Dilluns, maig 19, 2025
type here...

Els Festivals de Canet Rock dels 70

197519761977
Actualitzat:
IniciHistoric1975Els Festivals de Canet Rock dels 70
Editor
Per Editor
Canet Rock 1975 Fotografia Pep Rigol

La primera tongada de festivals de Canet Rock van durar 4 anys, el primer el 75, encara sota la dictadura militar, i el darrer el 1978. D’aquest darrer en parlarem més avall doncs tant pel que fa a la organització com al  contingut el del 78 són figues de un altre paner.

El 1975. Victor Jou de Zeleste va parlar amb Pebrots Enterprises (La Trinca) que eren els organitzadors, a Canet, de Les Sis Hores de Cançó que es celebraven amb èxit de públic des del 71. L’espai escollit pel festival van ser el Pla d’en Sala a les afores de Canet. El pressupost era ajustat i Canet no podria ser un segona illa de Wight. Zeleste s’encarregava de posar els músics i Pebrots el material sonor.  El famós cartell del festival és un treball de Pepichek.

1975, Dotze hores de música i follia amb Lole i Manuel, Gualberto, Maria del Mar amb la Mirasol, etc. El del 75 va ser l’any de la peli del Bellmunt i la prohibició del Sisa.

Explicava Rafael Moll: El 1975, van actuar Orquestra Mirasol amb Maria del Mar Bonet, Companyia Elècrica Dharma, Pau Riba, Jordi Sabatés i Tete Montoliu, Fusioon, Ia i Batiste, Barcelona Traction, Gualberto, Iceberg i Orquestra Plateria. A més dels artistes “fixes” de la casa hi havia actuacions de grups vinguts especialment. Smash ja s’havien desfet però volíem portar artistes del sud. Vam preguntar a Gualberto i ens va dir: “Manuel está haciendo cosas muy bonitas”. Com no en sabíem res més, el vam anunciar com Molina, i va venir amb la seva dona i el resultat va ser l’al·lucinant actuació de Lole y Manuel. També estava anunciat el Sisa, però inexplicablement el van prohibir, la qual cosa no va impedir escoltar la seva cançó. En acabar el festival, ja de dia, l’Angel Casas i el Bellmunt van filmar El Setè Cel amb la Dolors Palau i el Xavier Riba, als que anomenàvem “el pupitre”. Quino Béjar no toca, però hi és. En acabar tot, l’amic Claudi Montañà, va dir-me: “Moll, això ha estat molt potent”. Dies després, a la portada de la revista Triunfo, en feia referència: “Canet-Rock: Una puerta abierta.”

El 75 jaume Sisa havia estat prohibit coma sospitós de ser anarquista i no va poder pujar a l’escenari però ningú va poder impedir que cantés El Seté Cel de matinada i que l’escena hagi passat a l’historia.

Diaris i revistes havien promogut el Canet de 1975. Un exemple n’és el dibuix que ens envia Josep Maria Berguedà publicat a Ajoblanco núm 7, del 1975.

Després del festival es varen publicar nombroses cròniques. Clica per llegir l’article de Just M. Casero a la revista Presència del 2 d’agost de 1975, p.23

Revista “Vibraciones” núm 12, especial Canet Rock 1975

1976, dissabte 7 d’agost
El segon Canet, i a partir de l’experiència del primer, es va intentar organitzar millor. Victor Jou va encomanar als arquitectes Vicenç Miranda, Dani Freixes i Pere Riera el disseny del recinte. La solució imaginativa per abaratir costos va ser realitzar un moviment de terres que permetés gaudir d’un escenari elevat, un ampli espai pel públic, infermeria, un segon escenari off festival i una rambla on poder instal·lar parades, “xiringuitus” i els lavabos. Clica per veure el projecte dels arquitectes. 

Actuacions de Companyia Elèctrica Dharma, Jaume Sisa, Mirasol/Colores, Pau Riba (licors), Squeixada Sniff, Granada, Miqui Espuma, Rondalla de la Costa, Oriol Tramvia, Blay Tritono,
Barcelona Traction, Toti Soler, Atila, Triana, Els Pescadors, Orquesta Plateria, El Pavessos i Secta Sonica.

