Per Canti Casanovas
La llengua és un organisme viu que respira, creix i es transforma al ritme del carrer. El que avui anomenem “norma” va ser, en molts casos, l’argot d’ahir. El dinamisme de la llengua és especialment visible en el llenguatge dels joves, que necessiten crear codis propis per diferenciar-se o per protegir-se.
L’argot del Rotllo: L’evolució del català contracultural dels 70
Si avui els joves parlen de tenir flow, als anys 70 la pulsió era la mateixa. Un exemple perfecte d’aquesta metamorfosi és el verb xutar. Nascut de l’anglès to shoot (futbol), va saltar a l’argot contracultural per designar l’acte d’injectar-se, però també per expressar un impuls vital. Recordo un metge que fa poc temps, per una urticària, em va dir que em donaria un “xute” d’antihistamínics; em va sorprendre veure com una paraula de l’argot més dur ja havia colonitzat el llenguatge acadèmic.
Cal dir, però, que aquest argot va créixer en una època on el català estava relegat a l’àmbit domèstic. La presència omnipresent del castellà en els mitjans i la cultura oficial va fer que molts castellanismes es normalitzessin dins del nostre vocabulari generacional, creant un híbrid lingüístic fill de la seva època. Un hibridatge que també es produïa per la influència del caló dels gitanos i sota el paraigües de la classe social on t’havia tocat la rifa de néixer.
Identitat i Pertinença: La Tribu
Dins d’aquest ecosistema, la paraula central és el Rollo (o Rotlle). La meva tesi és que l’expressió prové genuïnament de la frase feta catalana “fer rotlle” i “fer rotlle apart”: l’acte d’agrupar-se separadament d’una colla, quedar-se al marge per distingir-se. El “Rollo” era l’assemblea d’horitzontalitat de marginats que es reconeixien mútuament.
Aquesta paraula, tan important durant els anys 60, va anar canviant durant els primers 70 en ser utilitzada per un col·lectiu de dibuixants, el Rrollo enmascarado, per aparèixer en temes musicals i fins i tot per donar nom a un programa televisiu que es deia Rock and Rollo, convertint-se en una paraula “comodí” que es podia utilitzar per a qualsevol cosa: mal rotllo o bon rotllo.
-
- L’Enrotllat: No és qui parla molt, sinó qui té un coneixement determinat (música, astrologia, esperanto…) i el comunica. L’enrotllat és una bona persona, una font de coneixements sovint ocults al comú dels mortals.
- Freak: Com deia Pau Malvido, era la “segona generació” de hippies catalans: tan al·lucinada com la primera, però més dura i combatent. El contrari de l’Straight (l’individu gris i integrat).
- Col·lega: Aquell amb qui es pot “col·loquiar” (compartir paraula i col·locó).
Estats Mentals i l’Experiència Vital
L’argot servia per cartografiar estats de consciència que el diccionari oficial no preveia:
- Al·lucinar: Tenir una al·lucinació, una profunda experiència que hom viu com a absolutament real. Per al·lucinar no cal cap substància, però algunes substàncies són altament al·lucinògenes. Les al·lucinacions, aparicions, distorsions… com els somnis, formen part de l’experiència humana.
- Flipar: Sorpresa absoluta. Flip (de l’anglès) va perdre la connotació de “perdre el control” per esdevenir quelcom lúdic i positiu.
- Rallar-se / Menjar-se el coco: Entrar en bucles de pensament negatiu o manipulació externa.
- Muermo: El tedi que t’apaga. Com deia Jordi Pope: “Mama, que no me pille el muermo, mira que el muermo es muy feo y muy malo”.
- Xungu: L’adjectiu universal per a tot el que està en mal estat o és perillós.
La Dialèctica amb el Sistema
Viure en el “Rollo” era una posició política de resistència:
- Passar de tot: No era apatia, era la tria conscient de no participar en les estructures del sistema.
- La Bofia / Els Grisos / La Pasma: L’aparell repressiu. Cal recordar que la Llei de Perillositat Social castigava amb presó el simple fet de portar un porro a la butxaca.
- Talego: La presó. Curiosament, també era el nom d’un bitllet de mil pessetes. Sortir-ne era “sortir en bola” (sortir en llibertat).
- Currar: Treballar per sobreviure, vist sovint com una “prostitució obligada” sense la qual és impossible sobreviure en aquesta societat per al comú dels éssers mortals.
