Si mis neuronas no me fallan, me parece que ahí habia una disco de la que no recuerdo el nombre, era bastante pija y tenia alfombras,

Y tanto….. 300 ptas el ‘polvo’. año 69. Y en la calle Riereta y San Jerónimo, los caramelos de kiff a 25 ptas (mismo año)

podriem afagir “El Portelon”. Molt aprop, just darrera, de la placa Sant Felip Neri, en aquell carrer qu’ara no recordo el nom, ple d’anticuaris, adevant de la botiga on nomes venian plumes exotiques (encara existeix? -quin lloc extraordinari, digne del millor Fellini!) per las vedettes del Paral.lel i els espectacles de les Rambles.

Molt bona aquesta guia de locals quipil, ets la millor. Habiam si la gent s’anima i encara es pot millorar. Hauriem de cobrar royalties tots plegats que es podrien dedicar al montepio dels peluts sense fronteres.

També es podria afegir el restaurant Xandri, anomenat “el 43” a la avinguda del Paral.lel, a la alçada del carrer Radas. Feien un menú únic de 43 pessetes (ho juro) composat de 4 plats; primer, segon, tercer, postres i beguda inclosa! Estic parlat de finals dels setantes, no dels anys 50’s, i clar les subvencions socials no existien.

Bones! recordo una pizzería al Raval, LA RIVOLTA. Un lloc d’aires ácratas.

restaurant El Cubanito (?), carrer Nou (?), baixant les Rambles a dreta, cap al dins del Xino. On anavem a manjar arraz amb tomaquet i ous freijits a preus correctes.
Tambe el Bar Espanya, a prop del carrer Princesa.

I per la part alta, entre altres….

Zic-Zac ,bar de copas enrollado uptown, overt per el germa de la Suzana G, que anys mes tard va obrir Otto Zuts

La Planchadora, ninos pijos apretats com sardines cercan ligue i altres coses.

Estaria bien poner la direccion en los que han sobrevivido y si poder visitarlos en alguna ocasion. Siempre en estas cosas aparece algo de la epoca, un amigo, un cuadro, una conversacion con alguien de entonces; no se, creo que es positivo. Salud

El Fidel al carrer Ferlandina

A la Barceloneta el Jai-ca al carre Ginebra cantonada Pizzarro, actualment encara existeix i la Cova fumada que abans era bodega i local de trobada, ara és més de manduca al carre Baluart 56, i el desaparegut (on es reunien tots els malandrines del port per fer trafiques i conxorxes), Carabela que estava al carret Maquinista.

Xiringuitu de la Cassalla, c/ Arc del Teatre cantonada Rambles. Xupitu de cassalla amb panses i sense panses, dos metres de barra, dempeus. Desprès, si volies tema dur endirsar-se cap el infern d’Arc del teatre- Bodega Bohemia, Villa Rosa i altres locals que no recordo o no vull recordar. Si tenies el dia claret amb el purgatori de les baixes Rambles ja n’hi havia prou per desfer la nit.
El Pastís per exemple oferia actuacions – entre el Pernod 51 i el Ricard, dos molt bons amics – en un escenari de metre i mig. Tot era questió d’espai i temps, tot tan petit i tan gran a la vegada.
Així, com un Micropunt.

Oh si La Bodega Bohemia, que cañí … Amb tots aquests locals Fellini podria fer unes quantes pelis, encara que per la cosa negra Scorssese ho faria genial. Putilles, macarres, gentes del mal vivir, polizontes i camells. Paco ets el poeta de la de la nit … no deixis mai d’escriure.

Quin curro Canti, incrustar tots aquests llocs a la lliste, i els que vindran…, que Deu t´ho recompensi!
Una bona ideia seria que hagués gent que collaborés en les tasques
pàgines web, hi ha un munt d´infos que es tenen que datar, escanejar,
penjarles en el lloc adequat, etc, etc,.
Avui en dia es pot treballar en equip a distància (via internet).
Confio que hi haguin moltes ofertes de col.laboradors, tots hi guanyarem!

Durant les meues correries per Bcn a les acaballes dels 70 vaig estar un parell de vegades a l’Abracadabra. Algú recorda on estava exactament?

JC Usó, l´Abracadabra crec que estava al carrer Escudillers o sino molt aprop, jo hi anava cap finals dels 70s, quan el punk, no sé si ja funcionava en època jipi. Una cosa original que tenía era que havia com una especie de grada de 3 o 4 esglaons sense taules. Potser es va fer algun concert esporádicament. Recordo que una nit molt torrat, al sortir d´allá vaig trovar una rata com un conill de gran morta (les rates d´aquella zona eren les més grans de la ciutat), la vaig agafar i vaig tornar a entrar a l´Abracadabra i la vaig deixar amb molta cura sobre una taula, els cambres s´ho van pendre bé, encara que la van retirar amb moltes precaucions, jeje. Temps de punk. Es posible que trobi alguna octaveta o algo i pugui dir l´adressa exacte.

I al Xandri els diumenges per 50 pts. el menu constava de PAELLA I COPA DE CAVA!!!!! Era un lloc genial.

ep!
algu senrecorda de la boite Lord Black de Montjuich?

Abracadabra: carrer Nou de Sant Francesc, el que sortia des de la cantonada dels Caracoles cap el carrer Ample. No sé el numero, només que era baixant a má esquerra. no recordo que es fessin concerts. en quan a la sala amb el graons aquells tan grans, era com una ratonera. estava al fons del tot i no tenia sortida. era com la pista de ball però, ara que ho penso, semblava més un dels llocs aquests a on es fan baralles ilegals de gossos o galls. tothom al voltan, assegut a un nivell una mica més alt.

Gracies Jack! A veure si entre tots podem completar aquest llistat i situar-los en un plànol.

Al espai on era l’Abracadabra, va acabar vivint en Jordi Benito, artista de Granollers. Costa d’imaginar que aquell lloc que recordem fosc, tenebros… pogués resultar un lloc habitable. I més que ho era després que Benito el comprés i re-éstructurés. Una nit de meitat dels 90 (?!), despres de pasar la tarde amb en Jordi passejant i xerrant pel barri de la Ribera va animarme a coneixer la casa on vivia. Algo me era familiar durant l’anada al lloc i va ser ell qui va explicarme que aquesta casa on ara vivia habia estat l’Abracadabra. Els records m’asaltaben: redades de matinada “los que tengan DNI a este lado, los demás a este otro lado”, hores lisérgiques a les escales brutes de l’interior, fum, foscor, amics, mon germá…. total, ara era la casa d’en Jordi Benito. Un espai ampli, lluminós, modern com el Jordi. Al fons hi habia un pati amb arbres, flors, plantes i entraba el sol… increible.

Molt bé, la llista. us heu deixat la Cucafera, a prop de la plaça Molina, carrer Brusi o així.

@Montse
La Cucafera estava al carret Brusi a al carre Alfons XII? Recordo que era pujant a l’esquerra i hi havia com una entrada amb jardinets o escales.

Com a novetat en aquesta pàgina trobareu a l’inici un plànol d’aquests locals. No em comprometo a posar-los tots en un dia, però a mesura que aneu donat-me adreces exactes els podré editar i posar-hi més senyals. També podem editar les senyals i posar-hi text, fotos i vídeo. Tot és qüestió de posar-se-hi i de tenir temps.

@Quilpil
Una proposta: Jo trauria el Boadas d’aquesta llista. Si tu vols podia ser la millor cocteleria de Barcelona, però del rotllo no. I potser també posem el Núria on compràvem sempre a la xarcuteria.

Fonda PERET. C/ Riera Alta, cantonada Lluna. Menu per a sobrevivents.

MUNDIAL Bar. Plaça sant Agustí Vell. Absenta. Combinats de tonyina, olives…i vermut de la casa.

Jo penso que no. En aquesta relació de bars o locals del rotllo hi haurien d’haver aquells on es reunia gent enrotllada per beure, menjar o fer el que sigui… Punts de reunió del rotllo, però no locals “selectes” on om hi podíem anar ocasionalment. Si no seguim algun criteri la llista no s’acabarà mai.
I, precisament, l’exemple que posa el Gero em dona la raó. El Boadas és el lloc on no et buscaria mai la policia perquè sabien perfectament que el públic habitual eren gent “benestant”. No fos que el seu “jefe” també s’estigués fotent uns “dry”.

Jo no trauria el Boadas, a mi i a molts ens va salvar de ser aporrejats a sac pels grisos en les represions mes cruentes que es recorden de les Rambles. Maxacaven tos els bars del carrer Tallers menys el Boadas perque allà es podrien trovar algun jefe.

Aquest article porta per títol: Bars, cafeteries i d’altres… de la Barcelona del “Rollo”. Què és “el rotllo” per tu, Gero?
Per mi enrotllat vol dir ser creatiu, estar posseït per l’esperit d’un època, que aquells dies tenia com a màxima expressió l’esclat de la psiquedèlia, la creació (sobretot la musical, grafisme i literària) i l’alliberament social i individual (a tots nivells). Enrotllats eren els bars que donaven aixopluc a aquests tipus d’expressions diferenciades, tot i que cada bar tenia característiques pròpies.

A què ve això de sectarime? Me sembla que no és tan complicat el que dic. Per exemple: a mi també em poden agradar les pastes salades d’una pastisseria selecta, però això no la converteix en una pastisseria enrotllada. Ja m’explicaràs tu què de carismàtic tenia aquest bar i en quina època.

Sense comentaris …

@ Canti
Totalment d’acord amb el Gero i el Boadas, el seu excel.lent “dry martini”, el varem compartir molta gent del rotllo, moltes vegades com diu ell, fugint dels grisos i en altres ocasions simplement perquè tancaven tard i ens anava el “dry”, el seu còctel més econòmic en aquell temps. Com d’altres locals d’aquest llistats no era regentat per gent del “rollo”, però sempre varem ser benvinguts, al menys en el meu cas.

La Cucafera estaba ubicada en la calle Brusi entre Via Augusta Pza. Molina y la calle San Elias. El propietario era el cantautor mallorquin y poeta Guillem D’Efac. Uno de mis locales favoritos en aquellos años por la cercania que tenia con mi casa y lugar de encuentro entre los enrollados ricos y enrollados pobres de la época
Sin animo de ofender a nadie y según mi humilde opinión, el Boadas no deberia estar entre los locales habituales del rollo, eso no significa que en momentos puntuales alguno de vosotros se hubiese dejado caer por ahi, pero no era un lugar común de reunión, ni de encuentro entre hippies, enrollados, freaks y demás calaña, o como hubiesen dicho los bienpensantes de la época, gente de mal vivir

En sorpren la teva resposta Canti, alguns l’anomenarien de sectarista. Prefereixo no jutjarla, pero aixó reforça la miopia que mostrava el sistema amb la gent rara que es reunia a llocs raros. Secillament al Boadas no refusaven a níngú per la seva aparença externa (al menys que jo sapiga) No solsament es feia contracultura a les comunes, també es podia ser enrrollat a les cokteleries, o no?

El NUS. c/Mirallers, 5

El BRUSI. c/Llibreteria, 23. Aquest bar , que encara funciona, era un clàssic de la gent que viviem practicament entre Plaça del Rei i Plaça Sant felip Neri. Molt bé de preu en els 70. Fa pocs dies hi vaig recalar , el bar casi no ha canviat ; els preus, de turista gòtic.

referent a la discursió sobre si el Boadas hauría d´estar en aquesta llista o no, és podria aplicar també a altres bars. El títol d´aquesta pagina és
Bars, cafeteries i d’altres… de la Barcelona del “Rollo”
En principi hauríen locals montats per gent del rollo, amb decoració enrrotllada i clients enrrotllats. (p.ex. Zeleste, Magic,l´Enagua, etc.
Després hauríen locals muntats per gent que no eren del rotllo pero que per diferents motius (proximitat a Zeleste, preus, una certa permisivitat, etc) eren frecuentats per gent del rollo en una proporció alta de la clientela (p.e el Rodri, les cases de mengar, etc)
I finalment hauríen llocs en que els enrrotlats anaven ocasionalment i eren minoritaris en quant a la clientela total (p.ex. L´american soda,
la Bodega Bohemia, etc)
També hauríen bars de barri (molts al extraradi, o per exemple a Gràcia) on potser es trobaven els 4 o 5 enrrotllats
del barri, bars normals, de tota la vida pero que com el Rodri o altres,
qui els portaven eren gent oberta quasi amical amb els pocs enrrotllats que hi anaven que eren “parroqians”.
El Boadas no el portava gent que sapigés de qué anava la psicodelia (el Rodri tampoc per exemple)
pero no discrimanaven a ningú, i és cert que havíen enrrotllats que de tant en tant (quan teníen diners) hi anaven a pendre dry martinis. Aquesta gent enrrotllada era una superminoria comparat amb el total de la clientela. Lo mateix que el Drugstore, pero, per això l´hem d´esborrar de la memòria?
El meu parer és que sortissin tots a la llista, amb els comentaris respectius tindrem informació sobre tots aquests llocs, independentment
que anessin més o meyns enrrotllats. Si algú menciona un lloc és que té el seu rollo en algun sentit.
“Mas vale que sobre, a que falte” que deia sempre un amic meu.
Finalment en el titol de la página jo posaria, “bars, cafeteries i d´altres…
emblemàtics de la Barcelona dels 70s” Ës una ideia

Xavi ets un open mind, realment la dona del Rodri (no recordo el seu nom) tenia de enrrollada el que jo tinc d’astronuata, pero era amable amb el personal abans i despres de Zeleste. Amb el Boadas passava el mateix (una cockteleria a les Rambles forçosament ha de tenir molt de món) el seu tracte era y es exquisit amb tota mena de clients, de tal forma que si un dia entra al local un marciano de color verd i amb antenes, indefectiblemet li preguntarien com vol el dry martini. En reafirmo que aquesta llista hauria de ser oberta, ja que en el fons serem nosaltres que varem ser etiquetats els qui possem etiquetes ara?

Me sembla molt bé. D’aquesta manera el ventall de locals és molt més ampli.
Si ens podeu posar les direccions facilitareu el treball de situar-los en el mapa.

¿Recordeu el Minotauro a la Plaza Reial?

Recordeu El Cau, al costat del Parque Monterolas. Axi mateix també el parque era lloc de trobada i reunió de una certa part del freaks de la época

El Papel de Fumar, El Nectar pel Correu Vell i l’Ou dur al carrer Margarit al Poble Sec cap a finals dels setanta

El Minotauro va ser un bar important, junt amb el Glaciar era la cantonada enrrotllada de la Plaça Real, crec que al voltant del 76.
Em sembla que el portaven uns argentins, pero l´important és que el Minotauro va organitzar uns viatges per Europa crec que en camionetes o microbusos. Els primers que sepiga jo que van organitzar un viatge van
ser els de la ODAF una associació que tenía com a cap ideologíc al Hormaza, estaven molt vinculats al Ajoblanco del principi, van muntar un autocar cap a Amsterdam. Després o quasi al mateix temps els del Minotauro van muntar els viatges, i a finals del 76 el Cuc Sonat també en va muntar ja en varis autocars i a varies destinacions (Amsterdam,
Londres, París, etc). El Minotauro després dels viatges que crec no van sortir gaire be en general, també muntaven activitats al bar.
A la lliste falta L´Orquídea, al carrer Bruniquer/Torrent de les Flors de Gràcia. Un llloc ón a la segona meitat dels 70s és van fer els concerts més interessants de Barcelona, desde Perucho´s fins a La Banda Trapera del Rio, passant per Liquid Car, Macromassa, i un llarg etcètera

el ANDY CAPP, c/ Bonavista,13. Era un dels bars de la ruta de Gràcia, bo pels caps de setmana i alguna nit especial. També recordo el MARCAPASOS, a la mateixa ruta d’elefants, però no recordo el carrer.

entre els bars de “suport” el que hi havia davant de la Enagua mes amunt cantonada amb travessera, que encara existeix amb el mateix nom (que no recordo) i pràcticament el mateix aspecte. Al estiu muntaven una petita terrassa i ens apalancavem fins que obrien la Enagua.
per cert, ODAF volia dir Organizacion de Ayuda al Freak, l’Hormaza era un autentic flipat

En el casco antiguo, también el Popov; el Dickens; el antiguo Estebar…

Al Marsella et possaven una forquilla i no una cullereta !!! Així es filtrava l’absenta pel sucre …

@ana
molts segueixen oberts, reconvertits en aquesta borratxera de disseny “patateru” per turistes com l’America Soda. I algun més o menys com sempre. Les terrasses tapades amb fusta han desaparegut.
@Sergi, es veritat. Venia a ser el Rodri de la Enagua.
@Xavi
és veritat, faltava la orquídea. I el Minotauro a quin lloc de la plaça reial?

Poseu les direccions. Si no és molt difícil situar-los en el mapa.

I dos bars més: El Mirasol a la plaça Gala Placídia i el París al carrer París/Muntaner que han canviat molt però segueixen al mateix lloc.

El club San Carlos dels 60, fa anys que va desaparèixer. A prop del metro de Fontana.

El Minotauro estava entrant per la Rambla a má esquerra. Crec recordar que tenia com un altell, pero tot és borrós

Xavi Cot, amb aquesta “batalleta” començo a comprendre la tolerància als aspectes extravagants que tenen els barcelonins, al menys és el que jo percebo. Una pregunta, us agradava molt el rotllo de l’Edat Mitjana? Ho dic perquè en un disc recopilatori de progressiu espanyol (any 71, crec) hi ha un petit text que pretén emular els inicis de la música progressiva, segons l’autor, a l’Edat Mitjana. Suposo què és una casualitat, però potser li donaven molta importància a l’escola i us quedaveu amb la història quan us feieu grans, jeje.
Bona batalleta, per cert, molt divertida.

Ja he dit en el 33 que El Minotauro era a la Plaça Reial

Sergi, l´Hormaza per a mí estaria en els llocs d´honor dels enrrotllats d´aquesta ciutat, és cert que tenía un punt de flipat, sobre tot en l´aspecte místic, pero l´ideia de la Organizacion De Ayuda al Freak (ODAF), el seu nom ja ho diu tot, era totalment coherent i al llarg dels anys molta gent ha volgut fer ho. De fet a Anglaterra, etc, ja existia. El problema com sempre és que les coses importants no és poden fer a base de voluntaris que també tenen els seus propis problemes, sino que és necesita algo de diners o algú que patrocini o ajudi. Ara tenim l´exemple de les ONGs.
Jo vaig tindre contacte amb ell i els demés de l´Odaf perque el Cuc Sonat volíem montar lo dels viatges seguint la seva ideia, no la del Minotauro. Em va convidar a una festa, debia ser al 75 o el 76, era al pis que compartia amb els demés de l´Odaf,
2 o 3 més, un pis al barri de Gràcia, nou i relativament petit. Quan vaig arrivar, esperant l´ascensor hi havía un jove en plena pujada de trip i mal disfressat de l´edat mitja, em va saludar en llatí. Llavors va vindre un veí o veina “normal” i deseguida una noia vestida de princesa també edat mitja com a mínim fumada. Aixi vam entrar a l´ascensor, el noi seguía parlant en un mal llatí i la noia li contestava igual, fins i tot jo els hi vaig dir algo xapurrejat en llatí . Amb la proximitat dels cossos dins de l´ascensor estic segur que el vei o veina va agafar por. (per suposat que no era temps de carnaval). Quan vam arrivar al pis estava tot decorat de edat mitja basicament a base de paper embalat pintat. L´Hormaza en sabía molt de pintar sobre tot amb un toc d´hiperrealisme.
Em sembla que el bany era una capella gótica, etc. Van arrivar més gent, no erem masses pero el pis era petit i la majoria de gent anava de trip o s´el prenía allá. es va decidir baixar a la Plaça del Nord, tothom mig disfressats i allá és va improvisar un “torneig” mitjaval, amb els reis, princeses al palco (que debia ser un banc), i contendents que en lloc de llançes portaven escombres o mochos. Fora d´època de carnaval
i en el estat en que anavem debía sorpendre molt a la gent del carrer i
si ens deien algo la resposta sempre era en llatí macarronic. No recordo com va acabar crec que amb lo que “portavem dins” ens debiem perdre cadesqú per la seva compte.
Entre altres coses aquella festa em va obrir els ulls a que hi havíen coses més creatives i participatives, que lo que s´estilava llavors que era decorar en pla psicodelic (llums de colors, les projeccions psicodeliques, música, etc), o sigui ser actiu i no pasiu, actor i no espectador….
Després l´Hormaza va desapareixer (no crec que l´ODAF durés més de 2 anys, si hi va arrivar). Alguns anys després és deia que estava en una especie de monastir o similar, així que potser va guanyar el seu cantó místic.
En fi, una batalleta més

Xavi, pel que expliques jo vaig conèixer l’Hormaza una mica abans que tu, doncs quan va muntar l’ODAF (autentica ONG avant la lettre) jo ja no el veia, però el recordo com un personatge amb llums i ombres. Per començar era una mica mes gran que nosaltres, potser nomes 5 o 6 anys però això era un abisme, i a mes, havia fet la mili, sabia moltes coses i tenia un aire de gurú respectable impressionant. Recordo una de tantes “batalletes” quan es va obrir un dels primers “mercadillos” hipies al carrer san Hermengild per sobre de plaça Molina (per cert, tema interessant els mercadillos a Barcelona) on s’hi venia artesania, roba de la India, patchuli, incens, etc i amb una penya vem agafar una parada i vem decidir, assesorats per l’Hormaza fabricar barretes d’incens entre d’altres coses d’artesania que ja teniem. Ens va explicar com fer l’incens, ell es va fer una foto amb turbant i un punt al front i amb aquelles barbes semblava un santon hindú, vem fer sobres i etiquetes i no se quants centenars de barretes d’incens després de gastar tots els estalvis a la drogueria del barri. La decepció i el fracàs va ser total quan vem provar d’encendre l’incens que havíem fabricat i allò cremava com si fos una bengala de sant Joan fent espurnes i una fumera terrible.
Quant el tema del look medieval que comentes, crec que anava mes per una ona psicodèlica dels tripis amb nans, bruixes i fades molt lligats a la nostre cultura de bolets, amanites, maneirons, i “gente menuda” que lliga amb gent com el Daevid Allen, els Gong, o grups com Caravan. Psicodelia boletaire, “realidad daimonica” com en diu el Patrick Harpur.
i aixo de parlar llati es tipic de la glosolalia triposa, jo recordo haber parlat al inrevés.
i finalment, L’Hortet, un bar que van obrir al carrer Santaló tocant a Travessera, finals dels 70, hi va treballar un dels que havia treballat al Tales, tocant a la Enagua

La Cabaña del Tio Gori, al mateix carrer que el Thales, entrant a l’esquerra amb el curiós “bucanero” que el portava.

algú sap si en queda algun d’obert? o que se n’ha fet de cadun?

As i Sergi lo del rotllo medieval és algo molt arrelat a Anglaterra i per tant molt patent en grups musicals anglesos, recordo que el Rick Wakeman (ex Yes) va fer un LP que es deia “The Myths and Legends of King Arthur and the Knights of the Round Table” i quan el vaig veure en directe a Londres va actuar sobre un monticle que simulaba un castell
rodejat d´una pista de gel on patinaven molts ballarins disfressats d´època medieval, això en un Palau d´esports, avans ja havía tret un altre disc titulat “The Six Wives of Henry VIII”. i altres grups com The Crusaders, Jethro Tull, o els que dius tú Sergi, etc. I no parlem del cine…Per supossat que també está relacionat amb el bolets, fades, i tot aquest imaginari també psicodelic.
D´altre banda a mí no m´ha interessat gaire mai, ni de petit, lo medieval, en aquesta festa no em va dir de qué anava, així que no vaig anar disfressat, potser era dels pocs que no anaba disfressat, pero segurament vaig acabar amb una copa de barret o qui sap com….
A l´escola tampoc li donaven molta importancia, era un periode del que només s´estudiaven llistes inacabables de reis, li donaven més importancia a l´època dels grecs o romans.
Sergi mentre llegía la teva batalleta amb el incens, jo anaba dient, ay ay ay… i quan dius lo que va passar en encendreles Bingo! encara que jo esperaba que haguessin explotat o algo així, vau tindre sort… je je.
En qualsevol cas L´Hormaza va ser tot un personatge, hi ha un parell de fotos d´ell en el llibre “Los 70s a destajo” del Pepe Ribas, potser les podriem penjar aquí, segons el Ribas (Ajoblanco) L´Hormaza era el rei dels freakis, amb això ja está dit tot.
També estic d´acord amb lo dels mercadillos, potser podrien ser inclosos en el mapa d´aquesta pagina. El que dius tú em sembla que es deia el mercadillo de Balmes pero no sé si era el nom que li donavem o és deia així (tinc un cartell pero no el tinc ara a mà). Tú ja has dit el carrer molt aprop de Balmes. També el Picarol tenía una paradeta i crec que el Gay també tenía algo que veure.
Aquest mercadillo junt amb l´Enagua eren dels llocs més enrrotllats a principis dels 70, i en el mercadillo també rebien la visita de la policía, fins i tot no sé si el van tancar un cop per aquest motiu.