Crónica de Moncho Alpuente a El País el 10 agost 1976

1977 Festa de Lluna Plana

El que havia de ser una Festa de Lluna Plena va quedar deslluïda per una pluja intermitent que va convertir el Pla d’en Sala en un fangar. La rambla amb les botiges es van convertir en un lloc intransitable. Malgrat tot, el públic va seguir les actuacions durant tota la nit, inclòs l’Astarot Univers d’herba interpretat per Pau Riba acompanyat pel grup free Perucho’s. El Canet Rock de 1977 marca un punt de inflexió. Per una banda, les relacions entre Zeleste i Pebrots es van tensar. També es multiplicaven els concerts alternatius i nous grups venien a donar “canya al mono”: Entre el 22 i 25 de juliol s’havien celebrat  les Jornades Llibertaries amb actuacions musicals al Parc Güell i Magic anunciava pel 5, 6 i 7 d’agost el Calella Càmping Rock un desplegament de tres dies de música i rock. El Canet Rock de 1977 va ser el darrer organitzat per Zeleste. Possibles raons econòmiques van poder precipitar aquesta decisió però paral·lelament assistim a la formació de CABRA que significa el trencament entre Victor Jou i Rafael Moll i la separació dels músics que fins aquest moment havien estat sota l’escuderia de  Zeleste.

Va presentar La Nit de Lluna Plena Santi Arisa i van actuar:
Casavella, Sardineta, Pau Riba amb Perucho’s, Oriol Tramvia, Mirasol-Colores, Orquestra Plateria, Música Urbana, Jordi Batiste, Rocky Muntanyola i Companyia Elèctrica Dharma.

RCA va enregistrar un doble LP del Canet 77 dedicat a Claudi Montañà, on estaven representats tots els músics que hi van actuar menys Pau Riba amb els Perucho’s.

Astarot, univers d’herba no van anar al disc. Pots clicar per escoltar un fragment a Soundcloud o clica aquí per llegir el poema del Pau.

O comprar la llauna que es va editar el 1998.

La llauna d’Astarot Universd’erba

Explicava Rafael Moll: “L’any 77 després del Canet varem marxar del management i producció de Zeleste la Dharma, Plateria, Sisa i Oriol Tramvia i varem fer Cabra. Ni el Jou des de Zeleste ni jo, ara, des de Cabra varem voler seguir fent el Canet Roc i el Pau Riba el va organitzar, no recordo amb quina implicació de Pebrots -la productora de la Trinca-. El Pau va voler fer un festival mes internacional però em sembla que va ser bastant “liada” l’organització. Aquell va ser el 4t, i darrer Canet Roc, per nosaltres “el del Pau””

Zeleste es retira i Pau Riba empren l’aventura d’organitzar un macrofestival; No seria aquest any una nit de lluna plena, La tria del 2 de setembre de 1978 no era casual,  coincidia amb una nit de lluna nova que és quan les forces de la feminitat es manifesten més empoderades i més propícies per expandir les ondes musicals. El Rock entraria a formar part d’uns festivals que s’anomenaven Canet Rock però que mai havien tingut res a veure amb la música rock. La Ona Laietana defugia el rock com una imposició imperialista i cultivava les músiques populars, el Jazz, el Folk o les  musiques festives. No estic dient que tota la Onda Laitena fos un “muermu”, el que dic és que era una resposta molt determinada de la progressia barcelonina que defugia qualsevol cosa que puguem anomenar rock, a excepció de l’Oriol Tramvia, castigat en un escenari off festival.

El Canet de 1978, malgrat una certa desorganització i les esperes entre actuacions va presentar un excel·lent cartell musical. El públic també havia canviat, el hipisme quedava eclipsat davant l’allau de xupes i botes de cuir, i cadenes del personal.

El cartell que anunciava el festival, obra de Pau Riba  va ser prohibit i multat. La frase “Contrita Contradictio” “Virgo Inseminanda” que podrirem traduir com “Contradicció aixefada, verge inseminada”mentre un fil d’esperma cau sobre la imatge mariana va ser interpretada com una afronta contra els símbols religiosos.

