El temps de les puces va passar. Un matí del mes de Maria del catorzè any després del meu natalici, la mà tremolosa de Don Juan va signar el Certificado de Estudios Primarios. La meva vida acadèmica havia finit, per sempre. El diumenge següent van arribar puntuals a la taula del menjador els petits anuncis de feina de La Vanguardia. Al cap d’uns dies ingressava a les files de l’anomenada Classe Obrera. Set jornals després vaig plegar d’aquella feina —aprenent de torner fresador en un taller de Sants— per les males interpretacions pel que fa a la força motriu d’una màquina de tallar dits. I vinga Vanguardias els diumenges. La segona oportunitat, abans que els de casa no ensumessin el fracàs que anava arribant, va ser la d’aspirant a lampista-electricista. Aquesta vegada l’ofici consistia a anar col·locant canonades de gas natural amb el primer coure del primer gas d’aquesta mena que arribava a Barcelona. Un servidor s’encarregava d’omplir els bufadors de soldar amb una mescla de carbur i altres inquietants elements. Un dia no gaire llunyà del meu debut un bufador va explotar.
Em van mirar la mirada i em van dir que me n’anés cap a casa. El fet, de moment inevitable, de treballar començava a anar de mal borràs. Un amic del carrer em va trobar una altra feina d’aprenent, aquesta vegada de vailet de fuster. La fusteria estava al districte de Ciutat Vella, prop del carrer d’Avinyó.
El barri sota Correus tenia el seu encant. El carrer Escudellers n’era el nucli conductor amb els seus bars de putes i restaurants de caragols i, amb la VI Flota americana, aquests locals tenien la feina assegurada. El patró de la fusteria no tenia cotxe i a mi em tocava carregar una capsa d’eines d’un pes i dimensions considerables fins al lloc dels pedaços. El pare del fuster tenia una foto del torero El Cordobés a la comuna; deia que aquest torero era molt amic d’en Franco, però la foto d’en Franco no la podia penjar. Resulta que en temps de guerra el patró havia llogat un pis a prop de la Sagrada Família, l’anava moblant de mica en mica per un dia no gaire llunyà, després de la guerra, complir amb allò de casar-se. Una bomba del creuer Eugenio di Savoia va entrar per la finestra i la caseta dels somnis es va fondre, amb els somnis. A les onze esmorzàvem i el vell fuster plorava escoltant per la ràdio la novel·la El derecho de los hijos, de Guillermo Sautier Casaseca.

Va anar passant el temps i les provatures com a treballador, sense mida ni control, continuaven. Un dia, un vell company d’escola que treballava en una vella impremta que volia ser editorial, em va publicar el primer llibre de poesia, un petit llibret de quaranta pàgines. En un embogit intent per obtenir lectors, intentava vendre’ls a les llibreries, tendes de mil coses i fins i tot estesos sobre una manta en un raconet de les Rambles. En una ràtzia de la Guàrdia Urbana contra la venda ambulant sense permís em van detenir, i amb mi els llibres de poesia. Els llibres no van protestar gaire, els agradava l’experiència, eren llibres de poesia. Em van tancar junt amb la meva nissaga literària en una cel·la del dipòsit de passavolants. Un altre resident de l’habitacle, un venedor de bijuteria tibetana, em va advertir que em prendrien el material, que l’amagués per la roba i pel cos, on pogués. Dit i fet, vaig col·locar alguns llibres per les butxaques, entre la camisa i l’esquena, imitant una voluminosa panxa cervesera…
—A ver, deje los libros sobre la mesa, quedan requisados…
¿Solo lleva cinco libros? … Firme y váyase.
La Web Sense Nom publica aquest relat per cortesia de Francesc Fanés.

Crèdits i condicions d’edició:
Extret del llibre Habitacions Margarita (Badalona, novembre 2025).
ISBN: 979-13-990643-8-4 | D.L.: B 20910-2025
© del text: Francesc Fanés Garriga
© d’aquesta edició: Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli
Il·lustracions de coberta: Salvador Monroig Galiana | Coberta: Bernat Pérez
Poema visual interior: Joan Puche Ruiz | Correctora de textos: Eva Santana Bigas
Fotografia de solapa: Lorenzo Duaso
Pont del Petroli Edicions | pontdelpetroli@gmail.com
Per voluntat expressa de l’Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli, queda rigorosament prohibida, sense autorització del titular del Copyright, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment o mitjà tècnic (incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic). En canvi, queda permesa la distribució d’exemplars d’aquesta edició mitjançant préstecs gratuïts i se’n recomana la difusió per via oral.




