– Últims 60 i primers 70
Aquest llistat de llibres és el resultat d’una pregunta feta a una trentena d’amics i coneguts a principis del 2010: Quins llibres recordes haver llegit durant el període que va des de finals dels 60 fins a mitjans dels 70?
El resultat no tindrà un valor estadístic doncs la pregunta es va fer en un cercle d’amistats que tenen en comú haver nascut pels vols dels anys 50 i no te perquè ser més que representativa del record de les persones del meu entorn més immediat. Així i tot, penso que el resultat és prou representatiu de les lectures d’una generació. No trobareu tots els llibres que varem llegir ni tampoc els més venuts, però hi ha els que recordem especialment perquè per una o altra cosa ens vam impactar o desvetllar pensament i inquietuds. Agraït a tots els amics que van respondre la pregunta i a Anna Pagès que els va trobar tots en pdf a internet. Actualment, però, no adjuntem enllaços de descàrrega perquè qualsevol persona mitjanament destre els pot trobar i els enllaços s’haurien de modificar cada dos per tres. Quasi tots aquests llibres estan actualment alliberats de drets d’autor. Les introduccions als autors van ser extretes de la web «quedelibros» i puntualment vaig preferit les introduccions de Wikipedia.
Van ser i continuaran sent oportuns els vostres comentaris
Aquest article ha estat revisat el desembre del 2024.
Canti Casanovas
Antonin Artaud (Antoine Marie Joseph Artaud) (França, 1896-1948)
Poeta, dramaturg i actor francès, les teories del qual i treballs van influir en el desenvolupament del teatre experimental. en què va produir diverses obres, incloent una seva The Cenci (1935), una il·lustració del seu concepte de Teatre de la Crueltat…
Para terminar con el juicio de dios
Heliogábalo
Van Gogh, el suicidado de la sociedad
Pearl S. Buck (EUA, 1892-1973)
Va ser una escriptora nord-americana. Va passar la meitat de la seva vida a la Xina, on la van portar els seus pares missioners amb tres mesos i on va viure uns quaranta anys. És coneguda pel cognom d’un dels seus marits ja que el seu cognom de soltera era Sydenstricker… S. Buck (EUA, 1892 -1973)
Viento Del Este Viento Del Oeste

Charles Bukowski ( Alemanya, 1920)
Va néixer a la ciutat d’Andernach, a Alemanya, un 16 d’agost del 1920. Fill d’Henry Bukowski, militar nord-americà, i de Katherine Fett, una dona d’origen alemany. Va tenir una sèrie de problemes a l’adolescència, ja que va ser un alemany de pare nord-americà en plena efervescència nazi a Europa, per la qual cosa el 1922 la família es va traslladar a Los Angeles, Estats Units. De jove va tenir una estranya erupció cutània per tot el cos que li va deixar marques per a tota la vida, però no obstant, la marca que va portar a dins va ser més forta: va viure una terrible infància, sent un nen copejat pel seu pare. Tot això, juntament amb la creixent depressió econòmica de 1929, el van portar a relacionar-se de per vida a l’alcohol….