El cartell del Canet Rock 1978. prohibit i multat

Un articles de J. M. COSTA el 27 d’agost de 1978 a El País titulat Nueva edición del Canet Rock deia així:
“El día 2 de septiembre, a las cuatro de la tarde, comenzará en el Pla d’en Sala, el Festival de Canet Rock 78. La fiesta se supone que durará hasta la madrugada del 3. En sus primeras ediciones, el festival se consagraba en exclusiva a grupos y cantantes españoles y más concretamente catalanes. La originalidad de este año reside, por tanto, en la presencia de grupos y solistas extranjeros.Los más interesantes, en principio, serán Blondie, Ultravox, Kevin Avers y David Allen, a los que hay que sumar Nico y los franceses de Bijou. También hay jazz-rock, con Crama Galilea, sinfónico. con Gotic y el rock niñato de Tequila. Sin embargo, lo que tal vez resulte la gran sorpresa y la gran atracción, es la Big Band del sindicato. Las entradas costarán cuatrocientas pesetas, lo cual, en los tiempos que corren, no es demasiado caro. La cuestión de nuevo, será comprobar hasta qué punto estos festivales maratonianos (Canet durará aproximadamente diecisiete horas) no consiguen exasperar a una mayoría, cansando hasta el agotamiento al resto. Una de las pocas formas de aguantarlo bien puede ser el tomar conciencia de que no es imprescindible escucharlo todo.”

RTVE Canet Rock 1978, vídeo de 26 minuts. Ves a la web de RTVE

El setembre de 1978, Blanco y Negro, revista distribuïda com a suplement del diari ABC, va publicar aquest article: Concentraciones Juveniles, un fenómeno de los 70, signat per Inmaculada Martín amb fotografies de Sánchez Martínez desplaçats a Canet de Mar com a enviats especials. Destaquem l’entrevista a Magda Bonet. Clica aquí per llegir.

Espai d’entrades i passis enviats per a col·leccionisme

Canti Casanovas per la web sense nom. Article revisat el desembre 2024

Categories Articles
Últimes Notícies

90 COMENTARIS

  1. cANET ROC 75: EL DE LA PELI DEL BELLMUNT
    CANET ROC 76: ATILA AL CIRC, pAU rIBA A LES 7 DEL MATI, POC DOCUMENTAT.
    CANET ROC 77: EL DILUVI .COMENÇA AMB RETARD , POC PUBLIC, ES REPARTEIX EL PRIMER NUMERO DEL “JUEVES” hI hA UN DISC.
    CANET ROC 78: L“ ULTIM. MONTAT PER “MATRIU mATRAS (PAU RIBA I EL PRIMER AMB ARTISTES INTERNACIONALS (bIJOU, uLTRAVOX, NICO I BLONDIE) ES EL DEL CARTELL DE LA MARE DE DEU.

  3. Me quedo en el 75. Hace poco que me he vuelto a comprar el disco de“cualsevol nit…” (en escorial 100, lo juro) para oir este set cel. Y me encontré con el fill del mestre tirantse pets….. Tiene gracia el punto de improvisación con el micro en la caja de frutas, los coros sorpresa, la basura. Y al final entre el público aparece Teo; U titellaire alcarreño que trabajó con el taller de marionetas.

  7. Si exacte, muntat per la productora Pebrots el 1976. Ara Getmusic-Endemol, culpables de la Operación TTriunfo i d’altres marrranades de juzgat de guardia.
    Els uns patim i els altres patam.

  8. Aquella nit de dissabte (?) havia plogut i estàvem de fang fins a les celles. Era de madrugada quan va deixar de caure aigua i va aparèixer una rosa
    que semblava un àngel cantant damunt de l’escenari acompanyada d’una banda de rock n’ roll. Era Deborah Harris i el grup Blondie recent arribats de NYC, aquell Canet va ser diferent.

  12. la nico cantó “the end” y una bola de barro dio en el harmonium. parece ser que no a tudos les gustaba 🙂
    esa fue una edición “rarita” como el referendum a grito pelado sobre el orden de actuación de tequila y ultravox

  17. Llavors no s’acostumava a posar la data als cartells dels concerts, segurament perque no hi havia dos concerts similars al mateix any. Es vivia el present i ningú pensava en la posteritat.

