viernes, febrero 14, 2025

Argot del «rollo» dels 70

IniciArticlesArgot del "rollo" dels 70

L’argot juvenil de la Barcelona dels anys setanta era molt més que un conjunt de paraules; era una expressió d’identitat que servia per connectar els joves contranaturals en una època de canvi social. Aquests joves, vinculats a moviments alternatius, van crear un llenguatge únic que capturava les seves idees.

Moltes d’aquestes expressions, que abans només circulaven entre joves i cercles marginals, han perdurat fins als nostres dies, integrant-se en la parla col·loquial de la societat actual, Altres, amb menys fortuna, han perdut o canviat el sentit que tenien.

Aquest article explora paraules i frases fetes d’aquell argot, revelant una llengua que desafiava les convencions i mantenia viva l’energia d’una generació.

Comenteu i ampliarem aquest recull d’argot del «rollo»

A

àcid, LSD
afgano, Haixixs que precedeix de l’Afganistan.
al·lucinant, impressionant, sorprenent, increïble.
al·lucinat, sorprès, esbalaït, impressionat.
al·lucine, sorpresa davant el que sembla un miratge.
ala de mosca, cocaïna en forma de cristalls brillants.
amfeta, amfetamina.
amuermat, víctima del muermo.
apalancar, amagar. // Acomodar-se en algun lloc còmode.
apalancat, cosa amagada. // Persona acomodada en lloc còmode.
arsenal, caixa contenidora de la dieta farmacológica.
axantar, callar // intimidar, acovardir. // axantar la muy v. muy

B

bacilar, vacil·lar
baixada, ultima fase del viatge psiquedèlic.
baixar al moro, anar a Ketama a buscar xocolata, haixixs.
bàlsam i adj. balsàmic, substància que tranquil·litza // ambient tranquil // persona tranquil·la i gens espitosa, la presencia de la qual resulta balsàmica.
baranda, xulo
barrila, donar la barrila Fer-se pesat.
basca, colla, penya.
basuco, pasta base de cocaïna.
bíblia, llibret de paper de fumar.
Biodraminas, pastilles que contenien amfetamina.
biruji, fred intens
bisnis v. bussines, fer bussines, comprar i vendre drogues Viure de trafiques.
bitxo, dosis de LSD
black nepal, haixixs negre del Nepal
blanca, heroïna d’alta puresa o també cocaïna.
bofia, policia.
bola, sortir en bola, sortir del talego, de la presó.
bolinga, borratxo,
boqui, també boqueres,  funcionari de presons
brown shugar, heroïna menys elaborada de color marró.
buga, automòbil
bujarra, del castellà “bujarra” és una au que vola de nit, també «bujarrón», homosexual que caça de nit  carn fresca i tendra.
burro, heroïna.
bustaca, Bustaid, marca comercial amfetamina.
butron, forat en un mur per robar o evadir-se d’una presó.

C

calada, calafrú,  Aspiració del fum
camell, venedor de grifa, herba, maria. Veure l’article de J.C.Usó a Cáñamo
cangur, Vehicle policial destinat al transport de presos.
canutu, v. porro
canya,  donar canya en el bon sentit, animar, en sentit negatiu, currar (pegar) // donar-se canya o portar una canya molt forta, abusar d’una droga.
canyeta, porro petit, veure els diversos tipus de porros.
caramel, petita quantitat de grifa embolicada en un paper
carca, reaccionari, persona d’idees retrògrades.
careto, cara, trencar-li el careto, Trencar-li la cara.
cavall, tatano, heroïna
cego, posar-se cego, del castellà “ciego”, col·locat.
Centramina, marca comercial d’anfetamina
Clearlight, tipus de LSD americana. Més informació
coco, cap. menjar el coco, persuadir a una persona. // menjar-se el coco, preocupar-se, donar voltes a les coses.
col·locar, col·locar-se, Detenir // drogar-se.
col·locat, col·locon, col·loque, stone, (o stoned), high Embriaguesa // Referit a l’estat mental i físic desprès de prendre alguna substància.
color, alegria, abundància, riquesa
consumat, substància embriagant
costo, haixixs.
cuartel, donar cuartel, fiar, ajudar, portar-se bé amb algú.
cuartelillu, fiar.
cuelgue, estat d’abducció del que està penjat pel motiu que sia.
cunda, transport penitenciari.
curru, currar, currele fr. donar un curru, donar una pallissa // treballar