Mujeres

Anthony Burgess, (John Anthony Burgess) (1917- 1993)
Va ser un autèntic escriptor, en el sentit més balzacià de la paraula. El seu treball va sobrepassar la seva obra: infinitat d’articles, sobre literatura, però també sobre cinema, música, cuina, política, cultura popular, etc., publicats arreu del món una gran quantitat de diaris i revistes, un nombre ambiciós de ressenyes i prefacis, diversos guions per a cinema i TV, bitàcoles de viatges, adaptacions de llibrets per a òperes i operetes, manuals i llibres de difusió acadèmica, radioteatres, literatura per a nens, respectables traduccions, incloent les de Joyce a l’anglès, poemes, drames i narracions en vers, més de tres desenes de novel·les i una autobiografia de dos grossos volums regalen i amaguen la seva signatura…
La Naranja mecánica

William S. Burroughs (EUA, 1914-1997)
William Seward Burroughs escriptor nord-americà i artista experimental. Va néixer a Saint Louis (Missouri), i va acabar els seus estudis a la Universitat de Harvard el 1936. Durant un breu període va estudiar medicina a Viena i antropologia de nou a Harvard. Burroughs va exercir diversos oficis i va passar un temps a l’Exèrcit abans d’establir-se a Nova York, el 1943. El 1944 va conèixer Allen Ginsberg i Jack Kerouac, amb els quals va fundar la Beat generation. A NY va conèixer Joan Vollmer Adams, amb qui va contreure matrimoni civil. Les amistats de Burroughs, les seves addiccions i la mort accidental de la seva dona el 1951 van configurar els primers escrits literaris…
Cartas Del Yage
El Almuerzo Desnudo
Yonkie
Guillermo Cabrera Infante (Cuba, 1929)
Era el fill gran del periodista Guillermo Cabrera i de Zoila Infante, militants comunistes. El 1941 es va traslladar amb la seva família a l’Havana. Més tard, va iniciar els estudis de medicina, que va deixar per començar a estudiar periodisme el 1950. Tanmateix, ja començava a descobrir que les seves aficions, la literatura i el cinema, serien les passions a què es dedicaria tota la vida…
Tres Tristes Tigres
Alejo Carpentier, (Cuba, 1904-1980)
Va cursar part dels seus estudis inicials a la seva ciutat natal, i amb dotze anys, es va traslladar a París on va assistir al liceu de Jeanson de Sailly, i es va iniciar als estudis musicals amb la seva mare, desenvolupant una intensa vocació musical. En tornar al seu país, va iniciar els estudis d’arquitectura, ja que el pare era arquitecte, però no finalitzaria la carrera….
El siglo de las luces
Carlos Castañeda
Castañeda va ser un personatge que va cultivar el misteri i el suspens durant tota la seva vida, i per no saber-se no es coneix exactament ni la data ni el lloc on va néixer (Perú, Brasil, 1925, 1935?…). Hi ha dues versions contradictòries sobre el seu naixement: Segons ell mateix, va néixer el 25 de desembre de 1935 a Sao Paulo (Brasil), fill d’un professor de literatura, i nebot d’Osvaldo Aranha, que va ser president de l’Assemblea General de l’ONU i ambaixador als Estats Units. Va estudiar a Buenos Aires. Als 15 anys se’n va anar a viure a Los Angeles, es va graduar a Hollywood, i va estudiar escultura a Milà. Segons els registres d’immigració nord-americans, va néixer al Perú el 1925, fill de l’amo d’una joieria. Va créixer a la ciutat andina de Cajamarca, fent els seus estudis a Lima…
Las Enseñanzas de Don Juan
Julio Cortazar (Jules Florencio Cortázar) (1914 Brussel·les – 1984 París)
Escriptor argentí que va ser un renovador del gènere narratiu, especialment del conte breu, tant en l’estructura com en l’ús del llenguatge. es va nacionalitzar francès, com a protesta davant la presa del poder de les diferents juntes militars a Argentina, és un autor argentí plenament integrat en la literatura hispanoamericana…
Rayuela
El libro de Manuel (molt llegit per contenir un capítol particularment eròtic)
Sigmund Freud (1856 Imperi austríac, 1939,Londres)
Investigador incansable, el seu interès científic inicial es va centrar en el camp de la neurologia, derivant progressivament les seves investigacions cap al vessant psicològic de les afeccions mentals, del qual adonaria en la seva pràctica privada. Gràcies a Jean Martin Charcot va comprendre les increïbles possibilitats que la hipnosi oferia per al tractament de la histèria i en col·laboració amb Joseph Breuer va desenvolupar el mètode catàrtic. De mica en mica, encara que va mantenir en la seva teràpia diversos aspectes d’aquesta tècnica, va reemplaçar la suggestió hipnòtica per l’associació lliure i l’anàlisi dels somnis en la recerca de la rememoració dels traumes psicògens productors de símptomes. Tot això es va convertir en el punt de partida de la psicoanàlisi a què es va dedicar ininterrompudament la resta de la seva vida.