  21. Si cliqueu a l’enllaç amb l’article del Moncho Alpuente, trobareu el llistat d’actuacions del Canet rock 76 i queda ben clar que el segon cartell és del mateix any que el primer, però amb nous grups incorporats. El Claudi Montañà deia, en un article a Vibraciones que ara no tinc a mà, que els grups andalusos Granada i Triana es van afegir a última hora al programa, ell interpretava que per no ferir susceptibilitats amb la resta d’Espanya. Els altres grups i cantants afegits també a última hora (Atila, Pavesos, Micky Espuma) queda ben clar a l’enllaç que van actuar en escenaris complementaris. Tenint en compte tot això, l’única cosa que no s’entén és que en el segon cartell es descuidessin de posar-hi el Sabatés i l’Arisa.

  22. Imagina’t jove amic de la W.S.N. Canet Roc amb Nico, Kevin Ayers, Ultravox i Blondie al pla d’en Sala. Canet de Mar amb l’alè de la Mediterránea tota una nit a l’ànima. L´ùltima nit de Canet.
    Demá els vuitanta i tot es un altre cosa, i molt tràgica per cert. Sembla que tanta llibertat de cop ens va ofegar en un mar de sensacions sense retorn. “destruyase despues de usar”.

  23. de tots els cartells de Canet jo en tenia un on sortien les caricatures dels grups (recordo que el grup “Coses” hi apareixia quasi dalt de tot). Suposo que era el Canet 1977, que és el que manca a la vostra relació… saps on es pot veure encara que sigui “via” internet?
    gràcies!!!

  24. @Carles
    aviat publicarem tot el tenim sobre el Canet del 77, però de moment el pòster no el tenim i a Internet no es troba. El mes d’agost del 77 es van celebrar les Jornades llibertàries i si no recordo malament el Canet el setembre. Aviat en parlem. Hi ha articles i documentació a les hemeroteques.
    gracies a tu

  25. Perdona, Carles, però em sembla que el Canti i tu no parleu del mateix festival, i que algú em corregeixi si m’equivoco: si hi havia el grup Coses havien de ser les sis hores de cançó (també a Canet, això sí) i no les dotze hores de rock, que és el que surt aquí i que era una altra història.

  26. Que recuerdos !!! una anécdota que no debe interesar a nadie, excepto a a mí:
    Fuimos un grupo de 4 amigos y al principio de la noche, después de cargar el cuerpo nos íbamos durmiendo no sin antes avisar al compañero de que nos despertara para ver a Debbie Harry (Blondie), cuando me desperté ninguno de nosotros había estado despierto para verla… y es que como decía el artículo de J.M. Costa “no es imprescindible escucharlo todo”… pero nos jodió y mucho.
    Saludos.

  27. YO TAMPOCO VI NI ESCUCHE NADA.
    O ME LO PERDI POR ESTAR DORMIDO O CON EL CULO DOLIDO DE ESATAR SENTADO ENCIMA DE PIEDRAS
    AQUEL DIA DESCUBRI QUE LO BUENO SI BREVE…
    ¿TE GUSTA EL ROCK? PUES TOMA DIEZ MIL HORAS I 27 MINUTOS DE MUSICA…ARHG!!!
    ¿TE GUSTAN LAS OLIVAS RELLENAS? PUES TOMA CIEN QUILOS DE OLIVAS…

  28. Kevin Ayers no va arrivar a actuar-hi.
    Hi anava a actuar, hi havía vingut amb els Gong, que com ell aleshores vivíen a Deià, pero abans que ell havía sortit la Nico en solitari amb el seu hamonium, algú li va llençar un objecte contra l’ harmonium mentre cantava i ella es va aixecar i se’ n va anar. Aleshores Kevin Ayers la va fer sortir altre cop a l’ escenari, ella estava plorant i Kevin Ayers va dir que en aquelles condicions ell no pensava actuar.
    Els qui si van actuar van esser Gong, en la que va esser la seva tercera i fins ara darrera actuació en terres catalanes.

