Les Sis hores de música progressiva de Sallent, del 24 de setembre del 1972.
Entre els diversos festivals de música progressiva que es van celebrar a Catalunya a principis dels anys 70, destaca el de les Sis Hores de Música Progressiva de Sallent. Aquest esdeveniment va sobresortir tant pel voluntarisme dels organitzadors com per la qualitat dels músics que van aconseguir reunir, així com per la diversitat del públic que va assistir. El 72, arribar a Sallent no era fàcil: s’havia d’anar en tren fins a Manresa i després enllaçar amb l’únic autobús o buscar alternatives com fer autoestop o taxis compartits.
Abans del festival, els joves del Centre Catòlic de Sallent havien organitzat algunes audicions de vinils al teatre del Centre. La idea de Les Sis Hores va sorgir d’aquest grup, format per figures com Jordi Fàbregas, del grup Coses, Albert Playà, Josep Escudé, Rosa Pujantell i Agustí Rueda, aquest últim assassinat cruelment a la presó de Carabanchel el 1978.
Amb pocs recursos però amb una gran disposició van preparar les Sis Hores de Música Progressiva. El cartell va ser dissenyat per Jaume Roselló de Gràficas Dante de Barcelona, conegut per editar revistes de còmics de l’underground barceloní. La promoció feta per Josep Maria Pallardó des de «El Clan de la Una» de Ràdio Joventut i per Ferran Borràs a la revista «Mundo Joven» va contribuir a la difusió de l’esdeveniment. El boca a boca va fer la resta, i, malgrat les dificultats per arribar-hi, gairebé un miler de persones es van reunir a Sallent aquella tarda de setembre. El festival va tenir un èxit de públic i és recordat amb afecte tant pels assistents com pels músics que hi van participar.
OM, formats per Manolo Elias al baix elèctric, Peter Hodgkinson a la bateria, Juli Llorens al fliscorn i en Toti Soler a la guitarra. Durant les sis hores a Sallent Toti Soler i Josep Mª París van fer un duel a la guitarra.
Jaume Sisa acompanyat al baix per Albert Batiste, al violí Xavier Riba i a la guitarra Anton Bohigas.
Ia & Batiste, Ia Clúa i Jordi Batiste
Bueyes Madereros amb Jorge Juan Garcia alies Disy com a cantant, Jesus Miralles percussionista, Xavier Garcia guitarra elèctrica i saxo soprano, Eduard Altaba al baix elèctric, Nacho Quijano a la bateria i Martí Soler a la guitarra elèctrica.
Slo-Blo, amb Javier Patricio més conegut posteriorment com a Gato Perez que tocava la guitarra, Yosu Belmonte guitarra solista, Albert Batiste, guitarra acústica i piano. Àngel Sainz Pardo baixista, Federico Tortosa a la bateria i el Rafael Zaragoza (Zarita) guitarres.
Baf amb Jordi Martí (flauta), Nacho Abedul (saxo), Josep Franco (baix), Arturo (bateria) i Ramon Solé (guitarra). Sabatés i Cervera no hi van tocar.
La premsa de l’època
Música progresiva en Sallent, una nota de Luis Vigil a Nuevo Fotogramas, núm. 1252, 13 octubre 1972, secció Cultura Marginal, p.48
La música ha sido el vehículo de difusión de ideas más importante en la etapa de crecimiento del Underground en los diversos países en los que ha alcanzado a un porcentaje significativo de la juventud: en Estados Unidos. Gran Bretaña, Francia, Dinamarca, etcétera, los textos de las canciones han servido para propagar unos mensajes y la música para crear unos estados de ánimo favorables. Monterrey, Woodstock, la isla de Man son nombres que recuerdan al mismo tiempo grandes festivales de música joven y pasos importantes en la creación de lo que Abbie Hoffrnan llamó – la nación de Woodstock -, o sea la sociedad marginal.
