions Ar Picarol
Material de Produccions Artístiques Picarol, la signatura artesanal dels cartells.

I heus ací que un vespre de febrer eixut de concerts i mítings, en Picarol muntà l’improvisat aparador del negoci al terra pelat de les Rambles, a prop del Liceu. Un parell de secretas de la gairebé extinta BPS —Brigada Político Social— s’aturen davant del quiosquet i queden entusiasmats amb tan exquisit contingut.

—Me cago en Dios, que coño es esto! Las sagradas imágenes del Caudillo y el Ausente por los suelos al lado de estos rojos de Marx y Durruti. A ver tu, el de los ojos de colores, tienes permisos… Documentación, venga. Total, que te voy a requisar los carteles. Que te voy a meter un puro que te vas a cagar. Que, como te atreves a ensuciar la memoria del Generalísimo que en la gloria está. A ver, me llevo tu carné y pásate por Jefatura mañana mismo a las diez de la mañana que vamos a hablar tu y yo de toda esta mierda…

En Picarol no perdrà el temps, aquella mateixa nit va trucar als còmplices del seu pla de personal salvació. En Pep li va deixar una camisa blava que no era del tot azul mahón, però estava a l’altura. L’americana del seu pare que va morir fa sis mesos la va oferir amb dolor en Vicentet. En Juanito, fill d’un alcalde de barrio retirat, cinco flechas de plata pel trau de l’americana. Ara només calia amagar darrere de la camisa la llarga cua de cabell i encabir-se unes ulleres fosques per rendir visita a la Jefatura Superior de Policía, Via Layetana, 43.

—Por favor agente, me espera el inspector Cabezón —va demanar Salvador Palos, Picarol, al gris pasma de la porta.

Mentre esperava, rumiava si Cabezón era l’autèntic cognom d’aquell poli o l’acusarien per insults, injúries i… Palos i Cabezón, clar, un parany ben pensat, ho tinc fotut.

—Primer piso, despacho tres.

—Buenos dias, camarada Cabezón. ¡Arriba España! —diu amb seguretat tremolosa, en Pica, saludant a la romana manera.

L’inspector no se’n sap avenir. Davant seu se li presenta un individu primíssim, amb barbeta de boc, guarnit de camisa vieja, ulleres de sol i que no s’assembla gairebé gens al hippy dels pòsters d’ahir a les Rambles. Però vejam, aquests falangistes fanàtics tenen cops amagats, mai se sap. Anem amb compte.

—Buenos días, camarada Palos, disculpa mi rudeza de ayer noche pero chico, a primera vista no entendí tu sutil estrategia de camuflar imagenes de nuestros queridos Caudillo y José Antonio entre los carteles de rojos, para poder ofrecer a los ciudadanos, sin problemas de orden público, los venerados rostros de los líderes del Glorioso Movimiento que tanto hicieron por nuestra patria. Felicidades por tu magnífica iniciativa. Aquí tienes tu carné y por favor, no comentes nuestro encuentro de ayer. ¡Arriba España! camarada Palos.

Logotip de l'emissora lliure Ràdio PICA fundada per Salvador Palos Picarol
Ràdio PICA, l’emissora lliure nascuda de la iniciativa de Picarol.

—¡Arriba España!!, camarada Cabezón.

Un temps més tard, tornant d’un viatge de feina a Girona després d’un recital de Pau Riba, en Picarol m’anuncia amb veu baixa.

—Francesc, si tot va com ho tinc planificat, d’aquí a uns mesos inauguraré una emissora de ràdio. Ràdio PICA, se’n dirà.


La Web Sense Nom publica aquest relat per cortesia de Francesc Fanés.


[ARXIU] de La Web Sense Nom

Articles relacionats (Interns):


Portada del llibre Habitacions Margarita de Francesc Fanés
Portada d’Habitacions Margarita.

Crèdits i condicions d’edició:
Extret del llibre Habitacions Margarita (Badalona, novembre 2025).
ISBN: 979-13-990643-8-4 | D.L.: B 20910-2025
© del text: Francesc Fanés Garriga
© d’aquesta edició: Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli
Il·lustracions de coberta: Salvador Monroig Galiana | Coberta: Bernat Pérez
Poema visual interior: Joan Puche Ruiz | Correctora de textos: Eva Santana Bigas
Fotografia de solapa: Lorenzo Duaso
Pont del Petroli Edicions | pontdelpetroli@gmail.com

Per voluntat expressa de l’Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli, queda rigorosament prohibida, sense autorització del titular del Copyright, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment o mitjà tècnic (incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic). En canvi, queda permesa la distribució d’exemplars d’aquesta edició mitjançant préstecs gratuïts i se’n recomana la difusió per via oral.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí