Revista CAU 11 i la Música Progressiva

Llegeix la Revista CAU 11 (1972): el monogràfic sobre música progressiva

A continuació, podeu fullejar l’edició completa de la Revista CAU 11 a través d’aquest visor digital, recuperant així l’experiència original de la seva maquetació i els seus continguts històrics.

La Revista CAU 11, publicada originalment el 1972, constitueix un document excepcional que avui recuperem íntegrament en format digital. Aquest número de la revista Construcción, Arquitectura, Urbanismo va trencar els motlles de la premsa professional per endinsar-se en l’escena de la música progressiva a Catalunya i l’Estat, oferint una anàlisi rigorosa i coetània d’un moviment que tot just bategava.

L’exemplar Nº 11 de la revista CAU (publicat entre gener i febrer de 1972) es va dedicar gairebé íntegrament a la música. Amb un enfocament quasi monogràfic, pretenia ordenar el fenomen emergent de la Música Progressiva, un terme ampli que fusionava psicodèlia, jazz-rock i experimentació a les escenes catalana i estatal.

L’aparició de la Revista CAU 11 no va ser un fet aïllat, sinó el reflex d’una voluntat de modernització estètica i intel·lectual. En un moment on la censura encara vigilava estretament les publicacions, que el Col·legi d’Aparelladors servís de paraigua per a un monogràfic sobre música progressiva és, per si mateix, un acte de resistència cultural. El disseny d’Enric Satué en aquest número no és només ornamental; la disposició dels textos d’Albert Batiste o Eduardo Chamorro buscava una ruptura visual amb el passat, paral·lela a la ruptura sonora que proposaven grups com Música Dispersa o Smash.

Poder oferir avui aquest visor digital (el flipflop de la revista) permet a l’investigador i a l’aficionat retrobar-se no només amb la lletra, sinó amb l’objecte. La publicitat de l’època, les tipografies i la qualitat de les reproduccions fotogràfiques ens transporten a la Barcelona de 1972 d’una manera que un simple text transcrit no podria fer mai. Recuperar la Revista CAU 11 és, en essència, recuperar el pols d’una generació que intentava definir la seva pròpia modernitat des de l’experimentació i el rigor.

Eduardo Chamorro, definia així el concepte música progressiva:

“Un fenómeno complejo, confuso laberíntico, los elementos hipotéticamente definitorios.”

“A grandes rasgos podríamos decir que la música progresiva se caracteriza por un predominio neto del ritmo sobre la armonía y la línea melódica. Esta, la mayoría de las veces, transcurre subterránea, aflorando súbitamente can el lomo erizado de picas y lanzando chorros de vapor.” “La armonía se clarifica a niveles muy superiores de una percepción… …El ritmo restalla enérgico y sorpresivo. Los sonidos, de un colorido vítreo, ocupan autónomamente planos musicales que integran un espacio en el que las conexiones son susceptibles de establecerse de la forma más aleatoria o subjetiva, tanto por parte del interprele como por parte del auditor (situación normal o psicodélica)”

Eduardo Chamorro, revista Cau, Nº 11, pàg. 59.

Índex de la revista CAU 11 (dossier música progressiva)

• Articles d’Anàlisi i Definició:
  • “De como existió una vez un casi vano intento de saber que era la música preogresiva”(p. 57).
  • “La Musica Preogresiva: un fenómeno complejo, confuso, laberíntico”per  Chamorro (p. 58).
  • “La Musica Preogresiva: Prehistoria”i “¿Que es la música progressiva?” per  Batiste (p. 62 i 65).
• Grups i Antologia:
  • Antologia: Introducción y cronologia(p. 68).
  • Anàlisi i estudis de grups com Música Dispersa (inclòs a Grups diversos, p. 68-73), Pan y Regaliz, Toti Soler a Om i Tapiman.
  • Focus dedicat a figures clau com Pau Riba(p. 73) i Jaume Sisa.
  • Aproximació a Grups diversos II amb Smash i el concepte de “La Estética de lo Borde” per  Diaz Velazquez (p. 80).
• Context Industrial:
  • “La industria del disco en España”per  Albert Batiste.

L’exemplar CAU 11 constitueix una font fonamental per entendre el context cultural i les trobades de joves als salons Price o Iris durant la Barcelona de 1971 i 1972.

A la web CATEB estan totes les revistes CAU digitalitzades.

En aquest vídeo podeu escoltar la selecció de música progressiva. El 1971, el disc Música Progressiva a Catalunya Nº1 de Concentric i Als 4 Vents va publicar una bona selecció dels músics “progressius”.

Visita AndalucíaCat, l’actual bloc d’Albert Batiste Triadó