Seppuku dedica la cançó Les Figues Verdes al saxofonista Jordi Carbó. El vídeo va ser enregistrat a la Casa Orlandai de Sarrià.
LES FIGUES VERDES
Dues pedres m’han penjat
I llançat al fons de l’Ebre
Ara em truques: Com estàs?
Mirant-te al mirall com sempre
La finestra s’ha trencat
Però ni gota d’aigua hi entra
Ni tan sols aquella llum
Tot resta com el capvespre
Una bleda han arrancat
Ja no sent ni l’aigua freda
I el ximplet s’ha esborronat
Semblava que el joc se li esqueia
Cinc patades m’han cardat
Per saber de que anava ella
A fora, algo ha petat
Però, t’han rebentat l’orella
Amb un raspall ple de gripaus
Li han rescat tota l’esquena
Ara surten colors blaus
I morats en els titelles
Ajuntant frases ancestrals
Arriben els “totussaus”
Menjant-se tots els babaus
I també les figues verdes
Una pedra t’han penjat
I llençat al fons del Segre
Ara et truquen: Com estàs?
Mirant-se el melic com sempre
M’ha donat molt plaer i emocions de poder reviure aquest moment passat a la Casa Orlandai. Merci personne!
Hélène
Hola a tots/es,
En el seu moment vaig deixar un comentari que no sé si arribarà a la família (que segurament), però el més important és que arribés a tots aquells/es amb qui va passar els darrers set anys. I dic bé, set anys, doncs crec que és el temps que fa que jo el vaig conèixer i quan ell va aconseguir demostrar a tothom que la força de voluntat existeix! I sí, per mi personalment va ser un exemple de que “pots si vols”, tot i saber perfectament que el final no trigaria gaire, com així ha estat. i que l’esforç sobrehumà que representava no el salvaria pas. És increïble, però ho va fer…!
Jo no puc deixar de recordar els concerts, les jam sessions i la MÚSICA amb majúscules que va deixar dins meu (i crec que de tots els qui algun cop el veu sentir), i sé perfectament que l’enyoraré. De fet, ja ho faig.
Bon viatge, amic, i fins que ens retrobem.
Leo