La interpretación de los sueños
Totem y tabú
Erich Fromm (Alemania, 1900-1980)
Psicoanalista germà nord-americà, cèlebre per aplicar la teoria psicoanalítica a problemes socials i culturals. Nascut a Frankfurt del Main, es va educar a les universitats de Heidelberg i de Munic ia l’Institut Psicoanalític de Berlín, i va emigrar als Estats Units el 1934, país la nacionalitat del qual adoptaria posteriorment. Un dels líders i principals exponents del moviment psicoanalític del nostre segle, segons el seu punt de vista, els tipus específics de personalitat tenen a veure amb pautes socioeconòmiques concretes. Això significava trencar amb les teories biologicistes de la personalitat per considerar els éssers humans més aviat com a fruits de la seva cultura…
El arte de amar
El Miedo A La Libertad
Gabriel Garcia Marquez (Colòmbia, 1927)
És considerat un dels autors més significatius del segle xx. Va obtenir el Premi Nobel de Literatura el 1982, segons la laudatòria de l’Acadèmia Sueca «per les seves novel·les i històries curtes, en què la fantasia i la realitat es combinen en un tranquil món d’imaginació rica, reflectint la vida i els conflictes d’un continent».[4] La seva novel·la més reconeguda internacionalment és Cent anys de solitud, publicada el 1967. Cien años de soledad
Jean Genet, (Francia, 1910- Marroc, 1986)
Novel·lista, poeta i dramaturg francès, les obres del qual, prenent com a referència tant els aspectes pintorescos com grotescs de l’existència humana, expressen una profunda rebel·lió contra la societat i les seves convencions…
Nuestra Señora de las Flores
Khalil Gibran (Líban 1883 – 1931)
Va ser un poeta, pintor, novel·lista i assagista libanès nascut a Becharré, Líban, el 6 de gener de 1883 i mort el el 10 d’abril de 1931 a Nova York.
El profeta
Allen Ginsberg, (Irwin Allen Ginsberg) (EUA 1926 – 1997)
Va ser un poeta beat nord-americà nascut a Paterson, New Jersey.
Enllaç entre el moviment beat dels anys cinquanta i els hippies dels anys seixanta, va compartir amistat amb, entre d’altres, Jack Kerouac, Neal Cassady, William S. Burroughs, Patti Smith, Gregory Corso, Herbert Huncke, Rod McKuen i Bob Dylan…
Aullidos
Herman Hesse: (1877-1962)
Novel·lista i poeta alemany, nacionalitzat suís, que per les seves idees irracionalistes i místiques va anticipar en molts aspectes les avantguardes europees. A la seva mort, es va convertir en una figura de culte al món occidental.
Sidharta
El Lobo estepario
Bajo la rueda
Demian
Viaje al Oriente
Aldous Huxley (1894 – 1963)
Novel·lista, assagista, crític i poeta anglès, Va néixer a Godalming, Surrey, i va estudiar a les universitats d’Eton i d’Oxford. Va treballar en diversos diaris i va publicar quatre llibres de poesia abans de l’aparició de la seva primera novel·la, Els escàndols de Crome (1921). Les novel·les Heno antiguo (1923) i Contrapunto (1928), que il·lustren el clima nihilista de la dècada de 1920, i Un mundo feliz (1932), una visió deshumanitzada i utòpica del futur, el van fer famós…
La Isla
Las Puertas de la percepción
Los Demonions de Loudun
Jack Kerouac (1922 – 1969)
Escriptor nord-americà que va ser el primer a emprar el terme Beat Generation per referir-se al grup d’escriptors nord-americans dels anys cinquanta, entre els quals ell mateix figurava, que mostraven el seu rebuig al corrent social majoritari a través de la seva literatura aliena a tot convencionalisme i el seu estil de vida alternatiu. Kerouac va néixer a Lowell (Massachusetts). La seva novel·la més famosa i en gran part autobiogràfica, En el camino (1957), és un relat espontani sobre una gent que fonamentalment viatge molt pels Estats Units amb desplaçaments ràpids, vivint aquesta experiència com a fi en si mateixa i enmig de l’alcohol, el sexe, les amfetamines i el jazz…
Los vagabundos del Dharma L’edició catalana potava per títol Els Pótols Místics.
En el camino
Ken Kesey ( 1935 – 2001)
Va ser un escriptor nord-americà. Va passar gran part de la seva joventut a Springfield, Oregon. Va deixar els estudis per fugar-se amb la seva xicota, Faye Haxby, i van tenir tres fills. Més tard va tenir una filla amb una companya de les comunes hippies, Carolyn Adams. Va estudiar periodisme a la universitat d’Oregon. Va aconseguir la notorietat amb la seva primera novel·la, One Flew Over the Cucko Nest basada en bona mesura en les seves vivències com a voluntari (cobaia humana) en els experiments amb drogues psicotròpiques del Govern nord-americà. Kesey va conèixer així la LSD.
Alguien voló sobre el nido del cuco
Lao Tse (570 a. C.- 490 a. C.)
Lao Tse va ser un savi llegendari de l’antiguitat Xinesa que va fundar el taoisme, una filosofia de vida. Es creu que va néixer cap a l’any 600 abans de La nostra Era al llogaret de Kiu-Yen, al regne de Tchu.
Tao te king
Tuesday Lobsang Rampa
Va ser l’indiscutible introductor del budisme tibetà davant del gran públic d’Occident, un nom mític entre els pioners de la “invasió” espiritual oriental que avui vivim. Suposadament era un Lama tibetà que es va fer famós mundialment el 1956 quan va publicar:
El Tercer Ojo
H. P. Lovecraft (1890 – 1937)
Escriptor nord-americà. Howard Phillips Lovecraft va néixer el 20 d’agost de 1890 a Providence (Rhode Island). El seu pare, Winfield Scott, va morir quan ell tenia 8 anys i la seva mare, Sarah Susan, va descarregar sobre Howard tot el ressentiment que sentia cap al seu marit…
Los MItos de Cthulhu
En las montanas de la locura
Thomas Mann (1875-1955)
Va néixer a Lübecken, al si d’una família de comerciants. Quan el seu pare va morir, la família es troba a Munic. Va treballar com a venedor d’assegurances. Va pertànyer al comitè de direcció de la revista satírica Simplicissimus, abans de dedicar-se a l’escriptura com a professió.
La montaña mágica
Los Diez Mandamientos
Henry Miller (1891 – 1980 )
Escriptor nord-americà, les obres vitalistes, anarcoides i eròtiques del qual van desencadenar grans polèmiques i censures, però que alhora van servir perquè, a partir d’ell, el sexe es tractés en literatura amb normalitat. Va néixer a Nova York el 26 de desembre de 1891.
Trópico de Cáncer
Trópico de Capricornio
Friedrich Nietzsche (1844 – 1900)
Filòsof alemany. Va néixer a Röckenel 1844, fill d’un pastor evangèlic, que va morir cinc anys més tard, cosa que va fer que Nietzsche creixés en un ambient completament femení, dominat pel pietisme protestant. Nietzsche va estudiar primer a l’internat de l’Escola de Pforta, on va rebre els primers coneixements sobre l’antiguitat clàssica, que esdevindria un referent bàsic del seu pensament posterior.
Asi habló Zaratustra
El anticristo
Más allá del bien y del mal
George Orwell (1903-1950)
Escriptor britànic. Seudònim d’Eric Arthur Blair, escriptor britànic políticament compromès que va oferir un retrat brillant i apassionat de la seva vida i la seva època. Orwell va néixer a Motihari, Índia, i va estudiar a l’Eton College d’Anglaterra gràcies a una beca.
