viernes, febrero 14, 2025

Llibres, contracultura i drogues entre 1970 i 1980

IniciLiteraturaLlibres, contracultura i drogues entre 1970 i 1980

Entre 1970 i 1980, nombrosos llibres van explorar la relació entre contracultura i drogues, amb portades que transmetien l’esperit transgressor del moment. Autors com William Burroughs, Aldous Huxley o Tom_Wolfe van plasmar experiències i reflexions que van influir en generacions de lectors. Aquests llibres van ser més que simples publicacions; van esdevenir referents culturals, generant debat i obrint nous camins en la percepció de la consciència, la política i la llibertat individual.

Publica La Web Sense Nom una selecció de llibres realitzada per Juan Carlos Usó

Categories Articles
Últimes Notícies

15 COMENTARIS

  1. Boníssim aquest recull, alguns ja els recordo, altres no, el que no recordava o desconeixia era que Star funciones com editora de llibres Star Books i hagués publicat tants títols, encara es poden trobar? han fet reedicions?
    Per cert Juan Carlos, recomanaries algun d’aquests títols al 2010?

  2. A mi també m’agrada la tria, amb què el Juan Carlos Usó torna a demostrar els seus coneixements sobre l’època. però amb dues reserves: una, que hi ha algun llibre que, sense que l’hagi llegit, té pinta de ser més carca i moralista que no pas contracultural (el de Martín Vigil, per exemple, però n’hi ha més); l’altra, que està molt bé que el Juan Carlos faci sortir els llibres de Star Books, importants al seu moment, però que n’hi ha alguns que no tenen res a veure amb les drogues i amb prou feines amb la contracultura: penso en els de Voltaire, Jack London, Thoreau i Alfred Jarry, clàssics reivindicats als setanta però situats en òrbites molt diferents (i el de Harlan Ellison, que vaig comprar d’ocasió no fa gaire, és de contes de ciència-ficció). Insisteixo que la tria en conjunt m’agrada però que potser caldria diferenciar els diferents àmbits que comprèn. És una suggerència.

  3. Hola quilpil,

    M’alegre que t’agrade aquest recull de llibres “setenteros”. Efectivament, l’empresa Producciones Editoriales, a més a més de la coneguda revista-còmic “Star”, va treure un bon grapat de llibres –al menys fins al 1982– al meu entendre fonamentals per a la conformació de la ideologia del rollo alternatiu: la col•lecció Star Books. Molts encara podràs trobar-los a llibreries de vell i fires de llibres d’ocasió. També a través d’I-net, per ex. en http://www.iberlibro.com
    De tots els llibres recollits, crec que els únics que s’han reeditat varies vegades son: “Yonqui” (Júcar, Bruguera i Anagrama, primer en la col•lecció Contraseñas i després en Compactos), “Gaseosa de ácido eléctrico” o “Poche de ácido lisérgico” (Júcar i Anagrama), “Filosofías del underground” (Anagrama), “Miedo y asco en Las Vegas” (Anagrama) i “Las puertas de la percepción” (Edhasa). Supose que tots aquests podràs trobar-los sense gaires dificultats.
    Lo de les recomanacions ja és un assumpte més delicat, perquè encara que els clubs de lectura i altres iniciatives col•lectives están de moda jo crec que la lectura és un plaer bàsicament personal i intransferible. Molts s’han quedat una mica desfasats i altres han estat superats per llibres posteriors (per ex. si vols llegar una biografia d’en Timothy Leary més val que llegexis “Flashbacks” (Bcn, Alpha Decay, 2004) que no pas “Confesiones de un adicto a la esperanza”, de Star Books), per no parlar de la qualitat de les traduccions, moltes de les quals eren bastant deficients. No obstant, hi ha “classics” molt recomanables: Voltaire, Thoreau, London, Farrère (mal escrit a la coberta de “Humo de opio”), De Quincey, Jarry, Huxley, Kerouac, Ginsberg, Burroughs etc. També conserve bon record de “El Club del Haschisch” i “El libro de la yerba”. “Miedo y asco en Las Vegas” és un llibre que he rellegit en més d’una ocasió, però tens la peli i si vols una altra lectura de Hunter S. Thompson tens “La gran caza del tiburón” (Anagrama). Els llibres de Maffi, Racionero, Roszak, etc. també poden ser molt recomanables per a la gent més jove que puga estar interessada en fer una aproximació teórica als 70. No sé, hi ha molt on triar.