Por eso resulta muy importante que en nuestras latitudes vayan produciéndose acontecimientos musicales de este tipo que, salvadas las distancias de tamaño e impacto, pueden ir dando una cohesión a esos elementos dispersos que, de una manera u otra, constituyen nuestro Underground nativo.
El más reciente de estos eventos musicales, y quizás uno de los más importantes, ha sido el celebrado en Sallent bajo el nombre de 6 Horas de Música Progresiva, que. organizado por el Círculo Católico de la citada población catalana, tuvo lugar la tarde del domingo, 24 de septiembre, en la pista polideportiva de la localidad.
En el mismo participaron los conjuntos OM con Toti Soler, Sisa y su grupo, Ia & Batiste, Bueyes Madereros, Slo-Blo y Baf. A esta primera edición de las – 6 horas – asistieron varios centenares de personas, la mayor parte de ellas llegadas de Barcelona, entre los que se contaban miembros del mundo joven de los espectáculos, como el grupo teatral Els Joglars.
Dado el éxito del Festival, se planea llevar a cabo otros, ya en plena temporada de invierno, y en la misma Barcelona, en un local cubierto, siendo la fecha más probable para el primero de los mismos hacia finales de octubre.
Luis Vigil
Nota des de la web sense nom
Potser algú que vagi enregistrar el so d’aquella vesprada a Sallent conserva alguna cinta de K7? Seria una bona troballa.
Autories i agraïments
Fotografies autoria de Lluís Montagut, Albert Climent i fotografia de Toti Soler: Joan Soteras.
Publica la web sense nom en col·laboració amb Rosa Pujantell
Agraïm la col·laboració de Lluís Montagut, Albert Climent, Albert Playà, Rosa Pujantell, Jordi Fàbregas, Ramon Soler, The Orchard Music i Picap.
El cartell de les Sis Hores de Sallent
El flyer també va ser imprès per Gràfiques Dante, impremta de la família d’en Rosselló (Pastanaga). La contribució d’aquest home a la propagació dels events d’aquell temps va ser enorme; dubto que cobrés totes les feines. Es també possible que guardi una bona part del material que va imprimir i, per tant, podria contribuïr a l’obra museística d’aquesta web.
Crec que tinc el cartell del festival per alguna banda. Si el trobo ja l’enviaré.
Recordo que el festival el muntava una noia que es deia Rosa. Ara vist des de la llunyania del temps, organitzar en aquell país tan gris un sidral com aquell en un camp de fútbol tenia molt de mérit . La recordo com una noia extrovertida i agradable, capaç de conduïr un ramat de nyus, com érem els músics, fins l’éxit.
FELICITATS PER LA WEB!
M’HE AGERMANAT DE MANERA UNILATERAL…
US HE DEDICAT UN ARTICLE QUE US ENLLAÇA.
MANTENIM EL CONTACTE.
PERE
Gràcies Pere
He llegit l’article que has publicat a la web La Rosa del Vietnam. La web sense nom intenta contextualitzar els 70. ¿No trobes que és un bon exemple el públic assegut que es veu a la fotografia del festival de Sallent 72?
ES INCREÏBLE ELS MUNTATJES D’AQUELLA ÈPOCA. NOMES CAL VEURE L’ENTARIMAT; UNA FULLOLA Y 4 CAVALLETS. PA MATARSE!!!
Bé, més que un Ramat, una estampida….
Salut company…
M’agradaria aconseguir més fotos del festival. Quin cartellàs.
Estic recopilant material del Bages d’aquella època per un possible llibre.
Bandes locals i tal.
@Maurici
a lwsn publiquem els continguts a mesura que ens arriben. Vam sol·licitar a l’ajuntament de Sallent més informació sobre el festival i sembla que no en saben res, perquè no ens han respost.
vinga, Ramón, aviam quan digitalitzes algun material d’aquest que tens de Baf o Eix de Baf i així es pot posar a lwsn perquè tothom i totdon en pugui gaudir.