  32. Tot i que no vaig anar a cap dels Canets (era un nano, tot i que ja seguia el que en deia el Vibraciones), em penso que, tot contestant una de les preguntes que planteja el Canti, el primer sí que va ser el reflex del que es coïa en aquell moment; en bona part, el segon també; el tercer ja representa un cert esgotament de la “música laietana”; i el quart suposa una ruptura que torna a connectar amb l’actualitat del moment. El procés exemplifica molt bé l’eclosió i la mort dels laietans. Una conclusió menys òbvia, i potser més discutible, és que la gran figura d’aquests festivals acaba sent el Pau Riba: amb un èxit rotund en el primer, passa més desaparcebut en el segon, causa un veritable escàndol en el tercer perquè se surt completament del mapa (i amb el temps la seva actuació s’edita en disc i es reivindica per damunt de les altres) i acaba organitzant el quart, que mira cap endavant i cap enfora, tot i que també suposa el final d’una etapa eufòrica. Sembla clar que, sense menysprear altres aportacions, el Pau va ser el més visionari de tots els que hi van intervenir.

  33. El Canet Roc del 77 va ser una demostració pública de que a la majoria de gent no li interessava la “onda Zeleste-música laietana”. Si ens fixem
    en qui va actuar, tot són grups que ja portaven anys tocant i no aportaven res de nou, i, com molt bé dius Canti, després de les jornades llibertaries, on va haver un esclat de propostes musicals, potser molt
    embrionaries pero que clarament anaven contra la rigidés estilistica, i
    no només en el sentit musical, sino que les jornades ens van ensenyar que la música no era l´unic motiu per reunir quantitat de gent, sino també les ganes de conectarse a altres nivells, ecologisme, politica, etc.
    Per això, la majoria de gent que vam anar al Canet 77 vam passar l´estona en la zona dels tenderetes, bastant indiferents a lo que pasava a l´escenari, a excepció, clar, de l´actuació del Pau i Perucho´s, que si
    va provocar, va ser als que asseguts sota la pluja seguíen “religiosament” als grups de Zeleste. Per suposat teníen el seu dret de gaudir del final d´aquella ona.
    Els del Magic i el mateix Canet 78 van captar aquell canvi molt avans que els de Zeleste i els seus incondicionals.

  34. lo que mas me gusto de aquel canet del 77 fue sin duda lo de pau riba (del que esperaba que hiciera licors, que era lo “reciente”) con los perucho´s (a los que tenia ganas de ver ya que solo los conocia de nombre y por reseñas). cuando se editó la lata corri a comprarla. no creo que esa actuacion matara al canet del 77 solo demostro que mucha gente solo esta por lo previsible. no había en canet tantos enrollados como asistentes. osea, lo previsible.

  39. “Gong actuó en España en 1972. Concretamente en el mes de julio y (que yo sepa) en Terrassa y dentro de la iglesia del Monasterio de Montserrat solamente. Incluso se rodó una película en 16 mm., que nadie ha visto nunca. Sin embargo, me han jurado que existe” (El correo de Claudi Montañá, a “Vibraciones” núm. 10, juliol de 1975). De res, Paco.

  40. Confirmat, Gong actua el 1973 al monestir de Montserrat, al mateix altar major del monestir . H ha una dues grabacions a You tube autenticament al.lucinants. Una de l’actuació a dins del monestir amb l’escolania cantant de “teloneros” GONG MONTSERRAT 1973, i l’altre més amateur passable de Manel Esteban Marquilles GONG MONTSERRAT 1973 part I.
    Vais a flippar, palabra!

  41. Realment al·lucinants, els vídeos (que podrien pertànyer a la mateixa pel·lícula, tot i les diferències d’imatge i de so), sobretot veient part del públic que hi havia. Què deurien pensar els monjos i les monges? Sembla una idea del Buñuel.

  44. Lo vi todo!, con 16 años tenía una vitalidad a prueba de todo, sobre todo de la poca pasata que tenía y de los 2 porros y 2 birras que me casqué….Blondie….mmmm…..dulces y humedos sueños adolescentes….Bijous…buena marcha!, Ultravox!, cojonudos….Tekila, palalmierda hippie que no senteraba de nada useasé casitooolmundo….todo eran jipies, casi toos de 20 parriba….los adolescentes no teniamos lugar…pero el futuro nos pertenecía….hippies ya estabais muertos!!!!