Diputació – Aribau, EL ORO NEGRO. Era un club d’escacs amb una peculiar barreja de clients. El Recasens (un home ros exageradament alt i que havia fet d’extra en alguns westerns made in spain) n’era, potser, el més pintoresc.

Alguns llocs d’avituallament a l’època:
Un petit bareto al carrer de sant pau a l’acera de muntanya, sovint hi anavem a menjar un arròs amb llet, que era molt barat. Tenien els plats exposats a l’aparador on es ressecaven i agafaven un cert color groguenc.
Al carrer de Lancaster, tocant a Nou de la Rambla, a altes hores per exemple després de ballar als Enfants, tot seguint una olor a l’aire molt temptadora, trobaves la porta de darrera d’un obrador on hi feien i et venien al carrer mateix, uns croisants calentets que estaven deliciosos.
El Rodri, … hi tant que ha de sortir a la llista, allà ens van alimentar a tots, o a quasi tots.
Ah al “mercadillo de Balmes” del carrer sant hermenegildo m’hi vaig comprar la meva primera faldilla llarga de flors! en aquells moments no se’n trobaven enlloc més al nostre país. Va ser un fet trascendental, com els cabells llargs dels nois.

El dels croisants del carrer Lancaster els tocavem sobretot a la sortida de les nits del London, despres de les millors tertulies “litedetot” més increibles de la meva vida. Algu s’enrecorda d’un Bohemi anomenat Mario del Rey , ja de setanta anys en aquella epoca, que dibuixava a la gent al London i portava un barret d’ala ample com els bohemis de Paris 1920?.
I el Siscu del Rodri , home callat i servicial, sensible a les nostres vibracions, que ens servia els entrepans de truita com un autentic majordom angles.

Aviso para navegantes

No aneu al bar RODRI (Rodirigo) per res del món, a menys que vulgueu ser maltractats tan pel que fa al menjar com pel cambrer. Res a veure amb l’antic RODRI. Ho juro

s verdad. faltan un montón. como los que apuntas y el Canar y el Thales en el carrer Ciutat. Si queréis situarlos en el mapa mandar las direcciones y poco a poco los añadiremos. Seria ideal conseguir fotografías o artículos. También faltan los bares que fueron víctimas de la puritana y cerril mentalidad de Terra Lliure en los 80 con el tema drogas, como El Jardín y el Primar que el 11 de mayo de 1984 sufrieron sendos atentados con explosivos. También el 11 de marzo de 1988 explotó otro artefacto en el bar Escobar en la Via Trajana y el 18 de agosto de 1988 otra bomba contra el bar Maite por supuesto comercio con droga. El 8 de septiembre de 1990 otra bomba contra el bar Mérida, por lo mismo. ¿Nadie se acuerda de estos bares donde la peña se reunía tranquilamente y compraba una china al camello de turno para fumar un canuto? Creo que también merecen estar en este mapa de bares y cafeterías.

Lo de los mercadillos, el de Vía Augusta, el de Balmes, el de detrás de la Oca… creo que merecen una entrada a parte por la importancia que tuvieron en su época y por la gente que paso por ellos.
Salut

El Bowie en San Eusebi/Aribau,Can Jaume en Pau Casals, Peppermint en Bori i Fontestá, el Neutral en Calvet-Madrazo, el Boira en Amigó, al final de Sagués habia otro no recuerdo el nombre, el Michigan frente a la Enagua, el Oro Negro en Aribau-Diputació, el Velódromo (cuando era sala de billar) en Muntaner-Diagonal.
Yo vivia al lado de la iglesia redonda, el Túro Park era mi campo de batalla.
Nadie se acuerda del primer local mercadillo ? el Market Blue Jeans en Via Augusta ?

Repasando este articulo de bares y cafeterias quiero puntualizar que en el año 1969 y 1970 el Ascensor se llamaba El Pierrot. ¿Hay alguien entre los mas antiguos que se acuerde de este detalle?

Algú sap el nom del pub que hi habia el carrer Muntaner casi endavant del Bocaccio?

@Hippy Vivente
Nueva entrada sobre el Ascensor, antic Pierrot

El Café-Bar-Galeria d´Art , El Nus,
va obrir a l´any 75,
i encara está obert.
Un oasi en aquella zona invaida de turistes.

Mireu amics, una parideta d’istiu. Un dia ens hem de trobar tots els Sense Nom al Bar del xiringuitu de les Planes de Vallvidrera i celebrar que estem més o menys vius. Fer una festa i fer i escoltar música i cuinar carn a la brasa o una paella mar i muntanya. O al casino de la Floresta o que sé jo a on., Perque un dia d’aquests serà massa tard. Per a molts amics ja ho estat.
També podem fer una trobada sorpresa a S jeroni de Montserrat o similar. Potser muntar un dia llibertari al Parc Guell.
Osigui, mirar-nos el caretu una vegada més…. I prendre la penúltima!

Pregunto
Que et sembla a prop de Tortosa, sobre el Delta de l’Ebre?

A on sigui… pero aviat companys!

Fa un cap de setmana complet? Anar dissabte i tornar diumenge

Algú em pot confirmar si quan va tancar La Orquidea de Gràcia va tornar a obrir al carrer Sant Domènec del Call? Salut i gràcies

@Fanes
He fet algunes trucades i veig que no esta el rotllo per masses mogudes durant l’agost. Podem convocar pel setembre o proposa tu mateix.

@Joni
Pel que fa a La Orquidea no ho sé. Sobre el festival de Sallent hi ha diverses entrades a la web sense nom

Canti, això de La Orquidea ja ho he esbrinat. Al carrer St. Domènec del Call va haver un altre bar més o menys punk anomenat Orfeo Negro, no tenia res a veure amb La Orquidea, que va estar sempre al carrer Bruniquer… Anem avançant, salut

algu sap com es deien els bars al voltant de Chufo, en els 70’s.-80’s? gracies….

Entre els bars també recordo El Clorofila a la Pl.Bonanova, El Huerto al carrer Sagués i el Chapa al carrer Santaló. Per menjar també teníem Can Tripas al carrer Sagués,el sopòdrom dels enagüers. Fa molt que cap d’ells existeix.

Com que ara m’he adonat que també es pot parlar del 68/69 heig de recordar una disco on posaven una música fantàstica(J.Mª Pallardó feia un programa de ràdio des d’allà) i muntaven happenings al diumenge al matí,es deia ROMANO di CAPRI i estava al carrer Còrcega entre Sicília i Nàpols.

El Marsella se resiste a cerrar, a la Vanguardia

Si cau, caurà un simbol, la catedral de la absenta, amb uns 200 anys i histories de mariners i puterio. Quantes vegades hem quedat fulminats pel dolç licor entre les seves parets…

Està previst que el Bar Marsella, del carrer de Sant Pau 65 de Barcelona, tanqui pròximament les portes. Pel Facebook corre una convocatòria per demà, dissabte 9 de març del 2013, a les 22 h. per intentar evitar-ho.

Si esteu al Facebook podeu veure unes bones fotos del bar Marsella de Jordi Oliver

Tinc 60 anys i la primera vegada que vaig entrar al Marsella en tenia potser 19, o sigui en els gloriosos anys setanta. Imagineu l’ambient: El que portava el bar era un lleidetà passat de voltes que a la minima et fotia una bronca de collons. El cambrer, català miop de vint diòptries et servia l’absenta com qui serveix pa d‘ángel amb aquelles colleretes afilagranades platejades i el sucre i tot. Dues o tres absentes i et pujava gairebé com un àcid.
El personal, varietat. Putes, Mariquites , Avis exfairos jugant a la butifarra, Alcholics xerraires i silents, Exconvictes i els primers Hippies i Modernus i aprenents de Bohemis i altres faunes de l’univers sencer.
Avui potser ja no té aquells caire tan canalla peró encara manté la solera espiritual del Marsella antic, sobretot perqué esta tal cual era en la seva decoració, i molt més net, clar.
Visca el Marsella!