  4. Hola Josep Maria,

    Estic totalment d’acord amb la primera reserva que fas. Efectivament, la novel•la de Martín Vigil no és l’únic llibre carca i moralista que podem veure al recull. “Pregúntale a Alicia” seria un altre bon exemple i fins i tot “Hijos de Torremolinos” és més que res un bestseller… També tens tota la raó en la segona apreciació que fas, a més a més molt ben matitzada. De fet, quan li vaig enviar a Canti totes les cobertes de la col•lecció “Star Books” sense dintincions vaig pensar que tenia una doble vinculació amb lwsn: la seua relació amb el rollo i el fet que es va editar a Barcelona. En realitat el pack d’imatges no és una TRIA, propiament dita, sinó un RECULL de llibres –si em permets la distinció– amb l’únic denominador comú que van estar publicats als 70 i d’alguna manera –directa o molt indirectament– tenien relació –positiva o negativa– amb la contracultura. La “sobreabundancia” de llibres sobre drogues només te a veure amb el fet de que amb la investigació del tema durant anys he anat acumulant un arxiu d’imatges bastant voluminós. No vaig fer cap tria, en un “arrebato” li vaig enviar a Canti TOTES les imatges de llibres dels 70 que tinc magatzemades a l’ordinador. Tal vegada hagués segut convenient fer aquesta aclaració des del principi. Mea culpa. En qualsevol cas, està feta.

  5. @quil pil,

    A banda de “Yonqui”, “Gaseosa de ácido eléctrico” (o “Poche de ácido lisérgico”), “Filosofías del underground”, “Miedo y asco en Las Vegas” i “Las puertas de la percepción”, hi han altres títols que han seguit reeditant-se.
    “En el camino / On the Road”, de Kerouac, es va editar per Bruguera entre 1981 i 1983; per Círculo de Lectores en 1988 i per Anagrama des de 1986 (crec que la darrera ed. és la 27ª, de 2009). A més a més, l’any passat l’ed. Anagrama va publicar: “En la carretera. El rollo mecanografiado original”. Des de 1989 també es pot trobar en català dintre del fons d’Edicions 62: “A la carretera”.
    “Aullido / Howl”, de Ginsberg, ha estat reeditat per Visor (1981, 1993 i 1997) i per Anagrama (2006).
    “Walden”, de Thoreau, s’ha reeditat per Parsifal (1989 i 1997), Los Libros de la Frontera (2002) i Cátedra (2005). També es pots trobar en català, “Walden o la vida als boscos”, publicat per Símbol Editors (2005)…

  6. Moltes gràcies per la resposta, Joan Carles. Falta un llibre de Star Books a la sèrie, una novel·la molt pintoresca de Nick Cohn que es deia “Rey muerte”; i això m’ha portat a pensar en un altre llibre del mateix autor, més recomanable i molt divertit, que es deia “Awopbopaloobop alopbamboom. Una historia de la música pop”, que va publicar la desapareguda editorial Nostromo, de Madrid, el 1973. Això em porta a sugger-li una idea al Canti: una possible tria de llibres sobre rock editats els setanta. N’hi hauria uns quants de la col·lecció Los Juglares, de l’editorial Júcar (el del Jesús Ordovás sobre el Bob Dylan), el “Lennon recuerda” o un que es deia “Conversaciones con el rock”, però també podria haver-hi tota la col·lecció Rock Comix, on dibuixaven els del Rrollo, o l’àlbum Mosik, de Star.

  7. @Josep Maria
    Sobre la col•lecció Star Books, no sols falta el llibre que tu dius sinó al menys sis més, però es van publicar tots entre 1980 i 1982 (per aixó no els hi vaig enviar a Canti): “Gasolina y otros poemas”, de Gregory Corso; “El libro de los mártires”, de Michael Moorcock; “Anne Lee salvará tu alma”, de Henriette Jelinek; “Memorias de un pornógrafo tímido”, de Kenneth Patchen; l’esmentat “Rey Muerte”, de Nick Cohn; “Cocaína”, de Pitigrilli i “Basketball Diary”, de Jim Carroll.
    Vaig llegar “Awopbopaloobop alopbamboom. Una historia de la música pop” fa molts anys i efectivament el recordé con una lectura molt divertida –no deja títere con cabeza– i recomanable. Encara que deu de ser un llibre difícil de trobar…
    Sobre la teua proposta. Em sembla de PM. A veure qué li pareix a Canti. Fa poc vaig escanejar 30 portades de llibres de la col•lecció Los Juglares (ja saps, Zappa, Dylan, Clapton, Elvis, The Who, Lennon, Bowie, Clapton…) per a Laia Manresa i Sergi Dies… Ara be els exemplars que tinc a ma son tots dels 80… L’únic datat als 70, concretament a 1975, és “Gay Rock”, de Eduardo Haro Ibars. De periòdiccs i revistes de l’època també tinc un bon grapat. Estaré encantat de compartir els materials que he anat recopilant amb lwsn. De fe és el que estic fent des de fa un temps… i amb molt de gust.