  45. Un fragmento de un artículo sobre el festival escrito por Onirogenia, que asistió al evento con 15 añitos:

    “La única vez que tuve problemas con la censura fue con el cartel del Canet Roc del 78. En él aparece una virgen de Filippo Lippi. Dentro de la ‘O’ de ‘Canet Roc’ hay un cristal, del cristal sale una gota de semen, de la gota de semen una pirámide y el fondo es un fondo de pesebre navideño. El texto es ‘Contrita Contradictio Virgo Inseminanda’, que quiere decir, ‘Completada la revisión’, porque el movimiento hippie era un movimiento de revisión, un proceso para empezar de nuevo y poner las cosas en su sitio, y ‘Virgo inseminanda’, ‘Vamos a inseminar la virgen’, que sería la nueva realidad o la nueva civilización.

    El caso es que los pegaron por la noche y a la mañana siguiente estaban todos rajados. La cosa acabó en la casa del Belloch, el padre del que fue ministro, que era Gobernador Civil de Barcelona, con el cartel allí y la curia y el ejército pidiendo que me empapelaran. Al final fue la mujer de Belloch la que me salvó porque les dijo que si me empapelaban me iban a dar más publicidad. Aún así estuve como año y medio encausado y, por si acaso, ya tenía los argumentos preparados para el juicio”.”

    Lean el resto en su web

    Contrita Contradictio Virgo Inseminanda

  46. Aquesta entrada adjunta un nou vídeo d’Enric Roca del Canet Rock 1978. Agraïm a 000riro que l’hagi posat al seu canal del youtube

    000riro diu:“Imatges de la concentració rockera celebrada a Canet de Mar. Mitjançant una filmadora excepcionalment petita de l‘època (sense zoom ni enfoc) que facilità una realització més atenta a l’ambient de llibertat existent entre el públic que a la qualitat de les actuacions programades. Imatges utilitzades pel documental “To de re per a mandolina i clarinet” de l’Sputnik. Reportatge (1978)”

  52. Gràcies, abans de res, per aquest bloc sobre Canet Rock 75. Allà vaig estar amb 18 anys, amb el meu germà Cèsar, després d’un munt d’hores de tren des de A Corunya. La revista Vibracions publicar un número dedicat a aquest festival, probablement a finals de juliol o l’agost de 1975, amb entrevistes i fotografies. M’agradaria recuperar un exemplar d’aquesta revista, una còpia, un facsímil, perquè va ser per a mi molt especial, i perquè apareixíem en diverses fotografies. Sap algú alguna cosa d’això? Salutacions i bona música.

  53. @Pablo Morán
    Tinc aquest número que dius i li puc enviar al Canti aquestes pàgines escanejades perquè ell te les enviï. De tota manera, si vius a Barcelona o a prop trobaràs tots els Vibraciones a l’hemeroteca de Barcelona, a l’Arxiu Històric de la casa de l’Ardiaca.

  55. Me dejaron ir porque me acompañaba mí hermano y sus amigos. Cuando estábamos llegando me fije en que cortaban ramas de arboles y ataban las banderas negras, todo cambio, los del PSuc empezaron a contestarnos y nosotros (pues yo me deje llevar) gritábamos “Anarquia libertad ….. “!! y los psuqueros…nos contestaban ..(no me acuerdos). Me ha encantado ver estas imágenes.

  56. Hola, llegin els comentaris he vist que @Pablo Morán va assitir al festival de Canet Rock del 75. Jo, soc una noia que esta cursant batxillerat i estic fen el treball de recerca, sobre els hippis i això implica explicar el festival de Canet Rock, si no us molestés gaire podria enviar-vos unes enquestes que faig a gent que va assitir al festival. Gràcies i prego que si podeu contesteu aviat. Un salut.

  58. Hola, llegin els comentaris he vist que @Pablo Morán va assitir al festival de Canet Rock del 75. Jo, soc una noia que esta cursant batxillerat i estic fen el treball de recerca, sobre els hippis i això implica explicar el festival de Canet Rock, si no us molestés gaire podria enviar-vos unes enquestes que faig a gent que va assitir al festival. Gràcies i prego que si podeu contesteu aviat. Un salut

  61. Ningú ha mencionat mai que al Canet Rock de 1975, l’Oriol Tramvia varem actuar en un escenari alternatiu. En aquella época tot el que feiem era alternatiu. Jo era el bateria de l’Oriol aquella época i també vaig ser a Zeleste al desembre del mateix 75 amb el topless de la Loles. Em dic Jordi Ulivarri. Algú té informació o s’en recorda de tot aixó ?

