como contracultura en los años del tardofranquismo: Canarios y Ciclos
Tesis Doctoral de Guillermo Delis Gómez, Facultad de Geografía e Historia.
Universitat Complutense de Madrid
Aquest treball ha pretès ser una contribució a una línia incipient d’investigació desenvolupada des de la universitat espanyola en torn a la música popular urbana. Encara que l’estudi s’ha centrat principalment en l’anàlisi del treball discogràfic de Los Canarios, titulat Ciclos (1974), les conclusions i el nostre treball podran servir per a futurs estudis sobre la música popular, en general, i el rock progressiu a Espanya, en particular. S’han empleat tres processos metodològics principals: la lectura de les fonts que han tractat el tema del rock progressiu, el pop-rock espanyol, la contracultura a Espanya i els processos en els canvis musicals; el segon integra l’anàlisi musical, tant de les formes musicals d’expressió com de les formes paramusicals; i el tercer ha estat el treball de camp, que ha consistit principalment en una entrevista gravada en àudio i vídeo al principal creador de Ciclos (Eduardo Bautista). El primer objectiu del nostre treball ha estat contrastar la idea de “retard” del pop-rock espanyol (un desfasament que suposadament seria només superat a partir del canvi polític a finals dels anys setanta) i que ha calat en un sector de la premsa musical. A partir de mitjans de la dècada dels seixanta el pop-rock espanyol va ser assimilat a les noves modes i corrents estilístiques que s’estaven produint als Estats Units i a la resta d’Europa… Aquest treball pretén contribuir a una incipient línia d’investigació desenvolupada per les universitats espanyoles al voltant de la música urbana popular. Tot i que aquest estudi se centra principalment en l’anàlisi del disc de la banda Canarios titulat Ciclos (1974), podria servir de base per a futurs estudis sobre la música popular, en general, i el rock progressiu espanyol en particular. Es van utilitzar tres metodologies: en primer lloc, una revisió documental de fonts sobre el tema del rock progressiu, el pop-rock espanyol i la contracultura, així com els processos de canvi musical; segon, una anàlisi de les formes d’expressió musicals i paramusicals; i tercer, el treball de camp consistent en una entrevista en àudio i vídeo amb l’autor principal de Ciclos. El primer objectiu d’aquest treball va ser contrastar l’emergència del rock progressiu a Espanya amb la idea del “retard” del pop-rock espanyol, que només es veuria superat amb els canvis polítics de finals dels 70. De fet, a partir de mitjans dels 70, el pop-rock espanyol va començar a assimilar noves tendències dels EUA i de la resta d’Europa. En aquella època, Espanya vivia molts canvis socials i culturals: es va introduir el rock psicodèlic i la ideologia contracultural del moviment hippy, així com els canvis musicals i socials en la música pop-rock. Sense ells, no seria possible entendre el rock progressiu espanyol en la dècada següent…
