Revista CAU nº 11 i la Música Progressiva

Revista CAU 11 (1972): un número clau dedicat a la música progressiva

La revista CAU (Construcción, Arquitectura, Urbanismo) va aparèixer l’any 1970 com una publicació tècnica d’arquitectura i urbanisme, editada pel Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya i Balears fins al 1981. Fundada per Enric Satué —també responsable del disseny gràfic— juntament amb Francesc Serrahima, Jordi Sabartés, Manuel Vázquez Montalbán, Jesús Marcos Alonso i Fabrici Caivano, la revista adoptava una línia crítica amb les polítiques oficials del moment i abordava també disciplines com el disseny industrial i gràfic.

L’exemplar Nº 11 de la revista CAU (publicat entre gener i febrer de 1972) es va dedicar gairebé íntegrament a la música. Amb un enfocament quasi monogràfic, pretenia ordenar el fenomen emergent de la Música Progressiva, un terme ampli que fusionava psicodèlia, jazz-rock i experimentació a les escenes catalana i estatal.

Eduardo Chamorro, definia així el concepte música progressiva:

“Un fenómeno complejo, confuso laberíntico, los elementos hipotéticamente definitorios.”

“A grandes rasgos podríamos decir que la música progresiva se caracteriza por un predominio neto del ritmo sobre la armonía y la línea melódica. Esta, la mayoría de las veces, transcurre subterránea, aflorando súbitamente can el lomo erizado de picas y lanzando chorros de vapor.” “La armonía se clarifica a niveles muy superiores de una percepción… …El ritmo restalla enérgico y sorpresivo. Los sonidos, de un colorido vítreo, ocupan autónomamente planos musicales que integran un espacio en el que las conexiones son susceptibles de establecerse de la forma más aleatoria o subjetiva, tanto por parte del interprele como por parte del auditor (situación normal o psicodélica)”

Eduardo Chamorro, revista Cau, Nº 11, pàg. 59.

Índex de la revista CAU 11 (dossier música progressiva)

• Articles d’Anàlisi i Definició:
  • “De como existió una vez un casi vano intento de saber que era la música preogresiva”(p. 57).
  • “La Musica Preogresiva: un fenómeno complejo, confuso, laberíntico”per  Chamorro (p. 58).
  • “La Musica Preogresiva: Prehistoria”i “¿Que es la música progressiva?” per  Batiste (p. 62 i 65).
• Grups i Antologia:
  • Antologia: Introducción y cronologia(p. 68).
  • Anàlisi i estudis de grups com Música Dispersa (inclòs a Grups diversos, p. 68-73), Pan y Regaliz, Toti Soler a Om i Tapiman.
  • Focus dedicat a figures clau com Pau Riba(p. 73) i Jaume Sisa.
  • Aproximació a Grups diversos II amb Smash i el concepte de “La Estética de lo Borde” per  Diaz Velazquez (p. 80).
• Context Industrial:
  • “La industria del disco en España”per  Albert Batiste.

L’exemplar CAU 11 constitueix una font fonamental per entendre el context cultural i les trobades de joves als salons Price o Iris durant la Barcelona de 1971 i 1972.

A la web CATEB estan totes les revistes CAU digitalitzades.

El 1971, el disc Música Progressiva a Catalunya Nº1 de Concentric i Als 4 Vents va publicar una bona selecció dels músics “progressius”, anticipant molts dels temes que després es van tractar en aquest número de CAU.

Visita AndalucíaCat, l’actual bloc d’Albert Batiste Triadó