El 19-2-76, el Cuc Sonat, després s´haver fet el concert de
Oriol Tranvia + Suck Electrònic Enciclopèdic al Club Helena, vam conectar amb
Perucho´s, llavors la seva mànager era la Marta Almenara, pero
básicament les reunions van ser amb el Jaume Martí i l´Albert Subirachs.
(recordo una en que va vindre l´Oriol Perucho també, va parlar poc pero lo que va dir…un 10!
vam parlar de que actués un altre grup també, y algú d´ells va sogerir
els Baf. Em van pasar el telefon del Franco,
així que vaig trucar al Franco, al 76…jeje, i vam quedar.
Deia que Baf feia temps que no actuaba, que estaven com dissolts,
pero que actuar al teatre del Club Helena i amb Perucho´s…bé..que
avisaría a alguns músics i que atuaríen, pero que no savía quins músics
seríen.
El dia del concert es va presentar amb Ricky Sabatés a la guitarra,
Jordi Sabatés al “piano”, ell (Franco) al baix, i a la batería el Santi Arisa
(potser havía algún músic més)
Amb l´Arisa (o el Santi), 4 díes després vam fer la “despedida” de Fusióon, (El 24 de febrer, 5 díes després del concert Perucho´s+Baf.
(sembla que no es van entendre amb Zeleste per fer-la allá).
Primer van actuar Perucho´s, després Baf, i mentre plegaven els Baf,
van pujar a l´escenari (després de parlar amb mí), el Jaume Martí, crec que l´altre era l´Octavi, potser també el Carbó.o algú altre… i es van posar a tocar.
Com era fora de programa, van tocar poc temps, van parar, van dir que aquella banda es deia “La propiedad es un robo” , i després van llençar el full “Zeleste cangrena palpable” al públic sentat a la platea del teatre, entre 100 i 150 persones (quasi tots amics o conoguts dels que actuaven).
Crec que tothom vam sortir satisfets. Segur que hi ha gent de LWSN que hi va ser. Podría escriure el seu record d´aquest concert, i aquests comentaris es podríen posar sota el cartell del concert del Club Helena.
Lo mateix es podria fer amb els comentaris sobre el concert de Eix de Baf a Molins de Rei, etc, etc. O sigui penjar cartell i a sota afegir les dades que anem donant sobre el cartell, com si fos un “peu de foto” algo llarg.
Massa curro Canti….? Pero estic segur que faríem la millor biografía dels Baf.
A parlar ho
x
Luis Vigil un parell d’ anys desprès es convertiría en el director d’ una de les grans revistes de l’ época : MATA RATOS, una simple revista d’ humor que ella va convertir en una cosa molt mes gran (fins i tot de format) durant uns sis mesos fins que finalment la censura la va fer desapareixer.
El “Fotogramas” dels anys setanta era una publicació d’aire molt pop, sobretot de cine però també amb espais per la música, el teatre, etc., i molt lligada a la “gauche divine”, però amb petites finestres obertes a l’underground. Hi publicava el Claudi Montañá; i l’escriptor argentí Carlo Farbetti i el Luis Vigil (que a l’Star es va anar especialitzant en còmics porno) hi duien la secció “Cultura marginal”, d’on està tret aquest text: s’hi parlava, si no ho recordo malament, de còmics underground, comunes, etc.
Entre els organitzadors d’aquell festival hi havia el Jordi Fabregas, actualment al CAT, i també l’Agustín Rueda, habitant de la colònia minera que va ser assassinat el març de 1978 a la presó de Carabanchel després d’una brutal pallissa per part dels funcionaris amb el beneplàcit del capellà, el metge i el director del recinte. Va ser poc després de la primera gran vaga dels miners de la comarca, fet que va provocar que s’apropessin els joves autòctons de Sallent amb els joves de la colònia. Estic escribint un llibre sobre el tema, si algú te informació o material agrairé contacti amb mi. Felicitats el blog, imprescindible!!! Salut
@Joni
Gràcies Joni, efectivamnt formava part del grup de joves que bvan muntar el festival
Gràcies a tu, Canti, li estic donant canya a la web a través del facebook, he flipat amb els videos de la vaga de benzineres i de les Jornades Llibertàries… Salut
Segons ens comuniquen, el cantant que fins ara no tenia nom es diu Jorge Juan.