1984
Rebelión en la granja
Louis Pauwels (1920 -1997) i Jacques Bergier (1912-1978)
Louis Pauwels va ser mestre a Athis-Mons des de 1939 a 1945 (va estudiar llicenciatura en lletres, que va interrompre al començament de la Segona Guerra Mundial. Louis Pauwels va escriure en moltes revistes literàries mensuals franceses el 1946 (incloent Esprit i Variété) fins a la dècada de 1950 . Va participar en la fundació de Travail et Culture (Treball i Cultura) el 1946 (destinats a difondre la cultura a les masses, i de la qual ell era el secretari) El 1948, es va unir als grups de treball de GI Gurdjieff durant quinze mesos, fins que es va convertir en editor en cap de Combat el 1949 i editor del diari Paris-Presse. [Llibres de butxaca]), el mensual de la dona Marie Claire, i la revista Artes y Cultura el 1952…
Jacques Bergier 8 d’agost de 1912 Odessa, Imperi rus, 23 de novembre de 1978 a París, França, va ser un enginyer químic, alquimista, espia, periodista i escriptor francès. És autor d’obres com El retorn dels bruixots, Guerra Secreta sota els Oceans, Extraterrestres a la Història, El planeta de les possibilitats impossibles (al costat de Louis Pauwels), L’Homme eternel (edicions Gallimard, França) o La Guerra Secreta del Petroli entre moltes altres.
El retorno de los brujos
Theodore Roszak (1933)
Theodore Roszak és un professor emèrit d’Història, nascut a Chicago (Illinois) el 1933. Va completar el seu doctorat en Filosofia a Princeton (1958). El 1969 va publicar un llibre revelador basat en les seves reflexions sobre la societat tecnocràtica i la seva oposició juvenil. El naixement d’una contracultura (en castellà, Editorial Kairós) (The Making of a Counter Culture). El 1972 va analitzar la política i la transcendència a la societat postindustrial a Where The Wasteland Ends. El 1975 va donar a conèixer Unfinished Animal, estudi sobre l’evolució de la consciència. Va aportar una altra obra reveladora: Person/Planet (The Creative Disintegration of Industrial Societv).
El nacimiento de una contracultura
Burrhus Frederic Skinner (1904 – 1990)
Va ser un psicòleg i autor nord-americà. Va conduir un treball pioner en psicologia experimental i va defensar el conductisme. Va escriure treballs controvertits en què va proposar l’ús estès de tècniques psicològiques de modificació del comportament, principalment el condicionament operant, per millorar la societat i incrementar la felicitat humana, com una forma d’enginyeria social.
Walden dos visitado de nuevo
Rabindranath Tagore (India, 1861-1941)
Poeta i filòsof indi, premi Nobel, que va contribuir a estrènyer l’entesa mutu entre les civilitzacions occidental i índia. El seu nom en bengalí és Ravìndranatha Thakura i va néixer a Calcuta al si d’una família acomodada, fill del filòsof Debendranath Tagore. Va començar a escriure poesia de nen i va publicar el primer llibre als 17 anys. Després d’una breu estada a Anglaterra (1878) on va estudiar Dret, va tornar a l’Índia, i aviat esdevindria l’autor més important i famós de l’època colonial.
El Jardinero
Mario Vargas Llosa, (1936)
Jorge Mario Pedro Vargas Llosa (Arequipa, 28 de març de 1936), més conegut com a Mario Vargas Llosa, és un novel·lista, articulista, assagista i polític peruà, que compta també amb la nacionalitat espanyola des de l’any 1993. Considerat un dels més importants novel·listes i assagistes contemporanis, les seves obres han obtingut nombrosos premis, entre els quals destaquen el Nobel de Literatura de 2010, el Cervantes de 1994
Pantaleón y las visitadoras
Boris Vian (1920-1959)
Novel·lista i dramaturg francès que va ser, a més, poeta, músic de jazz, enginyer i traductor. Va néixer a París i va pensar a fer-se enginyer, per la qual cosa es va examinar per l’Escola Central al Liceu Condorcet. Va ser un gran admirador d’Alfred Jarry, la Patafísica del qual, o (ciència de les solucions imaginàries), va utilitzar en una rebel·lió còmica contra la filosofia positivista.
Escupiré sobre vuestra tumba
Lobo Hombre
Anònim
I Ching o Libro de los Cambios
Constitueix el més antic dels textos clàssics del pensament xinès. Es discuteix la paternitat de l’obra ja que de vegades se li atribueix a Weng Wang, fundador de la dinastia Chou, altres veus al mític emperador Fu Ha¡, i en algunes oportunitats a Confuci.
