Llegeix o descarrega el pdf
L’exemplar Nº 11 de la revista CAU (publicat entre gener i febrer de 1972) es va dedicar gairebé íntegrament a la música. Amb un enfocament quasi monogràfic, pretenia ordenar el fenomen emergent de la Música Progressiva, un terme ampli que fusionava psicodèlia, jazz-rock i experimentació a les escenes catalana i estatal.
El número 11 de la revista CAU (1972) dedica un extens i fonamental dossier monogràfic a la música progressiva, oferint una panoràmica detallada de l’escena espanyola i catalana de principis dels anys setanta.
El dossier s’inicia amb un intent de definició del gènere i la seva prehistòria:
-
Articles d’Anàlisi i Definició:
-
“De como existió una vez un casi vano intento de saber que era la música preogresiva” (p. 57).
-
“La Musica Preogresiva: un fenómeno complejo, confuso, laberíntico” per E. Chamorro (p. 58).
-
“La Musica Preogresiva: Prehistoria” i “¿Que es la música progressiva?” per A. Batiste (p. 62 i 65).
-
A continuació, el número desplega una àmplia antologia de figures i grups essencials del moment, incloent-hi:
-
Grups i Antologia:
-
Antologia: Introducción y cronologia (p. 68).
-
Anàlisi i estudis de grups com Música Dispersa (inclòs a Grups diversos, p. 68-73), Pan y Regaliz, Toti Soler y Om, i Tapiman.
-
Un focus dedicat a figures clau com Pau Riba (p. 73) i Sisa.
-
Una secció d’aprofundiment en Grups diversos II amb Smash i el concepte de “La Estética de lo Borde” per F. Diaz Velazquez (p. 80).
-
Com a complement, el dossier també inclou estudis sobre el context de la producció musical, culminant amb:
-
Context Industrial:
-
“La indisçustria del disco en España” per A. Batiste.
-
Aquest document constitueix una font imprescindible per entendre el context cultural i les trobades de joves als salons Price o Iris durant la Barcelona de 1971 i 1972.
A la web CATEB estan totes les revistes CAU digitalitzades.
El 1971, el disc Música Progressiva a Catalunya Nº1 de Concentric va publicar una bona selecció dels músics “progressius”.