  62. @Jordi
    Recordo perfectament aquesta actuació del Tramvia a la carpa, però estàs segur que va ser el 75? o el 76.
    En aquest enllaç pots trobar fotos. O ves al cercador que hi ha a la dalt a la dreta i cerca per Oriol Tramvia.
    Salut, Jordi

  63. @Jordi..tu eras el batería que “ tenía mal de panxa” te recuerdo bien..y recuerdo la actuación en la carpa “alternativa” pero no me pregunteis por fechas porque no es lo mío..estabas también en aquel bolo en Montcada y Reixac en el que faltaba media banda y Oriol nos llamó a unos cuantos del Suck Electronic para hacer bulto? Eso ya no lo recuerdo tan bien. En todo caso, un saludo!

  64. Un aclariment; el dibuix meu que publiqueu en el comentari no era un poster, només il·lustrava un article interior de la revista. Una cosa que recordo del Canet 75 són els xiulets del públic a Lole i Manuel…potser com a proposta estaven una mica fora de lloc, però en el seu moment ho vaig trobar lamentable.

  65. Gràcies per l’aclariment, Josep.
    Jo també recordo els xiulets d’una part del públic que van retardar l’actuació de la Lole i el Manuel. Penso que van cessar quan la majoria dels assistents van increpar a les persones que xiulaven.
    Segurament la presencia de la Lole i el Manuel trencava els esquemes d’alguna gent que no estava per flamenc en un festival de rock, de la mateixa manera que va ser xiulada i esbroncada la Joni Mitchell al festival de Woodstock.

  66. Amb el temps, he acabat associant (a la inversa) els xiulets a Canet amb el record d’un concert de Triana en un poliesportiu de barri de Terrassa. Segur que era cap al 77 o 78 i, tot i que recordo el directe de Triana com a bastant justet (de so i d’execució), el que encara tinc al cap són les veus de 2000 o 3000 persones cantant alhora totes les lletres de les cançons…brutal!. Els primers discs de Triana m’agradaven molt, però aquella demostració em va impressionar i fins i tot em vaig sentir com que estava en un lloc que no em pertocava…Els records fan coses estranyes.

  67. Salut amics !!
    Canti, era l’any 75, el primer Canet Rock. Tinc el póster i vaig afegir a ma el nom d’Oriol Tramvia. Recordes el Saló Diana ? Tu vas estar amb un grup. Jo era amb en Guillem Paris. Ostia, perdona però tal com et recordava, pensava que no hi series amb nosaltres. M’en alegro molt de llegir-te. Jordi, sí que hi era aquell bolo. També varem ser junts amb el Suck més tard, a Madrid al Palau dels Esports. Jo tocava amb Tribu.

  68. El Canti va actuar amb els Sniffers al Diana. El recordo perque duia uns pantalons daurats… al mes pur estil Bowie que acababa de publicar “Ziggy Stardust & the spyders from Mars” Crec que ell té fotos, estaba molt Roxy…

  69. Gero els Sniffers van actuar al Diana (i el Canti amb el pantalons que dius) a l´any 77 (hi han fotos com saps)
    L´album “The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars”
    va sortir a l´any 72 que era quan el glam rock arrasaba a Anglaterra. No sé a quin any és va publicar aquí, pero 5 anys després em sembla excesiu. Al 77
    a fora el Glam rock ja era història, de fet al 77 ja s´estaba acabant el punk allá.

    Malgrat tot l´inmens retard, potser el Canti va ser el primer en posar-se uns pantalons d´aquells…encara que amb unes botes de plataforma i maquillatge futurista hagués donat més l ´imatge de Glam rock.
    Per cert, d´aquest Lp del Bowie és va fer una peli-documental del mític concert que va fer el 3-7-73 al Hammersmith Odeon de Londres, molt recomenable per entendre de qué anaba el Glam rock, sobre tot de l´actitut del públic, ja molt allunyada del rollo jipi.
    Spain is different

  70. Vaig escriure el comentari sense comprovar les dates, pro el que es evident es el retràs en arribar les coses aquí. Aques lapse de temps es va anar escurçant mica en mica. Tenin en compte que no existia internet, calia posar-se bé les antenes, per estar una mica al loro.

