sábado, marzo 22, 2025

Un dels enigmes de Jaume Cuadreny

IniciLiteraturaUn dels enigmes de Jaume Cuadreny

ara, al descobert.

No és això un escrit sobre el Jaume Cuadreny. Per intentar una aproximació a la personalitat polièdrica del cantant-poeta caldria un llibre sencer. Aquestes línies parlen  d’una cançó: «Una història de drogues» i intenten presentar a unes persones que apareixen a la lletra: En Jaume F. d’Igualada i la Mercè R. de l’Eixample; dues histories que varen prendre camins diferents.

A finals de 1974, en Jaume, estudiant de l’Escola Massana, havia tornat totalment transformat del seu viatge a l’India. Anava amb el seu sitar i un abric afgano i vivia al pis dels seus pares al centre d’Igualada. Actualment es budista i viu a Barcelona. El temps no ha pogut esborrar el somriure de la Mercè i el seu parlar suau al pis de la Gran Via. La vida li havia regalat una sensibilitat que no va ser capaç de gestionar. En Jaume i la Mercè són els protagonistes de la cançó “Una història de drogues” de Jaume Cuadreny, que haurieu d’escoltar ara mateix.

Gerònim, 16 de desembre 2007.

Una història de drogues (J. Cuadreny)

Com si foren àngels còsmics
per la química del LSD,
àngels dins dels més harmònics mons personals
i de la glòria dels camins perillosos.
Oh, la glòria dels camins perillosos
i anàvem cantant…

Primer va ser en Jaume d’Igualada
que quan tornà de la India
ens va dir mig flipat
Què cabrona és la gent!
Anàvem per la corda fluixa,
anàvem per la corda fluixa
tots junts cantant…

Després del suicidi de la Mercè
amb cocaïna, anfetas i cavall
molts anàven massa aviat
cap el seu tràgic final.
Aquella meva
generació perduda,
aquella meva
generació perduda
amb mi va cantar…

Categories Articles
Últimes Notícies

18 COMENTARIS

  1. Hubo un tiempo durante los años setenta, sobre todo al principio, en que dijeras lo que dijeras todo estaba bien, porque la consigna era estar en contra, y ya valía. Cuando los poderes democraticos emergen se hace el silencio a la llamada contracultura incontrolable de BCN. A menudo a veces a miles de quilometros de BCN me ha resonado el me he trobat a me, me he trobat avui pero jo mateix no soc quin sera el meu nom.. que indica ya la divison peligrosa de la busqueda. Recuerdo de Jaume Cuadreny su mirada ausente..una noche larga paseando por el parque Guéll, su primer hijo que me invito a conocer en la parte alta del Poblesec..Su mirada decia algo entre huidizo y penetrante. Era una mirada extraña…necesito mas tiempo para recordar.

  2. Potser us estranyarà tornar a veure aquest article…
    pero es que hi ha hagut un canvi que afecta l’estatus vital d’en Jaume d’Igualada.

    Si algú creia, com jo, que ja no estava entre els vius, si us plau torneu-lo a possar a l’agenda.

    Apel.lo al budisme d’en Jaume perque no es prengui malament tot aquest embolic.

    En definitiva, com diuen Els Luthiers “una cosa es segura con la vida, no saldràs vivo de ella”.

    Geronim

  3. no he sabut res d’en jaume cuadreny fins fa unes hores, però m’ha emocionat molt el poc que he sabut fins ara (que és molt poc!).

    unsalut d’un mocós que respecta el què cadascú ha dit o pot encara dir!

    xavier roman, Music Works Barcelona

  4. PERDO. M’HE EXPLICAT LMALAMENT.
    EL DIARI AVUI VA PUBLICAR UNA COL·LECCIÓ DE ROCK CATALA I EREN CD RECOPILATORIS I EN EL VOLUM DEDICAT A L’ANY1982-1983 HI HA LIQUID CAR AMB “COM HO FARAS”

    I EN EL VOLUM 1984-1985 HI HA “COM HO FARAS” ES VA EDITAR ARA FARA UN ANY. SUPOSO QUE ENCARA ES POT TROBAR A L’AVUI

    IMPRESCINDIBLES!!!!!!!

  5. Quin single? Liquid Car? Vols dir que l’han reeditat sense dir res? Perquè després es queixin de la “pirateria”…

    Respecte a la cançó “Una història de drogues” forma part d’un CD titolat “Carrer del retorn” que el Jaume va gravar sota el nom de Senyor K. i que no ha estat publicat.

    Ell va repartir unes quantes còpies entre els amics, i d’aquí surt la gravació que hi ha més amunt.

  6. Efectivament la cançó “Com t’ho farás” de Jaume Cuadreny era part del pack. De fet a l’antologia de l’Avui no hi ha cap cançó del Sisa perque va comprar tots els drets dels deus LP’s i no va tragar amb les condicions del diari.
    PD: Toni no s’enten una merda el teu text…

  7. Correcte, en Sisa s’ha fet amb la propietat dels masters dels seus discos, que ell mateix administra i conseqüentment no està en el pack de Edigsa ni de Picap.

    Encara que tard, ha fet bé.

    Gero

  8. Hola!

    Aquest proper dia 3/12 estaré al Palau Robert cantant dues cançons del meu pare Jaume Cuadreny en un petit homenatge dins de la Expo Barcelona Underground amb d’altres poetes de la generació de finals dels 70.

    Per suposat ets més que convidat! comença a les 19h

    M’agradaria molt si poguèssis passar-me per mail la grabació en mp3 de la cançò del Jaume, podria ser?

    No la tinc i em faria molta il·lusió atesorar aquest registre sonor!

  9. @Thaïs
    Efectivament és demà 2 de desembre tal com diu el Fanés.
    Jo hi serè i espero poder parlar amb tu i demanar-te un mail per passar-te el que hi ha del Jaume Cuadreny a la sense nom.
    Cliqueu aquí si voleu veure a youtube Poetika de la Contracultura al Palau Robert.

  10. Yo fui amigo de Jaime, el vivía en Plaza Maragall y yo en la calle Doctor Valls, yo tocaba la guitarra y nos reuníamos en mi casa para hacer musica, finales de los 60 principios de los 70, siempre fue una persona muy compleja para la musica y para la letra, en la musica, guitarra, yo le ayudaba, pues yo ya hacía tiempo que tocaba y le enseñaba lo que sabia, fue una época muy bonita e interesante

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles