Barcelona 26 de Juny de 1977

Primera manifestació de transsexuals, gais i lesbianes. Barcelona 26 de Juny de 1977

1 de 11

Era un assolellat dia de juny a les Rambles, la gent passejava sense presses amb aquell caminar assossegat que genera la artèria principal de Barcelona direcció a Colón o a la plaça Catalunya. Pilar i jo sabíem que s’anava a produir una manifestació diferent. Estàvem esperant esdeveniments, asseguts prenent el sol en aquelles cadires de lloguer que un mutilat amb gorra de plat i xapa, s’encarregava de cobrar rigorosament a 1,50 pessetes cadascuna. De sobte, vàrem a escoltar el tumult que venia des de la Boqueria cada vegada mes fort, fins fer-se visible. Era la manifestació de transsexuals, gais i lesbianes, quelcom realment sorprenent i multicolor que s’estava produint a l’Espanya de la transició; una desfilada de persones diferents i reivindicatives. Mes tard sabríem que la Coordinadora encapçalada per Jordi Petit va ser l’encarregada de aquesta mobilització (autoritzada?) La reacció dels vianants era d’absoluta normalitat. Què pot alterar les Rambles amb tot el que han vist durant la seva historia? El càntics reivindicatius anaven creixent de tal manera que varen començar a preocupar a les forces policíacs fins que l’autoritat competent es va decidir intervenir, que fins allà es podria arribar ¿On s’ha vist que fins els maricons tinguessin el dret a manifestar-se? si no el tenien els treballadors industrials? En un obrir i tancar d’ulls les branques dels plataners tremolaven; una columna de Land Rovers dels grisos baixava a tota velocitat pel mig del passeig. La desbandada va ser general. Un instint de protecció va fer que ens introduíssim al hall del cinema Poliorama per tal de no ser agredits per les porres i bales de goma de la policia que s’estava desplegant amb una brutalitat inusual. Als pocs minuts el hall del cinema es trobava abarrotat de gent parapetada, testimonis del sense sentit, fins que vàrem ser descoberts pels grisos. Començaren a disparar sense cap mena de contemplació a la gent que ens trobàvem contra les portes de vidre interiors que els acomodadors mantenien tancades davant el tumult. Les portes es varen obrir al sortir els espectadors de la sessió continua, cosa que va provocar un més caos. Alguns ens vàrem introduir fins el pati de butaques i d’altres van intentar sortir sota la pluja de pilotes de goma. Fins que ens vàrem poder escapolir d’aquell infern i refugiar-nos al Boadas del carrer Tallers, on els grisos no tenien costum de ficar els nassos. Aquell dia de juny ens vàrem sentir diferents.

Gero

Fotografies Gero