M’oblidava. Visca per sempre el Marsella LLIURE D’ESPECULACIÓ INMOBILIARIA !!!

Una nit vaig arribar a casa sense sabates… evidentment no m’enrecordaba de res, tan sols que havia estat al Marsella… i vaig conduir i tot. A la tercera copa indefectiblement quedaves fulminat per un subidón brutal que a mi en feia perdre la memoria.

Y qué me decís del Boira en calle Santaló. Era de la misma época. ¿no?

Un comentari dels Burning sobre el Bar Marsella.

“El Marsella era donde nos tomábamos las absentas. Había unas putas muy características. La más joven tendría como 80 años.”

@Demiana
Diuen que de moment el Marsella continuarà obert.
I una bona notícia pels qui els agrada el bailoteo: La Paloma obre les portes de nou.

Com està el tema del Marsella, el tanquen o no?, així a pensament ràpid voldria prendrà una absenta si encara no està tancat. Si algú es vol apuntar?

Confesso que no m’he llegit tot l’article
però recordo al Bar la Palma, al Bar de la Lola (carrer Asos??)
i el Whiskey Twist mol a prop…
i la passada del Merveye (no estic segur de l’ortografia)
wow i la Planchadora …
Jod..r ! amb la nostalgia Bravo per al Marsella !

Además de todos los que habéis dicho, recuerdo el Pepe’s Club, por la calle Aribau y una discoteca por Plaza Molina-Balmes. En Tuset La Cova del Drac y las buenísimas tortillas de La Tortillería. La Bota del Racó, comida en abundancia.

Supongo que las buenisimas tortillas son del Flash Flash en la calle Granada, casi esquina con Tuset, dónde todavia siguen haciendo las delicias de los clientes. El local està decorado con reprografias en blanco y negro de una pop-girl camara en ristre, sin duda inspiradas en el film Blow Up.

Felicitats per l’article i els comentaris.
Quasi que m’agafa un rampell amb tans records de cop. 🙂
Em sembla que no he vist el “Chocolate”, carrer Mallorca/Girona. Quan els carrers Mallorca i Valencia anaven en direcció contraria a l’actual.

Ara que parlàvem de bars. Encara que potser no eren lloc de trobada enrotllada un servidor i altres amics de vegades recalàvem el aquests dos bars diguem-ne, d’ambient subterrani. Un era el bar Submarino, i l’entrada i l’interior eren això, com les d’un submarí. Estava en un dels passadissos subterranis de la Plaça Catalunya. Era un bon lloc per amagar-se.
L’altre era a prop, al començament de la mítica, avui desapareguda “Avenida de la Luz”, no recordo el nom, barra de fusta corba, una delícia. També ben “undreground”

del Submarino me n recordo, si

el bar d’ el papi, a un primer pis del carrer hospital. era un local de la cnt?

M agraderia recordar com es deia el que havia a la Diagonal, a la vorera de muntanya, just passada la plaça Francesc Macià direcció Tarragona
Si ho recorda algú
Moltes gràcies

l’Araña. No?

Algú li sona el DANCE AND THE BOUM BOUM a dalt del passeig de Gracia passat la plaça del LLapis de la Diagonal on hi avia a la entrada un bar montat amb una especie de autobus.
Si ho recorda algú
Gracies

Creo que confundis el Boum Boum con los Discos Voladores que estaba en Mayor de Gracia esquina con Santa Eugenia. El Terpsicore estaba en San Pedro Martir entre Travesera y Santo Domingo

Siiiiii, jo havia anat a moure l’esquelet al Bum Bum que estaba a Gran de Gràcia pujant a l’esquerra. Una mica mes amunt hi havia el San Carlos Club a on tocaven Sirex i Mustangs i aprop de Rius i Taulet el Terpsicore… en sembla que no en deixo cap.

Creo recordar que los Discos Voladores pasó a llamarse Bum Bum, o nó?

el boum boum estaba donde acaba el p de gracia y se estrecha la calle despues de diagonal, subiendo a la derecha, en la esquina de la estrechez

el kikiriki estaba mas arriba a la derecha y normalmente se salia de alli a hostias

Creo que ese era el Ki Kiri Ki

Lo que queda claro es que estabamos al periquillo sobre a donde ir a mover el esqueleto y dejarse llevar por los decibélios…

Me parece que el Boum Boum estaba donde dice Chento al final de los jardinets de Grácia, y luego fue el famoso Martin´s.

Tambien acierta Chento con el Kikiriki, que de pijo no tenia nada,
era frcuentado también por gente que iba al San Carlos, antes o después de las actuaciones.

San Carlos, Club. Aquí no van començar a actuar el Sirex i altres rockeros de l’època a mitjans del seixanta?

Corrrecto, pero era el Bum Bum?

El Martin’s està 100 metres mes abaix del lloc que en refereixo, no se si algú recorda el nom.

Entonces el Bum Bum estaba al lado de la Enher, lo que ahora es la casa Fuster ¿no?

Hola,
Estic fent recerca dels bars als que anava ma mare en els anys 70 i un sembla ser que es deia Louis Amrstrong i estaba al putxet. Algu en sap alguna cosa o va estar-hi? Mil Gràcies si podeu aportar informació.

Sortint del London bar quan tancaven, anys70’s, tots cap a la part del darrera del forn, on hi havia l’obrador . Al c Lancaster. Crusanets de xocolata, calentets. baratets. Per a seguir aquella màgia de l’alba en aquella Barcelona encara popular i oberta. Després, continuar parlant de l’humà i el diví amb amb un crusan a cada mà.

Gracias por esta joyita que me he encontrado. Me sorprende no ver entre los lugares varios locales en los que pase largas noches, como el Karma en la Plaza Real, y que continúa, el Sidecar también en la plaza Real y también sigue. El Quique bar con su cliente “ilustre” Nazario y la Paca la Tomate en sus labores de limpieza.. Bares como el Miramelindo del Born o el Berimbao cuando por allí solo pasabamos cuatro zumbaos. Quizás todo esto forme parte de principios de los 80.. pero muy principios os lo aseguro. Por cierto, ensaimadas y cruasanes habían dos sitios con largas colas, el de la calle Lancaster y el de las Arrepentidas. Bueno, un placer haber dado con esta página. Un abrazo al personal!

Margarita, comentari 87… pot ser que parlis del Dívori?
A mi m’agradaria que em recordèssiu com es deia la disco que hi havia al darrera la Oca a finals dels 70’

En breu intentarem actualitzar les aportacions.

Gràcies a tots pels comentaris.

el gestor de continguts
Canti

106: la disco es deia “Don Chufo” o “Metamorfosis”? O és la mateixa que va canviar de nom?

108: ostres, sí….! Però va seguir en actiu uns quants anys més, no? Recordo haver-hi anat, però farà uns 30 anys…

Salut!

M’encanta rememorar tot aquells llocs tan auténtics!! Jo recordo que anava a escoltar un grup que tocava beatles al carrer laforja entre brusi i aribau i si no m’equivoco es deia el cafetín musiquero,ara fa 40 anys

M’he aquivocat, estava al carrer dels Madrazo el cafetín musiquero

He donat amb aquesta pàgina que m’ha semblat genial. Quins records! Algú em sabria dir alguna cosa del Bar Lapsus, per sota del carrer Princesa? Servien tisanes de cava i tenia dos pisos…
Gràcies!

Enfrente del Bocacio esta Le Clochart

Tinc referències de que al gener de l’any 70 es va clausurar en Barcelona un bar que es deia “Chiqui Maite” perquè dos cambrers, en col•laboració amb la propietària, es dedicaven a vendre marihuana i/o haixix entre la clientela.
Algu em pot confirmar o ampliar aquesta información? Sabeu alguna cosa més d’aquest bar? (on estava, des de quan funcionava, si va reobrir, si va canviar de nom, etc.)

Pero es que nadie recuerda ya ‘Las Guitarras’ en la calle Rambla del Prat delante del cine Bosque?

Hostia que alegria de haberme encontrado con gente que se acuerda del abracadabra y otros antros similares. Estoy buscando amigos que nos juntabamos en bobbys free entre 1977-78

La disco darrera d l,Oca es deia Zacarias…..