D

dabute o dabuten o dabuti, fantàstic, magnífic, de conya.
demasié, massa, increïble, inaudit.
derrotar-se, cnfessar l’autor d’un delicte, deprimir-se.
desmadre, desmadrat, desgavell // Caos, confusió, desordre. // Gresca incontrolada
despelote, desgavell
dexi, Dexedrina, marca comercial de meta-amfetamina.
diler, de l’anglès dealer, Traficant a l’engròs
Dormidina tipus de pastilles per dormir

E

embolat, embolic en que et pot posar la policia.
enganche, adicció
enrollant, captivador, plaent
enrotllament o enrolle, acció i efecte d’enrotllar i enrotllar-se.
enrotllar,  liar, enredar. // Agradar // embolicar-se en un assumpte //estendre en una conversa. // ficar-se en el «rollo». // enrotllar-se bé o malament, sintonitzar bé o malament.
enrotllat, ocupat. // captivat per la música o qualsevol altra cosa. // ficat en un rotlle qualsevol. // de conversa amb alguna persona.// mal enrotllat,  mal «rollo», que no està en sintonia.
entalegar, empresonar.
enterat, persona que se les vol donar de savi.
escaquejar-se, escapolir, fugir d’estudi.
esnifar, esnifada o snif, aspiració pel nas d’una droga.
espid, de l’anglès speed. Amfetamines // Marxa, eufòria.
espitòs, sa, adj. de l’anglès speed. Nerviós, inquiet, amb molta marxa i eufòria.
estranjis portar d’estranjis o estranquis Portar alguna cosa oculta.
estupa, policia de la brigada especial d’estupefaents

F

farlopa v. cocaïna.
farol, mentira.
festa, fer-se una festa,  prendre ocasionalment alguna droga.
fix v. pico, xute, punxada.
flash, sensació intensa i sobtada produida per una droga.
flashback, retorn del flash durant un moment inesperat.
flipant, captivador, plaent, agradable.
flipar, captivar, agradar molt, entusiasmar
flipat, s’ha quedat flipat o penjat S’ha quedat esbalaït després de prendre alguna droga.
flipe, malt «rollo» transitori produït per l’efecte d’una droga.
flowers, hippy somiatruites, usat molt en l’expressió “és un flowers”…
freak, frikejat, de freak out ( Collins) anar se’n de mare, // el contrari d’un Straight.
ful, de foul, ful d’Estambul, dolent, fals // Haixixs de mala qualitat.
fumeta, fumador de cànem i derivats.

G

gaiumbos Calçotets
gandula Ley de Vagos y Maleantes // Ley de Peligrosidad Social que castigava el consum de substàncies, la homosexualitat i el fet de no tenir un treball estable.
gena Producte que s’utilitza per adulterar el haixixs // Per ext., haixixs de mala qualitat.
globu De globo, polisèmic. Col·locon.
gobi Comissaria de policia
goma Haixixs de primera qualitat.
gota Dosi líquida o en un paper secant d’LSD
grifa Herba, marihuana, v. cànnabis. Nom utilitzat per designar l’herba durant les dècades 50 i 60. Barreja de “cogollos” i fulles. Veure també aquest enllaç
grifota Fumador assidu de grifa.
grisos Policia armada durant el franquisme, anomenats així pel color de l’uniforme.
guiri Estranger, turista.
guita i també pasta, panoja, parné, frus Diners (tengo guita y me la gasto como se tiene que gastar.
guitarra Metralleta
guri o guripa Guardia municipal // Soldat

H

hax Haixixs, merda, xocolata, mandanga, ful… Segons la quantitat es pot parlar de xina, pedreta, pedra o taco.
herba Marihuana, cànnabis
historia: tenir una historia, tenir accés directa al subministrament d’alguna substància o també d’un “passe”.

I

Iuiu, por, ensurt, alguna cosa no va bé

J

jamacuco v.muermo
jamància, el menjar, la teca.
jipi Hippie.
joint v. porro
julai, julay,
julandron, julay
julay, Incaut, novell. víctima d’un furt o estafa // Individu menyspreable, per ext. homosexual.