L’Experiència Sensorial
- Porro: L’element central, amb mil noms: joint, canyeta, mai…
- Col·locar-se: Un canvi de posició relativa respecte a la realitat sota l’efecte de una substància. Com deia l’eslògan de Timothy Leary: “Pren-te un àcid, busca’t una basca i fes-te al marge d’aquesta societat tan equivocada” (traducció adaptada de Jordi Mustieles).
- Viatge / Trip: L’exploració amb l’àcid. Podia tenir Flashbacks durant la Baixada.
El repte del “cogollo”
Per tancar aquest breu recorregut pel lèxic del rotllo, voldria llançar un guant als filòlegs i als lectors. Encara avui, després de dècades, ens trobem amb un buit terminològic curiós: no tenim una paraula catalana que hagi quallat per designar el “cogollo” de la maria.
L’intent de traduir-ho com a cabdell (com si fos una col o un enciam) ha fracassat estrepitosament. Intentar que algú del rotllo anomeni cabdell a la flor del cànem és, siguem sincers, com pretendre que tots els catalans tornem a vestir barretina i espardenyes.
Les paraules s’han d’adaptar a qui les usa. Si el “cogollo” s’ha quedat com un castellanisme fossilitzat, és perquè la llengua viva ha decidit que cap de les alternatives oficials tenia prou “ona”. Potser el dinamisme de la llengua ens portarà un neologisme inesperat o potser, senzillament, acceptarem que hi ha paraules que fan el viatge amb nosaltres sense demanar permís a l’Institut d’Estudis Catalans.
Nota d’edició (2026): Aquest text, «Paraules de Barri Gòtic», és una versió revisada, sintetitzada i ampliada del glossari original publicat en aquesta web l’any 2008. S’hi han integrat les precisions, matisos i la memòria aportada pels lectors en el fil de comentaris que segueix a l’article, preservant així el valor documental d’una construcció col·lectiva que ja fa gairebé dues dècades que dura.
Pete «Black Thunder» publica a Agente provocador
Lengua o cuando España habló con el Rrollo
RSS dels comentaris a aquest article
@pfanes: Publicada una foto del quadro. L’havies vist abans?
Diccionario de la droga. Vocabulario general y argot
FÉLIX RODRÍGUEZ GONZÁLEZ Arco/Libros.
Madrid, 2014 620 páginas, 25€
Ressenya de Pilar García a El Mundo – Suplemento El Cultural el 6 febrer 2015
Este es un diccionario diferente, general y especializado, que recoge el léxico de la droga común a la medicina y la química y también el que utilizan quienes recurren a sustancias capaces de modificar la conciencia y el ánimo. El aséptico lenguaje de la toxicología constituye una jerga científica más, pero el hecho de que la droga forme parte de nuestra realidad cultural, como valor simbólico que identifica y relaciona en una sociedad que reprime su consumo, ha desarrollado un léxico marginal voluntariamente críptico, limitado en principio a los iniciados, que se renueva constantemente desde la expresividad. Lo más interesante de este léxico es que lleva años entrando de rondón en el lenguaje coloquial de todos. Admiran de él su vitalidad, la riqueza de sinónimos, la creatividad, los deslizamientos semánticos, las metáforas, los préstamos más o menos crudos (como flash, doping o dopin, y de ahí dopar, dopaje, dopante, dopado, etc.), los calcos semánticos del inglés (ácido, dinamita, éxtasis, dosis,euforia, etc.), la fuerza derivativa de bases como flip (fliparse, fliparlo, flipar, flipado, flipante, flipota, flipe), trip (tripi, tripar, tripear), espid (espídbol,espilbol, espídicamente, espídico), freak (freakear, freakado o fricado, freaky, friki o friqui), lo familiares que resultan pelotazo, postureo o subidón; alucinar, alucinante, alucine; bajada, bajarse, bajo, bajón, bajonazo; pasarse, pasón, pase, pasote; raya, rayar, rayarse, rayita, rayón, rayote, etc.), y lo versátil de unos términos generales que sostienen un lenguaje elusivo (llevar, pillar, tener, hacer, meterse, ponerse…). Su experiencia lexicográfica, en parte sobre lenguajes marginales, (diccionarios de anglicismos, argot militar, gay-lésbico, sexo y erotismo) y sus estudios sobre el lenguaje de los jóvenes capacitaban especialmente a Félix Rodríguez González, catedrático de Filología Inglesa y romanista, para abordar este trabajo con rigor, sin prejuicios y sin concesiones a la frivolidad. El corpus se basa en una