El Marcapasos era al carrer Francisco Giner 24, a Gràcia

en la calle de buenos aires existían puti clubs .me lo podeis confirmar.

me interesaría saber si a mediados de los años 70 alguno conocía a una chavala de la calle de buenos aires que altenaba an unos de sus clubs.era un bellezon, morena, labios muy rojos y carnosos ,pomulos acentuados y solia llevar gafas muy sexy. solia hacer el servicio en la cercana calle de parís y creo que se llamaba marisa .mil gracias de antemano si podeis rememorar el recuerdo que me dejo si alguno la conocisteis.

No la conocí, Vicente. Tal como describes a Marisa seguro que la recordaría, pero, quien sabe? Quizá usaba más de un nombre. Eso es amor o se le parece mucho.

te agradecería me faclites ,si los recuerdas los nombres de los puticlubs de la calle buenos aires .para mi es vital. yo no puedo hacerlo porque la memoria me falla.uno .dos .los que buenamente puedas.estuve en varios a mediados de los años 70 . infnitas gracias.

Lo siento Vicente. Hay anuncios en La vanguardia de la época solicitando chicas para alterne en algún club en Buenos Aires 10, pero no he encontrado el nombre,

Años 70’s

Eran tiempos nuevos, frescos, modernos y salvajes. Seducidos por la filosofía de Oriente y el budismo, inducidos por unas mismas necesidades juveniles, conocimos gentes en viajes a dedo, en trenes, buses y autos destartalados saturados de kilómetros y desocupados de equipaje…la experiencia de lo andado por naturalezas y desolados parajes practicando yoga y meditación, experimentando con sustancias desconocidas y buscando un lugar donde encontrarse uno mismo…no obstante, claro, casi todos terminamos colgados de una cruel realidad.
Atrapados en la red que teje la sociedad-araña.
El caso es que descubrimos otros “mundos”, movimientos, inquietudes artísticas y sociales…Éramos adolescentes, raíces en evolución, mares dulces, rocas frías, vientos que luego suspirarían huracanados.
Veíamos las películas de Brando, Marilyn y Dean junto con las musicales de woodstok, led zeppelín, jimi hendrix o las generacionales Easy rider, Taxi driver, More, Hair, Tommy o Quadrophenia. Combinando el cine experimental y underground con la filmoteca, donde nos creíamos tan progres e intelectuales ¡Qué inocentes fuimos!
Muchos volvían a cultivar la tierra en campos de nadie, algunos escribían, dibujaban sus vidas sobre ruedas en comics o modulaban un grupo de rock imitando a los who, kinks, Stones, Beatles, Santana. Se iniciaban en el teatro con el método Stanislawski. Recuerdo que cheo nos presentó al innovador Lindsay Kemp y a su trouppe después de la representación de Flowers. Lindsay fue profesor de mimo e interpretación de David Bowie. Mientras Lou, paseaba por el lado salvaje de la vida, como muchos otros muchachos, magnetizados por el ambiente de libertad y colorido hipnótico-psicodélico de la época.
Nos encontrábamos comiendo barato en el bar España o en los pubs London, enagua, Texas, abracadabra. Bailábamos en discotecas como Infant’s terribles o karma en Barcelona o en la oreja perdida en Ibiza.
Tiempos de percepción y contracultura, conciertos y sueños dorados de surrealismo…vestíamos chaquetas viejas de nuestros abuelos, chalecos, sombreros y relojes parados de bolsillo. Leíamos a Hesse, Nietzsche y kerouac. Las chicas se emancipaban y proclamaban su identidad…amor libre, aire libre, chicharras y faldas cortas…los grises corrían detrás de nosotros, nosotros siempre delante jajjjaj
Ah, amigos, las flores se marchitaron y los Rebeldes fracasados continuaron quemando incienso en un mundo de desengaño y oropel…las armas dan más riqueza que la paz…todavía hoy, seguimos los mismos en idéntico terreno, silbando estrofas de ayer, viendo como arrecian las tormentas represivas.
Parece que la existencia es un mal trago que hay que tomar en pequeñas dosis… en aquellos días se tomaron demasiado aprisa. ¿Crisis, qué crisis? (Supertramp) y algunos, muchos, se apearon hace ya lustros en alguna estación desértica y volatizada allá en el cosmos…seguro que seguirán fantaseando con cambiar el planeta…ojala lo consigan.
Suerte hermanos, a vosotros van estas líneas.
Y como diría el músico ambulante…os esperamos en la próxima gira.

Kim
El teu comentari mereix per si sol una entrada a la web. Gràcies per les teves líneas i també et desitgem molta sort.

Molt interessant. El Néctar, l’heu dit? Em sembla que estava per Correu Vell. Recordo un altre pub on paràvem de vegades abans d’anar al Zeleste. Diria que era al carrer de la Carassa, però no en recordo el nom. I el 1979-1980 hi va haver una temporada un local en un carrer que crec que sortia de la Rambla del Prat, que tenia una porta on hi havia pintada la llengua que el Warhol va fer per als Stones sobre un fons negre. No sé si tenia nom i em sembla que va tancar aviat. Al carrer Septimània, on ara hi ha un restaurant, hi va haver un bar que solien posar bona música. D’altra banda, l’Abracadabra era al carrer del Vidre (en tinc un flyer, però no sé com pujar-lo) i el Sidecar, que comentava algú que no surt, és el que havia estat el Texas, que sí que es menciona. I no sé si és enrotllat o no, però el quiosc La Cazalla, amb els seus orujos, també tenia el seu punt… 🙂

Jim
El Nèctar, segons deia Dani (comentari 39) estava pel Correu Vell. Pots enviar-nos el flyer de l’Abracadabra com a document adjunt des de l’apartat CONTACTA on veuràs que diu adreça de correu.
Pel que fa al quiosc de la Cassalla hi ha una entrada a la web sense nom amb un fragment de una peli del Nunes.

A Les Corts en teniem uns quants, Abraxas al c/ Gelabert, la Garrafa al c/ Joan Güell, també recordo prop de c/Mobtseny a,Gràcia l’Humo a costat del Tradicionarius.

el 666 que abans era la discoteca jovani. Allà, del Poble Nou. Entre tauts vaig descubrir els The cure, mervavelosos en aquell ambient.!

l’antiga discoteca Jovani, del Poble Nou, reconvertida en un local que ara li dirien gòtic, amb tauts, espelmes, i música dels The Cure. ,

El bar American Soda estaba al Carrer Sant Pau cantonada Ramblas no Conde del Asalto ara (nou de las ramblas), vaig esta treballant molts anys al costat y era client habitual y amic dels antics propietaris, y era facil veure figuras de la opera prenen cafe.

Després del Giovane i avans del 666 és va dir Metro,Metro-0 i Metro New Wave

i amb aquest noms van fer molts concerts de grups nacionals e internacionals

essent una sala de concerts básica a Barcelona la primera meitat dels 80s,

amb el nom 666 va continuar igual pero ja amb una decoració més gótica.

En aquest enllaç teniu més informació.

http://barcelofilia.blogspot.com.es/2011/03/giovane-discoteca-carrer-llull-1970.html

Algú de vosaltres seria tan amable de dir-me si recorda a un artista polifacètic anglès de nom ANTHONY SWERLING, que va passar uns anys a Barcelona cap a la meitat dels 70 i que va fer molts dibuixos de temàtica eròtica, o bé em podria dir on trobar algú que el conegués ?
És per un treball d’investigació.
Moltes gràcies.

Avui mateix una amiga em parlava del bar d’ambient feminista LASAL que va obrir el 1977, ara ja desaparegut fa anys i que va ser un dels locals més importants de reunions en les primeres lluites de caire feminista de la Transició. C/ Aurora- Riereta, al Raval.

bars, bars i més bars… Collons! Sou una colla de pòtols

montse cabelllo. coneixies l´anthony swerling (dibuixant, literat…que ademès parlava i escribia en català…

Algú recorda el bar que estava al principi de Balmes, pujant a la dreta, entre la ronda i gran via. Es baixava unes escaletes.? De l’època del Chez-nous, del Orotava, del SAN Carlos, del Tropeziens, Bocaccio, etc. Anys seixanta.

Si googleges ANTHONY SWERLING et surt info d’algú que podria ser ell.
Salut!

gràcies david girona.

alguien se acuerda como se llamaba un bar musical muy oscuro y pequeño que estaba en la calle Fernando entrando por Las Ramblas a mano izquierda.

No recordo el nom però em sembla que era un un bar amb molt bona musica que es baixaven unes escaletes , estava al carrer Rauric a prop del Ingenio. Davant per davant també hi havia un bar speudo gay musical que també era molt interessant. Si no era a Rauric era a Quintana, un carrer més amunt.