K

Kifi v. quif
kilu Un milió de pessetes.

L

lechera Vehicle policial de color blanc.
legal Digne de confiança // un tio legal Una persona en qui pots confiar // una postura legal Una quantitat de haixixs al preu just.
lejía Legionari.
libanès Liban vermell, haixixs de precedència libanesa.

LL

llibre o bíblia Llibret de paper de fumar.
lligar Comprar alguna cosa per col·locar-se o també ser lligat, ser detingut per la policia.
lorenzo El sol

M

macabeo, «rollo macabeo», mal «rollo».
maco Presó. // Calabós.
mai Porro
mal trip Mal viatge. Mala experiència amb LSD o altre droga psique-activa que pot dur a al deliri i a la paranoia
mandanga Haixixs
mangui Lladregot, pispa // Individu que no mereix la confiança. // Que no té valor o qualitat, fals no autèntic.
màquina Xeringa, Xuta
maria Marihuana, veure cànnabis
marron Bitllet de 100 pessetes. // Causa criminal. // Comdemna. // menjar-se un marron Confessar-se autor d’un delicte, anar de marron // l’han lligat de marron En fals, “con las manos en la masa”.
marxa Eufória individual o col·lectiva. // Gresca, diversió animació. // donar marxa Estimular als altres al sexe, droga.
marxós Alegre, divertit, folgós, actiu, decidit. // Referit a la música , estimulant.
massa, masiado, demasieu, too much, és massa, quantitats, mogollon expressions principalment de sorpresa o confusió davant els efectes d’una droga.
membrillu o xota Xivatu, que se’n va de la mui, boca.
menda Menda lerenda Individu, subjecte.
merda v. Haixixs
mesca Mescalina
micropunt Tipus d’LSD per la forma.
moco tirar-se el moco mentir // comprar un moco Comprar un gram d’alguna droga.
moguda, «movida», moguda policial, «trapitcheo»…
monu, malestar associat a la manca d’opiàcies o a qualssevol cosa per extenssió.
morro, Arrugar el morro Exterioritzar desgrat o contrarietat // posar-hi morro Ser atrevit, descart o cínic. // pel morro Amb atreviment i desvergonyiment. // tenir morro Ser un desvergonyit, un fresc o un cínic.
muermo Malestar físic o mental que en determinades circumstàncies produeix l’haixix la marhuana o altra droga. // Depressió, avorriment, tedi. // Individu tediós, avorrit o ensopit. // Situació, assumpte aburrit.
muy, La muy (mag.) Llengua. Por ext. boca. // achantar la muy fr. Callar. // anar-se’n de la mui fr anar-se’n de la lengua, parlar més del necessari. // largar por la muy fr. Parlar, dir, explicar.

N

neura, neurastènia, manies.
nevera, cel·la de castig a la presó
no enterar-se de que va la festa, estar in albis
nota, individu, tio, fulanu. // Individu que crida l’atenció.
nyaca, v. pico o chute

O

obrir-se,  marxar precipitadament d’un lloc, es van obrir abans no arribés la pasma.
onda, estar en la onda, estar en el «rollo».
orange, tipus de LSD.