bibliografía exhaustiva y en encuestas directas que aseguran el uso de unos términos, y unas expresiones, cuya definición se ilustra a veces con la pronunciación (en los préstamos del inglés), la etimología, orientaciones de estilo y citas de textos. La investigación abarca el español de España, aunque incorpora también referencias al español de América y a otras lenguas, sobre todo al inglés, la lengua franca de la distribución de droga. El resultado no es solo un diccionario. Las veinte páginas que siguen a la Introducción, dedicadas a contextualizar la información lexicográfica, proporcionan un estudio sintético y claro sobre El lenguaje de la droga en España que solo un especialista como Rodríguez González podía escribir. Comienza con una Breve historia del consumo de drogas en España, donde revisa las grandes etapas marcadas por distintos movimientos culturales, para pasar después a la parte propiamente lingüística, centrada en los procedimientos de creación léxica en el mundo de la droga, los préstamos y la evidente relación entre este léxico y el lenguaje coloquial español. Llama la atención que el español incorpore muchas de las palabras que pasan desde este léxico marginal con connotaciones más positivas que el inglés o el francés. Por ejemplo, el inglés flip out o flip pasa simplemente de significar ‘perder el controlpor los efectos de la droga’ a ‘perder el control’; en francés, flipper ‘delirar’ pasa a significar ‘sentirse decepcionado’; flippé ‘un poco loco’, ‘deprimido, decepcionado’ y flippant ‘desmoralizador, que causa pavor’, mientras que en español fliparse / flipar pasa de significar ‘drogarse’ a ‘gustar mucho, entusiasmar’, ‘divertir’, y de ahí flipante y flipe, también lúdicos y positivos. Algo similar ocurre con otras voces, como las de la familia de alucinar. Félix Rodríguez aclara que este comportamiento del español europeo responde a que ese trasvase léxico, marcado con una potente carga de humor, se produjo en torno a un movimiento juvenil y contracultural, “el rollo”, que se vio con simpatía en una época determinada, razón por la que aquella sociedad tolerante y permisiva con las drogas blandas revistió de valor simbólico su argot. Este Diccionario de la droga enriquece claramente la lexicografía del español. No cabe duda de que interesará en toxicología, psicología, sociología, criminología, antropología cultural, pero con el tiempo será una herramienta de consulta imprescindible para lingüistas, escritores, traductores y periodistas.
A Jordi, 29 de maig de 2008.
Mira si pots penjar a la WSN una reproducció d’aquesta pintura del Subi interpretant Artaud. Gràcies
Anglicismos en el argot de la droga, de Félix Rodríguez González
Atlantis: Revista de la Asociación Española de Estudios Anglo-Norteamericanos
també es pot dir: ull
Això si que no. Com vols que em fumi l’ull? Quin? Quin fàstig!
Un altra pregunta: Algú sabria dir-me com podem dir-ne d’un “cogollo” en català? La paraula cabdell que fan algunes plantes com les cols i altres trobo que no és l’adequada. Total que sembla que no tenim una paraula catalana per anomenar els “cogollos” de la maria.
Algunes paraules que comencen amb la C
Curru, currele, verb currar. Treball en sentit negatiu, prostitució obligada sense la qual és molt difícil sobreviure en aquesta societat. Benaventurats els que no han hagut de currar en sa vida.
Curru, currar, de donar un curru. Donar una pallissa
Camelar, suposo que del Caló, exemple: a aquesta me la camelava jo.
Coco, menjar el coco, menjada de coco, sinònim de menjada de tarro: manipulació. Exemple: la familia li ha menjat el coco…
Calada, calafru, quan el fum del haixix o la maria et cala (penetre) per dins els pulmons i notes els seus efectes
Col·lega, persona amb la qual pots col·loquiar
Col·locar, col·locarse segons el diccionari de l’Instititut vol dit posar-se en un lloc determinat, en una certa posició relativa, en aquest sentit està clar que la posició és el col·locó
Caball, tatano, veure els diverses maneres d’anomenar l’heroïna
Canyeta, porro petit, veure els diversos tipus de porros
Cego, posar-se cego, del castellà ciego, col·locat
Carreres, marques de successives punxades del les agulles que els yonkis portem als braços.
