per Josep Solà
Just Rulo Sabé
Barcelona, 10 d’octubre de 1952 – Saint Louis (Missouri), 2 de desembre de 2010.
En els llunyans 1966 i 1967, en el primer curs de l’Escola Massana (Plàstica Publicitària es deia) ens trobem una sèrie de personatges amb interessos convergents: Just Rulo-Sabé, Joan Ramon Guzmán, Jaume Rosselló (creador de l’editorial alternativa Pastanaga i de la revista Integral, la seva família tenien la mítica impremta Gráficas Dante, a Horta), i jo mateix.
Ens unia la creació artística, la música que arribava d’Anglaterra i dels Estats Units i, com no, els àcids lisèrgics i el tema de fumar amb totes les seves variants… fins aquí normal, ens interessava tot allò que molta gent de la nostra generació fèiem. Érem adolescents i teníem tot un planeta per descobrir.
En Just va ser una persona apreciada i estimada per tots qui el vam conèixer. Vivia a Sant Andreu, en un carrer sense sortida que ja no existeix (passatge de Jurnet) a una planta baixa amb un petit jardí. Sortint de les classes de la Massana, agafàvem el metro per tornar a casa (el que ara és la L1), jo baixava a l’estació del Clot i ell seguia fins a Sant Andreu: en aquest trajecte vam començar a conèixer-nos i ens vam fer col·legues.
En aquell temps jo tenia un amic del meu barri, i de l’escola, en Joan Soteras, i vaig “aportar” el Just al nostre grup; el completàvem ocasionalment amb el “Frisco” Lorente, qui vivia als primers blocs de la Verneda, on també vivia la Roser Maestu, parella de Joan Ramon, el Joaquim Jori “l’Herbolari”, el Jaume París, amb el seu violí, i alguns més…
Una persona va marcar la nostra vida de “potes tendres”: en Salvador Francesch (pintor, escultor, músic i persona interessada en la creació humana a través de l’expressió psíquica) a qui vam conèixer durant el maig de 1971, en una exposició col·lectiva al carrer Petritxol, en una sala que ja no existeix, Sala d’Art Modern, on el Just i jo teníem penjades unes aquarel·les. Recordo la primera vegada que el vam veure: va entrar a l’exposició, acabava de tornar d’un viatge fins a l’Índia i el Nepal amb la seva parella, la Mudra. L’escena a la sala d’exposicions d’un senyor vestit amb una mena de túnica negre, ensenyant els panxells, una cabellera negre fins a mitja esquena i calçat amb unes sandàlies ens va copsar. Es va interessar pel que exposàvem. Alguns dibuixos són els que acompanyen aquesta selecció per LWSN.
Els mesos d’estiu del 1974, el Just va estar contractat per portar el restaurant de Sant Jeroni (1.200 metres d’alçada), situat al cim de la muntanya de Montserrat. El vaig anar a veure diverses vegades, ell cuidava de les instal·lacions del restaurant i preparava menjars, a la tarda tancava i es quedava allà dalt. Una dada curiosa: els subministraments de menjar i beure els enviaven amb el telefèric que hi havia i anava a buscar-les amb un ruc.
En Just va ser un dibuixant i un creador excepcional, va treballar al departament de disseny de l’editorial Seix i Barral del carrer Provença. Després de la seva estada a Montserrat i mitjançant contactes amb una abadia benedictina, va anar a viure als Estats Units, concretament a Saint Louis, a l’estat de Missouri.
Va viatjar pel sud i l’oest fins a arribar a Califòrnia, i per el sud del Canadà, per tornar a Saint Louis via Chicago, va fer més de 10.000 quilòmetres. Va treballar durant anys a l’àrea de senyalística de l’ajuntament de Saint Louis. Ens va venir a visitar diverses vegades, algunes amb la seva dona, la també artista Christine, i el seu fill Justin. L’última vegada que ens vam veure va ser el maig del 2008. Ens va deixar durant els primers dies de desembre del 2010. La seva intenció era jubilar-se, cobrar la paga i poder tornar algunes vegades de visita a Catalunya.
Tinc una col·lecció de diapositives d’aquarel·les que em va llegar, n’he pogut escanejar unes quantes. L’estil plasmant uns paisatges onírics, deformats per “efectes” externs diversos, cercant uns mons més intuïts que viscuts, ple de personatges màgics o d’influència oriental. El formats no acostumaven a passar els 20 centímetres.
La motivació per publicar aquests treballs és, bàsicament, que es van crear a Barcelona a finals dels anys 60 i principis dels 70, una època poc o parcialment documentada. Abans no perdem la memòria…
Gràcies a LWSN
Josep Solà
Publica La Web Sense Nom per cortesia de Josep Solà