Gràcies per senzillament donar llum a aquest festival de les 6 hores de música progressiva de Sallent. Jo vaig ser la persona que va contractar a tots els grups començant per en Toti Soler, Bueyes, la que va presionar per que en Josep Mª París fes un duel amb en Toti Soler en aquest Festival. Va ser meravellós, una gran experiència que va marcar completament la meva vida.
Vaig també coordinar amb en Pastanaga la execució del pòster del Festival, del qual encara en tinc un exemplar. Vaig ser feliç de tenir una bona amistat amb en Gato Pèrez i amb en Jaume Sisa. La mare d’en Jaume Sisa era de Sallent. També va nèixer una preciosa amistat amb en Toti.
Gràcies de nou!
Contesto al comentari d’en Ramón , sóc la Rosa. Després de llegir el teu comentari, bon amic Ramón en aquells temps, vàrem passar forces vetllades parlant amb moltes il·lusions posades en el Festival i en els temps que corrien. Molts bons moments passats amb el bon Franco de Baf, que ja fa temps ens va deixar….. hi ha un munt de records de situacions divertides per poder coordinar aquell ramat de nyus com molt be diu en Ramón. Prò hi havia tant de talent, ments obertes, color…. tot el procés el recordo com una preciosa sinfonía oberta al món, a la vida, un esclat per trencar les cadenes de uns temps grisos, durs e ingrats….
Una abraçada Ramón!
Recordo aquest festival, tenia 15 anys i m’agradava aquest món, igual que les 12 hores del Canet Rock i les 6 hores del Canet Català.
Una pregunta, era el col·legi Torres Amat, on es va celebrar?
Salutacions
Benvinguda Rosa. Finalment la “modista de Sallent aficionada a la música progressiva” que cita Jordi Sierra i Fabra a la Història i Poder del Rock Català té nom i cognom . Agrair te també el cartell del festival que ens has fet arribar.
Els integrants de Baf a Sallent eren: Jordi Martí (flauta), Nacho Abedul (saxo), Josep Franco (baix), Arturo (bateria) i Ramon Solé (guitarra). Sabatés i Cervera no hi van tocar.
mi amigo luis giralt corrons y yo jose luis zamorano labrador, con 17 años de edead, ambos de manresa, estuvimos disfrutando de este recital de buenos musicos.
un abrazo
Dels pocs records que tinc del festival de Sallent. Recordo el bus d’anada i pleníssim la tornada que ens va portar de Manresa a Sallent. Era un bus de línia atrotinat mig de fusta. Un model potser dels anys cinquanta o abans.
Hòstia, no recordo gaire més perquè un servidor portava una bona “pedra” i és va acabar aviat.
en el 76 “Baf” tenía una formación estable actuamos en Zeleste varias veces con un “Baf” más “comercial” eramos José Franco bajo, Ramón Olivares Guit. Ramón García Guit, Juanjo Romero violín y yo batería, en lo que se comenta el batería no fué Santi Arisa era yo. El Santi se apunto después pues habían dos baterías, tambien hubo una formación esporádica que tambien hizo varios bolos José Franco bajo, Riki Sabatés guit, Eduardo Blanch guit, yo bat. se pueden encontrar las propagandas de estos bolos por esta Web sense nom. la primera formación se orquesto en la “carcel modelo” de Barcelona donde fuimos a parar Franco y yo por un mal entendido.un saludo!
Una puntualizacion. El tema Going Down Slow no es de Ray Charles si no de St. Louis Jimmy Oden
Gran tasca de recuperacio. Mil gracies. Se sap si Slo- Blo va enregistrar material que encara resta inedit, no publicat?