P

pal, donar un pal, cometre un robatori. // aquest tio és un pal, és diu d’una persona pesada que no hi ha qui l’aguanti.
palanca: Reserva de droga.
pàlida, la v. muermo
pallissa, pallisses, metafòricament pallissa verbal, persona molt insistent i pesada.
palometa, cocaïna blanca
panoja, guita, parné, frus, diners.
papela, DNI, carnet d’identitat.
papela, papelina, paper plegat de manera que embolcalli una droga.
pasma, policia (“Cara de Palo”, el Xato Morales; famosos torturadors de l’època).
passada, acció immoderada, exagerada.
passar, passar de tot, passar d’històries, // passar d’una cosa o persona, ignorar-la, no voler-ne saber res.
passat, passada Passota // estar passat, estar sota els efectes d’una droga.
passe, fer un passe, creuar una frontera amb alguna droga.
pava, veure camell, correu, mula. Un delselements en la cadena de distribució d’una droga.
pedra, pedreta o xina, petita quantitat de haixixs.
pelandrusca, puta,
pelotazo, bimbazo o flasch, col·locon,
peluco, rellotge.
penjat, (da) Estar penjat fr. Trobar-se sense diners, amics, droga, etc. // estar o quedar-se penjat No recuperar-se dels efectes de una substància.
pericu, cocaïna
peripe, tirar-se el peripe, mentir
peta, porro.
pico, fix, xute, nyaca, diverses maneres per referir-se a la injecció intravenosa,
picoleto, Guardia Civil, el seu origen està relacionat amb els pics (les eines) que utilitzaven per enderrocar els barris de xaboles.
piltra, llit.
pinrel, pinreles, peu, peus.
pinxadiscos, disc-jockey, DJ.
pinyata, dentadura.
pinyu(s), dents i caixals. li va trencar els pínyus Li va trencar les dents.
pipa, pistola // en música el tècnic elèctric. // no tenir ni per pipes No tenir ni un duro.
piràmide, tipus de LSD.
pirar, marxar // pirar-se, anar-se’n.
pirula, pepa, estafa, qualsevol cosa cosa fraudulenta. Exemple un concert dolent.
pollo, un quilogram d’aixis o altre droga.
porro, cigarret de haixixs, prové dels jocs malabars que feia amb la porra els abanderats de la legió. També anomenat canuto, joint, mai, canyeta. Porro trompetero, porro acabat en forma cònica.
posar, posar-se a gust o posar-se cego, col·locar-se, embriagar-se.
postura, quantitat de haixixs.
prote, la prote “Tribunal de la Protección de Menores”.
pujada, primers efectes de una substància psiquedèlica.
pureta, persona vella fora d’onda// carca, reaccionari o conservador.
purili, persona vella fora d’onda.
Purple Haze,  tipus d’LSD. Cançò gravada el 1967 a The Jimi Hendrix Experience.

Q

quantitat, «mogollón», denoten aprovació o admiració: quantitat d’enrotllat.
queo, casa
quif, de l’àrab, forma molt fina del haixixs, composts per rics tricomes de les gemmes del cànnabis, en forma de pols molt rica en tetrahidrocanabinc…

R

rama, cànnabis.
ratlla, fideu, tireta, “tirillo”, dosis de droga preparada per esnifar.
remanguillé, estar en complet desordre.
roca, droga premsada.
«rollo» «rotllo», Aneu a l’article Sobre l’origen de l’expressió «el Rollo»
«rueda», pastilla.
ruïna, llarga condemna, important pèrdua.
«rular», enrotllar un “porro”.

S

secant, dosis de LSD dipositada en un paper secant.
senyor(s), policia secreta.
siroco, rampell, rauxa.
sobar, dormir.
sobre, llit. anar al sobre Anar al llit.
speed ball, barreja de heroïna i cocaïna.
speed, de l’anglès amfetamina.
straight, el contrari de freak o enrotllat.
subidon, primers efectes sobtats d’alguna substància.

T

tacu, porció de haixixs d’aproximadament 100gr.
talego.bitllet de 1000 pessetes
talego, mako, Presó
tallar, frau consistent en adulterar una substància per augmentar-ne el pes.
tallat, adulterat // cohibit, tímid
tarru, cap, coco
telele, pujada de febre i tremolors a causa d’un “pico” que contingui impureses.
tigre, wàter,
tio, tia Persona, individu.
tiret, tireta, diminutius de ratlla.
tranqui, cool, balsàmic Persona o ambient pausat, tranquil
trapitxeo Variats negocis a petita escala
tricornio Guardia Civil, anomenat així per barret de tres pics
trip, viatge Efecte de la LSD. Experiència amb la LSD.
tripi Trip, àcid.