Als vuitanta hi havia crec que un dels primers bars gays a BCN anomenat Monroe’s que estava per Via Augusta. Posaven musica de Village People a tot volum i entrar era tota una aventura.

GRÀCIES PER LA INFO MOLT CURRADA.FEIA ANYS QUE VOLIA RECORDAR MOLTS D’AQUESTS LLOCS ON M’HAVIA REFUGIAT FINS LA MATINADA.

Potser pot interesar un artícle de Nuria Navarro a El Periodico sobe els bars frecuentats por Carles Flavià. http://www.elperiodico.com/es/noticias/gente/territorio-flavia-5020844

També s’hi podríen afegir
els ‘Enfants Terribles’; no en sé el carrer però es trobava prop de la Cazalla i el London. Local de música progressiva on hi convivíem porreros i gent de l’hampa.

El Chez Popoff … per quan ja s’acabava tota la ruta… encara, si trucaves, podríes fer-hi una darrera copa. En la segona travessia des de les Rambles, a l’esquerra del carrer Ferran.

També els llocs oberts tota la nit, el Quinto Piso, el Doña Berenguela (Un hotel de la Plaça Reial), els Picachos (Bar de dia, copes i petas de nit…)

Si Quico jo també recordo l’hotel a la plaça Reial

Mirant tants comentaris he pensat que el millor dels bars són els seus cambrers. Algú recorda com es deien els de Zeleste? Jo recordo un de prim que es deia Claudio (si no vaig errat de la Barceloneta). Ells són sempre l’ànima under de cada local. El tracte, el poder que tenen seleccionant el personal. Les titis totes pa dins, els titus, tu si tu no, ets un buscabullas, etc.

Canti,
sobre el Claudio de Zeleste, mira’t http://blogs.hoy.es/catalanaconjamon/2013/05/03/claudio-rodriguez-la-otra-luz-de-zeleste/.

S,i si. Sorprenent. Una mica més grassonet.

Algú s’en recorda del Nelson? No recordo el carrer

vale…he repasado el amplio listado de antros y garitos
recuerdo ABRACADABRA ,, carrer nou de sant francesc…finales de los 70… inolvidable
RED BARREL en la rambla del prat …muy al principio de los 80.
mas borroso tengo una discoteca LIPSTICK creo que en la calle verdi que hacían conciertos.. no duro mucho me parece recordar ..ahi vi a la banda trapera , otra discoteca que abria hasta salir el sol en lo alto de montjuic ..se llamaba EL RESOPON alguien la menciono mas arriba con otro nombre
y para acabar uno que solo recordaran los mas veteranos y noctámbulos CASA TEJADA..dentro de un parking o en un taller de coches interior en la calle aragon a la altura de letamendi .finales de los 70. la fauna que circulaba por ese
sitio a las 4 de la mañana seguro que inspiro muchos personajes del VIBORA y otros relatos.
nadie lo recuerda?????????

Hauré de fer memòria… i que no em falli…

1. Recordo el TABÚ a Escudillers, tipus barra americana doble, com tot el carrer. La primera barra buida i la interior, el primer local de salsa de BCN (1976-77), deu anys abans de l’arribada de la Salsa erótica. Em sembla que el portava un peruà.

2. Discoteca ? a la Torre Atalaya (Av. de Sarrià): disseny metàl·lic i flamenc-rumba.

3. EL QUINTO PISO (Eixample): un pis immens amb grans sales, dedicat al joc. Com jo no jugava, no recordo si eren únicament cartes o un casino complet.

4. Pels qui erem del Vallès, la masia EL CORTIJERO, a Sant Cugat. Per fer la última o menjar un conill a ritme de rumba. Actuacions en directe, maleantes, macarrons i senyores i algún fora lloc com nosaltres.

5. Restaurant CASA JUANA (Sarrià): menú correcte a 100 Pta, el 1975. Estudiants, senyores, jubilats, etc.

6. Bar CAN QUIMET (Gràcia): moscatell i moscariles (moscatell + Moriles).

Un dels meus baretos favorits, que encara viu: Les Gens que j’Aime al carrer Valencia. Brutaaaaaaal!

Moltes gràcies als que heu col·laborat amb els vostres records.

Un favor més: Envieu-nos fotos i les adreces dels bars, restaurants, etc. per renovar aquest fil.

No hay nadie que pueda dejar constancia o incluso fotos de que existio, que no es un sueño mio el gran bar “SAN LUCAR” estaba en la Rambla a la altura de la plaza del teatro un poco mas abjo de la Calle Escudellers, se comian unos buñuelos de bacalao excepcionales y una manzailla de primera, era un lugar que nunca hubiera tenido de desaparecer como muchos otros, que lastima, que pena me da vivir en una ciudad que no ha respetado nada la tradicion de los locales antiguos todo a cambio del “Diseño” que hoy esta y dentro de unos años nadie hablara, si alguien tiene alguna foto del Sanlucar le compro una copia,. Gracias

Moltes gracies Canti Casanovas, avui he llegit la contraportada del periódico, quina sort de trobar aquesta Web!!! però quina nostalgia !! quins records efímers !!. Moltes gracies a tothom pel treball de recopilar aquesta part de les nostres vivencies de molts de nosaltres. No sé si he llegit, … La Tasca de l’Ovella Negra al Carrer de Sitjas. Les famosas Tasques del Gotic !!

Gracies Mercè. I aprofito per convidar-te (i també a tots els que us sentiu identificats d’alguna manera) a participar i a aportant comentaris, documents, fotos, pelis, i tot el que creieu convenient.

Podeu contactar des d’aquest enllaç CONTACTA

Cambrers del Zeleste??..recordo als bessons (després a la cova i al zeleste diagonal) pero al que mes recordo es al que em feia fora amb les p**tes cadires de fusta!! EL GALLEGO!!! jajaajaamb bigoti mostatxo..després va obrir el wiskyTwist aprop del fossar
P.D: El Chocolate del C.Mallorca, el Boira, L´Aranya, EA-3, cruce de caminos, PuertoUrraco, Akelarre (grande Búfalo), La Destilería, El TripTic, El Magic xD!, El Verdi (de Verdi-Lipstik…SlepyLaBeef y losTequila abonaos jajaja), DistritoDistinto, Psichodromo, KGB, El Egipto, El Garage, El Viejo POP, roba estesa, 113, uff i els que em deixo segur

En el barri del L’Example, quizás cerca de Tetuán, había un local estrecho y alargado en el que tocaban jazz en directo. Años 80 y 90 ¿A alguien le suena?

Aikinauta: no sé si será el que dices… en Roger de Flor (encima de Diagonal) sigue estando el Jazzman Bar. Muy recomendable, por cierto!

Otros bares (de los 80):el “Transversal” en Diagonal/Paseo de San Juan, el “BCN” en Marià Cubí, “Los Santos Lugares” (después, “Sidecar” de la Plaza Real), “L’Antiquari” en la Plaza del Rei…

Molaría un plano de Barcelona para poder situar los garitos… alguien con sabiduría se atreve?

Molaria el plano como dices y lo intenté, Esté en la cabecera de este hilo però sería agotadora la tarea des ituar tanto bar.
Gracias a todos y dejar las direecciones de los bares si lo recordais.

“Tot era qüestió d’espai i temps, tot tan petit i tan gran a la vegada. Així, com un Micropunt.”

La Disco > LOS DISCOS VOLADORES,
Alguien recuerda en que número de Gran de Gracia estaba ?
Que recuerdos !!!!!!!!!!!!
Gracias……

Los Discos Voladores se encontraba en Mayor de Gracia esquina con la calle Santa Eugenia. A dia de hoy hay situado una casa de marcos de cuadros que se llama Palou

Falta Don Chufo, sala de fiestas, venían Lola Flores, Rocio Durcal, Pedro Ruiz, María Dolores Pradera…

Recordo la bodega del carrer de la Palma de Sant Just. Fosca i tranquil·la. Encara hi és però ara és un lloc més finolis on anar a sopar

Recordo vagament al Red Lyon, cap a Sants-Les Corts. Nits de cecs, birres i guitarretes amb interpretacions dels propis clients, allà on seien. Parlo de no més enllà de 1969-1970.
També, crec recordar una bodegueta a la Rambla del Prat (¿?), cantó muntanya, a on hi trobaves unes quantes guitarretes desafinades i, entre moscatell i moscatell, deixaves anar el teu esperit “artístic” clavant la barrila. Si no és una al•lucinació deguda al càstic del pas dels anys, crec recordar que l’avi que la duia també tocava algun instrument. Violí? També anys 1970-1971.