Altres autors han estat candidats a la llista, Martin Vigil, amb «La Vida Sale al encuentro», inportant pel fet de ser la primera lectura que recorden algunes dones. M’han parlat també de «La Crítica al programa de Ghota d’Engels» i de «El Libro tibetano de los muertos» de Timothy Leary que es devia editar posteriorment. També «Las Once Mil Vergas» d’Apollinaire ha estat mencionat més d’una vegada. Cap d’ells ha estat recordats com els que hi figuren al llistat d’autors i llibre.
Canti Casanovas per La Web Sense Nom
L’autoria de cada foto és exclusiament de cada autor. Utilitzem aquestes fotos amb una finalitat cultural i didàctica sense cap ànim de lucre.
La meva aportació ja que els he notat a faltar son Gurdjieff I Ouspenski, concretament un llibre dels 2 autors que no recordo com es titulava i “La extraña vida de Iván Osokin” de Piotr Uspenski. El que si recordo perfectament es que em van apassionar i als meus 16 o 17 anys em van obrir tot un mon per explorar.
Felicitats per l’article Canti, molts cops se’ns ha taxat com a uns simples drogatas sense substància, quan ven al contrari, qui més qui menys li donava al coco que no vegis. Espero es vagin afegint més autors.
quilpil
Moltíssimes gràcies per aquesta llista, interessantíssima. De fet, trobava a faltar més entrades sobre llibres a lwsn, i aquesta és molt completa. Només voldria fer tres precisions:
-A la revista Star hi va sortir un temps una secció (“Los padres del cordero”, em sembla) on es parlava d’escriptors que es podien considerar precedents de l’underground. Si no recordo malament, s’hi va fer sortir Rimbaud, Baudelaire, Lautréamont i els surrealistes, i em penso que tots ells es podrien afegir a la vostra llista (també van sortir-hi Lovecraft i els beatniks, però aquests ja els hi heu posat). D’altra banda, a la col·lecció Star Books, òbviament del mateix editor, s’hi van rescatar obres de Jack London o d’Alfred Jarry, també possibles models de l’època.
-Hi havia cercles, encara que molt específics, de poetes catalans llavors joves que reivindicaven alguns heterodoxos de la pròpia tradició: en concret, reivindicaven Foix, Brossa, Vinyoli, Palau i Fabre o Ferrater, que va ser professor d’alguns d’ells. Penso en grups com el de la revista Tarotdequinze, però també en gent que anava per lliure com l’Enric Casasses. Un poeta molt reivindicat en cercles no només de poetes va ser Salvat-Papasseit.
-L’únic llibre que no em lliga a la vostra tria és “La foguera de les vanitats”, que és dels anys vuitanta. Sí que són de l’època, en canvi, els reportatges del mateix Tom Wolfe.
I repeteixo: moltes gràcies. Una vegada més, un document impagable, amb algun detall tan curiós com el del Libro de Manuel a les presons.
Gracies pil.
Sens dubte molts havíem llegit autors de la branca teosòfica esotèrica. Recordo una parada especialitzada al mercat de Sant Antoni. No només Gurdjieff i Ouspenski, també Madame Blawatski. Potser el més llegit i que poca gent recorda és Jiddu Krishnamurti
M’alegra que t’hagi agradat i que pugui ser d’utilitat.
Ja dic a la presentació que aquests són els llibres que alguns amics entrevistats recorden especialment. L’article es centre els darrers anys de franquisme. Tens raó amb “La foguera de les Vanitats” que és un llibre posterior. Segurament se’ns ha colat Tom Wolfe com autor, perquè “Gaseosa de Ácido Eléctrico” no va ser publicat fins el 78. per Azanca Jucar i també surt fora d’època.
Vull subratllar però que, contra el que pugui semblar, el franquisme no va poder aturar la demanda de llibres. Es publicaven llibres, a vegades ciclostilats i llibretès i llibreries importaven edicions americanes, arriscant-se moltes vegades. I el que volia llegir tenia l’oportunitat de fer-ho. La revista Star va aparèixer el 75, però les edicions van ser posteriors i sempre es van caracteritzar per un afany comercial i un to oportunista i pretensiós, com el del titular que dius. Molts llibres del seu catàleg ja havien estat publicats molt anteriorment (per exemple Jack Kerouac amb Els Pòtols Místics. Barcelona: Proa, 1967 traduït per Manuel de Pedrolo o una antologia de la Beat Generaton mal traduïda i retallada).