Camell, venedor de grifa, herba, maria. Els primers veedors de grifa eren les tropes colonials espanyoles destinades a l’‘Africa colonial, i portaven aquest distintiu militar brodat a la camisa.
Cangur: vehicle policial destinat al transport de presos. No confondre amb lechera
Canya, força, donar canya en el bon sentit animar, en el mal sentit pegar, exemple: donava canya a la seva dona I també Donar-se canya o portar una canya molt forta, abusar d’una substància que co·loca.
Un altre dia més
Una pregunta pels que dominen l’anglès: la paraula flip, flipar, flipat, flipant o flipada, que significa originalment en anglès?
Exacte Gero jo també ho diria, la paraula és Straight. Un Freak seria el contrari d’una persona de pensament dret en el sentit d’unidireccional. I freaky és una adopció més moderna. En el sentit de bitxo rar o estrafolari no té res a veure amb el significat dels 70.
Crec que no es Strike sino Straight, que vol dir literalment dret o recte.
Per exemple “Straight to hell” (derecho al infierno) o la frase “All straight” (todo recto) Un Straight es una persona gris, absorvida pel sistema, sense registres.
Jo diria
Me sembla que ens equivoquem quan traduïm freak com a bitxo estrany o rar, com a derivat de monstre i pensant amb la pel·lícula Freaks. Penso que el significat s’ha de buscar més en l’adopció de l’expressió frikejat, que vindria de freak out i voldria dir (segons el Collins) anar se’n de mare, abandonar-ho tot, anar de viatge, fer un viatge. En poques paraules passar del mal rotllo de la competència i conservar una essència de llibertat. Ser un freak era ser el contrari d’un Strike, que per mi significava un individu integrat, sotmès a la pressió social. No n’estic massa segur de la paraula anglesa. Segur que tots l’heu escoltada una o altre vegada.
No sé que en pensareu. Segons el que ens digueu podem canviar o complementar el vocabulari d’argot.
Més paraules i expressions que comencen amb b de burro i típiques de la Barcelona dels 70.
Bitxo: un àcid, LSD
Blanca: heroïna de Tailàndia
Brown Shugar: Heroïna de diverses procedències menys elaborada que la blanca. Famosa per la cançó dels Rollins.
Balsam, balsàmic: ambient tranquil, persona tranquil·la i poc espitosa.
Bussines, fer bussines: de l’anglès, comprar i vendre substàncies per col·locar se. Dedicar-se a fer Bussines: viure del trapitxeo.
Bolinga: immoderat bevedor de begudes alcohòliques
Boqui, Boqueres: funcionari de presons
Bofia: policia
Biodraminas, Bustait: Pastilles que incorporaven amfetamina en la seva composició de venda a les farmàcies durant els 70.
Bujarra, bujarron: homosexual majorment d’edat avançada que no aparenta ser-ho. Pot ser bisexual, ser pare de família i sortir de nit a caçar carn fresca i tendra. Del castellà, la “bujarra” és una au que vola de nit.
Butron, metode del butron. Forat en un mur per robar o evadir-se d’una presó.
Bola, sortir en bola, sortir del talego, de la presó. Una alegria immensa.
Bola, no lligar bola, no entendre res
Baixada: última fase del col·locon, quan va de baixada i pot convertir-se en ressaca.
Baixar al moro, anar a Ketama a buscar xocolata, haixix.
Basuco: pasta base de cocaïna
Més vocabulari del rotllo amb la lletra A
Al·lucine: denota sorpresa. Ex. és un al·lucine, del verb al·lucinar
Àcid: LSD. dietalamina de l’àcid lissèrgic
Axantar: acovardir-se,
xungu: en mal estat, també un adjectiu molt utilitzat, qualsevol cosa podia estar xunga o ser un tema xungu o persona xunga etc.
moltes d’aquestes paraules, encara que avui dia poden semblar normals al llenguatge conl.loquial, en els anys 70’s no era així i corresponien a l’argot utilitzat per la gent del rollo
xungu o com en castellá chungo
d´aqui ve lo de Los Chunguitos, no?
Xavi (o chavi, com em deia un)
un altre,
muermo: podia ser tant un personatge aburrit, o donar-te un muermo, una mala fumada, un mal colocon, o com adjectiu de qualsevol altre mot, aquesta pel.licula, aquest llibre…. es un muermo, o sigui, com molt aburrit.
abuchear – abucheo
papela
aquests mots al igual que altres, com talego, etc. segurament venen del mon calé, dels seixantes quan tot el tema de la grifa, mireu l’últim article de la web, l’escrit d’en Pau Malvido ho explica bastant bé.