Hola a todos, soy hijo de uno de los propietarios del bar clorofila, me gustaría saber si alguien tiene fotografías de aquella época o puede ilustrarnos con alguna batalla.Voy a abrir un local nuevo con el mismo nombre para rememorar esas décadas,y seguir luchando por lo auténtico y local.Saludos a todos.

Quina il·lusió llegir-vos! M’han vingut a la ment tants records! Per aquella època jo estudiava a l’Escola Massana i em movia entre el “rotllo” del L’Enagua i l’Absenta de carrer Hospital, el London i el bar kumbaià del carrer Paradís, al costat del CEC. Els meus cabells eren arrissats i llargs com els de la Janis Joplin i sempre anava amb faldilles llargues o amb pantalons de pota d’elefant, samarretes comprimides, milers de collarets i pulseres de boletes i olor de patxuli. Vaig viure totes les manis i corredisses per les Rambles,que sempre acabaven en algun punt de reunió que era , evidentment, un bar. Ho vaig viure molt poc temps perquè vaig formar una família molt jove però ho recordo com un dels moments més divertits, creatius i intensos de la meva vida. De tot allò ja no en queda res, només els nostres records. Barcelona ha perdut molts referents però la memòria és poderosa i aquest fil és un bon exemple. Pau i Amor! Bon diumenge!

Gracies, Laura, per compartir aquests records.

Fantàstics tots els comentaris. Quins records! Llàstima que no ho poguem comentar en un lloc tipus faceboock. El creador de la Web sense nom, podria contactar amb els que hem escrit, a través el correu, i fer un grup. A part de tots els lloc que heu posat hi havia un bar al carrer Paradis, just entrar des de Sant Jaume que no recordo el nom. Algú el recorda?

Muchos recuerdos …muy auténticos… muy duros algunos..
Como aportación y si no recuerdo mal, aparte del mítico Can Tripas de la calle Sagués, acostrumbrábamos a coger fuerzas para empezar la ruta en un Rte tocando al Turo Parc (ya cerrado )que se llamaba Cal Jaume..creo, pero no el Jaume de Provenza.
Del Cau recuerdo al encargado, un tio muy majo i enrrollado que si no me falla la memoria se llamaba Florencio,pot ser ?. El Cau , L´Enagua , La Cucafera…molts ,molts records ..
Vaig a fer memoria a veure si puc aportar algún nou…

No se si se ha mencionado, el Pastis, q siempre sonaba música de Edit Piaf, estaba cerca del arc del teatre, lo regentaba una sr mayor. Tb entre los mencionados recuerdo Octubre, calle perpendicular a Mirallers donde estaba Nus….Cuantos recuerdos al leer esta entrada, El Marsella era auténtico…..recuerdo a Pep, el hijo del dueño q creo q después lo llevaba él, no recuerdo la calle q estaba, me encantaría volver, aunq aquellas calles han cambiado mucho, en 77, 78 pasabas de madrugada tranquilamente y jamás nadie de los amigos q erámos tuvimos ningún problema.
Abracadabra…era increíble, recuerdo a un Sr vestido de Merlin, se llamaba Julio, y luego montaron Angelot, q ya no frecuente….

Per Laura Mir, nº 170. Es deia El Cana i el regentaba el Sr. Lazo.

Wow… quants records d’aquells anys 70.
He recordat bars que ja tenia oblidats… Falten alguns… però es increible el recull de locals que hi han descrits…
Laura Mir jo feia la mateixa ruta…i per acabar sempre als enfants… estic segur q vàrem coincidir molts cops jjjj

Trobo a faltar el “bar de la viuda” estaba cuasi enfront de l’ascensor, bodega visitada per intel·lectuals, on et prenies un moscatell i feias xarradas amb qui fos, podies entrar en la conversa que més t’interessaba, sense conèixer a la gent… les parets, estaben pintades amb frescos del marit de la propietària, la cual era molt moralista, i una mica cascarrabias, feia contrast amb els assistents, intel·lectuals i hippies… no passaven les horas, les conversas és feian interessants, algú sen’anaba i seia qualsevol altre, que també deia la seua, també alguns grups de sobte escrivíem poesias al “alimon” força divertit…

Gràcies a tots. Quan tingui unes horetes lliures intentaré actualitzar el llista i si poseu les adreces posar-los en el mapa.

Lo que he visto yo en El Texas es casi como lo que vio el androide de Bladerunner…. entre 69 y 72, luego deje de ir porque la Pm americana entró un día y arrasaron, hasta se levaron a un amigo nuestro que apareció un mes después en Nápoles. Lo más canalla de Barcelona en esa época con La Bohemia y El bar Leo en la Barceloneta, que había un ambientazo que “ pa que”
¿Alguien recuerda un garito en Sants, los campesinos o algo así que era restaurante pero tenía la persiana hechada y entrabas si ibas con conocidos?

El American Soda Bar estaba (encara hi es, malgrat que ara esta remaquillat i adulterat el seu interior) al carrer San Pablo, tocando Ramblas. No en Conde de el Asalto, como se dice al principio. Alli, en el seu altillo, es conspiraba contra la dictadura i es bebia amb plena llibertat, abans del 78.

Eran los 70, los años del pelo largo, los conciertos, las manifestaciones, el amor, la natura, la libertad y el viento adolescente.
En la desierta paz de Formentera, “la Oreja perdida”de Ibiza o en la ciudad de Barcelona en locales como “London”, “Les Enfant’s Terribles”, “Enagua”, “Karma”, “Texas”, ”Mágic”, “Abracadabra” y tantos otros lugares donde, sonaba esta vieja balada de los Stones “Caballos salvajes…Permíteme que siga soñando.

Hola a tots.

Algú sap d’un bar al Carrer Escudillers també regentat per mariners americans just devant de los caracoles? Em sona que va es va acabar dien Frankfurt Junior i va ser d’un tiet meu que es deia Diego Sáez Oller. I vivía molt a prop.

166 costat mar.

L’angelot, semblant al llantiol al barri vell.

A plaça Rovira… El Vall i el Comulada.
A Plaça Bonanova… El Yeti.

Tenía yo 16 años en el 72.me acuerdo de que hacíamos campana en el instituto de los jesuitas de las calle Caspe yo y un compañero.primero íbamos a jugar al fútbolin y despues a comer pescadilla frita en los bares de la plaza real acompañado de un“tubo” de cerveza.!! oh qué gozada !!.

Hola,
Algú em pot dir alguna cosa del ‘Goblins’? Us sona? Sabeu on era i si era pub, disco i quin ambient? Principis dels vuitanta, crec. Gràcies.

Me sona molt però no ho recordo

Que ilusión al encontrar esta página y dar con gente q recuerde el Abracadabra que fue una pasada de lugar, si hubiera alguna foto por ahí o algún grupo de Facebook, agradecería q me lo dijeseis

Moltas gracias esun regal fantàstic una joia falta el dos curanta al carre Aribau cantaran el gauchos cuatro felicitats per aquets records a I el Barcelona de noche gracias

Muchas gracias, Lucia y Anna

Entrar en aquest blog es un viatge interestelar….. algú recorda un dibuixant de caricaturas que paraba per La Enagua ? Firmaba “Pies Negros “ i era una passada!! Y una noia xilena( Marta ) que venia roses ??

Els recorde als dos. En Pies Negros era una mena de punk abans dels punks, dibuixava molt bé, si. La Marta i les roses, clar

Gràcies PFANES, ja no em sento tant sol….en aquest extrany mon…

@Dionn, el Goblins estaba a la Plaça de Boston que està al capdemunt del carrer Ferran Valls i taberner, just on es bifurca per convertir-se tot recte en carrer Berlinés, (on hi ha l’edifici Alhambra), i a l’esquerra en carrer Herzegovina. Era un lloc especial perquè no era disco però feia l’horari com si ho fos. Era bastant petit i còmode. Al tancar el Zig Zag o el SíSíSí o altres de la zona, es podia anar al Goblins, que seguia obert.

Wow… quins records… gràcies per aquesta guia d locals d quan Barcelona era BARCELONA …