U

V

vacil·la Individu burleta i bromista.
vacil·lar Conversar amb humor i ironia; divertir-se a costa d’algú, prendre el pèl. // Estar loquaç i comunicatiu sota els efectes de kifi, marihuana o haixix.
vacil·le Broma, presa de pèl // Individui bromista, burleta
vacil·lon Burleta. bromista. // Fumador assidu de cànnabis i derivats // Estat produït per l’ús del cànnabis i derivats. // posar-se vacil·lon Vacil·lar estar loquaç i comunicatiu sota els efectes del de cànnabis i derivats.
vell, vella Pare mare el meu vell El meu pare.
ventilar Gastar, acabar. es va ventilar tot el que temia en una setmana
Veure Movida en el Diccionario de argot español y lenguaje popular” de Víctor León en pdf
viatge Experiència lisèrgica o amb altres drogues psiquedèliques.
viatjar Trobar-se sota els efectes de la LSD o altres drogues psiquedèliques.
vibracions Emanació dels sentiments de les persones i coses que són perceptibles durant els estats expandits de consciència. // males vibracions sentiments de por o desconfiança // bones vibracions, confiança..
Vulcano Tipus d’LSD per la seva forma cònica.

W

white island Tipus d’LSD
window open Tipus d’LSD atribuit al baixista del grup Grateful Dead.

X

xilom o pipa de aigua i cántaro Estris per a fumar
xina Petita quantitat de haixixs suficient per fer un porro.
xinar Tallar. _xinar-se les venes Tallar-se les venes.
xocolata Haixixs
xorar Expropiar la propietat privada
xota Delator, confident // estar com una xota Estar guillat.
xungu Dolent, qu no té valor o qualitat; fals, no autentic. // Grup de rumberos Los Chunguitos
xupa Jaqueta, abric.
xut o “chute” v. Pico. Injecció de droga.
xuta Xeringa
xutar Injectar-se heroïna o un altre droga

Y

Yellow Sunshine, tipus d’LSD i grup de funk rock de Filadèlfia, Pennsylvania.
yonkie palace, pavelló de drogodependències de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona
yonkie, persona que utilitza heroïna per via endovenosa.

Z

zero-zero, o doble zero Haixixs de primera qualitat.

 

 

 

Categories Articles
Últimes Notícies

24 COMENTARIS

  1. Definir el Rotllo no és fàcil, però potser entre tots ho puguem fer. La última vegada que vaig anar al metge va dir-me que em donaria un xute de antihistamínics contra una urticària que tenia i jo, que estava acostumat a sentir aquesta paraula en uns ambients determinats, vaig quedar una mica sorprès perquè un doctor digues xute en comptes de injecció. Les paraules són com les persones: paraules com Rotlo perden el sentit i al final ningú recorda que volien dir, altres canvien el significat i n’hi ha que fan fortuna en tots els àmbits.

    El 1978, Joan J. Vinyoles va publicar un Vocabulari de l’Argot de la Delinqüència on es deia que la paraula enrotllar-se vol dir drogar-se i com a exemple posava un vers de l’Oriol Tramvia: “Però deixeu-me dir tranquil·lament, enrotllats d’arreu del món.” Afirmava que l’expressió ve de xerrar molt sense massa coherència.

    Sembla que Vinyoles coneixia bé els ambients talegueros fumetes, però la veritat és que nosaltres, durant els anys 70, tan parlàvem d’una persona enrotllada amb l’astronomia o la jardineria com d’una enrotllada amb l’LSD. És veritat que enrotllar-se pot ser sinònim de parlar més del compta, però aquesta és només una de les seves accepcions i, en canvi, una persona enrotllada és una persona que posseeix un coneixement determinat i que pot ensenyar als altres. L’enrotllament és un coneixement, adquirit per l’estudi, el treball o l’ús de d’alguna droga, que pot ser individual o compartit en sintonia entre enrotllats.

    Pel que fa al rotllo com a substantiu i amb el significat que hem compartit els enrotllats, més enllà de la cosa rodona penso que l’origen de l’expressió ve de la frase feta “fer rotlle” que segons diuen els diccionaris fa referència a algú que sobresurt entre els altres i “fer rotlle apart.” Que és l’acte d´agrupar-se alguns separadament d’una colla. Els seus sinònims són: quedar-se al marge, separar-se, apartar-se, distingir-se i distanciar-se.

    El Rotllo seria, doncs, una expressió genuïnament catalana i la manera d’anomenar els grups de joves que trencaven amb la societat durant els últims anys del franquisme, en sintonia amb un ampli moviment de joves del món occidental que conscientment o inconscient seguien la consigna Turn On, Tune In, Drop Out (Posat a dintre, sintonitza i deixa’t caure a fora) que havia encunyat Timothy Leary.