Habla con Jaume , él seguro lo tiene localizado incluso te diría que tiene fotos.
Gracias por las reflexiones, un poco se aire fresco se necesitaba
ffanes ¿te conozco? no caigo, pero estoy de acuerdo contigo en mas de un comentario, aúnque yo opto por la poesía: “mejor así, sin palabras”.
Antonin Artaud, una ment lúcida i torturada si en hi ha hagut cap… Per mi, un dels “avis” del Rollo.
Recordo que el Subi va pintar un retrat de l’Artaud a l’oli, auster i impressionant. Si el puc localitzar, miraré de penjar a lwsn una reproducció.
Els Tarahumaras de vegades s’atansen a les ciutats, pel desig de veure, diuen, com són els homes que s’han equivocat.
ANTONIN ARTAUD, “Els Tarahumara”
Bones reflexions; trobo que en Vinyoles aquí anava ben desencaminat…
Ara bé, respecte al turn on, tune in, drop out, trobo que la traducció literal, encara que correcta, no és gaire entenedora.
El “turn on” és connectar o encendre, una ràdio per exemple. En aquest cas, jo ho entenc com “desperta’t”, com si la teva ment fós un aparell de ràdio que es connecta i comença a rebre les ones del cosmos… En poques paraules: “pren-te un àcid” o “expandeix la teva consciència”.
“Tune in” efectivament és “sintonitza”. En el context d’aquesta expresió o eslògan, jo diria “busca un entorn de gent afí”. I el “drop out” final vindria a ser “deixa el que estaves fent (estudiar, treballar dins la societat) i abandona aquesta manera de funcionar”.
En resum: “pren-te un àcid, busca’t una basca i fes-te al marge d’aquesta societat tan equivocada”. O sigui, el Rollo definit en quatre paraules.
Definir el Rotllo no és fàcil, però potser entre tots ho puguem fer. La última vegada que vaig anar al metge va dir-me que em donaria un xute de antihistamínics contra una urticària que tenia i jo, que estava acostumat a sentir aquesta paraula en uns ambients determinats, vaig quedar una mica sorprès perquè un doctor digues xute en comptes de injecció. Les paraules són com les persones: paraules com Rotlo perden el sentit i al final ningú recorda que volien dir, altres canvien el significat i n’hi ha que fan fortuna en tots els àmbits.
El 1978, Joan J. Vinyoles va publicar un Vocabulari de l’Argot de la Delinqüència on es deia que la paraula enrotllar-se vol dir drogar-se i com a exemple posava un vers de l’Oriol Tramvia: “Però deixeu-me dir tranquil·lament, enrotllats d’arreu del món.” Afirmava que l’expressió ve de xerrar molt sense massa coherència.
Sembla que Vinyoles coneixia bé els ambients talegueros fumetes, però la veritat és que nosaltres, durant els anys 70, tan parlàvem d’una persona enrotllada amb l’astronomia o la jardineria com d’una enrotllada amb l’LSD. És veritat que enrotllar-se pot ser sinònim de parlar més del compta, però aquesta és només una de les seves accepcions i, en canvi, una persona enrotllada és una persona que posseeix un coneixement determinat i que pot ensenyar als altres. L’enrotllament és un coneixement, adquirit per l’estudi, el treball o l’ús de d’alguna droga, que pot ser individual o compartit en sintonia entre enrotllats.
Pel que fa al rotllo com a substantiu i amb el significat que hem compartit els enrotllats, més enllà de la cosa rodona penso que l’origen de l’expressió ve de la frase feta “fer rotlle” que segons diuen els diccionaris fa referència a algú que sobresurt entre els altres i “fer rotlle apart.” Que és l’acte d´agrupar-se alguns separadament d’una colla. Els seus sinònims són: quedar-se al marge, separar-se, apartar-se, distingir-se i distanciar-se.
El Rotllo seria, doncs, una expressió genuïnament catalana i la manera d’anomenar els grups de joves que trencaven amb la societat durant els últims anys del franquisme, en sintonia amb un ampli moviment de joves del món occidental que conscientment o inconscient seguien la consigna Turn On, Tune In, Drop Out (Posat a dintre, sintonitza i deixa’t caure a fora) que havia encunyat Timothy Leary.
pirola es inexacte; el terme és pirula