  8. Per cert, ara que parleu d’escrits sobre rock dels anys setanta, ¿algú sap d’alguna biblioteca que allotji números de la revista Disco-Express? Em sembla que va publicar-ne més de cinc-cents, i això vol dir muntanyes d’informació i articles sobre música de l’època que mai he vist reeditats enlloc, ni els del Job (Jesús Ordovás) sobre la “movida madrileña”.

    El mateix amb la revista Sal Común, que tenia una secció de música força interessant pel seu moment, i on hi sortien bandes pioneres de la new-wave a Catalunya. ¿En alguna biblioteca es poden consultar exemplars? ¿Existeixen col·leccions senceres d’aquestes dues revistes?

  9. @ Joan Carles
    Bueno, bueno, ja veig que ets un pou sense fons. Moltes gràcies.
    @ Santi de Terrassa
    Per la revista Sal Común, el seu creador va ser Marçal Moliné, que encara piula o sigui pots posar-te en contacte amb ell, pots trobar algun blog seu a internet com a publicista.

  10. Parlant amb el Joan Carles Usó vam coincidir en afegir un nou llibre al recull.
    Es tracta de El Supermercado Espiritual, de Robert Greenfield, editat per Anagrama el 1979.

    Copio aquí la ressenya de la contraportada:

    En los años setenta aparece en Norteamérica un nuevo
    fenómeno de masas: la gente empieza a volcarse en la religión.
    Después de la década anterior, la época de la contestación
    política, el «flower power» y la psicodelia, miles de jóvenes
    (arrastrando con ellos a la clase media, las amas de casa, los
    ejecutivos) viajan hacia el interior de si mismos en busca de la
    «paz», el «nirvana», los «estadios superiores de la conciencia». . .
    florecen las sectas budistas, los gurús hindúes, el interés por
    el yoga, la meditación trascendental…
    Robert Greenfield, uno de los más acreditados representantes
    del llamado Nuevo Periodismo, se mete de lleno en el circuito
    espiritual y nos muestra a los grupos y comunidades más
    influyentes: el Gurú Maharaj-ji, Stephen Gaskin y su familia
    de la Granja, Sri Chinmoy, Trungpa Rinpoche, Ram Dass, la
    Ananda Foundation en las Sierras, la Lama Foundation en
    Nuevo México, etc.
    El supermercado espiritual, fruto de este viaje, es un apasionante
    documento: «No leerlo es no estar informado sobre lo que
    ahora está sucediendo en todo el país» (Robert M. Pirsig, autor
    de Zen and the Art of Motorcycle Ma/ntenance).
    El primer libro de Greenfield, Viajando con los Rolling Stones, se
    ha publicado también en esta colección:
    «Mucho más apasionante que una novela… Un documento
    importante para conocer la realidad norteamericana de estos
    últimos años y, sobre todo, la realidad del mundo juvenil»
    (Francisco Umbral, La Vanguardia}.
    «Ahí está el material para la epopeya rock que algunos andaban
    buscando» (J. L Giménez-Frontín, Tele/Exprés}.
    «Una historia estremecedora: la de un grupo de suicidas que se
    mata a horas fijas, y el encantador público que acude al
    espectáculo» (Félix de Azúa, Diario de Barcelona}.

  11. D’un dels mes grans traficants de maria del mon dels anys 70 encara podeu trobar el llibre de Howard Marks, Mr Nice editat per cañamo ediciones l’any 2001, una autobiografia trepidant d’aquest paio nascut a Gal·les al 1943 que durant la dècada dels vuitanta tenia quaranta-tres pseudònims, vuitanta-nou línees de telèfon i era propietari de vint-i-cinc empreses mercantils per tot el món. En el punt àlgid de la seva carrera arribava a passar de contraband carregaments de fins a trenta tones de marihuana i mantenia contactes amb grups tan diverses com la CIA, la IRA, la màfia i els serveis secrets britànics MI6. Després d’una operació global per part de l’Administració de Control de Drogues dels EUA (DEA), Marks va ser detingut a Espanya i extraditat als EUA, on va ser condemnat a 25 anys a una presó de màxima seguretat. Llicenciat a la Universitat d’Oxford, Marks acaparava el10% del negoci del haixix durant el 1970 i 1987. Va sortir en llibertat al 1995 després de complir 7 anys de condemna.
    també hi ha una peli que em sembla que encara no s’ha vist pel nostre pais, podeu veure el trailer
    http://www.youtube.com/watch?v=vk_jsXRb17U&feature=player_embedded
    Sergi

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles