Don Juan Al Born 1976
El novembre de 1976, l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle (ADTE) va ocupar el Mercat del Born per representar un Don Juan Tenorio coral i desmuntat. Aquesta acció va ser una declaració d’autonomia política i una aposta per la gestió directa que impugnava les estructures del moment.
L’apropiació de la ruïna: del Saló Diana al Born
L’acció es va articular en les intenses reunions i nits en blanc del Saló Diana, el quarter general d’una “minoria” decidida a treballar col·lectivament al marge de les tuteles polítiques tradicionals.
L’autogestió com a mètode
L’elecció del Born, un espai abandonat i ple d’òxid, va portar els integrants de l’assemblea a sanejar i habilitar la ruïna voluntàriament. Aquest esforç físic materialitzava la voluntat de crear canals de cultura propis. El muntatge es va finançar amb aportacions personals i una taquilla que va fregar els dos milions de pessetes de l’època.
La representació: Matar l’heroi i ridiculitzar el mite
L’obra de Zorrilla va funcionar com la “pedra angular” d’una operació crítica i transgressora que buscava la provocació i el trencament de les jerarquies teatrals i socials.
Pau Riba i la Doña Inés subversiva
L’esperit de ruptura es va segellar amb un repartiment coral de 15 Doñas Inés i 9 Don Juanes. La participació de Pau Riba va ser central: vestit amb hàbit de monja o de donzella, el referent del rock llibertari personificava la mofa als valors tradicionals de l’obra. Aquesta inversió de rols buscava “matar l’heroi” i dinamitar el mite del mascle conqueridor davant de milers de persones.
L’ànima musical: del Diana al Born
La música va ser el motor d’aquella litúrgia de carrer. Vinculats a l’escena del Saló Diana, hi van participar l’Orquestra Plateria, la Companyia Elèctrica Dharma, Oriol Tramvia, La Orquestra de la Floresta, Música Urbana, la Rondalla de la Costa, Micky Espuma, La Propiedad es un robo i Blai Tritono.
El rastre d’una generació
L’esdeveniment consta en un balanç de l’ADTE que avui és una càpsula del temps d’aquella utopia de cap de setmana.
Els rostres de l’Assemblea
El document recull els noms i fotografies dels més de 90 signants que van habilitar el Born. Hi figuren Mario Gas, Vicky Peña, Rosa Novell, Juanjo Puigcorbé, Carme Elias, Silvia Munt, Albert Dueso o Jordi Mesalles, amb el suport gràfic de Mariscal i la crònica visual de Xefo Guasch.
El destí de la ruptura
Amb la distància de les dècades, el Born de 1976 apareix com el punt de màxima efervescència d’uns professionals en formació. Aquells joves radicals que netejaven el mercat i subvertien els clàssics van acabar seguint camins molt diversos i el Born convertit en Centre de Cultura i Memòria.
Memòria de l’autogestió: El Tenorio al Born (1976)
L’any 1984, Iniciativas Editoriales va publicar Anàlisi d’una autogestió, una crònica documental elaborada per l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle (ADTE) sobre l’ocupació i gestió del Mercat del Born. Aquest document és una peça clau per entendre les escletxes que es van obrir durant l’època transaccional i la resposta de la cultura alternativa.
Podeu consultar el document original i fullejar-ne les pàgines a continuació:
Crèdits i autoria
- Fotografies: Arxiu personal de Xefo Guasch.
- Agraïments: A les lectores i lectors que, amb els seus comentaris, ajuden a fixar la topografia emocional de la Contracultura.
I unes jornades inoblidables, malgrat el fred i la prohibició del dia 20.
Gràcies per haver-lo penjat! Un excel·lent document d’època.