  2. Bones reflexions; trobo que en Vinyoles aquí anava ben desencaminat…

    Ara bé, respecte al turn on, tune in, drop out, trobo que la traducció literal, encara que correcta, no és gaire entenedora.

    El “turn on” és connectar o encendre, una ràdio per exemple. En aquest cas, jo ho entenc com “desperta’t”, com si la teva ment fós un aparell de ràdio que es connecta i comença a rebre les ones del cosmos… En poques paraules: “pren-te un àcid” o “expandeix la teva consciència”.

    “Tune in” efectivament és “sintonitza”. En el context d’aquesta expresió o eslògan, jo diria “busca un entorn de gent afí”. I el “drop out” final vindria a ser “deixa el que estaves fent (estudiar, treballar dins la societat) i abandona aquesta manera de funcionar”.

    En resum: “pren-te un àcid, busca’t una basca i fes-te al marge d’aquesta societat tan equivocada”. O sigui, el Rollo definit en quatre paraules.

  3. Antonin Artaud, una ment lúcida i torturada si en hi ha hagut cap… Per mi, un dels “avis” del Rollo.

    Recordo que el Subi va pintar un retrat de l’Artaud a l’oli, auster i impressionant. Si el puc localitzar, miraré de penjar a lwsn una reproducció.

  4. Habla con Jaume , él seguro lo tiene localizado incluso te diría que tiene fotos.
    Gracias por las reflexiones, un poco se aire fresco se necesitaba
    ffanes ¿te conozco? no caigo, pero estoy de acuerdo contigo en mas de un comentario, aúnque yo opto por la poesía: “mejor así, sin palabras”.

  5. abuchear – abucheo
    papela
    aquests mots al igual que altres, com talego, etc. segurament venen del mon calé, dels seixantes quan tot el tema de la grifa, mireu l’últim article de la web, l’escrit d’en Pau Malvido ho explica bastant bé.

  6. un altre,
    muermo: podia ser tant un personatge aburrit, o donar-te un muermo, una mala fumada, un mal colocon, o com adjectiu de qualsevol altre mot, aquesta pel.licula, aquest llibre…. es un muermo, o sigui, com molt aburrit.

  7. xungu: en mal estat, també un adjectiu molt utilitzat, qualsevol cosa podia estar xunga o ser un tema xungu o persona xunga etc.
    moltes d’aquestes paraules, encara que avui dia poden semblar normals al llenguatge conl.loquial, en els anys 70’s no era així i corresponien a l’argot utilitzat per la gent del rollo

  8. Més vocabulari del rotllo amb la lletra A
    Al·lucine: denota sorpresa. Ex. és un al·lucine, del verb al·lucinar
    Àcid: LSD. dietalamina de l’àcid lissèrgic
    Axantar: acovardir-se,

  9. Més paraules i expressions que comencen amb b de burro i típiques de la Barcelona dels 70.

    Bitxo: un àcid, LSD
    Blanca: heroïna de Tailàndia
    Brown Shugar: Heroïna de diverses procedències menys elaborada que la blanca. Famosa per la cançó dels Rollins.
    Balsam, balsàmic: ambient tranquil, persona tranquil·la i poc espitosa.
    Bussines, fer bussines: de l’anglès, comprar i vendre substàncies per col·locar se. Dedicar-se a fer Bussines: viure del trapitxeo.
    Bolinga: immoderat bevedor de begudes alcohòliques
    Boqui, Boqueres: funcionari de presons
    Bofia: policia
    Biodraminas, Bustait: Pastilles que incorporaven amfetamina en la seva composició de venda a les farmàcies durant els 70.
    Bujarra, bujarron: homosexual majorment d’edat avançada que no aparenta ser-ho. Pot ser bisexual, ser pare de família i sortir de nit a caçar carn fresca i tendra. Del castellà, la “bujarra” és una au que vola de nit.
    Butron, metode del butron. Forat en un mur per robar o evadir-se d’una presó.
    Bola, sortir en bola, sortir del talego, de la presó. Una alegria immensa.
    Bola, no lligar bola, no entendre res
    Baixada: última fase del col·locon, quan va de baixada i pot convertir-se en ressaca.
    Baixar al moro, anar a Ketama a buscar xocolata, haixix.
    Basuco: pasta base de cocaïna

  10. Me sembla que ens equivoquem quan traduïm freak com a bitxo estrany o rar, com a derivat de monstre i pensant amb la pel·lícula Freaks. Penso que el significat s’ha de buscar més en l’adopció de l’expressió frikejat, que vindria de freak out i voldria dir (segons el Collins) anar se’n de mare, abandonar-ho tot, anar de viatge, fer un viatge. En poques paraules passar del mal rotllo de la competència i conservar una essència de llibertat. Ser un freak era ser el contrari d’un Strike, que per mi significava un individu integrat, sotmès a la pressió social. No n’estic massa segur de la paraula anglesa. Segur que tots l’heu escoltada una o altre vegada.
    No sé que en pensareu. Segons el que ens digueu podem canviar o complementar el vocabulari d’argot.

  11. Crec que no es Strike sino Straight, que vol dir literalment dret o recte.
    Per exemple “Straight to hell” (derecho al infierno) o la frase “All straight” (todo recto) Un Straight es una persona gris, absorvida pel sistema, sense registres.

    Jo diria

  12. Exacte Gero jo també ho diria, la paraula és Straight. Un Freak seria el contrari d’una persona de pensament dret en el sentit d’unidireccional. I freaky és una adopció més moderna. En el sentit de bitxo rar o estrafolari no té res a veure amb el significat dels 70.

  13. Algunes paraules que comencen amb la C

    Curru, currele, verb currar. Treball en sentit negatiu, prostitució obligada sense la qual és molt difícil sobreviure en aquesta societat. Benaventurats els que no han hagut de currar en sa vida.
    Curru, currar, de donar un curru. Donar una pallissa

    Camelar, suposo que del Caló, exemple: a aquesta me la camelava jo.

    Coco, menjar el coco, menjada de coco, sinònim de menjada de tarro: manipulació. Exemple: la familia li ha menjat el coco…

    Calada, calafru, quan el fum del haixix o la maria et cala (penetre) per dins els pulmons i notes els seus efectes

    Col·lega, persona amb la qual pots col·loquiar

    Col·locar, col·locarse segons el diccionari de l’Instititut vol dit posar-se en un lloc determinat, en una certa posició relativa, en aquest sentit està clar que la posició és el col·locó

    Caball, tatano, veure els diverses maneres d’anomenar l’heroïna

    Canyeta, porro petit, veure els diversos tipus de porros

    Cego, posar-se cego, del castellà ciego, col·locat

    Carreres, marques de successives punxades del les agulles que els yonkis portem als braços.

    Camell, venedor de grifa, herba, maria. Els primers veedors de grifa eren les tropes colonials espanyoles destinades a l’‘Africa colonial, i portaven aquest distintiu militar brodat a la camisa.

    Cangur: vehicle policial destinat al transport de presos. No confondre amb lechera

    Canya, força, donar canya en el bon sentit animar, en el mal sentit pegar, exemple: donava canya a la seva dona I també Donar-se canya o portar una canya molt forta, abusar d’una substància que co·loca.

    Un altre dia més

    Una pregunta pels que dominen l’anglès: la paraula flip, flipar, flipat, flipant o flipada, que significa originalment en anglès?

  14. Un altra pregunta: Algú sabria dir-me com podem dir-ne d’un “cogollo” en català? La paraula cabdell que fan algunes plantes com les cols i altres trobo que no és l’adequada. Total que sembla que no tenim una paraula catalana per anomenar els “cogollos” de la maria.

