Aquests dies Ediciones La Cúpula està penjant “nous” números digitals d’El Víbora, fets gairebé del tot a base de material reciclat del passat; però hi ha alguna cosa inèdita o gairebé, com una historieta del Max per al festival Fumetto a Lucerna, del 2016, o un dibuix a tota pàgina del Jaime Martín sobre la situació actual.

Gracies Josep Maria.
Aquestaés l’adreça: https://www.lacupula.com/

Com que a la foto hi surten molts dels creadors de la millor època del Víbora, em permeto reproduir aquí un sonet meu on hi surten alguns dels seus personatges:

L’ESCURÇÓ

Un cos exuberant, detectiu transsexual,
va rondant per la Rambla, plena de delinqüents,
d’ocellets i floretes i reprimits calents,
i als ambients més canalles de la Plaça Reial.

A una Barceloneta encara amb xiringuitos
s’hi banyen dos ninots mig de Disney –Garriris-
barrejats amb famílies, desvagats i molts guiris,
amb ganes d’afartar-se de paella i xupitos.

I aterra a la ciutat un punki volador
entre un nenet drogat i un taxista violent.
Si no entens de què et parlo, lector, estigues atent:

he refet les vinyetes del temps de l’escurçó;
que és com dir que he evocat, amb uns certs ulls de clown,
la Barcelona cafre del còmic underground.

(Josep Maria Ripoll, “Homenatges i sàtires”, 2002, edició privada i introbable)

Entre els que endevinin els personatges i els dibuixants, se sortejarà una Anarcoma inflable (és broma, és clar).

per aqui Montserrat n’està ple, d’escurçons. 🙂