Jack London i Boudelaie mereixerien figurar a la llista, però els entrevistats no els han citat, malgrat que estic convençut que “Les Flors del Mal” i “Els Paradisos Artificials” van ser molt llegits.
Pel que fa a la “pròpia tradició” penso que es va produir un trencament generacional de rebuig, però pensa que la “cultureta” feia tanta pudor que poques ganes et quedaven de llegir res. I això no treu que alguns elements universitaris reivindiquessin durant l’època (més aviat posteriorment) poetes com Salvat-Papasseit i més.
Estem d’acord: a la teva introducció ja quedava clar que la tria era el resultat d’una enquesta, i ja he dit que els poetes catalans només es reivindicaven en cercles molt específics (i possiblement només de manera tangencial en el món de l’underground). El trencament generacional de rebuig que dius respecte de la cultura catalana és tot un tema, prou interessant, per estudiar. ”Tot (era) en castellà, l’idioma on millor es barrejaven els diferents argots de la “basca”, va deixar escrit el Pau Maragall sobre l’època. Malgrat tot, gent com el Sisa o el Pau Riba llegien el Salvat, tot i que no puc precisar a partir de quin moment.
I el Delta de Venus de l’Anais Nin? I Henry and June…?
Felicitats per la web!!
@Josep Maria
el trencament a que em referia no significa que no haguéssim llegit a Salvat o a Carme Riera. Jo defenso que la contracultura es manifesta primer entre persones que parlaven, llegien i en molts casos escrivien en català. Per una banda s’enfronta al vell món i als seus valors, però també a l’intent de reduir la llengua i la cultura a una “cultureta de saló petit” emmirallada en lla grandeur de la france. La contracultura posava l’accent en el dinamisme i era cosmopolita i oberta.
@Mercè
Gracies per la valoració de la web
d’Anais Nin, com a mínim el Delta de Venus hauria de ser a la llista. encara que una mica posterior, si no recordo malament.
Uno de los libros que creo que fue muy importante por entonces, y el cual dejé y sirvió de mucho fué tecnicas sexuales modernas de Robert Street. Me lo trajeron de Paris y estaba editado en Argentina, creo recordar, por aquellos años nuestra informacón, ya no educación,sexual era nula.
Si, Canti, em sembla que el Delta va arribar a Barna cap el 77…..entra de rasqui a la llista…
@Lola
Por entonces o incluso antes. Creo que has dado en el clavo. ¿Que hubiera sido de nosotros sin estos manuales básicos de sexualidad? Yo lo conpartia con mi hermano.
y tots volguen saber com pasar al altre costat,llegin ALICIA EN EL PAIS DE LAS MARAVILLAS
Una de les creacions d’Aldous Huxley complementaria de L’Illa es Un mon feliç. Els que l’heu llegit recordareu com el Soma, el sexe i totes les nececitats de consum sempre cobertes i a l’abast disminuia les capacitats de revolta i critica – altres llibres de temàtica comú serien 1984 i Fahrenheit 451, entre d’altres-. De totes maneres sempre ens queda la Reserva i apredre’s Shakespeare de memòria.
Ja que hi som m’atreviria a recordar llibres que molts de nosaltres llegiem en aquells setantes. La Pesta d’Albert Camus, els poemes i narracions del gran Edgar Allan Poe, L’energia dels esclaus de Leonard Cohen, Els cants de Maldoror del Comte de Lautrèmont, Ubu rei i La Patafísica d’Alfred Jarry, poemes de Carlos Edmundo de Ory, i els més agosarats intentavem entrar en la poesia i els increibles dibuixos de William Blake…i tants poetes i escriptors que ens varen dir tantes coses,que precisament això, obrien “les portes de la percepció”. Fins i tot, Salvador Espriu de vegades t’engegava un xute de reflexió “contracultural”.