  15. Diccionario de la droga. Vocabulario general y argot
    FÉLIX RODRÍGUEZ GONZÁLEZ Arco/Libros.
    Madrid, 2014 620 páginas, 25€

    Ressenya de Pilar García a El Mundo – Suplemento El Cultural el 6 febrer 2015

    Este es un diccionario diferente, general y especializado, que recoge el léxico de la droga común a la medicina y la química y también el que utilizan quienes recurren a sustancias capaces de modificar la conciencia y el ánimo. El aséptico lenguaje de la toxicología constituye una jerga científica más, pero el hecho de que la droga forme parte de nuestra realidad cultural, como valor simbólico que identifica y relaciona en una sociedad que reprime su consumo, ha desarrollado un léxico marginal voluntariamente críptico, limitado en principio a los iniciados, que se renueva constantemente desde la expresividad. Lo más interesante de este léxico es que lleva años entrando de rondón en el lenguaje coloquial de todos. Admiran de él su vitalidad, la riqueza de sinónimos, la creatividad, los deslizamientos semánticos, las metáforas, los préstamos más o menos crudos (como flash, doping o dopin, y de ahí dopar, dopaje, dopante, dopado, etc.), los calcos semánticos del inglés (ácido, dinamita, éxtasis, dosis,euforia, etc.), la fuerza derivativa de bases como flip (fliparse, fliparlo, flipar, flipado, flipante, flipota, flipe), trip (tripi, tripar, tripear), espid (espídbol,espilbol, espídicamente, espídico), freak (freakear, freakado o fricado, freaky, friki o friqui), lo familiares que resultan pelotazo, postureo o subidón; alucinar, alucinante, alucine; bajada, bajarse, bajo, bajón, bajonazo; pasarse, pasón, pase, pasote; raya, rayar, rayarse, rayita, rayón, rayote, etc.), y lo versátil de unos términos generales que sostienen un lenguaje elusivo (llevar, pillar, tener, hacer, meterse, ponerse…). Su experiencia lexicográfica, en parte sobre lenguajes marginales, (diccionarios de anglicismos, argot militar, gay-lésbico, sexo y erotismo) y sus estudios sobre el lenguaje de los jóvenes capacitaban especialmente a Félix Rodríguez González, catedrático de Filología Inglesa y romanista, para abordar este trabajo con rigor, sin prejuicios y sin concesiones a la frivolidad. El corpus se basa en una bibliografía exhaustiva y en encuestas directas que aseguran el uso de unos términos, y unas expresiones, cuya definición se ilustra a veces con la pronunciación (en los préstamos del inglés), la etimología, orientaciones de estilo y citas de textos. La investigación abarca el español de España, aunque incorpora también referencias al español de América y a otras lenguas, sobre todo al inglés, la lengua franca de la distribución de droga. El resultado no es solo un diccionario. Las veinte páginas que siguen a la Introducción, dedicadas a contextualizar la información lexicográfica, proporcionan un estudio sintético y claro sobre El lenguaje de la droga en España que solo un especialista como Rodríguez González podía escribir. Comienza con una Breve historia del consumo de drogas en España, donde revisa las grandes etapas marcadas por distintos movimientos culturales, para pasar después a la parte propiamente lingüística, centrada en los procedimientos de creación léxica en el mundo de la droga, los préstamos y la evidente relación entre este léxico y el lenguaje coloquial español. Llama la atención que el español incorpore muchas de las palabras que pasan desde este léxico marginal con connotaciones más positivas que el inglés o el francés. Por ejemplo, el inglés flip out o flip pasa simplemente de significar ‘perder el controlpor los efectos de la droga’ a ‘perder el control’; en francés, flipper ‘delirar’ pasa a significar ‘sentirse decepcionado’; flippé ‘un poco loco’, ‘deprimido, decepcionado’ y flippant ‘desmoralizador, que causa pavor’, mientras que en español fliparse / flipar pasa de significar ‘drogarse’ a ‘gustar mucho, entusiasmar’, ‘divertir’, y de ahí flipante y flipe, también lúdicos y positivos. Algo similar ocurre con otras voces, como las de la familia de alucinar. Félix Rodríguez aclara que este comportamiento del español europeo responde a que ese trasvase léxico, marcado con una potente carga de humor, se produjo en torno a un movimiento juvenil y contracultural, “el rollo”, que se vio con simpatía en una época determinada, razón por la que aquella sociedad tolerante y permisiva con las drogas blandas revistió de valor simbólico su argot. Este Diccionario de la droga enriquece claramente la lexicografía del español. No cabe duda de que interesará en toxicología, psicología, sociología, criminología, antropología cultural, pero con el tiempo será una herramienta de consulta imprescindible para lingüistas, escritores, traductores y periodistas.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles