Després de l’emblemàtic Festival de Granollers del 22 de maig de 1971, aquesta ciutat va tornar a ser escenari d’un moment històric per a la música. Els King Crimson, una de les bandes més influents del rock progressiu britànic dels anys 70, van aterrar per primera vegada a Espanya per oferir dos concerts els dies 27 i 28 de novembre al Palau d’Esports de Granollers.
El 1973 va ser un any de consagració mundial per al grup, que estava de gira pràcticament tot l’any. Quan van arribar a Granollers, ja s’havien consolidat com una banda capaç de redefinir els límits del rock. Aquella primera nit, l’ambient al Palau d’Esports era indescriptible: es respirava una atmosfera psicodèlica que impregnava tota la pista. Fins i tot havia arribat públic de ciutats com Madrid, València i Saragossa per veure en directe el grup que posava banda sonora als somnis més profunds de tota una generació.
El concert va ser una experiència multisensorial que va captivar els assistents. La posada en escena, amb un espectacular joc de llums, era completament innovadora per a l’època. Sobre l’escenari, l’imponent John Wetton al baix interpretava amb una força apol·línia temes del seu àlbum Larks’ Tongues in Aspic. Mentrestant, Robert Fripp creava paisatges sonors amb la seva guitarra Les Paul, alternant-la amb el melotrò, un teclat que generava sons de cordes simfòniques que semblaven sortir d’un altre món.
La intensitat va arribar al seu punt màxim amb Bill Bruford, la bateria del qual semblava fer tremolar els fonaments del Palau d’Esports. El públic, atònit, no podia creure el que estava escoltant i vivint. Aquella nit, King Crimson no només va oferir un concert, sinó una experiència inoblidable que va quedar gravada a la memòria col·lectiva de tots els assistents.
by Gero
Robert Fripp – Guitarra, melotrón, John Wetton – Baix i veu, Bill Bruford — Bateria, David Cross – Violí, viola i melotrón, Jamie Muir — Percussió, Richard Palmer-James — Lletres.
El cartell del concert
En el vídeo enregistrament fet sobre una cinta de K7. Agraïm la col·laboració del Dr. Melis i d’Albert Guitart.
«El violí de David Cross entre els gongs de Bill Bruford va produir una catarsi col·lectiva,
especialment amb “Larks’ Tongues in Aspic”. Robert Fripp va acceptar fer bisos després
l’entusiasme del públic, força col·locat.»
Jordi Sierra i Fabra
Article actualitzat el desembre 2024
Bufff! es increible, els Crimson en el seu millor moment i amb un bon equip de so i llums, en l´espanya franquista… i 2 díes seguits a Granollers… Els Family i demés grups
que venien ho feien quan ja portaven molts anys tocant, (Stones, etc).
Envejo als que hi vau ser.
Lo que dius de Granollers val la pena donar ho a coneixer, el Joan Illa
estava ficat en lo dels concerts pero també en els happenings, el famós
happening a la Porxada de Granollers del Dalí, etc
Si, val la pena parlar de Granollers, en aquells temps potser més avançada que Barcelona.
Poc a poc anirá sortint l´info d´aquells anys, será un petit homenatge a la
gent que se la jugaba organitzant coses pioneres que al final es van
popularitzar per no dir comercialitzar
Xavi, lo prometido es deuda.
Aquí està la crònica de l’actuació dels King Crimson a Granollers.
To Be Continued
Gero
L’article de La Vanguardia sobre el concert de King Crimson es bastant penós. Escriu A.M. “acaudillados por Robert Fripp…” i acaba dient sobre el grup “ desplegar todo el esquema de aguda especulación armonica sumamente vanguardista …apoyandose en el viejo recurso de la percusión insistente y obsesiva que estremece al espectador…” i sobre els assistents… que el publico se manifestó con remarcable urbanidad.
Al 1973 ningú estaba preparat per aquells events y la premsa evidentment tampoc.
Els King Crimson a Granollers, va ser una de les (no se sap quantes) meravelles del món! … la millor música del moment en directe, bona, bona; les llums de colors i el terra ple d’alfombres, perquè seiem sobre d’alfombres … naturalment que hi havia bona onda, no podia ser d’una altra manera.
I segur que varem preguntar qui havia sabut organitzar aquell concert i d’aquella manera tan clavat a com ho voliem, va ser el primer cop que vaig sentir a parlar d’en Gay, i es va mereixer tot el meu respecte.
(Xavi i, de passada, no puc deixar de respondre al teu comentari de l’article “Ràdios lliures a Barcelona” on et fiques amb el públic d’aquest concert, no falla que els del mal rotllo van ser els grisos, el franquisme o digues-ne feixisme del moment, com era habitual. I escoltar la millor música de la millor manera no té res a veure amb la passivitat, com tampoc l’escoltar ràdios lliures! … i pots estar segur que en Picarol tenia tota la solidaritat dels espectadors, però els grisos el devien detenir mentre la gent era a dins i no se’n enterava ningú. Quina merda!)
Maria jo no em referia a que la gent tingués que fer costat al Pica, de fet
el van detindre quan tothom ja havia marxat, ell va sortir l´últim després
de plegar la parada.Jo volia dir que escoltar als King Crimson (i jo el primer), per a mí no es cosa de ser enrotllat o no, més be de tindre sensibilitat per la música creativa. Per a mí el rotllo está amb la gent
que muntava tenderetes oferint material dificil de trobar, la gent que
aprofitava els concerts per fer contactes, o dit d´unaltre manera en
el Canet per a mi el rotllo estava amb el sarau que muntaven Ocaña i cia
en la zona dels tenderetes i no amb la gent que s estava tota la nit
dins d´un sac de dormir escoltant les actuacions de turn. Pero això
no es una crítica, jo també he estat en concerts d´espectador. Només
es una diferencia que faig jo entre la gent que fan coses o les intenten fer ( la majoria d´aquesta gent es pasaven els concert xerrant amb uns
i els altres per molt que els hi agrades qui estava tocant pero prioritzaven el conectar amb gent per fer coses que no gaudir unicament de la música) i els que unicament gaudien de les coses que es feien.
Com exemple si a tú un et diu que li agrada els Crimson i un altre et diu
que ha muntat una emisora de radio lliure o una revista de comics de
dibuixants undergrounds d´aqui, a priori qui creuries que és més enrotllat?
Insisteixo, com vols que critiqui al public de King Crimson?
només recalcava lo que diferent gent feia en la trastienda que crec es lo era el rotllo. Clar que cadesqú enten el rotllo a la seva manera i és molt
respectable pero també debatible, no?
Seguimos
Vam estar a Granollers, al concert i vem anar amb el “Màgic Bus” d’en Jaume,i eram allà el Gero, el Jaume, la Milos, la Marta…i no recordo si la Imma, va ser genial…
Si algú te fotos del concert i/o la fauna humana ambulant,
que ho digui please !
Recompensarem amb una bossa de carquinyolis.
Desprès del concert de King Crimson a Granollers, els Soft Machine (Mike Rathledge, Rober Wyatt, etc.) varen actuar a Barcelona, concretament al pati de l’escola Massana del carrer Hospital. Algú recorda la data o guarda informació com ara tickets o cartells d’aquest event?
madre mía, yo no sabía que King Crimson hubiera actuado en España, soy una ignorante, pero sí he crecido con su música, cuando se lo diga a mi hermano va a alucinar ¡pero si en esas épocas este país estaba super atrasado!
King Crimson estuvieron por primera vez en España y lo hicieron en Granollers hace casi 40 añitos. Desde entonces ha llovido mucho, pero el espiritu indomable todavia nos acompaña.
Saludos,
Gero
Entre 1973 i 1975 Soft Machine van actuar varies vegades a Granollers i Barcelona, pero aleshores Robert Wyatt ja no era al grup.
La formació del dia de la Massana eren Mike Ratledge, Hugh Hopper, Karl Jenkins i John Marshall.
TVE va enregistrar el concert i el va emetre en el seu moment en forma de varis programes de mitja hora cadascún. En algun racó dels seus arxius deu reposar aquesta filmació.
Els Soft Machine van actuar al Pabellón Deportes Granollers
junt amb Canarios, el 24 i 25 de juliol del 73.
Els King Crimson junt a Rod Crisp el 27 i 28 de novembre del 73
al mateix lloc.
(Cortesia d’en Cuc Sonat)
Yo tenía 16 años lo que recuerdo se podría describir así: fuimos en un autobus de “jipis” fletado desde Manresa. Un compañero del Instituto que era de Berga (Carles) nos metio en el asunto. Conocíamos al grupo. Una enorme impresión de trangresión, odisea, y la musica, la musica alucinante de kim crimson que no olvidaré jamas.
Por cierto tengo otra anecdota musical aún más lejana en el tiempo. Fué la asistencia a un festival de “musica progresiva” en Sallent. Fuí en bicicleta desde Artés y eramos 4 gatos alrededor de un escenario de una pista deportiva. Vino uin autobus de “jipis” de Barcelona y estabamos rodeados de guardia civil. Lo mejor: una actuación brutal de dos grupos denominados “Buyes madereros” o algo así y lo mejor “Om” creo que con Toti Soler….
¿alguna referencia a este asunto? debía ser 1970 o 71.
Saludos
Claro que nos acordamos del festival de Sallent. Busca por Sallent en el buscador de la portada. Encontraras varias pàginas dedicadas al festival. (con fotos)
D’aqui a uns dies, us emviare una fotografia y una cronica dels concerts de King Crimson a Granollers, la foto es de poca qualitat, pero es testimonial i la cronica de Rafa Montagud van apreixer a la revista “VALLES”
Salut
Molt bé lluis, pots enviar-ho des de la secció contacta, on trobaràs el mail de la web.
Realment aquest concert dels KC va marcar un abans i desprès en el só i la possada en escena quasi 40 anys desprès.
Amb un grup d’amics volíem anar. Hauria estat el nostre primer concert, però no sabíem com ho podíem fer per arribar a Granollers. Sempre he sentit a dir que va ser espectacular. Em vaig estrenar poc temps després en un concert de Santana a Barcelona.
curiosament tornen a actuar a Barcelona els propers 24 i 25 de Novembre,
nomes en queda el Robert Fripp,
exactament 43 anys mes tard
malenconia….
Al concert del 73 a Granollers va actuar tb Maquina?
Acabo de veure que els King Crimson tornen a actuar a casa nostra. I he tornat a aquesta pàgina. ….jo també hi era el primer dia a Granollers….tenia 19 anys i hi vaig anar tot sol, des de Verges, en tren…vaig arribar al mati i m hi vaig passar tot el dia, mentre muntaven les coses. ..quins records!
Quanta gent devíem ser? Tampoc tants. …
Salut!!
Hi ha una gravació completa d aquella actuaació.
Jo no hi vaig anar; estava a la puta mili.
Hola Canti
on es pot trobar aquesta gravació? alguna pista?
jo hi vaig anar amb 16 anys amb un col·lega del Ausiàs March que m’hi va portar
Sergi
Sergi
Vaig posar el Lark’s Tongues in Aspic PART1 al Tube. Clica aquí
o vaig estar al concert de Soft Machine de la Massana, ouf!
Jo tambe i recordo que algún equip de tv va enregistrar el concert, crec que de tve Sant cugat
La gravació d’aquest concert es pot trovar de forma “legal” al web de King Crimson.
https://www.dgmlive.com/tour-dates/321
Gràcies Esteve
Tinc el record de que el terra era una moqueta vermella que cobría gairebé tot el pavelló, algú ho pot confirmar? En aquella epoca es fumava una barbaritat i no m’acaba de quadrar…
Recordo el concert amb emoció, no havia sentit res de King Crimson, soc del Prat i estudiaba al Emperador Carlos de Sants, algu en va propossar anar-hi (i tenia cotxe) recordo sentat al terra sentint com es van apoderar dels meus sentits, el any passat vaig anar als dos concerts del Coliseum segueixen sen unics
El primer gran concert al que vaig anar i el primer concert de King Crimson a Catalunya i a Espanya.
Palau d’Esports de Granollers, 27 de Novembre de 1973.
Al sortir els músics a l’escenari jo estava preparat a primera fila amb la meva càmera de fotos i el flash, i el Robert Fripp que s’acabava de seure em va veure i amb la ma em va fer que NO, que no fes fotos, al moment tenia al costat uns goril·les que em van fer entendre que podia fer fotos però sense flash i em fer retirar cap enrere, així que em van sortir unes fotos una mica llufa.
Avui he trobat els negatius i els he digitalitzat, són en blanc i negre. Com puc publicar aquí les fotos?
@Jordi Torrent Poble Sec
Enviant-les al correu electrònic de la web: lawebsensenom@gmail.com
Si pots ampliar una mica el que dius aquí: per exemple el tipus de càmara o qualsevol detall o anècdota que recordis servirà per introduir el fil de les teves fotos.
Salut
KC a Granollers va ser el meu primer concert (jo tenia 17 anys), i també va ser el millor dels que he vist mai. Recordo fins i tot el tema que va interpretar el teloner amb una acústica i tot sol “tchiqui train¡in….” vaig pensar i encara ho crec que no hi hagut cap banda ni composició de més alt nivell en la història de la música. De fet és la clàssica de l’any 3.000. No hi ha cap música que s’acosti tant a la meva manera de ser com la que construeix Mr. Fripp. Que D. li doni molts anys de vida i a mi per poder-lo escoltar.
Les cançons de KC en directe en el concert de Granollers, ara a la web de DMG Live:
https://www.dgmlive.com/tour-dates/321?
Fantastic
Va ser el meu primer concert quan tenia 17 anys.
Va ser una experiencia molt intensa quan tot era en blanc i negre. Respecte a la catifa vermella la recordo molt be. Estavem estirats al terra i els texans que portava van quedar tenyits de vermell !!!! I com comenta algú mes adalt la gent fumava de “tot”.