  72. Jordi i companys…

    Potser si que tenia pocs números al bombo però encara guardo en un marc l’anàlisi de VIH – de l’any 89. Em va tocar la grossa perquè dels Sniffers quedem pocs en circulació. Però en principi no estic a lwsn per parlar de mi ni dels Sniffers. I és veritat que vam tocar al Diana. Hi ha fotos, però això ho deixo per les meves memòries. Espero que algun dia el Xavi Cot recuperi la única K7 que vam enregistrar quan preparava el primer festival PUNK i nos vam pensar que ens hi podríem presentar.

    Xavi
    Disculpi!!! Això de les sabates de plataforma potser no surt a les fotos però les vaig dur molt temps. Lo més fotut era caminar per la platja.

  78. La edición de Canet Rock del 78, en Canet de Mar, fue la más internacional. La actuación de Nico (una figura de leyenda), fue muy hermosa con su harmonium u organillo, muy entrañable y Blondie, fantástica, toda rubia con sus gafas blancas. Pero lo más interesante quizá fue la actuación de Ultravox, el grupo que cautivó con su misterio, la profundidad de su música, que representaba ya a una nueva generación.

  80. No sé perquè he vingut a parar aquí, però… quin munt de records! Nosaltres hi vam anar a peu des de Barcelona i si no recordo malament vaig sortir en una portada del “Serra d’Or”. Si algú la té i me la pot fer arribar escanejada… seria fantàstic!
    Per cert, també recordo l’actuació “alternativa” de l’Oriol Tranvia i a la M.Mar que “va fer” que deixés de ploure (o això era en un altre Canet??)

  81. Estic llegint el cartell del Canet Rock 2014 i realment està plagat de trunyos bastant patètics… no dirè noms perque ningú es molesti, pero s’acompleix aquella dita de que posteriors parts mai foren bones,

  82. Nou vídeoPues yo recuerdo que Ultravox la lío parda y actuó tarde (mas de hora y media)colándose Tequila que fueron muy bien recibidos,amen que del escenario salio proyectada una senyera,con lo cual acabo de meterse a la peña en el bolsillo,la Debora,estupenda el sueño de muchos de los que allí estábamos.. dels arxius de TVE sobre l’edició de 1978.

  83. Parlant de “glam”. Lo mes Glam que jo mai vaig veura a Barcelona eran els travestis de la Rambla de Catalunya just sota de la Diagonal. Cercan clients . Barcelona 1972-73. Eran espectaculars els vestits i la manera fabulosa en que es vestien. Jo les veia cada nit baixant Rambla de Caralunya avall.

  84. Partimos de zaragoza con devocion mariana,sobre todo por el cartel,que auguraba,un monton de sensaciones y asi fue,playas llenas de mochileros,absenta,camnabis,tripis y jamon ,que no falte con melon,vamos todos a canet,fabuloso.recuerdo a tres mendas con picos y pala,cavando un agujero por debajo de la tapia de hormigon,por donde se colo un monton de gente.la orquesta tocando la casita de papel,el cansancio,los olores de nuestra marabunta ,especimenes diversos,rok,psicodelia,jota reivindicativa,blondi,lou red y tanto personal con tantas inquietudes y sonidos diversos en el melon.tequila saco del muermo al personal con su tema ,vamos a bailar a la plaza del pueblo,ultravox y compañia,llego el amanecer ,y parecia un campamento tartaro despues de una noche de juerga,el final fue la hostia en verso,aun me descojono con los colegas,contandoles la actuacion de la teta atomica,los masturbadores mongolicos y la magnifica banda trapera del rio,no se lo creen,despues de mil peripecias en la vida,es uno de los recuerdos mas gratos,un abrazo a todos desde zaragoza,viva la virgen del pilar y el comunismo libertario,por siemple viva canet de mar amigos

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles

Articles Més Populars

Menu

Categories Populars

- La Web Sense Nom -spot_img