Entre finals dels anys 60 i durant la dècada dels 70, el Vondelpark d’Amsterdam no era només un parc; era el quilòmetre zero de la llibertat a Europa. Inaugurat el segle XIX i dedicat al poeta Joost van den Vondel, el seu disseny original d’estil anglès —una distribució romàntica amb senders serpentins i racons naturals— va acabar sent l’escenari perfecte per a una forma de vida que posava l’experiència humana al centre.
Venint de la grisor del sud, arribar-hi era com caure dins d’un Alice in Wonderland psiquedèlic. El Vondelpark, juntament amb Chaouen, Formentera, Katmandú o Goa, formaven els epicentres de la geografia freak essencial: aquells llocs on dormir al ras era l’estat natural de les coses i la rigidesa del passat se substituïa per la trobada col·lectiva.
Escenes del Vondelpark (Arxiu LWSN)
Aquest document audiovisual recull l’atmosfera del parc, capturant el moviment d’un espai que va redefinir l’ús del lloc públic com a centre de convivència alternativa.
Irrevocablemente Inadaptados
A la pàgina 41 del llibre Irrevocablemente Inadaptados (Crónica de una generación crucificada, 1978), Xaime Noguerol descrivia l’ambient del 1976:
Portada del llibre Irrevocablemente Inadaptados; Cronica de una generacion crucificada, Xaime Noguerol, editat per La Banda de Moebius i Luís Manuel Rodriguez, Madrid, 1978.
(les fotografies del llibre són cortesia de Juan Carlos Usó)
WOLDEN PARK
Amsterdam 1976
“aquí viene juanito yen de nuevo con el licor y las drogas y la máquina de picadillo”
lust for love, iggi pop
“jóvenes alemanes amurallados por cien cajas de cerveza negándose a salir de su fortín hasta haber vaciado todas las botellas, wolden park, un muchacho colgado de excesivas gotas de ácido lisérgico caminando sin rumbo, italianos que cambian al rocker madrileño la comida por un frasco de centramina para sus venas, el danés alucinado hablando con dios, wolden park, el vendedor, de grupo en grupo, elesdé. marihuana, heroína, cocaína, mezcalina, hachís, morfina, buen precio, el negro de brook-lin ininterrumpidamente cantando a bob dylan, un pakistani que vende un pasaporte americano por cuatrocientos guldens a la chica griega, el excura catalán con su porro, su morena de nicaragua y su flauta, la comuna que cada noche vigila el repartidor de leche y regresan cargados de yogurt, queso, cajas de leche e invitan a los más hambrientos, el dúo nativo de ángeles del infierno que dan su ronda para mantener el orden, los ruidosos miembros de haré khrtsna que danzan y danzan expandiendo buenas vibraciones, el californiano cabreado por que le han llevado sus dólares del bolsillo mientras dormía, la francesa que trata de llevarse a alguien demasiado cargado de algo para hacer el amor, el propietario de un magic autobús que busca clientes para un viaje a kabul, el astrólogo que…”
Testimonis de l’època
Guillem Rotxe: “Varem coincidir en el temps a aquesta ciutat meravellosa A’dam, jo també he al·lucinat per aquell park, per nosaltres alice in wonderlad, venint com veniem de la francospain, (veient p,ex. com es descomposava el moviment d’un cicliste i quedant retingut a la retina tota la sequència, com a les discos quant posavent aquells flashos tant horteres, recordes) i també al·lucinant era per a mi veure els cartells a les parets de la city dels grups que hi anirien a tocar… per a mi els millors Donovan al migdia amb aquell candor aqustic i hippiesc tant propi de l’època… Y l’altre grup frapant per descomptat Pink Floïd avans de acabar amb un sorprenent per a mi Doctor John and the night tripper.”
Pfanes (1972): “Un dia qualsevol de 1972 al vondelpark. A l’entrda un tiu em dona un full info de tot el que puc fer si tinc problemes amb les drogues, els pasmes amb el cabell llarg estirats per l’herba, els grups de música a tope. L’acid va pujant i el llac es el mar, qualsevol mar. Dormim en un canal a la barca d’uns sudmoluquenys. Mireu els traficants de tot i els traficants de diamants, pedretes de Sudafrica; si, d’aquells diamants que els negritus de Mandela arranquen amb la pell de l’ànima perque arribin als nets i rics europeus via Amsterdam.”
Articles relacionats a LWSN
-
-
L’obra de Juan Carlos Usó: [Spanish Trip, una història psiquedèlica de l’Estat espanyol].
-
La repressió a les illes: [La repressió franquista del moviment hippy a Formentera (1968-1970)].
-
La ruta cap a l’Índia: [Alejandro Vallejo-Nágera: de l’elit al “último hippie” a Goa].
-
ARXIU EXTERN
Se puede conseguir el pdf del libro?
pfanes varem coincidir en el temps a aquesta ciutat meravellosa A’dam, jo també he al·lucinat per aquell park, per nosaltres alice in wonderlad, venint com veniem de la francospain,( veient p,ex. com es descomposava el moviment d’un cicliste i quedant retingut a la retina tota la sequència, com a les discos quant posavent aquells flashos tant horteres , recordes) i també al·lucinant era per a mi veure els cartells a les parets de la city dels grups que hi anirien a tocar, be recordo que el primer que vaig veure anuciat era Yes i el primer en asistir al ConcertGebaum Jethro tull, varem estar a un concert que no et sabria dir si era al camp de l’Ajax, el que si es cert es que va ser a un cap de futbol, per a mi els millors Donovan al migdia amb aquell candor aqustic i hippiesc tant propi de l’època, quan va fer cantar un tema en el que una estrofa la feien els nois i l’alltre les noies. Y l’altre grup frapant per descomptat Pink Floïd avans de acabar amb un sorprenent per a mi Doctor John and the night tripper,a la nit ja, amb aquelles coristes negres vingudes del delta del Mississipi, una flipada tiu
Un dia qualsevol de 1972 al vondelpark. A l’entrda un tiu em dona un full info de tot el que puc fer si tinc problemes amb les drogues, els pasmes amb el cabell llarg estirats per l’herba, els grups de música a tope. L’acid va pujant i el llac es el mar, qualsevol mar.
Dormim en un canal a la barca d’uns sudmoluquenys.
Mireu els traficants de tot i els traficants de diamants, pedretes de Sudafrica; si, d’aquells diamants que els negritus de Mandela arranquen amb la pell de l’ànima perque arribin als nets i rics europeus via Amsterdam:1972 i ara mateix .