El comentari del Pau Fanés m’ha interessat molt perquè resulta que, a l’època, i tot i essent més jove que vosaltres, jo també llegia Un món feliç, La pesta i els contes de Poe, a més d’algun dels presents a la llista del Canti (alguns altres els he llegit més tard). Això vol dir que, sense estar connectats entre nosaltres, érem uns quants els qui compartíem lectures que ni tan sols eren d’actualitat (al contrari que els discos que escoltàvem, que més o menys sí que ho eren) però que, per alguna raó, es reivindicaven. Alguna cosa hi havia en l’ambient que ens hi duia, i no s’hi val a dir que són autors i obres clàssics i de sempre perquè, o molt m’equivoco o la gent jove i amb inquietuds d’ara mateix llegeix altres coses.
I una pregunta: es podria fer un llistat semblant de pel·lícules més vistes o valorades a l’època? Em sembla que, més enllà d’una mirada nostàlgica (el “cualquiera tiempo pasado fue mejor” és fals i estèril), valdria la pena revisar-ho i comparar el resultat amb el que veuen els cinèfils d’avui dia.
@Fanes
ets un crac,
tots els de Huxley eren material obligatòria. Vist des de la perspectiva que dona el temps Huxley denunciava en aquella època les pretensions de la psicologia conductivista. Em passa com al Josep Maria; jo, per exemple Camus el vaig llegir més tard. I el de Leonard Cohen no sabia ni que existia. Prenc nota.
@Josep Maria
El que dius de les pelis és molt interessant, però és un treball que sobrepassa les meves possibilitats i hi ha persones molt més preparades que jo mateix. Em passa sovint que quan surto del cine ja no recordo el títol de la peli que he anat a veure. Però la idea és present. La Lola Duato fa uns dies em va enviar un llistat de les pelis més rellevants. La meva proposta és penjar aquest llistat i ampliar-lo a mesura que aporteu noves dades. Com en l’article dels llibres es podria linkar la fitxa de la peli amb alguna web de descàrregues.
Doneu-me uns dies sabàtics; vaig a pujar la muntanya sagrada i desprès ens hi posem.
Canti
Amic Canti , no se si pujaras a Montserrat , al Sinai, al Tividabo o alguna muntanya molt més particular. Que tornis amb tota la llumeta possible. Tenim pendents els bars, pel-lícules – posem una de musical per començar. Raga, amb el Ravi Sahnkar- I tenim pendents potser fins i tot els racons, per exemple a quins llocs portavem les novies en cas d’emergència o ella a nosaltres. Vull dir pensions que no demaneven el llibre de familia, meubles,cases d’amics, casa del pares, segones residencies, que se jo!
Recordo una pensió que no preguntaven res al carrer Princesa, etc .
Soposo que recordeu que a España no es podia anar a cap hotel,pensió, , hostal o similar sense estar casat? Coses de la dictadura i la creu.
Apunto tres pelis memorables a vuelapluma: 2001, Cabaret i Apocalypse Now.
Quan vaig preguntar si es podia fer un llistat de pel·lícules mítiques dels setanta, ja en tenia al cap una de ben bé quinze o vint, entre les quals algunes de les que heu dit, com Easy Rider (per cert, el Dennis Hopper s’està morint), 2001, Amarcord o El espíritu de la colmena; però proposo que tots plegats esperem que el Canti pengi la llista per anar-hi dient la nostra després. Ah! I em vaig equivocar quan li vaig dir Pau al Paco Fanés. En fi, anirem continuant.
De pelis que als setantes eren quasi de culte.Per començar amb la de
Easy Rider de Dennis Hopper, L’Enfant sauvage de Truffaut, Amacord de Fellini, El espiritu de la colmena de Victor Erice…
En quan als llibres no oblidem el també teoric- conductista Waldem 2 ,d’Skinner i el Walden, de Henry D.Thoreau. Un dels llibres que també es va llegir molt. L’Ofici de viure, de Pavese. I perque no, La guia secreta de Barcelona, de Josep Maria Carandell que per cert va escriure alguns assajos sobre comunes llibertaries …
M’agradaria seguir parlant de llibres en una entrada dedicada als llibres. Gràcies